Amèrica post-colonial

Historia americana contemporánea. Siglo XIX. EEUU (Estados Unidos). Colonias españolas. Invasión napoleónica. Napoleón. Independencia # Història contemporània d'Amèrica

  • Enviado por: Irmi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
cursos destacados
Graba audio con Apple Logic Pro 9
Graba audio con Apple Logic Pro 9
En este curso aprenderemos a realizar grabaciones de audio de calidad utilizando Apple Logic Pro 9. Exploraremos todo...
Ver más información

Cómo montar un Ordenador
Cómo montar un Ordenador
En este curso te guiamos de una forma muy práctica y gráfica, para que puedas realizar el montaje de tu...
Ver más información

publicidad

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA D'AMÈRICA

TEMA 3: L'AMÈRICA POST-COLONIAL II

1. LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES ESPANYOLES

Va estar protagonitzada pels criolls que tenien un projecte propi, havent 2 elements claus per entendre com i perquè és va produir la independència a la segona meitat del segle XIIX, sent aquestos elements

  • Les importants transformacions del sistema colonial per part de la monarquia espanyola i les reformes a l'administració borbònica per motius fiscals i econòmics a partir de Carles III que, afectant als mecanismes del funcionament normal de les colònies

  • Els fets derivats de l'ocupació napoleònica de la península a partir del 1808, tenint açò com a conseqüència fonamental que a la monarquia hispànica és va obrir un procés nou perquè la revolució liberal va transformar les relacions d'aquesta amb les colònies

La reconstrucció posteriors de les elits criolles va mitificar el procés de independència contra la monarquia tirànica, provocant una major confrontació.

La societat colonial era tricolor (blancs, nadius i població de color) com a resultat de la dominació colonial des del segle XV, formant-se amb una estructura piramidal

  • Dalt del tot estaven els criolls sent ells bona part dels oligarques econòmics i polítics al igual que també ho eren les capes mitjanes que basaven la seva riquesa al comerç i a la propietat de els terres. Eren un 20 % de la població a principis del segle XIX

  • 22 % de mestissos

  • 38 % de població indígena

  • 18 % de població de color

Per explicar la independència, hi ha que exposar 3 raons fonamentals com són

  • Les econòmiques ja que a finals del segle XIIX la fiscalitat estava estrangulant a l'economia colonial mentre estava desenvolupant-se la Revolució Industrial a la Gran Bretanya al qual podien participat els mercats llatinoamericans però entre la Gran Bretanya i les s'interposava la monarquia hispànica que era la que prenia totes les decisions econòmiques

  • Polítiques i socials ja que transformaren les reformes en part als grups dirigents perquè els permetia créixer econòmicament i al mateix temps, van anar madurant políticament al moment de l'enfonsament de la monarquia quan és va obrir pas l'alternativa plantejada per les elits

  • Ideològiques on va haver una gran influència de la il·lustració a la segona meitat del segle XIIX. El procés va començar a les colònies del nord que a aquestos anys, ja s'havien independitzat ja que ja havia succeït la Revolució Francesa i la revolta dels esclaus d'Haiti al 1791 i per això, els jacobins decidiren apel·lar als valors il·lustrats al moment de la revolució, que era una amenaça

Cada cas fou peculiar i va tenir característiques pròpies .

El model del liberalisme gadità va influir a la ideologia que va acompanyar al procés de independència de els colònies sud-americanes ja que passaren a formar part de la nació espanyols i no de la corona, provocant açò problemes.

LES REFORMES BORBÒNIQUES

Foren iniciades a mitjans del segle XIIX per Carles III sent un paral·lel de les fetes a la Gran Bretanya.

Calia reformar l'administració colonial perquè

  • Els ingressos havien baixat entre altres coses, pel contraban

  • Les raons derivades del cost militar perquè mantenir les defenses del imperi era cada vegada més complicat perquè hi havia altres potències europees, estant el imperi espanyol aliat amb França que era rival de la Gran Bretanya

Foren reformes de moltes classes que afectaren a l'estructura de l'administració colonial al prendre mesures com

  • Augmentar el monopoli sobre el sucre, el cafè o el cacau

  • Els ports que podien comerciar amb Amèrica augmentaren, trencant així el monopoli de Cadis i per tant, hi havien més facilitats pel comerç cosa que va provocar un creixement que va afectar a la metròpoli i l'economia de les colònies, fent que el benefici social ampliara el nombre de criolls

Va haver un creixement de les expectatives perquè va semblar que les reformes possibilitaren tenir més recursos als criolls però el creixement és va aturar a finals del segle XIIX i per això, deixaren de beneficiar-se de la situació de la bona situació però sense disminuir la càrrega fiscal i això va provocar una crisi social a les colònies perquè sobre els sectors urbans i rurals (perquè ells pagaven els impostos) i els comerciants (per la frustració de les expectatives).

La metròpoli és va començar a veure que els monopolis i els impostos eren un obstacle ple creixement de les colònies al interposar-se a les relacions entre elles i la Gran Bretanya i també perquè Espanya estava enfrontada amb aquest país per estar aliada amb França, sent una guerra per comerç colonial. Amb la derrota de Trafalgar, començaren a preguntar-se quin era el sentit d ela dominació espanyols cosa que va ajudar a madurar les posicions colonials.

Al 1809 és va produir la caiguda de la monarquia a mans de Napoleó.

La frustració de les expectatives va provocar la necessitat de una obertura perquè aquests no podien ser satisfetes per la monarquia i amb Trafalgar, s'obriren les possibilitats per altres sistemes polítics.

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA INVASIÓ NAPOLEÒNICA

El més important fou el procés obert a la caiguda de la monarquia ja que degut al buit de poder, és van crear les juntes locals que s'organitzaren a la junta central que for el òrgan que va convocar les corts de Cadis lloc on és va proclamar la constitució del 1812, produint-se durant el procés la revolució liberal instaurant-se una monarquia diferent perquè van a ella van canviar les coses perquè entre altres coses, la sobirania la tenia la nació, parlant-se de una nació moderna que incloïa als ciutadans dels 2 hemisferis, començant així part dels problemes al donar-li una participació a les colònies a los Corts però en foren pocs per la població que representaven i per això, és sentiren frustrats.

Al venir la iniciativa de baix, era un trencament de la lleialtat al monarca al ser substituït per l'autoorganització però era un lògica perillosa perquè les Corts no els donaren prou i per això, prompte certs territoris és separaren com el cas de Veneçuela al 1811 però no fou definitiva al no haver una unitat criolla fins al 1814 quan les actes és feren definitives.

Açò va passar perquè Cadis va oferir unes possibilitats en els que els elits criolles podien confiar però quan al 1814 va tornar Ferran VII i va reinstaurar la monarquia absoluta, va acabar amb l'ordenament jurídic gadità i és va incorporar unes atribucions majors a les que tenia al antic règim com foren els elements de la sobirania. Aquestos fets a Amèrica acabaren amb les expectatives alçades per les Corts pensant amb la independència però Ferran va enviar tropes par acabar amb elles i per això, les posicions colonials és feren més dures i intransigents.

Ja no és podia tornar arrere políticament perquè la nova lògica política havia canviat al existir un autogovern.

Per triomfar els processos independentistes, devien ser generals trencant així amb la declaració per la declaració del 1816 els “llaços violents” i recuperant el drets dels que estaven privats des de la conquesta hispànica.

2. ELS PROCESSOS DE INDEPENDÈNCIA

A aquest context s'ha d'entendre l'aparició de Simon Bolivar que és una complexa figura i de difícil caracterització política perquè les seves accions polítiques depenien de la militars i per això, una volta aconseguida de independència els militars no és retiraren de la pública. Va aparèixer com un liberal possibilitant-li el rebre el suport inicial per defendre l'alliberament dels esclaus. Aquest va tenir ajuda

  • Econòmica de la Gran Bretanya

  • Militar de les tropes monàrquiques perquè part mostraren ser més afins al liberalisme

Fou una figura fonamental per la zona de Colòmbia i Veneçuela.

Per aconseguir la independència, pensaven que seria possible si tots s'independitzaven i per això volia dur a cap una acció de nord a sud aconseguint així la creació de la Gran Colòmbia que va a principis dels anys 20 va unificar els territoris de

  • La capitania general de Veneçuela

  • Bona part del virregnat de Nova Granada

Aquest estat va fracassar una vegada mort Bolivar.

Paral·lelament des de les Províncies Unides de Sud-Amèrica necessitaren expandir-se cap a Xile i el Perú encapçalant l'expedició el general Sant Martí que va aconseguir la independència d'aquestos 2 territoris.

Perú era el punt fonamental perquè

  • Estava entre la zona nord i la sud

  • Era la zona on les tropes hispàniques estaven des de més antic al estar des del moment de la conquesta

Per unificar els esforços, els 2 militars arribaren a un acord.

Sucre va guanyar la batalla decisiva a Ayacucho al 12/1284 que va significar

  • L'ocupació definitiva del Alt Perú que és va convertir en Bolívia

  • El fi de la resistència hispànica

  • El fi dels processos independentistes respecte d'Espanya

EL TEXT DE LA INDEPENDÈNCIA DE BOLÍVIA

Afirma que la monarquia hispànica s'havia nodrit i havia destrossat Amèrica (terme de unitat), sent el major afectat aquest territori.

La seva independència fou reconeguda per altres territoris com la Gran Bretanya o els Estats Units, volent que també la reconeguera la metròpoli.

Els representants decretaren la independència pels interessos de tots, trencant així amb l'status de colònia )que tenia baix el poder dels monarques espanyols) al convertir-se en un entitat territorial independent.

LES CONSEQÜÈNCIES IMMEDIATES DE LES INDEPENDÈNCIES

Econòmicament

  • La guerra va tenir un cost molt elevat

  • La derrota espanyola va provocar la fugida de capitals dels reialistes

  • Un creixement del endeutament que va acabar sent exterior amb la Gran Bretanya i els Estats Units

  • El fi de la imposició fiscal alemanya i dels monopolis

  • La vinculació de l'economia sud-americana amb la resta del mon sense tenia que passar per la metròpoli però no va ser fàcil ni favorable perquè les exportacions és reduïren tant per raons internes com externes i per tant, el dèficit econòmic va créixer ja que importava més que exportava. Açò és va conjugar amb l'endeutament extern sent així perquè el interior dels territoris independitzats estava descapitalitzat, cosa que va anar arrastrant-se al llarg del segle XIX perquè

  • No era el mateix independitzar-se amb la Revolució Industrial en procés que una volta acabada

  • Les condicions interiors i exteriors eren de

  • Creixent pes dels militars a la política al llarg del segle XIX, derivant-se d'açò un problema a l'organització de l'esfera pública i per tant, una inestabilitat permanent que els militars eren substituïts per altres militars a través de cops d'estat. Hi havia 2 models de militars

  • L'estil de Mèxic o Perú on era entès com a l'època colonial

  • Casos com els de Rio de Plata on l'exèrcit estava fragmentat en milícies i cabdills locals que defensaven els interessos locals

  • La ruralització al sentit de la descapitalització i per això, els sectors urbans foren en part els protagonistes dels moviments independentistes perquè amb les noves condicions perdien un pes que guanyaven les elits locals i rurals perquè una volta destruïda la societat colonial, la nova estructura no és va consolidar i per això, ho va arreplegar la societat rural

No era una situació ideal per aconseguir un estat-nació i per això tingueren que esperar a finals del segle XIX quan és va produir el èxit relatiu a

  • La construcció de la identitats nacionals

  • La consolidació de la nació

3. LA CONSTRUCCIÓ DE LES IDENTITATS NACIONALS

Les identitats nacionals llatines foren posteriors als processos de independència perquè la retòrica dels nacionalismes s'ha explicat com una recuperació de una identitat anterior.

El concepte de nació al llarg del procés de independència ha anat canviant de contingut.

Per les elits criolles, nació i pàtria eren conceptes de difícil separació incloent a el terme 3 fidelitats

  • Nació espanyola al tenir un sentit polític al incloure la sobirania no inclosa al antic règim i per tant, no podien ser colònies. A causa de la frustració provocada a Cadis, no deixaren de usar el terme però aquest sentit convivia amb altres 2 des de les reformes borbòniques

  • La pàtria americana era un principi que existia però estava indeterminat

  • La petita pàtria fou un factor decisiu perquè des del 1808 quan va ser destruïda l'autoritat monàrquica, fou substituïda per unes juntes provincials i per tant, les províncies tenien el poder sent la única base real per fer política i per això és convertiren els estats en nacions a partir de les petites pàtries. Era una situació política molt diferent a la del 1808 quan aquestos territoris eren colònies però passaren a ser ciutadans i per això, tenien una lògica política diferent al ser nacions

Quan els representants americans participaren a Cadis, usaren el concepte nació com a nació espanyola, implicant tints polítics (per participar als canvis polítics que estaven donant-se a la metròpoli), permetent parlar de uns canvis que una vegada enfonsada la monarquia, permeteren parlar de sobirania.

Al reclamar-se com a part de la nació espanyola, negaven l'status de colònia dels territoris americans i per tant, no feien referència a cap procés de independència ja que admetien formar part d'ella. Però la frustració que van tenir a Cadis va fer que aquestes aspiracions no funcionaren però açò no significava que el concepte de nació deixara de usar-se ja que a ell convivia amb el sentit de pàtria americana que era un sentit unitari creat al llarg del segle XIIX. Aquest sentit era un factor decisiu per

  • Desestructurar la monarquia

  • Fer aparèixer les juntes provincials on les províncies eren com a les petites pàtries, cosa que implicava l'adquisició de tints polítics al terme ja que era la única base legal per fer política i atenent a les declaracions de independència, esdeveniren estats que substituïren al concepte de nació espanyola ja que passaren a identificar-se les nacions amb les petites pàtries

Va haver una transferència definitiva del sistema anterior perquè al 1808 les colònies organitzades estaven habitades per ciutadans, tenint una organització lògica que va acabar a la creació d'estats propis independents. Fou el pas per reivindicar la participació política a Espanya la creació d'estats diferents i independents a d'ella.

Al principi coexistiren els 3 sentits que contenia el terme nació però a mesura que és va produir la frustració de Cadis, el primer va desaparèixer perquè va passar a designar a la pàtria americana i com a pertanyents de la petita pàtria. La idea de la pàtria americana ha estat present al panamericanisme (crear una sola nació amb igual llengua i religió), estant defès per Bolívar però va desaparèixer després desprès dels fracassos de les 2 agrupacions de nacions.

A la batalla de Ayacucho on hi havien 8 declaracions de independència lluitant junts que és poden agrupar en

  • Les del estil de la Gran Colòmbia que va desaparèixer al 1836

  • Les paregudes de les de les Províncies Unides de l'Amèrica Central va desaparèixer al 1832

Així la pàtria americana va passar a tenir limitacions cosa que va tenir efectes polítics al quedar les petites nacions com a nacions però sense existir identitats nacionals a les petites pàtries ja que aquestos nacionalismes foren creats al mateix temps que és produïa el procés de independència.

El debat sobre les reformes borbòniques va provocar a les elits un sentiment de identitat cap a la seva província sent açò el que més tard és va plasmar als processos independentistes però no a tots ells.

El problema de construir les diferents identitats era que no hi havia relacions amb la xarxa institucional representativa que poguera servir de base perquè el territori colonial estava dividit en virregnats que eren institucions colonials pròpies. Quan al 1808 començaren el seu camí les institucions representatives, aquestos territoris presentaren un mapa caòtic i pot ser que per això alguns s'organitzaren en federacions.

La força bàsica per inventar les nacions a l'Amèrica llatina no depenia de factors previs cosa que va fer que s'expolorara la seva creació, remetent al procés de independència i per entendre-les, ho ha que entendre el model d'Anderson.

Fins llavors, sols és va crear una identitat nacional de la població plantejant un desafiament molt important ja que implicava crear una cultura nacional homogènia comuna a tots però el gran repte fou l'existència de la societat tricolor i els diferències amb els Estats Units ja que

  • No és va adoptar la segregació i per això és va desplegar un repertori de símbols i festes, estant vinculats la majoria als processos de independència. El repertori de festes i símbols de vagades és va copiar de la tradició francesa però també hi havia elements propis estant entre ells el paper important i simbòlic del indi nadiu. El calendari és un element que ajuda a nacionalitzar i a commemorar la nació. Estaven al cor dels processos els principis liberals de

  • La idea de progrés

  • La herència de la il·lustració

  • La creença de la nació lluitant a favor d'ella per ser una lluita per la llibertat

  • La diversitat estava organitzada de forma jeràrquica

  • La construcció de una memòria històrica que vinculara el passat amb el futur. A mesura que van avançar els segles XIX i XX, fou la història de la independència sobre la qual s'intentava lligar els fets anteriors a la independència amb aquest procés i per això, defensaven la idea de que la nació era de tots abans del procés independentista, defensant una continuació entre les identitats del passat (buscades als indis) i del present per una retòrica nacionalista que la va presentar com a preexistent al procés de independència. Aquest discurs s'ensenyava a les escoles. És parla de la idealització de la figura del indi nadiu com a factor central per construir les noves identitats per recórrer a la població india significava

  • Singularitzar a la nació perquè cada nació tenia diferents indis

  • Recórrer al passat per donar-li pedegree al donar-li una antiguitat cosa que va permetre vincular el passar amb el present a una població que fou xafada pels espanyols, permetent així vincular-la a la lluita contra els espanyols

  • Establir un pont simbòlic entre la població india i la blanca criolla, convertint-se la tradició cultural nativa a una part de la cultura nacional

És pot caracteritzar el ideal polític que hi havia a la base de la construcció tant les accions com els plantejaments voluntaristes de inclusió dels diferents elements heterogenis però fou necessari un seguit de institucions i lleis per aconseguir-ho. Hi havia fe a la màgia de la constitució com a conseqüència directa del liberalisme, sent quest ambivalent perquè

  • Era un liberalisme inclusiu que confiava a la ciutadania com a resultat de la educació

  • És va defendre la igualtat política però no les igualtat socials i econòmiques

Açò no és contradiu amb les pràctiques socials excloents que va afectar a la població indígena i a la mestissa i per tant, fou una inclusió relativa.

Les pràctiques jeràrquiques de dominació continuaren en bona mesura a les noves nacions, plantejant-se límits el projecte de inclusió a més, les conseqüències a aquestos anys de la independència no foren ideals.

Aquesta fase idealista va canviar al llarg del segle, modificant-se el model de nació.

Al 1845 és va publicar “Domingo Sangriento” i “Civilització o Barbàrie” que parlen de l'existència de 2 models

  • Civilització com a model urbà i culturalmnet molt integrat ja que una cultura civilitzada equivalia a la cultura europea. Era pròpia de les cultures blanques

  • Barbàrie era l'estat dels propis que no vivien a les ciutats i per tant, no tenien una cultura europea i no eren blancs

És buscava un model del que devia de ser la integració nacional basat a un model civilitzador molt més excloent, plantejant-se un “emblanquiment” de la població al fomentar una política de immigració de població d'Europa del est tal com va passar a Mèxic i Argentina amb l'objectiu de civilitzar la dependència cultural respecte d'Europa però era un fet difícil d'aconseguir. A principis del segle XX aquesta idea va entrar en crisi perquè no va acabar de tenir un èxit total ja que sols va triomfar a aquestos 2 països, imitant els ideals de la nació.

Era una política de masses fent que el model de la nació seguira a l'Amèrica llatina, sent un model independent de la civilització i la barbàrie, començant a ser un model de inclusió al que poguera participar tots una societat heterogènia però no entesa a la vella forma voluntarista sinó a un model tancat i homogènia. Buscaven un ideal nacionalista molt nacionalista.

Ja que l'estat i la nació no acabaren de quallar, és necessitava una nació més tancada i més nacionalista, consolidant-se definitivament la identitat nacional però deixant arrere la fe a la màgia de les constitucions.

3

Vídeos relacionados