Amèrica post-colonial

Historia americana contemporánea. Siglo XVIII. América. EEUU (Estados Unidos). Sociedad colonial. Revolución. Independencia # Història contemporània d'América

  • Enviado por: Irmi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA D'AMÈRICA

TEMA 2: L'AMÈRICA POST-COLONIAL I

1. QUE ÉS UNA NACIÓ?

Les nacions (la construcció de identitats nacionals) són construïdes però és necessita saber com. Les teories constructives pensen que les nacions són objectes construïts social i culturalment a través de processos deliberats dels nacionalistes que són les persones que fan de la nació el centre de la política.

Una nació és una comunitat imaginada segons Anderson que agrupa a un conjunt de persones i per tant, sobirana i limitada al tenir límits fronterers. Al ser imaginada, és refereix a que no és un objecte natural sinó creat per algú perquè existixa, sent aquestos els nacionalistes, creant-se així una realitat i acabant de configurar una realitat.

Les nacions existeixen des de que les creien els nacionalistes que busquen un pedegree, començant tal com entenem hui amb la Revolució Francesa i per tant, són creacions des de fa uns 200 anys al fer nàixer un concepte de nació com a comunitat política sobirana amb unes fronteres no corresponents amb les dinàstiques perquè des de llavors, tot el mapa polític mundial va tendir a tenir una organització així.

Un fenomen modern és presentat pels nacionalistes com si fora un procés molt antic i per això els nacionalistes busquen continuïtats i moments originaris al passat com Atapuerca o els gals, sent la resta fets accidentals perquè l'essència ja existia.

El nacionalisme fa una narració que lliga des de l'essència fins al present, havent elements comuns com són

  • La religió

  • La llengua

  • Elements ètnics-culturals

  • Etc.

Les formes anteriors a la Revolució Francesa eren formes de identitat col·lectiva però no eren nacions.

És pertany a una comunitat però mai és poden conèixer a tots els seus membres.

Les característiques del nacionalisme

  • L'absoluta modernitat de la nació

  • Ser entesa com una comunitat imaginària al no ser un fenomen natural

  • El pes central dels nacionalistes perquè ells són els constructors de la nació

Smith planteja una reflexió al voltant d'acceptar la nació i als nacionalistes podent ser vistos com a

  • Geòlegs i per tant, reconeixerien els límits ja que sols reconeixen realitats preexistents

  • Cuiners al barrejar elements subjectius però no poden usar tots els ingredients i per això sols usen els elements subjectius versemblants, sent fonamental la història

L'estat-nació fou una creació de la Revolució francesa que vinculava l'estat a la nació, tenint que coincidir necessàriament a una homogeneïtat però abans és necessitava

  • La creació de una cultura nacional

  • Construir una identitat nacional que va dur a la nacionalització de la població, sent els elements més importants l'exèrcit i l'escola que era un dels instruments més poderosos per difondre la cultura nacional perquè és el que s'ensenya

Fou un procés lent i especialment intens a l'època de la nacionalització de les masses que és va produir a finals del segle XIX al aprovar-se el sufragi universal masculí ja que per aconseguir la lleialtat, tenien que tenir una valors nacionals aconseguint-ho sobretot pels periòdics.

És diferència entre diferents tipus de nacionalisme/ estat com són

  • El civil que és polític i occidental com és el cas francès on és comparteixen valors polítics

  • El ètnic que és cultural i oriental com és el cas alemany on és comparteixen valors culturals

Segons la interpretació al cas espanyol, són perifèrics com al cas català i polític com l'espanyol però sols subsisteix a Espanya. Açò és identificable però és insostenible a la pràctica al ser importants els elements culturals.

L'HOMOGENEÏTAT

Els nacionalistes busquen la identitat nacional a un moment originari que des d'ell i fins al present, te una continuïtat que s'ha traslladat sense canvis.

Els discursos nacionalistes són essencialistes al buscar un origen (u element essencial), sent el passat de la nació un mite ja que el passat porta al present.

Però aquesta homogeneïtat no existeix ja que ni al present existeix i per tant, s'atendrien a diferents formes de veure la nació segons raons com el gènere, duent a diferents formes de veure a la nació.

Barrejant-se açò s'estableix que no pot haver una homogeneïtat però hi ha un problema al pensar a la diversitat cosa que mou la cultura nacional.

EL NACIONALISME AL CONTINENT AMERICÀ

S'estudia perquè

  • El cas del EE.UU. podia ser la primera nació moderna a pesar de produir-se abans de la Revolució Francesa

  • L'Amèrica llatina hispànica seria el primer dels processos independentistes no europeus després de la Revolució Francesa, contribuint a canviar el model per adaptar-lo a les característiques de els antigues colònies

El cas nord-americà és molt interessant per

  • Produir-se abans de la revolució Francesa

  • Ser el primer territori independent de les colònies, marcant la resta de processos independentistes tant els llatins com els de la resta de història contemporània

BOUCHARD

Afirma que les coses comunes de les nacions americanes són

  • Que és crearen per una transferència migratòria intercontinental ja que els processos no els van protagonitzar els nadius

  • Tenir un llaç colonial del que volgueren desprendre's

  • Enfrontar-se a un gran territori que és prestava al descobriment, la conquesta i el desenvolupament sent fets importants pel imaginari ja que l'epopeia mítica americana és l'expansió cap al oest cosa que no va passar a Europa entre altres coses perquè las cartes ja estaven repartides. A nord-america, expandir-se era lluitar contra la natura

  • La presència de població indígena i per tant, hi havia que embaucar-los

  • Elaborar una mitologia que expresara el sentiment de una gran aventura col·lectiva al ser sempre un territori on és podien posar en pràctica les utopies de tots mena

Aquestos elements són la base de la cultura nacionals (part del imaginari ofert com a marc formal de integració simbòlica del conjunt) però els seus continguts estan en constant moviment.

L'homogeneïtat de la cultura nacional és va topetar al continent americà amb els desmentits com foren els indígenes i la immigració, no corresponent açò al model que estaven construint

Aquestes 5 característiques son és podien donar a Europa.

ELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA

Fou un cas important per

  • Ser la primera colònies a independitzar-se

  • La revolució americana és va adelantar a les idees de la Revolució Francesa

  • Construïren un estat-nació de tipus federal

  • Ser la república més gran de la terra, sent una forma teoritzada al mon romà i reconfigurada al renaixement, pensant-se fins al revolució americana que devien de ser de petit tamany per necessitar la participació dels ciutadans

El 2/07/1776 fou votada la Declaració de Independència però no era una solució obvia perquè no és pensaven revoltar contra la metròpoli.

LA SOCIETAT COLONIAL

Estava formada per una base de població anglesa però també hi havia

  • Escocesos

  • Irlandesos

  • Africans

  • Alemanys

  • Francesos

Tenia característiques diferents a la resta de colònies com eren

  • Que els assentaments colonials anglesos eren diferents als restants per ser colònies fundades i controlades de forma centralitzada però amb una iniciativa de formació privada perquè hi havia

  • Colònies al sud-est com Virgínia o Maryland, foren creades per fer-hi una explotació econòmica sent cedit el seu control a companyies

  • Colònies del atlàntic nord com Nova Anglaterra foren creades per iniciativa privada amb raons religioses o utòpiques

  • Colònies de la zona de Carolina van ser colònies creades per la monarquia, sent donades als soldats participants a la guerra civil anglesa

  • Eren súbdits del monarca però desenvoluparen tradicions d'autogovern i autonomia molt significatives

  • Tenien entre elles molt poca relació, cosa que s'explica per la distància illes diferències de creació, població i activitat econòmica

  • No tenien una identitat ni unes institucions comunes i per tant, la nació no fou anterior a la revolució sinó que va anar creant-se amb el procés revolucionari perquè llavors tenien en comú que estaven lluitant contra la monarquia anglesa percebent-se així la unitat. A la revolució, els estats és confederaren i amb la Constitució del 1787, és federaren cosa que va passar per ser entitats autònomes i per tant, constitueixen una estructura única

EL SISTEMA POLÍTIC COLONIAL

El sistema era paregut entre els 13 estats tenint

  • Un governador al capdavant, podent ser anomenat pel rei o per la companyia però no tots els estats en tenien. Aquest tenia poders importants com eren

  • Vetar lleis

  • Nomenar funcionaris

  • Ser el cap de les forces armades per delegació

  • Un consell a camera alta

  • Una camera baixa assemblea legislativa

El més singular fou la gran força de l'assemblea legislativa al ser molt més representativa que el parlament anglès al ser escollida per tots els homes blancs propietaris (entre 3l 50 % i 3l 80 % de la població masculina blanca) i per això estaven acostumats a governar-se entre ells mateixa ja que els vincles amb al metròpoli no estaven ben fixats al ser quasi independents econòmicament i el fet de pujar impostos de forma imposada des de Londres, fou una raó pel procés independentista.

A algunes colònies com Nova Anglaterra , hi havia un model especialment decisiu a la revolució al tenir assemblees de ciutadans on la propietat no excloïa els blanc per poder votar i per tant, era molt propici per demanar un canvi a la revolució.

La ciutat (port) més gran era Philapelphia que fou el lloc on va començar la revolució sent un lloc entre altres on hi havia un dinamisme social i polític, cosa que passava en menys quantitat de les colònies hispàniques.

Tenien la tradició del liberalisme anglès perquè des d'almenys la revolució anglesa del segle XVII, existia la tradició del anglès nascut lliure (que reclamava els seus drets) i per tant, no podien set sotmesos, estant açò a la base de les reclamacions contra la metròpoli perquè abans de la revolució reclamaven els seus drets però al no acceptar les seves reivindicacions, els revolucionaris passaren a ser independentistes.

LA COMPOSICÓ COLONIAL NORD-AMERICANA

Al llarg del segle XIIX era agrícola cosa que poc a poc va canviar per la Revolució Industrial. Estava l'economia estructurada en

  • Élit composada per propietaris i comerciants, eixint d'ells bona part dels dirigents de la revolució. Les professions liberals estaven associades i sobretot, els advocats acostumats a participar a la vida política

  • Artesans manufacturers i xicotets propietaris eren un important percentatge de la població perquè entre altres coses la propietat estava molt extesa, significant una expansió de la democràcia

  • La servitud escripturada, podent ser fins a un 50 % de la població blanca de algunes colònies, Eren població blanca que acceptava traslladar-se a les colònies al firmar una escriptura que el convertir en serf i per tant, renunciava voluntàriament als seus drets, fent-ho a canvi d'un treball i un salari. Passat el temps establert al contracte, recuperava els seus drets. Aquesta figura fou substituït progressivament per l'esclavitud, sobretot a les colònies del sud

  • Indis estaven presents però no formaven part de les societats colonials al estar sota la jurisdicció del rei. Els massacraren però els admiraven per la seva llibertat i les seves manifestacions culturals. No eren ciutadans. A inicis del segle XVIII és possible que hi hagueren 1.500.000 però acabada l'expansió cap al oest, hi havia 2540.000, augmentant el seu nombre al segle XX

LA DEMOGRAFIA

Al segle XIIX a les colònies angleses americanes és va produir un augment més accelerat de tota la terra perquè

  • Al 1710n'eren 330.000

  • Al 1760 n'eren 1.600.000

  • Al 1770 n'eren 2.150.000

  • Al 1780 n'eren 2.800.000

Passaren de ser un 20 n% de la població de la metròpoli a principis del segle XIIX a ser un quart de la població total .

S'establiren persones sobretot d'ambient anglès amb un contingent important de escocesos i irlandesos sent població anglosaxona i protestant (puritans) sobretot, sent el nucli fundacional del país al protagonitzar i encapçalar la revolució.

La immigració posterior va provocar conflictes culturals importants cosa que va afectar a la identitat i la cultura nacional.

A principis del segle XIIX hi havia menys de 200.000 negres però al 1763 n'hi havien 350.00 sent sobretot esclaus que vivien majoritàriament a les plantacions de les colònies del sud, sent fins a un 40 % de la població local a algunes colònies.

Del creixement demogràfic general és pot extraure que va provocar una transformació de la societat colonial perquè entre el 1760 i el 1775 sols a Nova Anglaterra és crearen més de 250 ciutats nascudes del no res, implicant una fragmentació de

  • Comunitats

  • Esglésies

  • Cases

Al nàixer una societat difícil de controlar per part de les autoritats colonials i la metròpoli, l'autoritat colonial és va debilitar.

El creixement demogràfic va implicar

  • Una major precisió sobre els indis, implicant conflictes constants que no acabaren fins ben entrat el segle XIX

  • Un creixement econòmic important ja que el comerç a aquestes colònies va augmentar molt per la Revolució Industrial al proporcionar-li ma matèries primes com el cotó i importar productes manufacturats. Exportaven tant a la metròpoli com a altres colònies com les del Carib i per això augmentaren els preus i així, el dèficit respecte de la metròpoli fent-se les colònies més independents però la independència no era un bon negoci. Li donaren més importància a les ciutats portuàries que foren els llocs on va començar la revolució. Al augmentar el seu consum és va impulsar

  • L'augment dels productes manufacturats de la metròpoli

  • L'augment les manufactures pròpies i per tant, un mercat interior creixent que servia de base per la manufactura

  • La transformació de les estructures socials ja que hi havia tensions socials ja que l'augment de la riquesa va fer que els petits propietaris i els artesans tingueren més recursos i els treballadors majors sous i per això anaren assolint una autonomia econòmica i per això, l'estructura colonial és veia alterada al socabar-se les seves bases cosa molt important a la societat colonial on l'esfera pública era important. La societat era més inestable sobretot a les ciutats ja que les classes baixes volien participar de la democratització

LA REVOLUCIÓ NORD-AMERICANA

Al 1763 va acabar la guerra entre Gran Bretanya i França (sent una de els confrontacions pels territoris colonials) triomfant la Gran Bretanya que és va annexionar alguns territoris, com part del Quebec.

Fou una guerra guanyaren els colons anglesos, estant molt satisfets per la victòria i per tant, no pensaven en al independència cosa que si feren 13 anys després al declarar-se independents.

A aquestos 13 anys xocaren 2 lògiques diferents

  • El creixement de l'autonomia econòmica de les colònies a causa del creixement acumulat al segle XIIX però també política pels desafiaments que feien necessària una organització pròpia

  • La reorganització econòmica del poder imperial que el imperi britànic va fer de forma molt autoritària al fer-se des de Londres sense comptar amb les colònies. Va passar perla necessitat de reformar l'administració i les institucions i l'administració colonial fent-ho Gran Bretanya perquè les colònies americanes havien canviat molt a banda de les conseqüències de la guerra que havia segut cara i per tant

  • L'annexió de part el Quebec que no tenia una pràctica institucional ni pareguda a l'anglesa i per això, feren falta diners per gestionar-lo

  • Noves relacions amb els indígenes

  • Imperi americà havia canviat al passar de ser un imperi territorial i per tant, més despeses defensives

Londres va voler pagar-ho tot amb impostos sobre les colònies i per això feia falta reformar l'administració i per això feren la Stamp Act al 1765, sent rebutjada per les colònies. La metròpoli ho va fer de tal manera que va ofendre a les colònies ja que no votaren si volien o no aquestos impostos i per això, fou vist com un acte tirà imposat per Jordi III. Açò passava a la Gran Bretanya quan

  • Era inestable socialment

  • Els irlandesos estaven revoltats

  • El govern era desagradable

Aquesta llei grabava aspectes indirectes del consum com

  • Periòdics

  • Documents legals

  • Factures comercials

  • Pòlisses d'assegurances

  • Llicencies matrimonials

  • Baralles de cartes

  • Jocs de daus

Però el pitjor fou el ser una mesura imposada sense tenir en comptar a les colònies i per això a l'assemblea de representants aquesta llei no fou votada.

Des del punt de vista de les colònies, era una llei anticonstitucional (al veure que podien fer-se forts) ja que anava en contra dels drets dels seus habitants de les colònies en tant com a súbdits anglesos. Com l'opinió pública estava molt articulada, els actes violents és generalitzaren contra les autoritats.

I per això, Londres al 1766 va tenir que retirar la llei, donant-se compte de que alguna cosa tenia que canviar a les colònies al veure que podien ser forts els seus habitants, seguint la tècnica de pressionar a les colònies i per tant, hi havia molt poca flexibilitat sent una causa per voler independitzar-se.

Al 1770 a Boston va haver una protesta entre els sectors urbans i les casaques roges que va acabar amb l'enfrontament i morts, passant açò a la mitologia com la “matança de Boston” per la qual Jordi III va ser considerat com un tirà.

La 1773 a Boston és va produir la provocació definitiva a la tea party on uns ciutadans pujaren a un vaixell carregat de té i vestits indis , tirant la càrrega per la borda. Aquesta arribava des d'Àsia, pagant un impost especial. En principi sols fou un acte de protesta però la reacció de la corona fou

  • Tancar el port de Boston

  • Suprimir la cambra de representants de Massachusetts

  • Autoritzar als “casaques roges” a entrar als edificis sense autorització prèvia

  • Canviar les normes jurídiques que afectaven als funcionaris

Front a d'açò Boston va considerar que les posicions de Londres eren inacceptables al igual que l'estat de Massachusetts.

Londres tal vegada pensava que sols afectava al estat de Massachusetts però no fou així perquè no va quedar aïllat i per això des de la seva cambra de representants de Virgínia va llançar la resposta de fer una reunió dels representants de totes les assemblees i així és va celebrar el I Congrés Intercontinental amb el fi d'adoptar una postura comuna. Celebrada al Setembre i al Octubre del 1774, és va reunir a Philadelphia on participaren tots els representants de les colònies menys els dels estats de Geòrgia i Quebec.

A aquesta reunió és va acordar

  • Que el Parlament de Londres estava autoritzat a regular el comerç però no podia imposar impostos directament

  • Recordar-li a Londres que tant les vides com els llibertats i les propietats dels colons estaven empararades per la pròpia constitució anglesa

  • El boicot dirigit dels productes vinguts de la metròpoli

Londres va reaccionar decidint no negociar i recordant-li a les colònies que la sobirania la tenia el rei i el parlament de Londres i per tant, els colons no podien protestar.

Li va atribuir a Londres al congrés molts més ruptura del que realment representava i fins i tot, els acusaren de posicions filorepublicanes que el congrés no havia plantejat ja que els colons no qüestionaven la sobirania anglesa sinó que foren reconeguts com a súbdits de ple dret però les colònies acceptaren l'opinió de la metròpoli per això, és declararen en rebel·lió.

A finals del 1774 i principis del 1775 el que al principi era una protesta és va convertir a una rebel·lió que Londres va intentar aturar però era massa tard perquè ja s0havien produït enfrontaments armats a Lexington i Concord que foren 2 batalles guanyades pels colons contra els “casaques roges” cosa que va augmentar el patriotisme dels colons.

El 10/03/1775 és va reunir el II Congrés Intercontinental que va acordar que les colònies s'havien d'organitzar per defendre's i per això autoritzaren la creació de un exèrcit virtual de 20.000 homes organitzat per G. Washington que era un ric propietari de terres de Virgínia amb formació militar.

No tots estaven a favor de la independència i per això el 06/06/1775 adoptaren una resolució on afirmaven que no tenien cap intenció de separar-se de la Gran Bretanya per formar unes estats independents però a pesar d'això la postura d ela metròpoli continuava a les expectatives dels que defenien la independència i per això és va produir el text de T. Paine.

Finalment les colònies autoritzaren els seus representants a votar la declaració de independència si era necessària cosa que feren i per això

  • Al 04/1776 s'obriren els portes al comerç mundial era un trencament del monopoli anglès a les colònies

  • Els estats és declararen independents al 4/07/1776

El canvi d'actitud va estar causat a últims instància per la postura de Londres.

LA DECLARACIÓ DE INDEPENDÈNCIA

Aquesta declaració no contenia idees originals.

Plantejava tesis o plantejaments que ja existien com eren

  • Els iusnaturalisme que era una corrent filosòfica que ja existia amb Arsutotil. Parlaven del dret natural argumentant que tota persona era capaç per ella soles d'accedir a la veritat sent aquest pensament una base estupenda per l'autogovern. Aquest pensament estava a la base del liberalisme anglès de les revolucions del segle XVIII i a Locke

  • El pensament il·lustrat sent fonamentals el contracte social de Rousseau al ser un contracte social voluntari entre les parts per l'autogovern

  • El radicalisme liberal sent un representant Jefferson que volia incloure una clàusula on s'establira l'abolició de la tracta d'esclaus però Franklin i Adams el convenceren de que no fera perquè els estats amb majoria esclava no voldrien firmar-la

S'afirma que hi havia una igualtat dels homes a la creació però sols era entre els homes blancs, excloent

  • A les dones que tenien els mateixos drets civils que els homes però no en tenien polítics

  • Indis

  • Esclaus

El preàmbul te com argument principal l'actuació de Jordi III com a un tirà absolut i per tant, el dret i el deure del poble era canviar les coses perquè del poble era de qui emanava la sobirania cosa que trencava amb la lògica política. Hi havia molt poca diferència entre el poble i la nació. Amb el temps s'ha convertit a un cavall de batalla al usar-lo el moviment pels drets civils per reclamar-los.

Es una declaració contradictòria perquè apuntava cap a una direcció cap a la que no podia adreçar-se.

Els motius de la declaració de independència és fan personificar al rei per ser més fàcil acusar-lo de tirania però el responsable real era el parlament.

Va tenir com a conseqüència la divisió de la població colonial americana entre

  • Els que la suportaven però part d'ells no combatien

  • Els tories o legalistes actius eren entre el 10 i el 20 % de la població, havent-ne molts més a sectors com els predicadors anglicans o les classes lligades a l'administració però hi havia a tots els sectors La guerra de independència fou una guerra civil i per això entre 90.000 i 100.000 d'ells s'exiliaren a causa de la casera del torie

Els protagonistes de la revolució foren educats a la lleialtat anglesa.

EL SISTEMA POLÍTIC

El nou sistema és va instal·lar mentre és desenvolupava la guerra de independència.

El sistema és clan entendre que abans de la independència, eren estats i per tant la independència fou una revolució al haver un trencament polític ja que va existir una constitució pels 13 estats cosa que diferia del model anglès al no haver-hi hagut mai.

Al principi estaven organitzats de forma confederada amb algunes competències que eren més teòriques que pràctiques, sent la última força política els estats que eren els que mantenien la legitimitat.

La constitució afirmava el que podien o no podien fer per evitar la tirania i per això, limitava el poder del governador (figura eliminada a alguns estats) i el del poder executiu ja que el últim objectiu del text era separar els 3 poders perquè

  • L'executiu no s'extralimitara

  • El legislatiu poguera legislar de forma garantida

El legislatiu i el judicial tenien llibertat respecte del executiu sent la base per vore si funcionava la revolució i per això tenien

  • Un governador

  • Un sistema bicameral per llimar els límits

L'estructura entre els estats era molt feble al voler fer un sistema polític que evitara la tirania.

Era un sistema molt representatiu que variava segons els estats.

EL VINCLE ENTRE ELS ESTATS

Al 1781 va començar a funcionar una mena de constitució que articulava la unió dels estats però cada un seguia sent sobirà, creant una confederació i per tant, la relació entre els estats era dèbil ja que no hi havia un president sinó que cada estat enviava a un representant a una reunió dirigida per un president.

El govern era qui

  • Prenia les decisions bèl·liques

  • Harmonitzava als estats

El sentiment nacionals dels estats era ser sobretot del seu estat però sense generar un sentiment col·lectiu.

LA CONSTITUCIÓ DEL 1787

Les coses començarem a canviar perquè hi havia veus que volien reformar l'estat confederal al dir que no servia a temps de pau cosa que és va demostrar amb una revolta.

Al 1787 a Philadelphia és va reunir una convenció per reformar el sistema polític però va acabar sent una convenció constitucional perquè al fer-se grans canvis, és va fer una nova constitució ja que fou una transformació completa que va implicar tenir

  • Una constitució escrita

  • Un president

  • Un tribunal suprem constitucional com a màxima instància jurídica

  • Un sistema bicameral on la camera baixa era proporcional a la població dels estats cosa que no era el senat on establiren un igual nombre de representants per cada estat

  • Un president plantejava l'existència de una sola persona que recordava al rei i per tant, la legitimitat era poca i per això tenia que ser ratificada per cada estat, estant a punt de fer-ho els petits estats perquè tindrien menys pes però al acceptar-la tots, és van configurar els Estats Units d'Amèrica

Articulava un sistema federal on els estats seguien tenien el seu

  • Governador en cas de no ser una figura eliminada

  • Sistema de representació

  • Etc.

Fou aprovada per molt pocs vots al haver molt pocs representats a la convenció i per tant, tenia poca legitimitat fent que fora ratificada per cada estat però durant el procés de ratificació, s'enfrontaren 2 posicions saltant el debat a la premsa i a la opinió pública, s'enfrontaren

  • Federalistes eren els partidaris de un govern fort o siga, els partidaris de la constitució

  • Antifederalistes eren els oposats a l'existència de un govern federal fort perquè creien que era contrària als principis de la revolució ja que a ella és va proclamar que la sobirania requeia als 13 estats i no al estat federal

Aquest assumpte és va resoldre al dir que la sobirania estava al pobre i per tant, era com decidia com repartir-la i per això, les competències estaven dividides entre

  • Els 13 estats

  • L'estat federal

La única modificació important és va produir al 1791 quan és va aprovar una llista de esmenes constitucionals que una volta aprovades, és converteixen en au article més de la constitució. Una d'elles fou la “Bill of Rights” que fou una concessió per garantir una sèries de drets individuals, aconseguint els antifederalistes amb això el no anar cap a la tirania al introduir

  • El dret inviolable de la població a dur armes, de reunió i de llibertat de premsa

  • No poder jutjar a 1 persona 2 vegades per un mateix delictes

  • La llibertat de religió

  • Etc.

Per la constitució el sistema polític va quedar definitivament transformat perquè de ser una colònis, acabaren convertint-se a un estat federal independent.

LA IDENTITAT NACIONAL AMERICANA

El procés de construcció de la identitat no és pot entendre com un tot indiscutible al moment de l'aprovació de les lleialtats pel seu estat i per això, construïren una identitat que barrejava l'estat i la nació sent els símbols

  • El president sent G. Washington una figura simbòlica, sent el primer el governar Lincon però tal com s'enten ara, Roosevelt

  • La guerra de Independència fou l'element clau de la identitat nacional i per això el 4/07 la població en lloc és vesteix d'època per commemorar les batalles, a un heroi o la pròpia guerra

Els 3 elements claus són

  • L'expansió cap al oest, implicant l'aniquilació dels indis

  • La Guerra de Successió on certs estats volgueren independitzat-se, no tenint a aquestos la població de color drets

  • La immigració que no comparteix els mateixos mites d'origen americà

La sentència del jutge Marshall al 1819 mostra que al 1819 la identitat nacional americana no estava tancada, servint la seva sentència per tancar el debat aj que afirmava que una volta ratificada la constitució, era un acte definitiu. També afirmava que el govern emanava del poble i per tant, va sancionar l'existència de una sola identitat nacional a pesar d'existirne'n altres

Abans de la I Guerra Mundial, no hi havia una identitat nacional perquè seguien havent qüestions obertes per ser encara un procés en construcció.

El problema és que els Estats Units al estar formar per 13 estats, quin era l'element de cohesió?

Usaren la figura de G. Washington per ser un militar victoriós a la Guerra de Independència però hi ha pocs més elements perquè

  • El nord-est va passar a ser una zona industrial

  • El sud és va especialitzar a grans plantacions de cotó treballades per esclaus i per tant, era una ma d'obra abundant

A causa d'això, és desenvoluparen models diferents culturals i socials perquè

  • Al sud és pareixien als dels senyors anglesos

  • Al nord tenien una identitat pròpia

Lincon fou escollit president pel recentment creat Partit Republicà al 1860 però aquest sols tenia el vots de la part nord del país ja que el sud votada demòcrata i als candidats independents. Aquesta victòria al sud és va interpretar com una pèrdua de pes ja que tenia menys població i un creixement més lent i per això, optaren per la secessió fent una constitució dins de la nova confederació.

Al nord pressionaven perquè s'abolira l'esclavitud, fent-ho Lincon a certs estats per qüestions bèl·liques perquè si eren lliures, podien participar a la guerra pe`ro aquest procés és va acabar produint a tots els estats.

A la guerra va guanyar de forma incontestable el nord i per això, aquesta guerra és un element clau a la identitat americana ja que va consolidar els valors del nord.

Entre el 1865 i mitjans de la dècada dels anys 70, va haver un pla de reconstrucció ja que als estats del sud els esclaus eren lliures i les camps estaven destrossats,sent factors que expliquen que la seva economia estaguera destrossada.

Als estats confederats a aquestos anys

  • És va abolir l'esclavitud

  • Hi havia igualtat a tos els efectes de la població negra

Foren avanços presents a les esmenes constitucionals però va haver passes car arrere al produir-se la segregació de la població de color per separar-los de la població blanca i limitar els seus drets civils i polítiques a través de clàusules com poder votar si és seu avi ho havia fet.

Conforme va avançar el segle, va haver un pacte entre les elits del nord i del sud per construir una nació on no tingueren cabuda els negres. Acordaren

  • Ensenyar la història on la victòria estava limitada

  • Reconeixement de que la reconstrucció fou molt dura amb el sud

  • Racionalitat del patriotisme al estar exclosos els negres

Aquest ensenyament estava basat a l'amnèsia i el revisionisme històric.

Amb aquest model de patriotisme, tampoc tenia cabuda la immigració.

La guerra de Cuba fou una mena de imperialisme popular al lluitar per primera vegada unides les 2 parts del país, produint-se al moment al que va començar a arribar la immigració,sent un factor per desestabilitzar la nació i la identitat nacional. La guerra tenia una càrrega de virilitat perquè la dimensió de gènere i de nació eren insaparables.

L'EXPANSIÓ CAP AL OEST

Fou complicat construir una nació perquè a causa de la conquesta, va augmentar la població ja que el 1800 eren 5.300.000 habitants però als anys 90 del mateix segle, n'eren 63.000.000.

Tal com és coneix el territori nord-americà, és va constituir a finals del segle XIX.

La frontera és un element molt important ja que l'home fet a ell mateix és contextualitza a aquest espai i per això, és va construir una identitat nacional i un pas difícil ja que al fer-se a si mateix, quina autoritat de l'estat?.

Al acabar-se l'expansió cap al oest, va començar la preocupació per Cuba ja que la història nord-americana és la de la conquesta.

El precedent de la conquesta per la força és va donar a Texas que fou furtat a Mèxic per doctrina del Estat Manifest.

LA IMMIGRACIÓ

va haver 3 períodes clau

  • Entre els anys 40 i mitjans dels 90 del segle XIX

  • Des de mitjans dels 90 fins als anys 20 del segle XX

  • Des dels anys 20 fins a la postguerra

El problema no era la quantitat perquè

  • Fins al 1896 eren protestants de l'Europa del nord i l'occidental sent els problemàtics els irlandesos

  • Des del 1896 eren d'Europa del est, el centre i el sud d'Europa, arribant el major contingent de jueus. Aquestos eren un problema perquè eren poblacions diferents que no tenien les tradicions polítiques americanes, no parlaven anglès i no eren protestants

1890-1920

Fou el moment de la guerra hispano-cubana.

Va haver una immigració creixent impossible de quantificar però entre el 1895 i el 1920 s'ha dit que en arribaren 38 milions però tots ells no és quedaven.

La immigració va començar a ser un fenomen consubstancial de la identitat nord-americana però des de la independència no és va valorar igual que ja serà del nord i l'Europa occidental no hi havia problemes però la immigració dels anys 40 i 50 fou considerada de un altra forma.

La gran fam fou la crisi de la creïlla de Irlanda que va estar provocada pel clima, provocant la emigració de quasi la meitat de la població de la illa. Davant de les postures que anaven en contra de la immigració, s'autoorganitzaren al voltant de els esglésies i gràcies a d'això

  • Tenia una defensa autoorganitzada

  • Mantingueren la identitat

Era un procés de caràcter econòmic al ser població pobra, provocant problemes als Estats Units ja que al 1910, el 30 % de la població era immigrant.

La majoria dels immigrants eren homes que tenien treballs poc qualificats cosa que no va canviar fins a la segona dècada del segle XX.

Era una immigració col·lectiva que és va organitzar en grans grups ètnics o culturals que s'establiren a diferents zones de la ciutats i per tant, l'assimilació fou molt complicada perquè estaven envoltats de grups ètnics molt seus.

El model d'assimilació tenia 3 possibilitats

  • El anglosaxó, protestant i de població blanca i per tant, va funcionar poc

  • El melting era un model on s'integraven les diferents poblacions a una certa diversitat però va acabar sent una forma degrada del anglo confirmity

  • El multiculturalisme on la majoria de la població era fruit de certa immigració però sense qüestionar-se la identitat nacional

EL REPUBLICANISME

És el ciment del sistema polític i de la identitat nord-americana.

No sols és una forma de govern sinó que és una cultura política al ser una res publica. A la seva base estava la il·lustració i el liberalisme anglès del segle XIX, havent una recuperació d'aquesta filosofia sobretot a França i els Estats Units, mirant cap a Maquiavel que va recuperar el ideal republicà romà i grec.

Era una filosofia per ciutadans al ser una filosofia de autogovern, tenint més exigències que a la monarquia al existir la virtus republica que era al que havia d'aspirar qualsevol ciutadà republicà per seu un agent actiu de la res publica i això exigia la participació i una moral de cohesió social i d'entrega al benestar públic, sent tot açò patriotisme perquè sols podia exercir-se a la seva comunitat i per tant, limitada.

Eren valors que tendien a ser universals i per tant, és va discutir fins quin punt era universal i quin punt era particular.

7