Alumnos con discapacidad visual

Educación. Pedagogía. Minusválidos. Discapacidad visual. Ciegos. Dificultades del aprendizaje. Métodos de enseñanza # Educació. Dificultats de l'aprenentatge. Discapacitat visual

  • Enviado por: Eva
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

MASTER EN INTERVENCIO EN

DIFICULTATS DE L'APRENENTATGE

Curs i codi : 1er curs - APB05PFM

Barcelona, 31 de Març de 2006

ALUMNES AMB DISCAPACITAT VISUAL

INTERVENCIO EDUCATIVA AMB ALUMNES AMB DISCAPACITAT VISUAL

  • ANOMENAR ALGUNES DE LES AJUDES OPTIQUES I NO OPTIQUES QUE PODEN NECESSITAR ELS ALUMNES AMB BAIXA VISIO. COMENTAR EL MOMENT IDONI PER INTRODUIR-LES.

  • COM AJUDES NO OPTIQUES PER L'ALUMNE AMB BAIXA VISIO TINDRIEM:

  • L'APROPAMENT DELS OBJECTES

  • BUSCAR LES MILLORS CONDICIONS LUMINIQUES POSSIBLES

  • COMPLEMENTAR-NE LA PERCEPCIO AMB INFORMACIO SENSORIAL DELS ALTRES SENTITS

  • ACOMPANYAR AMB UN LLENGUATGE DESCRIPTIU

  • UTILITZAR ELS CONTRASTOS, UTILITZAR UN PAPER GROC MILLOR QUE BLANC, ROTULADOR RESSALTAT (EDDING 1300)

  • UTILITZAR FARISTOL PER LA TAULA O UNA TAULA RECLINABLE

  • LLUM ADDICIONAL (FLEXO) EN CAS QUE SIGUI NECESSARIA

  • UNA UBICACIO IDONIA DE L'ALUMNE A DINS L'AULA

  • QUE ELS TEXTOS TINGUIN UNA MIDA DE LLETRA DE COM A MINIM 12, DEL TIPUS “ARIAL”.

  • COM AJUDES OPTIQUES TINDRIEM :

  • LUPES ADEQUADES A LA VISIO DE PROP

  • PRISMATICS MONOCULARS PER LA VISIO DE LLUNY

  • LES AJUDES OPTIQUES ADDICIONALS S'OFERIRAN A PARTIR DE CICLE INICIAL, PER INCREMENTAR EL RENDIMENT VISUAL DE L'ALUMNE.

  • INDEPENDENTMENT DE LA PATOLOGIA CAUSANT, COM ES POT MANIFESTAR UNA BAIXA VISIO? EXPLICAR BREUMENT ELS TRETS PRINCIPALS I QUINES TASQUES SE'N VEURAN MES AFECTADES EN CADA CAS.

  • VISIO BORROSA : VEUEN BORROS, ELS COSTA MOLT LLEGIR, S'HAN D'APROPAR MOLT AL PAPER, SI EL TEXT ES ADEQUAT I CONTRASTAT PODRAN LLEGIR I ESCRIURE AMB TINTA. PERO TENEN MES DIFICULTATS PER VEURE DE LLUNY, NO PODEN LLEGIR LA PISSARRA, TINDRAN DIFICULTATS TAMBE EN LLEGIR MURALS, CARTELLS. EN LA MOVILITAT NO TINDRIEN GREUS PROBLEMES PERQUE NO TOPARIEN AMB NINGU.

  • VISIO CENTRAL : EN AQUEST CAS LA PART PERIFERICA DE LA RETINA ES ON NO HI HA VISIO (POCA O NUL.LA). PODEN LLEGIR, SEGUIR LA LINIA BE PERO TENEN DIFICULTATS EN EL CANVI DE LINIA.NO TENEN PROBLEMES D'AGUDESA VISUAL. PERO NO VEUEN LA GLOBALITAT, LI CAL ANALITZAR LES PARTS. PODEN VEURE LA PISSARRA AMB DIFICULTAT. LA MOVILITAT ES MOLT REDUÏDA, CANSADA I ESTRESSANT. PER LA NIT TENEN CEGUESA NOCTURNA .

  • VISIO PERIFERICA : A LA PART CENTRAL DE LA RETINA NO HI HA VISIO. TENEN UNA MIRADA EXCENTRICA (FORA DEL CENTRE). VEUEN SENSE COLOR, EN TONALITATS DE GRISOS. TENEN DIFICULTATS PER VEURE D'APROP, DIFICULTATS EN LA LECTOESCRIPTURA PERO NO TENEN DIFICULTATS PER ANAR PEL CARRER.

  • ALTERACIONS PARCIALS DEL CAMP VISUAL : TENEN ESCOTOMES O TAQUES DE POCA O NUL.LA VISIO.

  • ENLLUERNAMENT-FOTOFOBIA : TENEN UNA MOLESTIA SUPERLATIVA ACOMPANYADA DE DOLOR CAP A LA LLUM. NECESSITEN UNA LLUM COMODE, NO ESTAR DE CARA A UNA FINESTRA, CAL VIGILAR ELS REFLEXES, VIGILAR QUE NO HI HAGI PUNTS FORTS DE LLUM, CAL LA UTILITZACIO DE FILTRES.

  • ALTERACIONS CROMATIQUES : SON ALTERACIONS EN LA PERCEPCIO DEL COLOR O CONFUSIO DELS COLORS.

  • NISTAGME : TENEN UN MOVIMENT DE LA NINETA DE L'ULL CONSTANT, NO POT ATURAR-SE, NO PODEN FIXAR LA VISTA, ES CANSAT.

  • EXPLICAR LES CARACTERISTIQUES DEL TACTE COM A CANAL PERCEPTIU DE CONEIXEMENT DE LA REALITAT.

  • EL TACTE PERMET UNA PERCEPCIO ANALITICA I SEQÜENCIAL. LA INFORMACIO LA OBTENEN PER PARTS, JA QUE NO PODEM PERCEBRE GLOBALMENT ELS OBJECTES. HAURA D'INTEGRAR AQUESTA INFORMACIO SEQÜENCIAL EN UN SOL SIGNIFICAT GLOBAL

  • REQUEREIX UNA PREDISPOSICIO I UNES HABILITATS D'EXPLORACIO. ES NECESSARI VOLER EXPLORAR, TOCAR, RECONEIXER.

  • REQUEREIX MES TEMPS. EN CANVI, AMB LA VISTA HO ABARQUEM TOT EN POCS SEGONS.

  • ES NECESSARI UN PROCES D'ABSTRACCIO MENTAL PER SINTETITZAR LA INFORMACIO

  • L'ESPAI QUEDA LIMITAT FINS ON ABASTEN ELS BRAÇOS.

  • EL TACTE ACTIU ES L'EXPLORACIO TACTIL ACTIVA QUE PERMET INTEGRAR LES SEQÜENCIES D'INFORMACIO EN UN TOT. SON NECESSARIES UNES HABILITATS TACTILS, UNA INTENCIONALITAT I UNA CAPACITAT D'INTEGRAR AQUESTES INFORMACIONS.

  • PER AQUEST MOTIU ES DONA MOLTA IMPORTANCIA A L'ESTIMULACIO TACTIL (DIFERENTS TEXCTURES, JOCS TACTILS…)

  • ASSESSORAR A UN MESTRE QUE SERA TUTOR D'UN GRUP DE CICLE MITJA DE PRIMARIA AMB UN ALUMNE AMB CEGUESA. INTENTAR DESENVOLUPAR UNES ORIENTACIONS VALIDES, REALISTES I CONCRETES PER AQUEST TUTOR.

  • L'ALUMNE CEC NO PODRA VEURE LA PISSARRA, PER AQUEST MOTIU CALDRA APORTAR LA INFORMACIO QUE ANEM A EXPLICAR PER ESCRIT, PER AIXO, CALDRA FER UNA PLANIFICACIO DE LES ACTIVITATS QUE ANEM A REALITZAR. CALDRA EMPRAR TAMBE UN LLENGUATGE ACURAT I PRECIS QUE ACOMPANYI A LES INFORMACIONS GESTUALS I A LES EXPLICACIONS FETES AMB EL SUPORT DE LA PISSARRA. ES PODEN UTILITZAR MATERIALS AMB RELLEUS (UTILS PER MAPES,,,)

  • L'ALUMNE AMB CEGUESA UTILITZARA EL CODI BRAILLE PER LA LECTURA I L'ESCRIPTURA. EL PROFESSIONAL ESPECIALISTA EN DISCAPACITAT VISUAL I EL MATEIX EAP DE ZONA ASSESSORARAN I COL.LABORARAN AMB ELS DOCENTS DEL CENTRE (EN CONCRET EL TUTOR DE L'ALUMNE AMB CEGUESA) EN AQUESTA TASCA PERQUE LA PUGUI REALITZAR AMB EXIT. EL BRAILLE ES UN CODI I ES MOLT FACIL D'APENDRE, PER TANT, PODRA CORREGIR ELS EXERCICIS SENSE PROBLEMES.

  • EL NEN AMB CEGUESA A L'HORA DE TREBALLAR EN EL SISTEMA BRAILLE, LI COMPORTARA UNA MAJOR LENTITUD DE TREBALL JA QUE ES MES LENT ESCRIURE I LLEGIR EN BRAILLE QUE EN TINTA. PER AQUEST MOTIU EL MESTRE D'AULA HA D'EQUILIBRAR LA RELACIO ENTRE EL TREBALL EXIGIT I L'ESFORÇ QUE COMPORTA. L'ALUMNE AMB CEGUESA NECESSITARA MES TEMPS PER FER LES MATEIXES ACTIVITATS QUE ELS SEUS COMPANYS. CALDRA PRIORITZAR AQUELLES ACTIVITATS I CONTINGUTS QUE CONSIDEREM MES IMPORTANTS PEL SEU APRENENTATGE.

  • NO HEM DE CAURE EN UN PUNT DE SOBREPROTECCIO NI SOBREEXIGENCIA, JA QUE DE VEGADES EL NOSTRE PROPI DESCONEIXEMENT DE LA DISCAPACITAT FA QUE NO TINGUEM REFERENTS.

  • PER L'ALUMNE CEC HAUREM D'UTILITZAR LLIBRES TRANSCRITS AL BRAILLE. HAUREM DE DONAR MOLTA INFORMACIO VERBAL, UTILITZAR EL LLENGUATGE COM A FONT DE CONEIXEMENT I VEHICULAR DELS APRENENTATGES. I SEMPRE QUE SIGUI POSSIBLE UTILITZAR MATERIALS EL MES MANIPULATIUS POSSIBLES, MAQUETES, IL.LUSTRACIONS EN RELLEU…

  • PEL NEN AMB CEGUESA L'HORA DEL PATI ES UN MOMENT DE TENSIO, DE DESCONTROL, JA QUE HI HA MOLTS DESPLAÇAMENTS, JOCS MOTORICS, SOROLLS PER TOT ARREU, PILOTES…NORMALMENT, BUSCARA UNA PROTECCIO D'UN RACO O UNA PARET PER SENTIR-SE SEGUR I ON TINGUI EL CONTROL. TENDIRA A RELACIONAR-SE AMB COMPANYS QUE OPTIN PER UN JOC TRANQUIL, ASSEGUTS A TERRA O DE CONVERSA. CAL INCORPORAR-HO EN LES ACTIVITATS LUDIQUES QUE FAN ELS SEUS MATEIXOS COMPANYS, BUSCAR ESPAIS ADEQUATS I JOCS ON PUGUI PARTICIPAR, PER POTENCIAR LA SEVA INTEGRACIO.

  • LES ACTIVITATS D'EDUCACIO FISICA SON UN BON RECURS PER REFORÇAR EN L'ALUMNE AMB CEGUESA LA INTERIORITZACIO DE LA PERCEPCIO QUINESTESSICA, ES A DIR, LA CONSCIENCIA DEL SEU COS I DELS SEGMENTS CORPORALS EN RELACIO A L'ESPAI. ES IMPORTANT TREBALLAR EL CONTROL POSTURAL I LA COORDINACIO D'ESQUEMES MOTRIUS ( COORDINACIO DE MOVIMENTS, CAMINAR, SALTAR, EQUILIBRI…). TAMBE ELS HI SERVEIX PER DESCARREGAR TENSIONS (TENEN ESTRÉS D'ESTAR SEMPRE EN ALERTA). EN EL GIMNAS CALDRA:

  • QUE L'ALUMNE AMB CEGUESA EXPLORI PREVIAMENT EL LLOC

  • QUE EL GIMNAS ESTIGUI LLIURE D'OBSTACLES, QUE TOT ESTIGUI EN EL SEU LLOC, QUE SIGUI UN LLOC SEGUR PER ELL

  • AMB LA VEU REFORÇAREM EL SEU DESPLAZAMENT (LA VEU ELS SERVIRA DE GUIA)

  • UTILITZAREM PILOTES AMB SONALLS, ETC…

  • QUALSEVOL CANVI SE LI HA DE COMUNICAR PER PETIT QUE SIGUI.

  • QUAN FEM UNA SORTIDA AMB TOTA LA CLASSE CALDRA PRIMER DE TOT ANTICIPAR AL NEN AMB CEGUESA ON ANIREM, QUE FAREM, LI DONAREM PLANOLS EN RELLEU SI ELS TENIM PERQUE MEMORITZI ELS ESPAIS, PERQUE ES PUGUI ORIENTAR…DONAR TOTA LA INFORMACIO QUE POGUEM PER DISMINUIR L'ANGOIXA. HAUREM DE SABER SI PELS DESPLAÇAMENTS DESCONEGUTS I EXTERIORS ELL UTILITZA EL BASTO (AIXO DEPEN DE LES SEVES CAPACITATS I REQUEREIX UN ENTRENAMENT AMB L'ESPECIALISTAI) .SI NO, FAREM DE GUIES, ENS POSAREM A DAVANT D'ELL I DEIXAREM QUE ELL ENS AGAFI PEL COLZE. A TRAVES DELS NOSTRES MOVIMENTS ELL SABRA SI ANEM SOBRE PLA, SI BAIXEM ESGLAONS… CAL FOMENTAR ACTITUDS SOLIDARIES ENTRE LA RESTA DE COMPANYS PER FACILITAR LA SEVA INTEGRACIO.

  • TRANSCRIPCIO D'UN MISSATGE.

  • “ UN SOMRIURE ES LA DISTANCIA MES CURTA ENTRE DUES PERSONES”

    BIBLIOGRAFIA

    SANCHEZ ASIN, A. (1993) NECESIDADES EDUCATIVAS E INTERVENCION PSICOPEDAGOGICA. BARCELONA : PPU.

    GUTIEZ CUEVAS, P. (2005). ATENCION TEMPRANA. PREVENCION, DETECCION E INTERVENCION EN EL DESARROLLO (0-6 AÑOS) Y SUS ALTERACIONES. MADRID : EDITORIAL COMPLUTENSE.

    1