Aloma; Mercé Rodoreda

Literatura española contemporánea. Postguerra. Novela. Narrativa. Argumento. Biografía. Personajes. Temas # Argument. Personatges. Novel·la

  • Enviado por: Guillem Pons
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

Aspecte tècnic

Títol : Aloma.

Autora : Mercè Rodoreda.

Il·lustrador (de la coberta) : Pep Trujillo.

Editorial : El Cangur.

Col·lecció : Butxaca

Lloc i any d'emissió : Quarta edició Barcelona 2002

Numero de pagines : 197

Introducció cronològica de l'obra

Em de tenir en compte que aquesta obra va estar escrita en un període d'entreguerres ja que Mercè Rodoreda va començar a escriure Aloma el 1939 l'any en que va acabar la guerra civil espanyola. Al cap de cinc mesos d'acabar la guerra civil va començar la segona guerra mundial en que Espanya no hi va poder participar i es va anomenar com un estat de no bel·ligerància ja que estava a favor dels alemanys és a dir del feixisme. Segons fons aquest llibre va ser acabat el 1969 i publicat el 1971. Així podem veure com el principi del llibre es un principi una mica ennegrit i trist a causa de la situació en que es trobaven. La guerra va acabar sis anys desprès amb la rendició d'alemanya.

Bibliografia

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La Plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes. Va començar a escriure contes per a revistes, com a fugida d'un matrimoni decebedor, i més tard, quatre novel·les d'un cop, que després va rebutjar, tret d'Aloma (1938), amb la qual va guanyar el premi Crexells. A les primeries de la guerra civil espanyola va treballar al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra va trencar el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindria el premi Víctor Català. Amb El Carrer de les Camèlies (1966) va guanyar el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta va retornar a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on va acabar la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara va publicar Viatges i flors i Quanta, quanta guerra, el 1980, any que li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi "Mercè Rodoreda" de contes i narracions, en homenatge a l'autora. Va ser membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Argument de l'obra

La novel·la te lloc el 1934.

Aloma era una adolescent que vivia amb el seu germà (Joan), la seva cunyada (Anna) i el seu nebot (Dani) en una caseta amb jardí en un barri de Barcelona. El germà gran d'Aloma, Daniel, s'havia suïcidat feia 5 anys quan en tenia 18. Això va marcar Aloma per a la resta de la seva vida, ja que sempre es preguntaria per què ho havia fet, per què no estimava la vida.

Un dia van arribar notícies sobre el germà de l'Anna el Robert que vivia a Amèrica. Aniria a visitar-los i s'estaria un temps amb ells. Al principi a Aloma no li va agradar gens el Robert, li semblava molt desagradable. I la desconcertava adonar-se que quan alguna veïna es fixava amb ell, ella es posava gelosa.

A partir d'aquest moment començà a veure d'una altra manera a Robert però els seus sentiments eren confusos. A vegades li agradava que ell la mires i s'imaginava com seria estar casada, pel contrari, n'hi havia moltes que li feia fàstic aquell home. Una nit que ells dos van anar al cine i el Robert va fer un petó a Aloma.

Unes setmanes el seu nebot s'havia posat malalt llavors el metge els i va dir que el millor remei era canviar d'ambient i se'n van anar a la masia del camp.

Aloma es va veure sola ja que trobava molt a faltar el seu nebot Dani. Però la nit de Sant Joan, després de passar una vetllada molt divertida passejant i menjant gelats amb el Robert, van dormir junts.

L'estiu va ser una època bastant feliç per a Aloma ja que Robert l'estimava i passaven molt de temps junts, encara que ella sempre tenia la sospita de que algun dia ell l'abandonaria per anar-se'n amb un altra dona d'Amèrica. Quan començava la tardor van tornar Anna i el nen, aquest últim no havia millorat res. Al contrari, estava més prim i desmillorat que mai, no acabava de curar-se.

Un dia Joan, va agafar Aloma i li va dir que necessitaven parlar. Amb l'excusa de donar un passeig van sortir de casa i el Joan li va dir que s'havia apostat la caseta i que no tenien els diners necessaris per recuperar-la. Només hi havia una possibilitat: que la Coral una exnovia del Joan li tornes un anell que valia bastants diners. Així Aloma va anar a parlar amb la Coral però l'únic que va aconseguir va ser humiliar-se i descobrir que haurien d'abandonar per força la casa en la que havia crescut. Perdent així definitivament la seva infantesa. L'únic bo d'aquesta visita va ser que va conèixer un noi molt amable i que la va tractar molt bé, anomenat Joaquim. Però del que no va tornar a saber res més.

Al cap d'uns mesos van haver de mudar-se a un pis al mateix temps Aloma va descobrir que estava embarassada. Va decidir no dir-li res al Robert perquè no volia saber res més d'ell, a més en uns dies tornaria a Amèrica i no el tornaria a veure. Tornava amb la seva dona. Aloma sentia que tots l'havien utilitzat el seu germà per a que aconseguir el diners i el Robert per passar el temps.

Ara es trobava sola i estava decidida a criar al seu fill sense ser una molèstia per a la seva família; treballaria i el seu fill aniria a l'escola. Quan va tornar per última vegada a casa seva i ho va veure tot buit i ple de records de la seva infantesa va plorar sense poder evitar-ho ja que deixar aquella casa havia significat entrar al món dels adults.

Fets importants

  • L'arribada de Robert a Barcelona

  • Quan Dani es posa malalt

  • Quan Robert li fa el primer peto als llavis a Aloma

  • La mort de Dani

  • Quan deixen la casa i troben un nou pis

  • Quan Robert marxa

  • Quan Aloma li diu que està embarassada a Anna

Personatges Principals

Aloma: Es diu així perquè un oncle de la seva mare, ho havia volgut.

És una adolescent, bastant bonica, prima, no molt alta i pàl·lida. Té molt poca autoestima, i en quant als sentiments i el seu estat d'ànim passa d'un extrem a un altre, de l'alegria més esbojarrada a la tristesa més negra. Vol fugir del món en el que viu perquè li pareix gris i trist. Cada vegada es sentia més presonera i dominada. Pensa que hauríem de tenir un armari on desar tot allò bonic que ara no ens cap a la vida. I que ho poguéssim treure quan ja no fos tan trista.

Joan: És el germà d'Aloma, viu al marge de tot i no s'adona de res. Encara que treballa, aposta els diners i d'aquesta manera va perdre la casa. No és gaire responsable i no estima massa la seva dona, però pensa que és una bona dona que s'ocupa bé de la casa i de la seva família.

Anna: És la cunyada d'Aloma, està casada amb el seu germà Joan. Tot l'amoïnava i la marejava, mai tenia ganes de sortir. Era molt pesada i segons quins dies no podia aguantar-la. Es conformava i, a la seva manera, era feliç, encara sabia que el seu marit tenia aventures i feia apostes. S'espantava de les malalties del seu fill Dani perquè no tenia ganes de patir.

Robert: És el germà d'Anna, viu a Amèrica. Era pàl·lid, amb la mirada febrosa i els ulls brillants, que a Aloma li feien angúnia, a penes més alt que Aloma. Els seus. Vivia en un altre món entre coses que no el deixarien mai, com aquella dona que l'esperava a Amèrica, la qual posava intranquil·la a Aloma. Segons aquesta, era com un plat de sopa que et posen a la taula cada dia, perquè al final la relació entre ells dos era molt monòtona.

2