Aloma; Mercé Rodoreda

Literatura universal contemporánea del siglo XX. Narrativa. Novela catalana # Argument. Personatges

  • Enviado por: Henry Bananas
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

INTRODUCCIÓ

Al llarg d'aquest treball mostraré certs aspectes del llibre de Mercè Rodoreda, “Aloma”. Ho farem seguint els següents punts:

  • Resumiré l'argument del llibre que, molt per sobre, tracta de la vida quotidiana d' Aloma, una noia jove molt introvertida, juntament amb les difícils relacions sentimentals que estableix amb el germà de la seva cunyada, Robert, molt més madur que ella.

  • Descriuré un personatge, tant físicament com psicològica. El personatge triat és Aloma.

  • Analitzaré el lloc on transcorre l'acció, Barcelona, i el temps on es donen els fets, durant la crisi del 1934.

  • Per acabar, donaré la meva opinió sobre el llibre.

Aquests són tots els passos que seguiré per fer una anàlisi bastant completa de la novel·la.

ARGUMENT DEL LLIBRE

La història comença amb el que pensa i recorda Aloma: la història d'uns gats, el suïcidi del seu germà,etc. Tot de coses, que com és freqüent al llarg del llibre,no estan gens relacionades entre elles. Mentre rememora els fets està de camí cap a una botiga de cortines, ja que en necessita unes de noves per a la seva habitació. A la plaça Catalunya es troba amb una gran manifestació, segurament perquè fa poc que ha esclatat la crisi del 1934. Quan les compra decideix, que sense comentar res a Anna, la seva cunyada, amb el canvi es comprarà algun llibre. Quan ja torna, recorda que s'ha deixat les cortines així que torna al quiosc però després no té prou diners per tornar a casa amb tren, i va a peu, ensopegant amb un bon xàfec. Al final, quan arriba, xopa, Anna decideix que les posarà a l'habitació del seu germà que ve d'Amèrica.

Després d'aquest petit incident els dies van passant com si res, Aloma cuida de Dani, el seu nebot,que no es troba gaire bé, ajuda en les feines a Anna... Fins el dia que ha d'arribar Robert, el germà d'Anna. Amb Joan, el seu germà, el van a buscar al port. Quan la gent baixa del gran vaixell provinent de l'Argentina, una gran multitud els impedeix trobar a qui busquen, però tot i haver passat molts anys Joan identifica Robert. Aloma no el troba gaire interessant. A mesura que passa l'estona, però, s'adona que li pot arribar a agradar. Quan arriben a casa hi ha una emotiva retrobada entre Anna i Robert. Tots els coneguts de la zona, bastant tafaners, també el van a veure. Un cop instal·lat Robert, la família segueix amb la seva vida corrent. El temps va passant i entre Aloma i Robert es manté una bona relació: van a passejar junts, intercanvien idees...

Mentrestant, l'estat de salut de Dani va empitjorant. A les nits entre ells dos fan torns per vigilar al nen. Un dia, mentre canvien de torn, sense donar explicacions, Robert l'agafa i la besa. Després d'això els dies van transcorrent , i entre ells dos no hi ha cap mena de contacte; ni tan sols es parlen.

Quan comença l'estiu, per recomanació del doctor, Anna s'enduu Dani a casa d'uns amics, a la muntanya, on li tocarà l'aire fresc. Llavors arriba la berbena de Sant Joan, i Aloma, juntament amb Joan i Robert, va a passejar per Barcelona. Arriben fins a Montjuic, on perden de vista Joan. Llavors no li queda més remei que anar amb Robert. Aquest la convida a un gelat, i com que veuen que Joan no torna, decideixen tornar a casa. Pel camí quasi no es parlen, però quan arriben ell la torna i besar, i llavors fan l'amor.

Passen uns quants dies, i després que Aloma anés a veure el vestit de núvia de la filla de la senyora Baixeres, arriba Joan a casa, molt pàl·lid, ple de suor i cau a terra. Amb Robert pensen que s'està morint però llavors, de cop es torna a posar bé.

Al cap de poc, arriben Anna i Dani. El nen ha emmalaltit molt. En qüestió de pocs dies està esquelètic i no es pot ni aixecar del llit. Una nit, després de parlar amb Aloma, mor. A partir d'aquí, els dies són molt tristos. A Joan i Robert no els afecta tant, però Aloma, i sobretot Anna queden trasbalsades.

Quan encara ningú ho ha superat, Joan diu a Aloma que ha de parlar amb ella. Li explica que s'està arruïnant i no té diners per mantenir la família. Li comenta que l' única solució és vendre's la casa. Tot i que hi ha una esperança: fa anar Aloma a casa de la bella Coral per recuperar un valuós anell d'or i brillants que Joan li havia regalat quan eren amants. Però Coral s'hi nega, diu que l'anell és seu, i Aloma només en treu una discussió més.

Les relacions entre ella i Robert són cada cop més difícils.: ja quasi no es parlen, tot i que de tant en tant se'n van junts al llit.

Un dia endreçant la roba de Robert, li cau la cartera i xafardejant descobreix la foto d'una tal Violeta. Anna li explica que ja ho sabia, que era una noia amb qui festejava a l' Argentina. Li comenta també que és possible que Robert se n' anés per fer-la desesperar. Aloma no sap què fer quan se

n' assabenta, tot i que s'ho esperava, perquè feia dies que ell rebia cartes misterioses contínuament, però no li comenta res a Robert, que al cap de pocs dies tornarà a Amèrica.

Ella i Joan el porten al port. Ella es mareja i quasi es desmaia. Allà, Robert, els fa entrar al vaixell, i queden sorpresos dels luxes que té. Joan va sol a donar-hi un tomb, però Robert i Aloma es queden al camerino, on tenen

l' última trobada. S'abracen i es besen per darrer cop, però Aloma no li explica el perquè del seu malestar: està embarassada. Quan s'acomiaden Robert li dóna algunes pessetes a Joan per superar el mal moment que passen. Però de camí a la seu nou habitatge, un pis fosc i tètric, se'ls malgasta en una càmera de retratar. Quan arriben a casa, Aloma li confessa a Anna el secret, i aquesta última es posa histèrica. Aloma a punt de plorar, sense dir-li qui és el pare del seu futur fill, arranca a córrer, camí a la seva casa de tot la vida, que en aquell moment està buida i no hi ha ningú. Quasi depressiva revisa tots els llocs que li fan recordar la seva infància: el jardí, les golfes... Pensa que ha arribat la seva hora, però l'esperança de portar una criatura a la panxa la porta a no suïcidar-se. I com diu el llibre: “I Aloma es va perdre carrers avall, com una ombra, dintre de la nit que l'acompanyava.”

DESCRIPCIÓ D'UN PERSONATGE: ALOMA

Descripció física

Tot i que pràcticament no és descrita al llarg de la novel·la jo en tinc una sèrie d'impressions:

És una noia bastant baixa i molt prima. Blanca de pell i de cabells foscos, amb el típic pentinat amb ondes, típic de l'època. Amb una cara trista i poc expressiva, que sembla que estigui angoixada o descontenta constantment. Els elements de la cara (nas, ulls, boca) també de grossor reduïda. D'una mirada tímida que s'intenta amagar quan l'observes. Quan parla, té una veu bastant insegura.

Descripció psicològica

Des d'un bon principi veiem que li agrada pensar en les coses i analitzar-les munts de vegades. Quan es diu les coses a ella mateixa o hi reflexiona, sembla bastant segura, però a l'hora de dir-ho amb veu alta no sol tenir prou valor. Li costa dir el que realment ha de dir, i no li agrada gens; és molt tímida. Normalment no té remordiments del que fa ( el que ha passat ja ha passat), tot i que tendeix a creure que ho hagués pogut fer millor.

Segurament, si no fos perquè deixa aviat els estudis seria bastant culta: li agrada escriure, llegir...

Té una esperit de dona lluitadora que l'ajuda a seguir endavant: ho veiem quan mor Dani o quan Joan se'n va i la deixa sola, embarassada.

ESPAI I TEMPS ON TRANSCORRE L'ACCIÓ

Espai

Els fets passen a la ciutat mediterrània de Barcelona. Capital de Catalunya i segon nucli més important d' Espanya. En destaca l'activitat industrial i econòmica, en general. Ciutat plena de museus i monuments, com la Sagrada Família. La Barcelona de la novel·la no té gaire a veure amb la ciutat que és actualment, degut a l'època dels fets.

Temps

Els fets passen durant el difícil any 1934 ( ho podem comprovar amb el fet de que hi han violentes manifestacions i de que si llegim la introducció ens ho explica; també podem aproximar-nos a l'època pels costums narrats, els preus d'algunes coses...). Eren temps complicats de l´època republicana anomenada “ el bienni negre” ; les últimes eleccions les havien guanyades els de dretes, i el proletariat, sobretot en zones com Catalunya, Astúries o el País Basc, es revela, i fa nombroses revoltes, vagues i manifestacions.

Pel que fa al temps que dura l'acció, comença a la primavera ( finals de març, principis d'abril) i acaba entre mitjans i finals de l'estiu, algun moment del mes d'agost, tot i que no s'especifica molt precisament. Per tant dura aproximadament entre quatre i cinc mesos.

OPINIÓ PERSONAL

Sincerament, a mi personalment el llibre no m'ha agradat gaire. És principalment pels següents motius:

  • El motiu més important que fa que la meva valoració del llibre no sigui positiva, és la velocitat amb la que l'autora narra els fets. És un ritme molt lent, amb vàries pàgines pot ser que no t'expliqui res de nou. A això també hi contribueix l'excés d'adjectius, de detalls que molts cops són més que innecessaris...

  • Una altra causa del perquè de la meva opinió és el realisme de la novel·la. A mi les històries de la vida quotidiana em poden agradar, però sempre si hi ha algun punt d'imaginació, i trobo que aquesta és molt real;massa, i monòtona.

  • I per acabar també m'ha desagradat el llibre per l'estil femení amb que tendeix a escriure les seves històries l'autora. No és que el meu, sigui un punt de vista masclista, però sí que trobo que és una narració més recomanable per a dones que per a homes.

Tot i que l'obra no m'ha entusiasmat pas, crec que possiblement, és més, segur que aquest no és pas un mal llibre, sinó al contrari ja que Rodoreda és una de les autores més importants de la literatura catalana de la segona meitat del s XX, és clar que cadascú té els seus gustos, i en aquest cas jo no els comparteixo amb molta gent a qui li hagi pogut agradar.

Com a últim comentari diré que si em preguntessin si el recomano per als pròxims anys, diria que no, que a la majoria de la gent se li faria molt pesat i probablement ni l'acabaria.