Aloma; Mercè Rodoreda

Literatura española contemporánea. Siglo XX. Narrativa. Novela catalana. Argumento. Personajes. Conclusiones

  • Enviado por: Silvi 4ever
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad

INTRODUCCIÓ

Aloma és una noia jove que viu a Barcelona amb el seu germà, la dona del seu germà i fill d'aquests dos. El seu germà es diu Joan, la seva dona Anna i el fill Dani.

Feia poc Aloma i Joan havien tingut un altre germà, En Daniel, que s'havia suïcidat. Tots vivien en una casa que Aloma i Joan havien heretat antigament del seu pare. El germà d' Anna és Robert, que havia de venir d'Amèrica, de visita.

Quan Dani és va posar malalt el metge li va aconsellar que anés a la muntanya a respirar aire frec. L'Anna i en Dani van anar a casa d'uns amics a la muntanya.

Quan Aloma va veure per primera vegada a Robert no li va agradar però després els dos es van anar enamorant fins que van acabar junts i Aloma es va quedar embarassada d'ell.

Aloma en aquells moments mentre l'Anna i en Dani eren fora eren les cartes que rebia d'Anna des de la muntanya dient que Dani no millorava. Quan Dani va tornar estava com abans i als pocs dies va morir.

En aquells moments l'economia de la casa era molt dolenta i van tenir que deixar la casa per l'hipoteca. Aloma va demanar diners a Robert però ell no tenia. Van tenir que anar a viure a un pis.

Quan Robert va tenir que marxar a la seva ciutat, Aloma estava molt trista i va dir-li a Anna que estava embarassada. Al principi Anna no s'ho va prendre bé perquè s'havia que el fill era del seu germà, en Robert.Exercicis de ALOMA

  • Que em suggereix la portada?

  • En aquesta portada puc veure una dona jove i atractiva, la seva mirada està perduda i això pot significar que la noia té una sèrie de problemes. La portada es bastant comercial, això vol dir que la seva portada atrau a l'hora de comprar-lo.

    Segons el que veig en aquesta portada en puc fer a la idea de que Aloma serà un llibre on narri la vida de la jove de la portada, els seus problemes o dificultats I com els va solucionant mitjançant passa el temps.

    2. Preguntes del pròleg:

  • Com són les dones protagonistes de les novel·les de M. Rodoreda?

  • Quin fet històric va marcar la producció literària de M. Rodoreda?

  • Per què Aloma és una novel·la poètica?

  • Quina és la novel·la més important de l'etapa de maduresa de M. Rodoreda?

  • Quines característiques tenen les novel·les de vellesa?

  • Quines dues paraules defineixen Aloma?

  • Quines característiques té la novel·la psicològica? (p. 18, 19)

  • Copia el resum d'Aloma que hi ha al pròleg.

  • Com apareix la infantesa a Aloma?

  • Feu un resum de l'apartat: “El temps a Aloma: Un any en la vida d'un personatge”.

  • Que significa que Aloma és una novel·la oberta?

  • Quins dos símbols hi ha a Aloma? Que representen?

  • Dones extremadament sensibles, imaginatives i d'un gran amor a la lectura que viuen experiències amoroses desgraciades, la qual cosa les marcarà i deixarà alhora ben palès l'antagonisme existent entre elles i els companys masculins que els han tocat, sovint massa instintius, poc sensibles i egoistes.

  • L'exili és sens dubte un moment crucial en la vida de M. Rodoreda. L'experiència de l'exili, doncs, esdevé el preàmbul de la seva futura producció literària.

  • Rodoreda aconsegueix com pocs autors mitjançant un hàbil ús de l'adjectivació i de l'art de suggerir, d'apuntar només.

  • El primer fruit apareix el 1962 amb l'obra clau d'aquest període: La plaça del Diamant.

  • Són obres tancades amb personatges que hi envelleixen i hi moren. Trobem coses vitals completes, peripècies existencials concloses, acabades. L'autora, a més, hi accentua el subjectivisme i crea un univers de ficció que sovint s'aparta de la realitat concreta i quotidiana i esdevé un món misteriós, fantàstic i esotèric.

  • Aloma és una novel·la psicològica i ciutadana.

  • - Anàlisi detallada dels sentiments dels protagonistes a través dels records que els provoquen els objectes i les sensacions.

  • - Intenta de demostrar com és possible de superar, a traves de la memòria, l'oblit cansat pel pas inexorable del temps, una de les preocupacions constants.

    - Implica grans innovacions de caràcter formal.

    - En el progressiu desplaçament del narrador, que tendeix a intervenir cada cop menys en el curs del relat i que, a vegades, és suplantat totalment per les reaccions i actituds dels personatges.

    - La narració en primera persona.

    - Associacions d'idees i de sensacions d'arrel marcadament freudiana, implicarà un nou tractament del temps.

    - És més subjectiva del relat, que ens permet d'endinsar-nos en l'interior dels personatges.

  • L'obra ressegueix un any crucial en la vida d'una adolescent que descobreix l'amor i que el viu amb la barreja ambigua d'atracció i repulsió pròpia de la seva edat.

  • L'enamorament representarà per a Aloma un element brutalitzador que la separarà de cop de la infantesa. A través de les relacions amoroses, sinònim de l'edat adulta, d'adolescent somniadora, mig nena encara, riallera i inconscient esdevindrà una dona adulta i dissortada.

  • La infantesa en Aloma no és encara aquell paradís definitivament perdut perquè no hi ha prou llunyania temporal. Esta lligada al somni i a la felicitat. Apareix sota la forma d'enyorament d'un temps feliç i ple de tendresa: la tendresa de l'amor dels pares morts, un amor totalment desinteressat que constarà dramàticament amb l'amor acabat de descobrir de l'home.

  • L'obra de M. Rodoreda, està centrada tota ella en el pas del temps, que apareix com el fil conductor de l'aventura personal d'Aloma, que la seva vida apareix lligada al pas de les estacions.

  • Els dotze mesos adquireixen una altra dimensió, molt més simbòlica quan s'arriben a barrejar amb el temps interior del personatge i la seva evolució anímica. La novel·la comença a la primavera, amb l'arribada de Robert i l'inici d'un període ple d'esperança en el qual es projecten tots els somnis adolescents d'Aloma. El clímax coincideix amb l'estiu , la nit de Sant Joan, i a partir d'aquest moment es dona el desencadenament d'esdeveniments cada cop més negatius. La novel·la acaba amb Aloma sola enmig del fred de l'hivern esperant l'arribada del seu fill.

    Aloma es la novel·la que representa l'inici de la vida adulta. Així que podem dir que les novel·les de M. Rodoreda plantegen un procés vital únic: el de l'existència humana.

  • La seva estructura no pot ser una altra, ha de ser una novel·la oberta que possibiliti, en altres novel·les, el desenvolupament de les altres edats. Tenim, així, una prova més que les novel·les de M. Rodoreda plantegen un procés vital únic: el de l'existència humana. La mirada adolescent amb què Aloma contempla el món que l'envolta és l'inici d'aquest procés.

  • La flor i la gata malalta.

  • - La flor es la noia identificada amb la puresa i la virginitat, el jardí, representa l'infantesa i la felicitat. Per tant Aloma es la noia-flor al jardi-infantesa que somnia amb l'amor. Com en el jardi-infantesa és un lloc on no es pot estar sempre pel procés evolutiu i irreversible de la vida. Aloma llavors deixa de ser la noia-flor i passa a ser adulta en el moment que inicia relacions amb el Robert. Per tant desapareixen la infantesa, el somni. La vida com les flors estan sotmeses a marcinarxe després del moment més àlgid de la seva bellesa.

    - Ara Aloma és una dona frustrada i infeliç identificada amb la gata malalta perseguida per mascle prepotent, en Robert.

    REFEM ELS ORÍGENS D'ALOMA

    5. establiu un paral·lelisme entre Mercè Rodoreda i Aloma

    El paral·lelisme més important que hi ha, és la vida de totes dues. Tenen molts punt en comú.

    Rodoreda es casà molt jove amb un oncle matern arribat d'Amèrica i catorze anys més jove que ella, i Aloma manté una relació sentimental amb el seu cunyat, que també arriba d'Amèrica i és mes gran que ella.

    Rodoreda en aquella època té vint anys, mes o menys els mateixos que Aloma. Rodoreda tingué un únic fill amb el seu marit, igual que Aloma, que té el seu primer fill amb Robert, la diferència es que aquest no ho arriba a saber.

    En aquests anys Rodoreda passa per una crisi emocional, que es un altre paral·lelisme amb Aloma, ja que aquesta durant tota la novel·la, tampoc ho passa gens bé, ja que hi ha moments en que pensa en el suïcidi.

    6. Mireu de diferenciar quins elements biogràfics s'han mantingut més fidels a la novel·la i quins han sofert una més gran transformació literària.

    Les diferencies més significants són:

    - Mercè Rodoreda s'arriba a casar amb l'oncle matern i Aloma no.

    - El romanç de Rodoreda succeeix amb l'oncle matern i el romanç d'Aloma succeeix amb el germà de la seva cunyada.

    - Rodoreda li diu al seu marit que està embarassada en canvi Robert mai ho arriba a saber.

    - El marit de Rodoreda no torna a les amèriques i deixa a la seva amada en Espanya i en canvi Robert si que ho fa.

    UN PASSEIG PEL TEMPS I PER L'ESPAI

    7. En el capítol IV es parla <<Dels fets d'octubre>>. A partir d'aquesta i d'altres referències a Barcelona que surten al llarg de la novel·la i ajudant-vos de llibres d'història expliqueu quins són aquests <fets d'octubre de 1934>>.

    En aquest context, el dia 6 d'octubre de 1934, el president de la Generalitat Lluís Companys va proclamar l'Estat català dins la república Espanyola i va afavorir un aixecament armat contra el govern de Madrid. Aquesta acció fracassà totalment i l'exèrcit intervingué i el dia 7 la Generalitat és rendí.

    Les conseqüències van ser molt greus i el govern central va suspendre l'Estatut indefinidament i el govern de la Generalitat va ser empresonat, jutjat i condemnat a trenta anys de presó. A més, la major part dels ajuntaments catalans van ser destituïts. La repressió contra les esquerres i els nacionalistes va ser dura: a finals dels 1934, hi havia més de 3.000 presos polítics a Catalunya.

    L'alcalde Francesc Marcet i els regidors de la majoria republicana d'esquerres havien obeït les ordres del President Companys, motiu per qual foren detinguts. Igualment, es detingueren moltes més persones a Manresa, 97 de les quals van ser processades. A més, 63 funcionaris municipals van ser acomiadats. Els locals de les entitats esquerres foren clausurades com també ho fou, durant un temps, el Diari “El Dia”.

    8. Descriviu quin era el context historicosocial en què la novel·la està situada.

    El govern català és dissolt i Lluís companys proclama l'Estat català. A causa de la intervenció de l'exercit moltes persones van exiliar.

    9. Agafeu un plànol de Barcelona i resseguiu-hi tot l'itinerari que fa Aloma en el primer capítol.

    St. Gervaci, Gràcia, Planes, Plaça Catalunya, Rambles, Gràcia, C/ Pelai, Plaça Universitat, Muntaner, Diagonal.

    ENTREM A LA NOVEL·LA

    14. Fruit de les discussions i conclusions del debat, elaboreu tots els possibles finals tancats de la novel·la que us hagin pogut anar sorgint.

    - Quan Robert ha marxat i ja son a casa Aloma ja no pot aguantar més i li diu a l'Anna que està embarassada, Anna li pot convèncer de que li enviï una carta a Robert comunicant-li que ella està embarassada. Al cap del temps quan el nen ja tenia 1 any Robert va tornar.

    - Aloma no li diu res sobre el seu embaràs i deixa que marxi a Amèrica per por de que ell li deixarà sola. En Robert al port decideix quedar-se perquè l'amor que sent per Aloma es superior a ell.

    - Aloma decideix dir-li a Robert que esta embarassada mentre els hi ensenya el vaixell. Ell en un principi no reacciona bé perquè tot li espanta, però just en el en que el vaixell està apunt d'anar-se'n Robert baixa corrents i besa a Aloma apassionadament i es queda amb ella.

    PARLEM DELS PERSONATGES

    17. A més de la protagonista, Aloma, a la novel·la apareixen altres personatges que configuren tot un ampli ventall de retrats psicològics diferents i contraposats. A partir de les referències que apareixen en el text i de tots aquells elements de què disposeu després de la lectura de l'obra, feu una descripció exhaustiva d'ANNA, JOAN, ROBERT i CORAL, tot remarcant-ne tant els aspectes més interns com els externs.

    ANNA: És la dona de Joan i per tant la cunyada d'Aloma. Està sempre tancada a casa i sense ànims de fer res. El fill que tenia, en Dani, se li va morir i això va fer que ella empitjores. També la relació amb en Joan va ser cada vegada més freda i ella sabia que l'enganyava amb altres noies, però no feia res al respecte.

    JOAN: Era l'home de l'Anna i germà d'Aloma. Sembla que mai hagués estat enamorat de l'Anna però no era capaç de separar-se ja que tenia una vida feta. Anava molt a la seva i no es preocupava per gairebé res. Tingué una aventura amb Coral

    ROBERT: És el germà d'Anna, viu a Amèrica. No era gaire alt, de pell pàl·lida, mirada febrosa i els ulls brillants. Els seus cabells eren lluents. Vivia en un altre món entre coses com aquella dona que l'esperava a Amèrica. Al principi no es portava gairebé amb Aloma, però poc a poc la seva relació va anar millorant fins el punt d'arribar estar junts d'amagat.

    CORAL: És una veïna de la mateix edat d'Aloma, més o menys. Era una jove, bonica, rica i fina. Li agradava que els homes estiguessin per ella. Era una persona bastant superficial i que no li importava res ni ningú que no fos ella mateixa. Era descarada. Els peus eren molt blancs, amb la pell que semblava de seda i amb els talons rosats. Sortia sempre que volia, i anava a ballar al teatre sense donar explicacions. És molt presumida, mala persona i una mica cruel.

    18. A la novel·la van apareixent tot de trets distintius que ens ajuden a conèixer els personatges. Fixeu-vos en els que teniu tot seguit i decidiu després a quin dels personatges podem atribuir-lo:

    1. Tot l'amoïnava i la marejava; Anna

    2. Sortia sempre que volia i anava a ballar i al teatre sense donar explicacions; Coral

    3. Cada vegada es sentia més presonera i més dominada; Aloma

    4. Es conformava i, ala seva manera era feliç; Anna

    5. S'espantava de les malalties perquè no tenia ganes de patir; Anna

    6. Uns ulls brillants que feien angúnia; Robert

    7. Plena de tendresa; Aloma

    8. Fina, però una mica descarada; Coral

    9. És com el plat de sopa que cada dia et posen a taula; Anna

    10. Vivia en un altre món entre coses que mai no el deixarien; Robert

    11. Indiferent, vivia al marge i no s'adonava de res; Joan

    12. Els peus eren molt blancs, amb la pell que semblava de seda i amb els talons rosats, com si no haguessin caminat mai; Coral

    13. No sabia plantar cara; Anna

    14. Una persona amb molt poc sentit dels deure obligada a tenir sentit del deure; Joan

    15. Estimaria altres dones perquè no podia tenir dones a la vora; Robert

    16. Graciosa; Coral

    17. Si no volia morir asfixiada s'hauria de defensar amb les dents; Aloma

    18. Mai no havia tingut iniciativa; Anna

    19. Es sentia culpable i no sabia de què; Aloma

    20. La gent li agradava molt poc i de seguida se'n cansava; Anna

    19. A partir de les descripcions i un cop establertes les característiques de cadascun d'ells compareu:

    ANNA i CORAL: Són molt diferents. Coral és una dona fina, però una mica descarada, surt sempre que vol i va a ballar i al teatre. També li encanta estar rodejada de gent i sobretot d'homes, en canvi l'Anna no sap plantar cara, no ha tingut mai iniciativa i la gent li agrada molt poc .

    JOAN I ROBERT: Joan es un home que la seva es molt monòtona i a causa d'això a acabat sent així, viu al marge i no s'en adona de res. En Robert viu en un altre món entre coses que mai el deixarien. La cosa que tenen molt en comú es que als dos els hi agrada sortir i anar amb els amics

    ANNA I ALOMA: Son dues persones bastant semblants. No els hi agrada sortir i no tenen gaire ànims de fer res.

    CORAL I ALOMA: Són dues persones totalment diferents. La Coral es una jove presumida i descarada que li agraden molt els homes i sortir de “ festa “, en canvi a Aloma, es una noia plena de tendresa, no li agrada i amb els homes mai havia estat fins que no va arribar en Robert.

    20. Decidiu a quin dels personatges de la novel·la podríem atribuir expressions fictícies com les següents:

    1. “Ningú t'explica com és la vida. T'hi trobes i prou, tant si t'agrada com si et fa mal”; Anna

    2. “Un bon perfum, unes joies, que no et diguin mai que no i poder-los fer desaparèixer quan ja fan nosa. Això és l'amor, t'ho miris com t'ho miris.”; Coral

    3. “Els anys em fan tenir por d'una tendresa tan nova.”; Robert

    4. “Les coses s'han de fer perquè s'han de fer, no perquè et vénen de gust.”; Anna

    5. “Hauríem de tenir un armari on desar tot allò bonic que ara no ens cap a la vida. I que ho poguéssim treure quan ja no fos tan trista.”; Aloma

    UNA QUESTIÓ DE PUNT DE VISTA

    24. Aloma està localitzada en el personatge que li dóna nom i és el d'aquest personatge el punt de vista dominant a tot el text. La novel·la, però, hauria resultat ben diferent si el punt de vista dominant hagués estat el d'un altre. Podeu fer la prova mirant de tornar a escriure des d'un altre punt de vista alguns capítols de l'obra:

    A) Torneu a escriure el capítol IX des del punt de vista de Robert.

    “ Vaig dir a Joan que li digués a Anna i a Aloma que si volien sortir a veure una pel·lícula, que jo mateix les acompanyaria. Els hi vaig dir perquè no em feies gràcia que es passegin tot el dia tancades a casa.

    L'Anna com era d'esperar no va voler anar com sempre, però en canvi vaig veure com a Aloma se li encenien les galtes. Va posar-se un vestit blau marí que mai l'havia vista. Estava maca. La vaig veure amb ganes d'agafar una flor del jardí, però quan Joan la va veure va dir-li que es deixes de flors. M'hauria agradat veure-la amb els llavis pintats, no se perquè no s'els haurà pintat?

    El cinema quedava una mica lluny. Caminàvem depresa, sense dir res, només es sentia els repics dels talons d'ella. Ella mirava al terra. Mentre caminàvem començava a sentir l'olor de la nit, i em preguntava si ella també el sentia.

    Quan vam arribar, la pel·lícula ja havia començat. Li vaig preguntar com li semblava, i la seva resposta no va ser el que m'esperava. Potser no li agradava i no li tindria que haver portat aquí...

    Quan la pel·lícula va acabar tornàvem cap a casa en silenci. No em trobava bé. Aloma em fa una pregunta, com no sabia que contestar, vaig fer com si no l'hagués sentida.

    Quan vam arribar a casa vaig acceptar la proposta que em va fer de quedar-nos al jardí. Em va preguntar si estaria per quan fos la nit de Sant Joan. Ho vaig afirmar i em vaig quedar mirant-la un estona.

    Estàvem pujant l'escala cap als dormitoris, quan em va donar les gràcies per haver-la tret de casa. Aquell va ser el moment en que no em vaig poder aguantar, li vaig agafar de la cintura i la vaig besar els llavis.”

    B) Torneu a escriure el capítol XIV des del punt de vista d'Anna.

    “ Vaig tenir que tornar a casa perquè en Dani empitjorava cada dia més, una de les altres raons per les quals vaig tornar va ser perquè en Dani passes amb Aloma els dies que li quedaven. L'estimava molt i molts dies enrera ja m'havia preguntat si vindria per jugar amb ell.

    El metge l'ha començat a donar injeccions. He plorat molt, però, no m'ha servit de res.

    A la nit ca morir. Les veïnes van venir a consolar-me. La casa cada vegada estava mes trista i els dies no s'acaben mai. Últimament l'única cosa que em fa viure es recordar al meu petit. Agafo la seva robeta de quan va néixer, i estic hores i hores mirant-la mentre m'el imagino. Aloma no em deixa, diu que m'estic atormentant.

    Ella i Joan han sortit a donar una volta. A Joan cada vegada el veig més preocupat, i no crec que sigui per la mort del seu fill.

    Aloma és molt jove i encara no s'ha donat compte de la crueltat de la vida i el seu germà crec que s'afanyat per demostrar-se la.”

    COM ANEM DE LENGUA?

    26. Els adjectius són fonamentals en la narrativa rodorediana. Mitjançant una adjectivació molt precisa i acurada, Mercè Rodoreda aconsegueix dotar els seus textos d'una gran poeticitat.

    Col·loqueu en els buits els adjectius que us semblin mes adients:

    << Quan va ser de dia i es va trobar sola al llit es va fer llàstima. Es va passar una mà pel ventre, per l'espatlla... Es va tocar els llavis secs. Com si estigués borratxa va mirar al seu voltant. Pels finestrons de fusta entrava una claror profunda. Es va aixecar d'esma, va anar fins a l'armari, va treure la clau, la va tornar a posar. Tot li feia companyia, tot era com sempre: les parets, la bombeta que penjava trista del sostre nu, les rajoles amb un dibuix senzill que se sabia de memòria. Va posar bé el vestit que havia deixat de qualsevol manera en el respatller de la cadira. Les gardènies, pansides i descolorides, feien fàstic..., i ella. Va ser a temps d'ofegar un crit amb la mà freda davant de la boca. Tenia el front i el coll mullat. Els cabells li queien a la cara i se'ls va tirar enrera. Es va asseure al llit i es va mirar els peus, els genolls... La camisa de dormir estava arrugada per terra. Havia dormit malament. Els pits li feien mal.>>

    29. En el text següent veureu que abunden els condicionals perquè s'hi formulen hipòtesis que encara no s'han realitzat. Si utilitzem el MODE INDICATIU, el text deixarà de ser hipotètic per convertir-se en real. Des d'aquesta perspectiva torneu-lo a escriure:

    a) En PRESENT

    “ El seu fill neix pobre però la te a ella i no li falta de res, perquè si cal… La esgarrifa el que pensa. Al capdavall… Es veu com es al cap de cinc anys. El seu fill va a l'escola, veu altres petits que tenen pare i en parlen. Què li diu ella al seu? El fan passar per fill de l'Anna, i duu el nom de Joan i el d'ella, però es massa trist que no li pot dir mare. Per què esta pensant si encara es lluny? “Potser estic morta.” No, no és mor. Va de la mà del fill per camins foscos que no ha vist mai. Ell parla li fa preguntes i ella no sap què dir-li. Per dintre ja esta morta.”

    b) En PASSAT

    “El seu fill va néixer pobre però la va tenir a ella i no li va faltar de res, perquè si hagués calgut… La va esgarrifar el que pensava. Al capdavall… Es va veure com va ser al cap de cinc anys. El seu fill va anar a l'escola, va veure altres petits que tenien pare i que parlaven. Què li va dir ella del seu? El van fer passar per fill d'Anna, i va dur el nom de Joan i el d'ella, però va ser massa trist que no li hagués pogut dir mare. Per què va pensar-hi si ja estava lluny? “ Potser ja estaria morta.” No, no es va morir. Va anar de la mà del seu fill per camins foscos que no havia vist mai. Ell va parlar, li va fer preguntes i ella no va saber què dir-li. Per dintre ja estava morta.”

    c) En FUTUR

    “ El seu fill naixerà pobre però la tindrà a ella i no li faltarà de res, perquè si calgués… La va esgarrifar el que pensava. Al capdavall… Es va veure com serà al cap de cinc anys. El seu fill anirà a l'escola, veurà altres petits que tindran pares i que en parlaran. Què li tindrà que dir ella del seu? El podran fer passar per fill de l'Anna, i durà el nom de Joan i el d'ella, però serà massa trist que no li dirà mare. Per què havia de pensar-hi si encara era lluny? “Ja m'hauré mort.” No, no es morirà. Anirà de la mà del fill per camins foscos que no haurà vist mai. Ell parlarà, li farà preguntes i ella no sabrà què dir-li. Per dintre ja serà morta.”

    CONCLUSIÓ

    M. Rodoreda va rebre el premi Crexells de 1937 per Aloma i culmina la primera etapa que es pot considerar d'aprenentatge acceptada per M. Rodoreda que, tanmateix, autora conscient i d'un gran rigor, va tornar a escriure Aloma de cara a una posterior edició, l'any 1969, però, va ser publicada en un moment difícil pel país, que ben aviat M. Rodoreda va abandonar.

    Aloma inaugura el registre simbòlic de la prosa de Mercè Rodoreda.

    OPINIÓ PERSONAL

    El llibre ha estat interessant perquè aquest tema de l'amor que desprès marxa es real, el tema no es com altres llibres, que no és creible.

    La classe ha estat dinàmica, ja que llegir el llibre a classe es molt millor perquè tot queda molt més clar i perquè així no tenim tanta cosa a fer en casa.

    BIBLIOGRAFIA

    Enciclopèdia Catalana

    www.escriptors.com

    www.uoc.edu

    www.catradio.es

    www.xtec.es

    www.cathoy.com