Aloma; Mercè Rodonesa

Literatura española contemporánea. Narrativa (Novela) catalana # Biografía. Argument. Personatges

  • Enviado por: Blanca Barón
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

Fitxa de lectura

Introducció:

Context: Social

Gènere: Realista

Estructura externa:

Títol: Aloma

Autor: Mercè Rodonesa

Editorial: “El cangur”.

Nº pagines: 141

Estructura interna:

(Presentació) Aloma, una noia jove amb una vida trista i monòtona, viu en una casa poc allunyada del poble, acompanyada dels seu germà Joan, Anna - muller d'aquest -, i el seu fill Dani.

Tant Aloma com Anna s'encarreguen de les feines de casa i de cuidar al petit Dani, i Joan s'encarrega de portar els diners a casa. Són una família amb pobresa, que amb prou feines poden alimentar-se i mantenir la casa. Aloma es veu apartada de tots ells. Sap que sense ella, podrien anar una mica més desaogats de diners.

Les indirectes d'Anna cap a ella i les dites innocents de Dani, li fa veure que ja li arriba l'hora de casar-se, tenir fills, mantenir-los, tenir la seva pròpia família! Tenir la seva pròpia casa! tenir la seva pròpia vida!! i no haver d'estar sempre depenen dels altres..

(Nus)Van rebre una carta d'una tal Robert, el germà d'Anna. Les coses no li havien anat massa bé i vindria passar una temporada amb ells, - Un més a alimentar...- pensava Aloma al assabentar-se de la noticia. Ni que ho neguessin, sabia que en el fons Joan i Anna pensaven el mateix que ella.

Robert arribaria en vaixell de Sud Amèrica. A Aloma li feia il·lusió anar-lo a buscar per poder gaudir de la vista de les aigües del mar, i poder lluir aquell vestit que tant es reservava.

En Robert va resultar ser un home bastant més gran que ella; era galant, seriós i tenia una mirada que el feia molt atractiu..., però tot i això, a Aloma no li acabava de fer el pes: no se la lligaria!

En Dani estava malalt , i a mesura que passava el temps, la seva malaltia empitjorava, els diners disminuïen, i l'únic que augmentava eren els sentiments d'Aloma cap a Robert..

Una nit, tant freda com les altres Aloma i Robert van anar a fer un tomb. La conversa que mantenien no era com totes les altres, tots dos sabien l'amor que hi havia entre ells i, tot hi la diferencia d'edat que els distanciava, es van donar el primer petó.

Sí, tenien que dissimular davant d'Anna i Joan, però l'actitud de Robert no era la normal. Els dies passaven lentament i Aloma continuava sense entendre aquella actitud. En Dani va ser traslladat a un nou ambient tal hi com va dir el metge, però la malaltia no millorava.

Aloma plorava desesperadament cada nit, i li preguntava a la lluna el perquè de la poca durada de la seva fantasia. La Lluna mai la responia, però una nit no va ser així. Robert va entrar a l'habitació d'Aloma i, a la seva atractiva manera, li va dir que l'estimava: que l'estimava massa!. El petó que es van donar aleshores va ser més desesperat que els plors d'Aloma. Van compartir llit, i l'amor que els unia s'anava fent més intens a mesura que passaven les nits. Aloma va conèixer, a la fi, el concepte d'amor i felicitat, però aquesta última no va durar gaire,; Dani va morir, i el dol i la tristesa eren els principals factors de la casa que compartien.

La pèrdua de Dani els va separar. Res era el mateix, fins hi tot la casa havia canviat, s'havia tornat molt més fosca del que sempre havia estat. Una tarda, Aloma va anar a donar una volta amb el seu germà Joan. Aquest li va confessar que li havia estat infidel a la seva muller, i que per culpa de la seva amant i de la mort del seu fill Dani, s'havien quedat sense diners; o hi posaven remei, o haurien de vendre la casa. Joan li va demanar, aleshores, dos favors, i un d'ells tractava de demanar-li diners a en Robert. Ella no s'hi podia negar. Va passar el temps i, a la fi, Aloma va decidir d'anar a demanar els diners a Robert. Ell no va poder ajudar-los, amb prou feines podia tornar al seu país. Aloma es va sentir inútil sota tot el que li venia a sobre; la mort de Dani, el fet de vendre la seva estimada casa per un pis sense jardí i, sobretot, el nen que tenia en el seu ventre... com s'ho faria?

(Desenllaç)A la fi les coses entre Robert i Aloma tornaven a ser com en un principi, però les fulles dels arbres indicaven que la tardor s'aproximava i l'estiu anava finalitzant; Robert se'n tornaria a Sud Amèrica.

Es van acomiadar al port, en el mateix lloc on es van veure per primera vegada. Aloma li volia dir que l'estimava i que portava un fill seu en el interior del seu estret cos. Però va resistir i, a causa de la presència de Joan, el acomiadament va ser d'allò més normal. No es tornarien a veure, però amb l'infant que Alofa faria créixer , notaria en ell la presència del seu estimat Robert.

Punt de vista: Aquesta novel·la realista, es explicada tal i com l'observa el narrador, per tant, hi podem trobar una manca de sentiment en tota la història.

En algun moment de la novel·la, Aloma agafa protagonisme i ens informa de les sensacions del seu cos, però aquest són mínims.

Personatges:

Aloma: És la protagonista de la narració. En alguns casos és ella mateixa qui ens redacta les seves anècdotes, els seus pensaments, els seus sentiments. Té un caràcter poc madur i, hi podem observar, borderia en ella, però tot hi això, és, també, una persona responsable i que ajuda molt els altres.

Robert: Aquest home es converteix, al llarg de la història, en l'amant d'Aloma. Ell és alt i atractiu, i té un caràcter galant I respectuós que captiva la Mirada de totes les noietes.

Joan: Germà d'Aloma. És un home que només pensa en ell mateix, en el que l'interessa i es bastant superficial i poc treballador.

Marta: És la cunyada d'Aloma. És una noia poc atractiva i prepotent, que conté gran gelosia cap a Aloma.

Espais: Podem situar diferents espais al llarg de la novel·la, podem distingir:

Espais interns:

La casa en la que es troben Aloma, Joan, Anna, Dani i Robert: És on succeeixen la majoria del fets de tota l'historia, ja que representa que es una família que no es mou massa de casa a causa de les distancies.

El vaixell: És on Robert i Aloma es veuen per primera vegada i per última. Apareix poques vegades en el text però té una gran importància.

Espais externs

Els carrers del poble: D'aquest espai podem destacar quan passejaven Aloma i Robert i es van donar el primer petó, o bé quan era Joan qui passejava amb Aloma i li explicava tots els seus problemes.

Jardí de la casa: Punt en el qual Aloma es quedava moltes nits observant la lluna. D'aquest espai destacaríem l moment en que Robert li dona un flor a Aloma i li diu que es molt maca (inici del llibre).

Temps: En tot moment la novel·la està escrita, tal i com la veu el narrador, en pasta, com si aquest ho estigués recordant i ara ens o volgués redactar en aquesta bonica història.

No podem classificar els capítols a causa del fet explicat anteriorment.

Bibliografia:

Mercè Rodomera va néixer a Barcelona el 1908 i morí a Girona el 1983. Amb vint-i-tres anys va publicar la novel·la i des d'aleshores regularment en diferents indrets. El 1937 va obtenir el Premi Crexells amb aquest llibre (Aloma). El 1939 va abandonar Barcelona per poder agafar més fama en altres llocs. Més tard va redactar diferents novel·les de les qual destacaríem La plaça del diamant, El carrer de les Camèlies, Mirall trencat, Quanta, quanta guerra, etc.