Alexander Fleming

Biología. Investigación de antibióticos. Penicilina. Descubrimiento # Importància. Prospecte. Antibiòtic

  • Enviado por: Diana
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
cursos destacados
Cálculo Diferencial
Cálculo Diferencial
En este curso se tratan temas básicos del cálculo diferencial como son: Límites, Derivación...
Ver más información

Ejercicios resueltos de Aritmética
Ejercicios resueltos de Aritmética
Serie de ejercicios resueltos de Artimética Básica.

Este curso va ligado al curso actual de...
Ver más información

publicidad

Alexander Fleming

'Alexander Fleming'

ÍNDEX.

- BIOGRAFIA

- QUÈ ÉS LA PENICIL.LINA?

- LA IMPORTÀNCIA DE LA PENICIL.LINA

- PROSPECTE D'UN ANTIBIÒTIC

- BIBLIOGRAFIA

  • BIOGRAFIA

Bacteriòleg britànic.

Sir Alexander Fleming va néixer a Lochfield prop de Darvel a Ayrshire, Escòcia el 6 d'agost de 1881. Va estudiar a Louden Moor School, Darvel School, i Kilmarnock Academy abans d'anar-se'n cap a Londres, on va estudiar a la Polytechnic. Va passar quatre anys treballant en una oficina naval abans d'ingressar en St. Mary's Medical School, de la Universitat de Londres.El 1906 es va graduar amb bones qualificacions i va començar a investigar a St. Mary's sota les ordres de Sir Almroth Wright, un pioner de la teràpia de les vacunes. Va servir en la Primera Guerra Mundial com a capità en el cos mèdic de l'armada (Army Medical Corps), i el 1916 va tornar a St. Mary's. Va ser nomenat professor de l'escola el 1928 i professor emèrit de bacteriologia, a la Universitat de Londres, el 1948, així com membre de la Royal Society el 1943 i cavaller el 1944.

En la seva vida mèdica, Fleming va estar interessat en l'acció natural de la sang sobre els bacteris i en els antisèptics. Va poder continuar els seus estudis a través de la seva carrera militar. El 1921, va descobrir en alguns teixits i secrecions, una important substància bacteriolítica que va anomenar Lisozima. En aquests temps, va desenvolupar tècniques radioactives amb triti per fer assaigs amb sang humana i altres fluids corporals, que posteriorment va aplicar a la penicil·lina. El 1928, mentre treballava en els efectes dels virus, va observar que un fong es va desenvolupar accidentalment en un cultiu d'estafilococs i que aquest fong va crear una zona sense bacteris al voltant seu. Això el va inspirar per realitzar nous experiments i rèpliques, i finalment va trobar que el fong impedia el creixement dels estafilococs, fins i tot quan el fong estava diluït 800 vegades. Va anomenar penicil·lina la substància activa d'aquests fongs.

El 1945 rebé,amb E.B Chain i H.W. Florey,el premi Nobel de medicina i fisiologia com a descobridor de les propietats bactericides de fongPenicillium notatum”

Va ser President de la Society for General Microbiology, membre de la Pontifical Academy of Science i membre honorari de moltes de les societats mèdiques i científiques del món, va ser rector de la Universitat d'Edimburg entre 1951 i 1954. També fou guardonat amb el títol de Doctor Honoris Causa per més de trenta universitats europees i americanes.

El 1915 es va casar amb Sarah Marion McElroy de Killala, Irlanda, que va morir el 1949. El seu fill és actualment metge de capçalera. Fleming es va tornar a casar el 1953 amb la Dra. Amalia Koutsouri Voureka, una amiga grega del St. Mary's.

El Dr. Fleming va morir l'11 de març de 1955 i va ser enterrat a la catedral de St. Paul.

  • QUÈ ÉS LA PENICIL.LINA?

La penicil.lina va ser el primer antibiòtic,encara és molt usat.La penicil.lina és un fàrmac inocu,bé que pot causar al.lèrgia en algunes persones.

  • LA IMPORTÀNCIA DE LA PENICIL.LINA

Fa tan sols 50 anys, per curar ferides infectades només hi havia el iode, els àcids carbòlics i altres medicaments severs. Però quan les ferides eren profundes i obertes, els antisèptics no arribaven a on s'amagaven els bacteris, i encara pitjor, aquests antisèptics destruïen els glòbuls blancs. Això provocava moltes morts, sobretot de nens i persones grans, així com també, per exemple, de dones que acabaven de donar a llum.

Va ser al setembre de 1928 que el bacteriòleg escocès Alexander Fleming descobrí per casualitat les extraordinàries propietats d'un estrany fong anomenat Penicillium. De fet, i durant els set anys precursors a aquest gran descobriment, moltes llàgrimes van ser necessàries en els estudis d'en Fleming, i no com a resultat de successius fracasos en les seves investigacions, sinó perquè en les llàgrimes, a l'igual que en la saliva, en el sèrum sanguini o en la llet, s'hi troba una substància bacteriològica, la lisozima, que va ser el primer pas per al descobriment del què en Fleming, el 7 de març de 1929, anomenà per primera vegada Penicil.lina.

  • PROSPECTE D'UN ANTIBIÒTIC

'Alexander Fleming'
'Alexander Fleming'

-

-BIBLIOGRAFIA

-INTERNET

-ENCICLOPÈDIA ESPASA CALPE JUNIOR,VOLUM 5.