L'alegria que passa; Santiago Rusiñol

Literatura catalana contemporánea siglo XIX y XX # Modernisme. Decadentisme. Teatre catalá

  • Enviado por: Mango
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

L'ALEGRIA QUE PASSA

De Santiago Rusiñol

ACTIVITATS

Comentari de l'obra

1.Amb ajut de la introducció o d'un manual de literatura, escriu en vint ratlles les característiques de l'època en què viu Santiago Rusiñol, el moviment al què pertany i els trets que defineixen L'alegria que passa.

-L' autor Santiago Rusiñol pertany al moviment anomenat decadentisme, dintre del modernisme(1892),que tenia com a objectiu crear un món de bellesa ideal o evadir-se del mon real que era rebutjat.

Les característiques principals d'aquest moviment i concretament de l'Alegria que passa són:

- Atracció per contrastos i la barrera d'innocència i perversitat, insistència en el tema de la dona angelical i la dona temuda

- Valoració de la artificiositat per damunt de la naturalitat

- Menyspreu per la societat i els convencionalismes morals

- Èmfasi en els aspectes musicals

- Anti-intel·lectualisme i racionalisme, misticisme nostàlgic i ironia.

Podem dir que el corrent pre-rafaelista que aparegué a Anglaterra i el simbolisme que aparegué a França van influir en la novel·la de Rusiñol

2.Análisi de l'estructura:

La distribució en escenes. Pot considerar-se compensada?

- No, No la podem considerar compensada perquè trobem escenes que tenen duracions mols diverses, en algunes trobem llargues converses i en d'altres veiem que els diàlegs duren molt menys, com es el cas de les escenes 1 i 2,a la primera llegim una conversa mes ample que No a la segona, on el text es més reduït.

· Elabora un quadre on es concreti el moment més important de cada escena

ESCENA 1

Quan en Joanet li diu a en Tòfol que el haver estat a la cuitat li havia fet néixer nous somnis

ESCENA 2

Com en Tòfol es deixa portar per la seva dona

ESCENA 3

Els pensaments d'en Joanet sobre les seves il·lusions i de com malgasta el temps al aquell poble

ESCENA 4

Quan l'alcalde li diu al Joanet que llegeixi les lletres dels duros, que son mes interessants que els llibres

ESCENA 5

Quan la companyia arriba al poble i en Clown avisa de que l'alegria ja ha arribat gràcies a ells, mentre presenta als seus companys i els seus números

ESCENA 6

Quan en Joanet està parlant amb en Clown i li diu que no li expliqui res més del seu estil de vida perquè l' enveja, ja que ell vol allò mateix

ESCENA 7

Quan la Zaira li diu al Joanet que li agradaria portar el seu estil de vida, i a l'inrevés

ESCENA 8

Quan Cop de Puny està pegant a la Zaira i ell intenta defensar-la, allà se n'adona de que està enamorat d'ella

ESCENA 9

Quan la Zaira es nega a agafar una pesseta que li dona en Joanet i això provoca que en Cop de Puny la maltracti i el poble es posí en contra de la companyia.

ULTIMA ESCENA

Quan la companyia marxa i en Joanet es queda mirant el carro diu que l'alegria es trista pels que es queden i pels que marxen

· Explica en quina escena es produeix el clímax

- El clímax es produeix a la novena escena perquè és el moment culminant en diferents aspectes: És quan la companyia comença a interessar al públic amb la seves actuacions, quan en Joanet li dona una pesseta a la Zaira i ella la rebutja i es llavors quan el poble s'enfada amb tots ells perquè els consideren uns mal agraïts, en Cop de Puny maltracta a la Zaira perquè és la causant de tot el que ha succeït i marxen de seguida mentre en Clown llença els diners aconseguits davant l'Alcalde. En aquesta escena considerem que succeís el més important i rellevant a l'obra.

· A partir de l'acotació inicial que descriu on passa l'obra, dibuixa un plànol de situació i opina sobre l'ús de tècniques pictòriques en les acotacions d'aquesta obra.

· Escriu deu ratlles sobre l'habilitat escènica de Rusiñol prenent com a base les escenes sisena i setena. Considera els aspectes següents: Quants personatges hi intervenen, quants parlen, entre qui parlen, què passa quan hi intervé un altre personatge, quants entren en escena, quants en surten.

- Rusiñol utilitza la següent tècnica per constriur les escenes sisena i setena: observem que són escenes duals ja que intervenen dos personatges que s'expliquen i es repliquen, parlen entre ells, quan intervé un altre personatge un dels dos del principi de la conversa marxa, només entra un personatge més en escena i en surt un per lo que la conversa sempre és de dos. Veient cada escena individualment veiem reflexat tot el que hem comentat: a l'escena sis parlen en Joanet i en Clown, parlem sobre els seus estils de vida i de com els hi agradaria que fos en realitat, i al final d'aquesta escena la Zaira havia escoltat i el Clown li pregunta sobre el tema que estan parlant i d'aquesta manera l'inclou en la conversa mentre que en Clown marxa cap a l'interior del carro. D'aquesta manera Rusiñol aconsegueix converses més directes i ràpides.

· Ressalta la funció de les acotacions.

- Les acotacions serveixen per explicar quina actitud manté el personatge en un cert moment, el to que utilitza i el que fa perquè ens imaginem la situació .A “L'Alegria que passà” notem que les acotacions són un punt important i més encara si tenim en compte que és tracta de teatre, per lo que aquestes petites explicacions ens ajuden a configurar-nos una idea clara dels personatges, escenaris, situacions en tot moment.

3.Análisi del contingut:

· Explica el títol de l'obra i relaciona el títol i el tema central

- El títol de l'obra el podríem considerar com a una metàfora de la relació que tots els personatges estableixen amb l'alegria, cadascú a la seva manera però és la situació que viu Joanet el que veiem que li dona més sentit al títol: el jove es veu “empresonat” al poble on viu i els seus somnis i manera de pensar s'allunyen força de l'opinió i punt de vista de tot el poble, que tenen com a únic objectiu dormir i menjar, mentre que ell, després d'haver estat a la ciutat busca altres coses que no es troben a aquell poble com ara la llibertat. Un dia arriba al poble un carro de gimnastes, com una mena de circ ambulant, i en ell va una noia, la Zaira, de la qual en Joanet es queda enamorat: comencen a parlar i ell veu que s'ha enamorat però que es un amor impossible perquè ella porta una vida diferent a la seva, la vida que ell voldria però ella marxa i en Joanet veu que l'alegria que ell desitja passa quan la Zaira s'allunya d'ell, d'aquí el títol de l'obra.

· Justifica el marc temporal de l'obra

- L'obra succeeix durant una tarda, sobre dos quarts de cinc, quan comença la tardor

· Fes un esquema de l'argument

- L'argument de l'obra L'Alegria que passa el podem estructurar en diferents parts, consta de deu escenes però les podem agrupar en presentació, nus i desenllaç: les quatre primeres estan situades a la plaça del poble, prop de l'església i durant aquestes escenes en Joanet parla amb el Tòfol sobre els seus desitjos i somnis ja que vol sortir del poble i viure una vida completament diferent i així sortir de la monotonia del poble. Més tard es troba amb l'Agneta, la seva promesa amb la que està a punt de casar-se, però que ell en realitat no l'estima. El nus de l'obra es produeix entre les escenes cinquena i vuitena, que es quan arriba el carro de gimnastes al poble, Joanet parla amb el cap d'aquesta colla, en Clown i s'expliquen els seus estils de vida, desitgen un el que té l'altre i a l'inrevés. A la companyia d'en Clown també hi va una noia, la Zaira, amb la que més tard parla en Joanet i s'enamora. Les escenes novena i desena constitueixen el desenllaç, quan la companyia ofereix la seva representació a la plaça del poble

· Analitza els ideals amorosos, polítics i socials de tots els personatges.

- Ideals amorosos:

JOANET: busca el seu amor vertader perquè no e vol casar amb una dona que no estima, com l'Agneta

ZAIRA: busca el seu noi ideal amb qui formar una família i viure en un lloc permanent per sempre

CLOWN: busca la quietud per tal de trobar l'amor, ja que amb l'estil de vida que porta es impossible trobar a una persona a qui estimar

AGNETA: indiferent, no estima a l'home amb qui s'ha de casar però no l'importa

TÒFOL: no té ideals amorosos i es deixa guiar per la seva dona.

TUIES: no sabem els seus ideals amorosos, només que controla al seu marit

- Ideals polítics: els personatges de l'obra els podem dividir en dos grups segons els seus ideals polítics: els conservadors que seria tota la gent del poble ja que es conformen amb el que tenen, amb el seu estil de vida i no intenten progressar ni canviar la seva situació. L'altre grup són els progressistes, que serien la Zaira, el Joanet i en Clown ja que volen evolucionar, canviar l'estil de vida completament

- Ideals socials: El grup dels conservadors no tenen ideals socials, porten una vida molt rutinària i sense canvis(dormen, mengen i van a missa).Els que no pertanyen a aquest estil de vida i a aquest grup social són la Zaira i en Clown, perquè viatgen contínuament i no tenen temps a adaptar-se a cap societat. Apart em de tenir en compte que en Joanet viu al poble però no porta l'estil de vida característic d'allà.

4.Análisi dels personatges:

· Caracteritza la Zaira

· Caracteritza en Joanet

· Assenyala quina és l'escala de valors de cada personatge.

· Identifica cada personatge amb un adjectiu del text.

· Relaciona noms de personatges i actituds vitals

· Analitza les similituds i les diferències entre l'Alcalde i el Clown.

· Oposa en Tófol i en Cop de Puny.

· Establiu les similituds i les diferències entre la Zaira, l'Agneta i la Túies.

· Agrupa els personatges en quatre tipologies i explica-les.

· Contrasta la caracterització inicial dels personatges de Rusiñol amb el resultat final

· Valora la caracterització inicial a presència dels animals en l'obra i el resultat final.

5.Amb exemples del text, dóna una visió general en vint ratlles d'un dels temes següents:

· La llibertat i la bohèmia