L'alegria que passa; Santiago Rusiñol

Literatura española contemporánea. Teatro catalán burgués # Decadentisme. Simbolisme. Costumisme. Argument

  • Enviado por: Vermella85
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad

L'ALEGRIA QUE PASSA

ESCENA VII

L'escena VII de L'Alegria que passa és un llarg diàleg entre en Joanet i la Zaira. Aquests dos personatges mantenen una conversa en què parlen sobre la feina que realitza la Zaira i com sent l'esclavitud de les dones, per altra banda la Zaira explica la tristesa que sent perquè no té família i per portar aquesta vida bohèmia (hi veu les coses negatives). Al final d'aquesta escena els dos prota-gonistes parlen de la vida que té un i la vida que té l'altra, i una vegada han comentat el que fan l'un sent per l'altra l'enveja del que fa, és a dir, en Joanet desitjaria tenir el que té la Zaira i ella el que té ell. Resumint, cadascú valora la vida de l'altre. Entre aquests dos personatges hi ha un contrast i una clara antítesi.

A l'escena anterior hi ha una conversa entre dos personatges, el Clown i en Joanet. A partir d'aquesta xerrada que mantenen els dos hi ha un contacte entre el poble i els artistes amb l'arribada del carro. L'Escena posterior, per tant la VIII, és molt curta però talla l'escena VII amb l'intervenció del cop-de-puny. Quan la Zaira i en Joanet es fan un petó arriba el cop-de-puny i s'emporta la Zaira dins el carro i allà la tanca. Al veure la reacció del cop-de-puny en Joanet comença a dir-li de tot i després comença a pensar que com és que es preocupa tan per la Zaira i es pregunta si estarà enamorat d'ella.

Aquesta obra teatral està formada per deu escenes i la seva estructura cons-taria de tres parts:

  • PLANTEJAMENT: De l'escena I a l'escena IV.

  • NUS: De l'escena V a l'escena VIII.

  • DESENLLAÇ: Escena IX i escena última.

Per tant, l'escena VII està dins el nus de l'obra L'Alegria que passa. Dins de l'escena VII només veiem una part , ja que tota ella és un diàleg entre la Zaira i en Joanet. Tot i així, podríem separar-ho en: plantejament quan ells dos comencen a parlar, el nus estaria format per tota la conversa que tenen i el desenllaç seria el petó que es fan abans de que arribi en Cop-de-puny.

En aquesta escena, com ja he dit abans, només apareixen dos personatges: la ZAIRA i en JOANET. Són els únics personatges que intervenen en l'acció tot i que a l'acotació es nombra el Cop-de-pun que arriba de cop i s'emporta la Zaira dins del carro.

ZAIRA:

Nom exòtic. Ballarina o cantant bohèmia. Tipus exòtic. De bon cor però de mala vida. Mare de família esguerrada pels tràngols de la fortuna. Aquest personatge és el símbol de la poesia que passa (de l'alegria que passa). És un personatge insatisfet i rodó. Representa el món ideal. És la contraposició d'en Joanet (prosa) i ella (poesia). És anomendada “núvol d'estiu que significa que es mou i per tant no està quieta (desarrelament) i per tant la llibertat d'aire lliure. Segons ella creu que se l'estima per les rialles que ven i l'alegria que porta. Espera amb ganes poder estar amb algú que l'estimi i amb qui pugui compartir bons moment, és a dir, vol estar amb un home.

JOANET:

És un personatge ambigu i insatisfet. Com la zaira, és un personatge rodó i típicament modernista (no s'adapta al món en què viu). Fill de l'arcalde. Té vint-i-quatre anys. És un jove de poble que ha llegit i s'ha omplert el cap de cabòries mal païdes. Està condemnat a la vida del poble: tristor, soledat, quietud i monotonia. Rusiñol amb aquest personatge pretén transmetre la idea de que l'ideal és inabastable.En aquest protagonista hi ha un epítet que és com s'anomena ell mateix a l'escena VII “heure arrapada”. Es manté una relació entre la Zaira i ell que no se sap ben bé que és, és a dir, en Joanet sent per allà una atracció tan física com psíquica. La seva parella és l'Agneta.

Rusiñol juga amb la relació d'aquest dos personatges, l'enamorament d'un de l'altre per la vida que té. A partir del petó d'aquests dos arriba cop-de-puny que els separa. La relació entre Zaira i Joanet és la més important de l'obra. Fa moure l'obra ja que és la més important ! Relació maniqueista.

El diàleg és el tipus de text que caracteritza el gènere teatral. Generalment, un personatge s'adreça a un o diversoso personatges en torn successiu d'intervenció i rèplica, que simula, normalment, una conversa. Hi ha un emissor i diversos receptors. El llenguatge consta de col·loquialismes i castellanisme tot i que d'aquests últims no en trobem en aquesta escena. El registre col·loquial està associat a la prosa i per tant a la societat materialista, en concret, al poble, en canvi el registre líric va associat a la poesia i es basa en els artistes bohemis i a l'art en general. Per altra banda, utilitza tant frases curtes com llargues però en aquesta escena en concret un gran nombre de preguntes i per tant, la interrogació.

No abusa de la retòrica, sinó que al ser una conversa i un llenguatge col·loquial no veiem la utilització de moltes figures retòriques. Veiem personificacions com “cor eixut”, “sentiments malalts”, “vida reposadat”, “cor estrany” etc. Epítets com “heura arrapada” i “núvol d'estiu” o bé enumeracions com “m'ho han dit gimnastes, carreters, pagesos, senyors i fins i tot borratxos” i per últim una comparació “sóc com aqueixes parts, dur i matusser, sense ratlles ni dibuixos”.

El tema d'aquesta obra de teatre és la lluita i el contrast entre el poble i l'art o artistes. En aquesta escena VII el tema és la relació entre la Zaira i en Joanet, així com el que l'un sent per la vida de l'altra i les ganes de canviar-se els papers. També, paral·lelament presenta l'enfrontament de artista i societat. Ho fa amb el contrast permanent al llarg de l'obra dels diferents pensament entre els dos grups (prosa i poesia).

L'escena VII, és una escena formada, bàsicament, per un diàleg entre dos personatges i quasi no hi ha acotacions. En veiem una al principi de l'escena (també dos petites entre mig de la conversa de la Zaira i en Joanet, pero aquestes dues acotacions pertanyen a la Zaira) i després la del final de l'escena. Les tres primeres acotacions que veiem que estan situades dintre el diàleg de la Zaira són de moviment de personatges “ el clow se n'anirà a dintre el carro...” i també d'expressions del personatge de la Zaira “somrient” o “se'ls queda mirant una estona”. A l'última acotació al final de l'escena seria de dos tipus, en part de moviment de personatges i per tant ens diu l'acció que realitzen la Zaira i en Joan, però per altra banda ens acaba de caracteritzar en Cop-de-puny que segons l'obra teatral “en aquest moment en Cop-de-puny els sorprèn, se li tira a sobre, i a emprentes la condueix dintre el carro” ja que ens diu la manera com actua quan veu els dos protagonistes que es fan un petó.

Aquesta obra teatral és clarament modernista i podem veure com té un caràc-ter simbòlic tota ella, ja mitjançant els personatges com mitjançant l'acció que realitzen cada un d'ells.

L'autor parteix del tema d'obra modernista amb un intent de modernitzar una sèrie de coses com serien Catalunya, la seva cultura, la seva gent , etc. I també introduir al món de l'artista i la vida bohèmia que porten molts d'ells. Podem veure com Santiago Rusiñol ha anat creant d'alguna manera una cultura nacional catalana centrada en la llengua mitjançant el diàleg dels personatges i l'ha utilitzat en tots els àmbits i també ha volgut estar a l'última moda com seria la capital del món en aquells anys, París i per tant intentar provar-ho tot.

La característica més important del modernisme que es veu reflexada en aquesta obra és el tema de l'art i el tema de l'art múltiple, com per exemple Rusiñol (escriptor / pintor) i remarcar la postura de l'artista i la vida que porten mitjançant els personatges que arriben amb carro com serien el Clown, la Zaira o el Cop-de-puny. L'altre característica més important és la de l'individualisme i per tant la llibertat de l'artista i en aquesta obra es demostra i es veu clarament amb l'arribada d'aquest carro que transbalsa al poble i que és un carro que va de poble en poble i no està lligat enlloc, els personatges no estan condicionats per res i insisteix en el fet que l'artista no es crea, sinó que si neix com seria al cas de la Zaira. Els modernistes són intuïtius, romàntics, apassionats, espontanis i barregen la vida amb la literatura.

El tema més important de l'Alegria que passa és la posició antiburgesa i de l'individu marginat. En aquesta obra, tot i que a l'escena VII no es manifesta, es veu un clar enfrontament entre l'artista i la societat. Encaixar l'artista dins la societat no és fàcil i per tant hi ha un enfrontament entre la poesia que pertany als artistes i la prosa que pertany a la societat. No encaixen perquè els artistes són idealistes i la societat en general és materialista.

Per últim, cal dir que els modernistes són vitalistes i per tant volen ser educa-dors de la societat i creien que l'intel·lectual devia projectar les seves idees mitjançant la seva intervenció en la societat. Es creuen especials i volen consolidar la cultura catalana.

Dins el modernisme podem veure dues línies: el decadentisme o simbolisme i el vitalisme o regeneracionisme. L'Alegria que passa és clarament simbolista ja que l'obra creu en l'autonomia de l'art i parla de temes la mort, la tristor, la malaltia o la melancolia, com aquest llibre que ens transmet la monotonia del poble fins que arriba el carro i l'ambient canvia.

Amb L'Alegria que passa (1898) Santiago Rusiñol volia aconseguir que la gent de Catalunya veiés les seves idees i ho va aconseguir ja que va ser un gran èxit. Rusiñol va barrejar obra teatral juntament amb música i per tant això era una innovació en el teatre. Ell dominava dues arts: la pintura i la literatura i per tant es considerava artista. Uga amb aquest contrast entre artista i societat durant tota l'obra i per tant el contrast entre la poesia i la prosa.

ESCENA VIII:

L'escena VII és una de les més curtes però també una de les més importants ja que és una escena clau que talla amb la conversa entre la Zaira i en Joanet. Apareix el personatge d'en Cop-de-puny i aquest mentre la Zaira i en Joanet es fan un petó interromp aquest moment i s'emporta la Zaira dins el carro i la tanca a dintre. A partir d'aquí, en Joanet cridant li comença a dir que deixi en pau a la Zaira i que la deixi sortir. Insisteix tant que ell mateix es comença a questionar sobre el que sent per la Zaira. En Joanet ha vist com ell mateix es preocupa per ella i quasi no la coneix de res, només hi ha parlat una estona.

L'escena anterior és imprescindible per entendre l'escena VIII ja que és una continuació i per tant mantenen una relació estretament lligada. Després de l'acció de que la Zaira està plorant dins al carro, l'escena següent és un pont d'aquesta ja que comneça l'espectable dels membres del carrp, amb el Clown al capdavant i tot seguit el Cop-de-puny i la Zaira que és la que canta i la que balla.

Aquest escena és molt curta i per tant no podem diferenciar unes parts, ja que el que passa és el nucli de tot l'escena. Podem veure com està en el desen-volupament de l'obra teatral i es considera una escena clau per caracteritzar el personatge d'en Joanet ja que podem conèixer alguns dels sentiments que sent a dins seu.

Podem veure a l'escena VIII la intevenció de tres personatges; en Joanet, la Zaira i en Cop-de-Puny. Tot i així, només parlen en Joanet i en Cop-de-Puny, la Zaira és la protagonista de l'acció que ha succeït i per tant el que està passant, el conflicte que hi ha és entre els dos homes.

JOANET:

Com ja he dit abans, el personatge d'en Joanet és un protagonista ambigu i insatisfet ja que viu en el poble i li agradaria mantenir contacte amb els artistes i la vida que porten, per dir-ho d'alguna manera ell pertant en el món de la prosa i voldria passar a pertanyer en el món d la poesia. És el fill de l'arcalde i per tant no té possibilitat de marxar del poble. Té vint-i-quatre anys i és un noi que ha llegit molt i per tant està en contacte, d'alguna manera, amb la vida de l'artista i tot l'ho que comporten les diverses arts. El seu comportament en aquesta escena és clau ja que es veu una certa relació d'amor entre ell i la Zaira i es comença a preguntar com és que es preocupa tan per ella sinó tenen res conjuntament i només han estat parlant una mica abans de que passi tot l'ho del carro. Hi ha un moment en què és pregunta “Si n'estaré enamorat?” i parla del fet que aquesta noia té tot el que a ell li agradaria tenir i des des primer moment en què la va veure va dir-li que era una noia molt bella. Com ja he dit a l'escena anterior se l'anomena heura arrapada.

COP-DE-PUNY:

Té quaranta anys i és un home que forma part de l'espectacle del carro. Veritable bruto ambulant, dominant per la força bruta. Se'l veu que va de xuleta i en aquesta escena se'l acaba de caracteritzar per el que fa amb la Zaira. Es pot veure com sent alguna cosa per ella ja que de seguida que veu que ella i en Joanet es fan un petó els separa. Va d'home superpotent que juga amb la seva força muscular.

En Joanet és un personatge principal, és a dir, és un dels protagonistes de l'obra, i en Cop-de-puny és secundari tot i que té un paper molt important dins de l'obra, específicament dins d'aquesta escena.

La llengua que utilitza en aquesta escena Santiago Rusiñol és una registre col·loquial dominat per els personatges de poble, en Joanet. Utilitza frases bastant curtes, i en el text d'en Joanet es veuen un seguit de preguntes que no tenen resposta, per tant utilitza la figura rètorica interrogacions retòriques No és seva? Quins drets tinc? I quins drets té ell oer a pegar-li? Si n'estaré enamorat?...” i per tant abusa del signes interrogatius. També hi ha una enumeració en “Obre,covard! Bruto! Domador! Negrer” Indigne!” que això també podria formar un camp semàntic ja que vol intentar dir el mateix insultant-lo pel que fa amb la Zaira. En aquesta escena veiem un castellanisme com seria “bruto” i tot el diàleg en general és una llenga col·loquial i deixada.

El tema més important d'aquesta escena és l'actuació d'en Joanet quan en Cop-de-puny agafa la Zaira i la tanca dins el carro. A partir d'aquest momet en Joanet se n'adona que aquesta noia es molt bonica i que sent alguna cosa per ella. És principalment, la relació que tindran la Zaira i en Joanet. A part, hi ha el tema principal de l'obra que és la contínua lluita o contrast entre el poble i l'art.

No veiem masses acotacions, només tres que són per explicar-nos accions d'en Cop-de-puny i després d'en Joanet. Ens serveixen per acabar de descriure personatges, com aquests dos que acabo d'esmentar. Les acotacions són imprescindibles per entendre correctament l'acció de l'obra i la manera d'actuar els diferents personatges que intervenen en el conflicte.

Podem definir el modernisme com el procés de transformació de la cultura catalana en el canvi de segle (1890-1910), de cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna.

RUSIÑOL es considerava artista ja que donimava dues arts, la pintura i la literatura. El modernisme crea una cultura nacional centrada en la llengua i està al corrent de les novetats que s'estan produïnt arreu d'Europa per tal de moder- nitzar-se. Hi ha, també, una postura crítica davant d'Espanya, ja que és un model negatiu a seguir. Per altra banda, el modernisme té una clara influència nòrdica per part de WAGNER i de NIETZSCHE.

El modernisme pretèn trencar les barrares entre les arts i per tant podem trobar artistes múltiples com per exemple Rusiñol, que creu que l'art és una vivència i que no s'apren, sinó que es neix. Barreja del pensament amb la vida i amb la literatura i també té impor- tància l'element emotiu o racional. La posició antiburgesa i de l'individu marginat és molt important en aquest obra i és el nucli central que fa moure els personatges. Es veuen les diferències entre ser un artista i la societat i l'autor ens intenta fer veure que els artistes no encaixen dins la societat.

L'Alegria que passa és clarament modernista però dintre de les dues vessants del modernisme és simbolista. No creu en la participació social de l'artista, creuen en l'autonomia de l'art. El teatre modernista té molta importància en aquesta època ja que és el gran espectacle de masses de l'època i permet amplificar molt les idees. Va ser una època de renovació teatral i el teatre es va sufisticar i va començar a doptar la forma moderna de teatre. El teatre era com la síntesi de totes les arts: text, música i escena. El teatre modernista tenia dues corrents: regeneracionista o teatre d'idees i simbolista o esteticista, aquest últim és el cas de L'Alegria que passa.

El teatre simbolista, com és el nostre cas, té poca acció, en l'ambientació busca la fascinació, la màgia com és el cas del carro i els personatges són vagues o poc definits i moltes vegades idealitzats, dominats per la tristesa i la melangia.

ESCENA VII:

És un llarg diàleg entre en Joanet i la Zaira. Aquests dos personatges mante-nen una conversa en què expliquen diferents coses sobre la feina que realitzen, el que tenen i el que no i el que voldrien tenir. A partir d'aquesta xerrada que mantenen els dos hi ha un contacte entre el poble i els artistes amb l'arribada del carro i després amb la seva representació a l'escena IX.

L'escena VII està dins el nus de l'obra L'Alegria que passa.

Els personatges que intervenen en aquesta escena són:

  • ZAIRA:

Ballarina o cantant bohèmia, de bon cor però de mala vida. És la contraposició d'en Joanet (prosa) i ella (poesia). És anomendada “núvol d'estiu que significa que es mou i per tant no està quieta (desarre-lament).

  • JOANET:

És un personatge ambigu i insatisfet i és el fill de l'arcalde. Té vint-i-quatre anys. Ell mateix s'anomena “heure arrapada”. Es manté una relació entre la Zaira i ell que no se sap ben bé que és.

El diàleg és el tipus de text que caracteritza el gènere teatral. El llenguatge consta de col·loquialismes i castellanisme tot i que d'aquests últims no en trobem en aquesta escena. En aquesta escena en concret un gran nombre de preguntes, i per tant, hi ha molts signes d'interrogació.

És una escena formada, bàsicament, per un diàleg entre dos personatges i quasi no hi ha acotacions. N'hi ha dos al principi i una de llarga al final que serveix per acabar de caracteritzar el personatge d'en Cop-de-puny.

No abusa de la retòrica, veiem alguna enumeració, dos epítets, comparacions i personificacions.

ESCENA VIII:

L'escena VII és una de les més curtes però també una de les més importants ja que és una escena clau que talla amb la conversa entre la Zaira i en Joanet. Apareix en Cop-de-puny i els separa i s'emporta i tanca la Zaira dins el carro. En Joanet comença a dir-li de tot a en Cop-de-puny perquè la deixi anar i a partir d'aquí en Joanet es comença a preguntar com és que la defensa i es preocupa tant per ella si quasi ni la coneix.

Està en el desenvolupament de l'obra teatral i es considera una escena clau per caracteritzar el personatge d'en Joanet i en Cop-de-puny.

Els personatges que intervenen en aquesta escena són en Joanet i en Cop-de-puny, tot i que, la Zaira no parla és el nucli clau d'aquesta escena.

  • JOANET:

El seu comportament en aquesta escena és clau ja que es veu una certa relació d'amor entre ell i la Zaira i es comença a preguntar com és que es preocupa tan per ella sinó tenen res conjuntament.

  • COP-DE-PUNY:

És un home que forma part de l'espectacle del carro i el podem considerar com un veritable bruto ambulant.

La llengua que utilitza en aquesta escena Santiago Rusiñol és una registre col·loquial, frases bastant curtes amb un gran nombre de signes d'interrogació ja que el “monòleg” d'en Joanet quasi tot són interrogaciosn excepte el principi que hi ha unes exclamacions.

El tema més important d'aquesta escena és l'actuació d'en Joanet quan en Cop-de-puny agafa i s'emporta la Zaira i la tanca dins el carro. A partir d'aquest momet en Joanet se n'adona que aquesta noia es molt bonica i que sent alguna cosa per ella i s'acaba de caracteritzar en Cop-de-puny.

10