Alcohol

Sustancias. Depresión. Sistema nervioso. Etanol. Coordinación. Memoria. Historia. Elavoración. Producción. Bebidas. Fermentación. Destilación. Vino. Cerveza. Licor. Aguardiente. Inconvenientes. Efectos. Beneficios. Alcoholismo. Tratamiento

  • Enviado por: Olly3991
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad
publicidad

1.-Introducció

L’alcohol és una substància depressora del sistema nerviós central. El seu nom químic és etanol. A més de tindre efectes sobre el cervell i variar algunes de les seves funcions, com la coordinació, l’atenció o la memòria, el seu consum continuat i en excés pot afectar altres òrgans com el ronyó, el fetge o fins i tot al sistema circulatori. Inicialment, els efectes de l’alcohol poden ser subtils, però quan se’n consumeix en excés, els seus efectes poden ser perillosos, ja que una persona sobre els efectes de l’alcohol no és totalment conscient del que fa.

L’alcohol s’ingereix per via oral. Quan l’etanol arriba al cervell actua com un depressor primari i continu del sistema nerviós central. L’estimulació aparent quan es consumeix és en realitat el resultat de la depressió dels mecanismes de control del nostre cervell. L’alcohol és una droga, encara que estigui legalitzada. Com la majoria de les drogues, els seus efectes dependran de la dosis presa. Els centres superiors es deprimeixen primer, afectant la parla, el pensament, la cognició i el judici. A mesura que la concentració d’etanol augmenta, altres centres es veuen afectats, afectant la respiració i els reflexes, fins arribar a l’ intoxicació alcohòlica, que pot provocar un estat de coma, el coma etílic.

2.- Historia de l’alcohol
2.1.- Edat antiga

Cal mencionar que els mesopotàmics i el egipcis ja tenien cervesa, que produïen a les seves pròpies destil·leries, però el consum d’alcohol mes o menys generalitzat no va començar fins l’època antiga.

Els grecs consideraven absolutament intolerable l'embriaguesa i solien beure vi amb aigua. Per altre part, tenien la beguda totalment prohibida a les dones. Atribuïen els seus efectes relaxants a Dionís / Bacus, un déu de la vegetació i l'esperma, així que la començaven a consumir més a partit dels quaranta anys. Celtes, romans i altres pobles antics no excloïen a les dones del consum, i alguns permetien beure des de l'adolescència. L'expansió de l'Imperi Romà va significar la primera onada d’alcoholització de la humanitat. L'alcohol aviat va deixar de significar alguna cosa màgica o formar part dels rituals, obligant a regular el seu ús en diferents civilitzacions.

Tant els grecs com els romans, només coneixien l'elaboració del vi, entre els quals hi havia alguns que perfumaven amb herbes aromàtiques. Possiblement, entre ells, es trobava el precursor del que avui coneixem amb el nom de Vermouth, . També elaboraven certa classe de begudes amb alta concentració de sucre i suc de fruites, similars als que avui coneixem amb el nom de xarops.

2.2.- Edat Mitjana

A l'edat mitjana, sobre el segle X aproximadament, va aparèixer la tècnica de destil·lació a Europa de mà dels àrabs, el que va suposar la possibilitat de tenir begudes alcohòliques de major concentració i d'efectes intoxicants molt ràpids. Els alquimistes d’aquella època van suposar que l'alcohol era el tan buscat elixir de la vida. Per tant es va considerar un remei per a pràcticament totes les malalties, com ho indica el terme whisky, que en gaèlic significa “Aigua de vida”. El procés de destil·lació aviat es va expandir i això va suposar la segona epidèmia de alcoholització.

2.3.- Segles XVII, XVIII, XIX

Alssegles XVII, XVIII i XIX es van desenvolupar els procediments de la criança dels vins i licors i l'aplicació de les tècniques científiquesculmina quan Pasteur investiga i descobreix tot el que succeeix en el procés de fermentació, iniciant-se l'anomenada enologia científica.

A partir de Segle XIX la medicina dirigeix les seves practiques a investigar tot el que esta relacionat amb els efectes de l’alcohol. Una dels primers descobriments d’aquesta investigació va ser que l’abús d’alcohol perjudicava, i molt, a la salut de les persones.

Els doctors formats a Edimburg, Thomas Trotter y Benjamin Rush, van ser els primers en considerar l’alcoholisme com una infermetat crònica i una amenaça per la vida. Així es va començar a parlar dels perjudicis que comportava l’abús d’alcohol, com la pèrdua de facultats mentals o la destrucció del fetge.

2.4.- Època Industrial

A l'època industrial, i amb la massificació de les ciutats, es produeix una demanda generalitzada d'alcohol, donant lloc a la tercera onada de alcoholització i, segons alguns autors, l'existència de l'alcoholisme com a problema social.

2.5.- Mitjans del segle XX i actualitat

A partir de mitjans del segle XX es pot diferenciar una quarta onada de alcoholització. Les causes poden ser els moviments migratoris, els mitjans de comunicació de masses, l'explosió consumista, el "estrès", etc. En l'actualitat es reconeix que el valor terapèutic de l'etanol és relativament limitat i que la seva ingestió crònica en quantitats excessives és un problema social i mèdic de primer ordre. No obstant això, la societat i la ciència estan buscant estratègies tant farmacològiques com morals per combatre l'alcoholisme.

3.- Elaboració i Producció

3.1.- Elaboració

L’alcohol etílic o etanol és produeix per mitjà de la fermentació de vegetals per acció de llevats que transformen els sucres, l’alcohol i el Diòxid de Carbono. Els vegetals més comuns en aquest procés son l’ordi, el raïm. Les formes més comuns de begudes alcohòliques són el vi i la cervesa, però també es poden obtenir begudes alcohòliques de la patata o el blat de moro. Obtenint-los de forma natural, s’obtenen alcohols amb una graduació normalment de 7-12 graus.

Per a poder obtenir begudes alcohòliques més fortes, s’han de destil·lar els alcohols naturals. S’obtenen mitjançant un procés en el qual es bull una beguda fermentada, elevant així la graduació d’alcohol. Aquestes begudes poden arribar a tenir fins a 95 graus. Les begudes més comuns d’aquests alcohols són el Whisky, el Vodka o el Ron.

3.2.- Producció

3.2.1.- Producció de vi a Espanya

La producció de vi a Espanya segons les dades del Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) va ascendir el 2007 a 34,3 milions d'hectolitres. A aquest volum cal sumar 5,5 milions d'hectolitres de most. Dels 34,3 milions, 18,5 corresponen a vins de taula, 2,5 milions a vins de taula amb indicació geogràfica i 13,2 milions d'hectolitres a vins de qualitat de Denominació d'Origen.

En el repartiment geogràfic, Castella-la Manxa continua sent la principal regió productora amb un 47,3% del total malgrat que va experimentar un fort descens a la seva producció, 13,8% menys que el passat any, assolint els 16.185.297 hectolitres en comparació amb els 17,7 milions de 2006.

Catalunya va ser la segona Comunitat Autònoma quant a producció, amb 3,36 milions d'hectolitres, que representen un 9,8% del total nacional, i dels que 2,9 milions corresponen a vins de qualitat (-15,7% que l'any passat). En aquest cas, la producció de vi blanc duplica la de negre i rosat.

3.2.2.- Producció mundial de cervesa

La producció mundial de cervesa és de 1.200 milions d'hectolitres. El major productor mundial és EE.UU. que concentra el 20% de la producció, li segueixen Alemanya amb el 10% i la Xina amb el 9%. Per continents, el major productor és Europa, amb un creixement regular, i seguida per Àsia, amb un gran progrés durant el 2006.

Al 2009, Europa continua sent líder en producció mundial, amb 427 milions de d’hectolitres. Espanya és el quart productor europeu, amb 33,4 milions d’hectolitres, un 7,8% de la producció europea. Darrere d’Europa es troba Xina, amb 393 milions d’hectolitres, i els EE.UU., amb 234 milions d’hectolitres.

4- Les begudes alcohòliques

Es diu que una beguda alcohòlica es aquella que conté alcohol etílic en quantitats apreciables per l’esser humà. En moltes cultures, el consum de begudes alcohòliques és habitual en situacions socials ben diverses, així mateix aquesta beguda pot provocar, a llarg termini, una dependència molt forta, el que la fa un tipus de beguda adictiva i en grans quantitats, perillosa. Aquesta addicció, a mes de suposar un autèntic problema per la persona – coneguda com alcohòlica, pot arribar a afectar greument a la societat, com es podrà veure mes endavant.

Per diferenciar els tipus de begudes alcohòliques, podem diferenciar dos classes:

  • Begudes fermentades: son aquelles que provenen del repòs de fruits i vegetals amb gran contingut de glucosa, y que per acció d’agents microscòpics, han passat per un procés de fermentació. Alguns exemples mes comuns el podem trobar a la cervesa, el vi o la sidra, on el seu grau d’alcohol oscil·la entre els 3 i els 15 graus.

Amb tot, la societat deixa de banda els seus orígens i diferencia les begudes alcohòliques per la seva quantitat d’alcohol. Seguint aquesta pauta, podem trobar-nos amb diferents tipus de begudes:

  • Cerveses: son begudes que es troben entre els 3 i 9 o. S’obtenen a través de la fermentació en aigua del midó dels grans de cereals com la malta. Freqüentment sol aromatitzar-se amb llúpol, un additiu vegetal.
  • Vins: aquestes begudes es troben entre 8 i 17 o. S’obtenen a través de la fermentació del most- un suc format principalment per raïm i la seva pell- on aconseguim transformar el sucre del raïm en alcohol etílic i anhídrid carbònic. Es una beguda amb un procés de fermentació molt delicat, ja que ha de tenir unes condicions ambientals, climàtiques i temporals molt determinades.
  • Licors: amb un grau d’alcohol entre 15 i 55 o, aquesta beguda habitualment te un gust dolç, ja que esta format per 100 grams de sucre cada litre. Així mateix aquesta beguda s’obté amb la destil·lació de materials vegetals, essències i aromes, per això aquest alt grau d’alcohol. Els licors amb un grau de sucre mes elevat als 250g/l s’anomenen cremes.
  • Aiguardents: son begudes alcohòliques amb un alt grau d’alcohol – entre 29 i 40 graus, però poden superar els 70 depenent de la barreja. Aquest, s’obté per destil·lació, al igual que els licors, però els aiguardents tenen com a base prima el vi i els cereals, fruites i llavors, com el sègol, la cirera o el raïm. Alguns exemples de aiguardents el trobem en el Vodka, la Ginebra o el Conyac.
5.- Beneficis i inconvenients de l’alcohol

Es diu que els excessos de les coses bones són dolents, i en el cas de l’alcohol, és especialment cert. Beure massa alcohol causa una llarga llista de seriosos problemes de salut, però si sabem fer un us moderat, te beneficis en la salut.

5.1.- Efectes i conseqüències d’un us moderat de l’alcohol

Beure massa alcohol causa una llarga llista de seriosos problemes de salut, inclosos infarts, diversos càncers i atacs de cor, així com l’alcoholisme, que és una malaltia en ella mateixa.Per altra banda, qualsevol estudi sobre l’alcohol ha demostrat que el consum moderat té efectes beneficiosos per a la salut. Per exemple, unes investigacions han demostrat que beure cervesa redueix el colesterol dolent i preveu l’alzheimer. Altres investigacionsdutes a terme l’any 1999 demostren que el consum moderat d’alcohol disminueix el risc d’ embòlia, però consumir elevades quantitats d’alcohol augmenta el risc d’atacs.

5.2.- Efectes i conseqüències d’un abús de l’alcohol

Un consum exagerat d’alcohol o un abusos pot comportar malalties com: cirrosi hepàtica (malaltia degenerativa, progressiva i difusa del fetge, el qual tendeix progressivament a la pèrdua de la seva funció), pancreatitis (Inflamació aguda o crònica del pàncrees.), càncer de llavi, de boca, de laringe, d’esòfag i de fetge.

I de cara a la salut pot tenir conseqüències com: pèrdua de la gana, deficiència vitamínica, mala digestió d’aliments, problemes de pell, impotència sexual, obesitat, problemes del sistema nerviós central, pèrdua de memòria, desordres psicològics.

El consum d’alcohol durant molt de temps, a part de tenir efectes en la salut molt greus, incrementa: el risc de tenir un accident automobilístic, les distraccions a la feina, la tendència a l’homicidi o el suïcidi i el risc de danyar el fetus durant l’embaràs.

En resum, beure massa alcohol causa una llarga llista de seriosos problemes de salut, inclosos infarts, diversos càncers i atacs de cor, així com l’alcoholisme, que és una malaltia en ella mateixa.

5.3.- El debat de l’alcohol

El debat avui dia es refereix a si els metges haurien de recomanar, o no, un consum moderat d'alcohol als abstemis, llevat que estigui contraindicat. Existeix el perquè, a l'incitar als abstemis a l'alcohol, arribin a ser alcohòlics i abusin d'aquest en detriment de la seva pròpia salut i la seguretat d'uns altres a la seva al voltant. No ens oblidem que l'alcohol es pot tornar una addicció molt seriosa, a la qual se li concedeix molt fàcilment una dependència emocional sobre la base de la societat que avala, el consum excessiu d'alcohol en certs individus.

5.4.- Alcohol en la adolescència

Fins ara, les investigacions científiques havien comprovat que consumir alcohol de forma crònica durant la joventut podia augmentar els riscs de contreure problemes hepàtics, gàstrics, en el sistema immunològic i fins i tot dany cerebral.


Però les amenaces de l'abús de la beguda durant l'edat de maduració sexual podrien estendre's molt més allà. En el mitjà termini, els adolescents que avui consumin alcohol de forma crònica o "social" estarien exposats a severes alteracions en la conducta sexual, disminució de la libido i el desig, canvis a la producció de testosterona i fins i tot hipogonadisme (un trastorn en el qual els testicles o ovaris no són funcionals o hi ha incapacitat genètica de l'hipotàlem per secretar quantitats normals de Gonadotropina[hormones]).

6.- L’alcoholisme

6.1.- Què és l’alcoholisme?

L'alcoholisme és una malaltia crònica, progressiva i de vegades mortal. En el cervell, l’alcohol connecta amb els nostres responsables del plaer i altres sensacions desitjables; després de la exposició prolongada del alcohol, el cervell s'adapta als canvis produïts per l’alcohol i és torna dependent d’ell. Per les persones que sofreixen d’alcoholisme, el prendre alcohol és converteix en el medi principal a través del qual poden connectar amb persones, treball i vida i el alcohol domina el seu pensament , emocions i accions.

6.2.- Característiques

Fins al moment no existeix una causa comuna coneguda d'aquesta addicció, encara que diversos factors poden jugar un paper important en el seu desenvolupament i les evidències mostren que qui té un pare o una mare amb alcoholisme té major probabilitat d'adquirir aquesta malaltia.

Alguns altres factors associats a aquest patiment són la necessitat d'alleujar l'ansietat, conflicte en relacions interpersonals, depressió, baixa autoestima, facilitat per aconseguir l'alcohol i acceptació social del consum d'alcohol.

Les senyals que poden denunciar l’alcoholisme, son:

  • Quan es beu més del que es vol.
  • Quan es declara: "jo ho deixo quan jo vulgui".
  • Quan es tenen sentiments de culpabilitat o remordiments després de haver begut massa.
  • Quan es comença a deteriorar les relacions familiars o socials.
  • Quan una persona continua bevent a pesar de les conseqüències negatives de la seva conducta.
  • Quan es posa com excusa: “es per celebrar alguna cosa”.
  • Quan es necessita prendre una copa per estar més obert y sociable amb la gent que te envolta.



6.3.- Dipsomania o alcoholisme episòdic

Els especialistes consideren que hi ha dos tipus de dependència a l'alcohol, una psicològica, més relacionada amb problemes afectius i de relacions personals que l'addicte ha sofert al llarg de la seva vida, i una altra física que es revela, entre altres coses, perquè en el moment en què la persona interromp la ingesta d'alcohol es presenta la “síndrome d'abstinència”, caracteritzat per tremolors en dits, llengua i extremitats, sudoració, taquicàrdia (acceleració del pols), ansietat, irritabilitat, nàusees, vòmit, falta d'apetit, insomni i fins i tot al·lucinacions visuals o auditives (deliri).

Així mateix, cal assenyalar que dins de la dependència física a l'alcohol es distingeixen dues formes diferents de beure, una contínua, en la qual el malalt necessita consumir sovint o diàriament begudes embriagants, i una altra episódica, en la qual s'alternen etapes d'abstinència relativament perllongades (el malalt poden durar una setmana o més sense beure) amb severes recaigudes.

D'acord amb la desena revisió a la Classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut (CIE-10), en el seu apartat dedicat als trastorns ocasionats per l'ús de drogues i substàncies psicoactives, la dipsomania s'agrupa dins de la categoria de patiments que generen síndrome de dependència.

La dipsomania difereix d'una borratxera ocasional i del consum perjudicial d'alcohol (quan hi ha consum continu de begudes però aquest pot abandonar-se) a causa que es presenten tres o més dels següents aspectes en un lapse de 12 mesos:

  • Desig intens o compulsió per consumir alcohol.
  • Disminució de la capacitat per controlar o interrompre el consum de begudes embriagants.
  • Presència de síndrome d'abstinència durant els períodes en què s'abandona la substància estimulant, mateix que genera noves recaigudes.
  • Augment progressiu en la quantitat o concentració de les begudes per aconseguir els mateixos efectes que originalment es produïen amb dosis més baixes (resistència a l'alcohol).
  • Abandonament progressiu d'altres fonts de plaure o diversions, a causa del consum de la substància.
  • Persistència en el consum d'alcohol malgrat les conseqüències perjudicials que ocasiona física i mentalment.

6.4.- Tractament

Els tractaments contra l'alcoholisme inclouen programes de desintoxicació realitzats per institucions mèdiques. Això pot suposar l'estada del pacient durant un període indeterminat, (potser diverses setmanes), sota tutela en hospitals especialitzats on pot ser que s'utilitzin determinats medicaments per evitar la síndrome d'abstinència.

Després del període de desintoxicació, pot sotmetre's al pacient a diversos mètodes de teràpia de grup o psicoteràpia per tractar problemes psicològics de fons que hagin pogut portar al pacient a la dependència. Es pot així mateix recolzar el programa amb teràpies que incitin al pacient a repugnar l'alcohol mitjançant fàrmacs com el disulfiram, que provoca forts i sobtades ressaques sempre que es consumeixi alcohol.

La teràpia nutricional és un altre tractament. Molts alcohòlics tenen síndrome de resistència a la insulina, un desordre metabòlic a causa del com el cos no regula correctament el sucre causant un subministrament inestable a la circulació sanguínia. Encara que aquest desordre es pot tractar amb una dieta hipoglucèmica, això pot afectar al seu comportament i el seu estat anímic. Aquests símptomes són efectes secundaris que s'observen sovint en alcohòlics sotmesos sota tractament de desintoxicació. Els aspectes metabòlics de l'alcoholisme sovint es passen per alt donant com resultat tractaments de dubtosos resultats.

En els anys 1990, els grups de consultes d’autoajuda van anar adquirint notorietat pels seus assoliments, com ho ha estat el moviment de Alcohòlics Anònims.

7.- Bibliografia
7.1.- Webs

http://www.alcoholismo.info

http://www.alternativajoven.es

http://www.es.wikipedia.org

http://www.mailxmail.com

http://www.ca.wikipedia.org

http://www.zonadiet.com

http://www.alternativajoven.es

http://www.elbarman.com

http://www.monografias.com

http://www.farmaceuticonline.com

http://www.mind-surf.net

http://www.google.es

http://www.winesfromspain.com

http://www.soitu.es

http://www.wikilingua.net

http://www.soydondenopienso.wordpress.com

http://www.sobrecuriosidades.com

http://www.ca.wikilingue.com

7.2 Llibres

Ciències per al mon contemporani: “Nexus”, Pearson Educación S.A. 2008

8.- Opinió Personal
8.1.- Albert

Tot hi que avui dia tenim un munt d’informació sobre l’alcohol i els seus múltiples inconvenients, sempre va bé fer una treball d’aquesta mena, per adquirir una mica més de coneixement sobre el tema.

En definitiva, puc dir que es molt més agradable aquesta forma d’explicar el temari envers la forma convencional.

En referència al grup de treball, tot ha anat perfecte, cadascú ha elaborat una part del treball i tothom ha treballat per igual.

8.2.- Daniel

L’experiència personal en aquest treball ha estat molt grata i m’ha ajudat a documentar-me mes sobre un tema que, com jo, poca gent coneix del tot. Ha sigut bastant instructiu l’estudi dels efectes del alcohol i de vegades dur, veure les conseqüències que te passar-se amb la beguda, a mes de les fortes campanyes que fa el govern per evitar aquests actes, cada vegada mes presents a la societat.

Així mateix el treball de grup ha estat molt fluït i ens hem entès be a l’hora de fer i distribuir el treball, un factor que crec que es veurà reflectit clarament en l’exposició oral que farem. En el grup hi ha hagut lliure participació i cadascú ha donat el seu punt de vista sobre aquest tema, fet que ha donat pas a confeccionar els punts d’aquest treball. El suport del llibre ha sigut ben escàs, almenys en el punt que he treballat, el que ha fet que utilitzi Internet com a eina principal i deixés de banda el suport físic. Amb tot, hem comprovat tot el que s’ha escrit i crec que tot el treball esta mitjanament correcte. Si fos la persona encarregada de posar una nota a aquest treball li posaria un 9/9,5 , ja que la perfecció no existeix.

8.3.- Jorge

Personalment crec que aquest treball m’ha servit per a documentar-me d’un tema del qual, encara que se sàpiguen coses, mai se sap tot. He aprés quins són els països que més begudes alcohòliques produeixen, i com a conseqüència, els que més en consumeixen. Malgrat que veure alcohol pot ser divertit i excitant, si es fa, s’ha de fer amb precaució, ja que les conseqüències podrien ser nefastes.

En quant al treball del grup, malgrat que cadascú ha tingut les seves opinions, ens hem repartit equitativament les tasques, provocant així un ambient de treball molt bo. Si algú tenia un problema, no hem dubtat i hem deixat de banda per un moment el nostre tema i hem cercat l’altre. L’ambient i les condicions de treball han estat immillorables, i ens hem coordinat a la perfecció. Ens hem documentat tot el que hem pogut mitjançant principalment Internet. Aquest treball ha estat una gran experiència personal.

8.4.- Abel

A sigut un treball en el qual hem aprés moltes coses, que encara i que és un tema molt quotidià, te molts aspectes que per a molta gent son desconeguts.

Per la meva part, m’ha quedat clar que l’alcohol, com totes les coses, es dolent amb excés però si coneixem la quantitat recomanada, podem treure un bon us.

Estic segur que tot grup em après una bona lecció, i que en un futur sabrem aplicar correctament tot el que em aprés.