Al-kasir un rey dŽarabia. Despres daver intentat tindre fills amb catorze dones sadona que no tindria desendensia. Aixi que decidi fer un jardi molt bonic per aixo va enviar a mols homens a buscar el millor arquitecte de el seu temps.
Un dia li digeren que Iskandar era el mijor arquitecte que abien encontrat en tot el món. LŽenperador dige que el trageren lo antes posible. Pero en eixos moments no estaba localizat aixi que envia mes emisaris per buscalo. Un dia lŽencontraren a Egipte i el trageren a Arabia.
A lŽaribada ba ser conbidad a sentarse en un palanquí. El portaven cuatre esclaus. El van portar esta lŽemperador. Iskandar tenia una simple roba en di ferencia de les tunisques y vestids. -Per que apareixes davant de mi amb tanta pobresa-va dir lŽemperador-.- No tinc mes dines que la meua sabiduria-va dir Iskandar-.-Ten tenc. Pero totes les teues obres an costat recompenses generoses-.-Aixi es pero meue gastat tot visitan antigues obres per mijor sabiduria. Per aixo tinc tanta pobresa-.-No tacompanyara per mol de temps si de mostre ser el millor arquitecte. Vullc que construisques un Jardi per a mi els meus subdits, vullc que si a el millor del mon inclus en el futur. Aceptes el repte-.-Encara que no se que fer supose que este projecte menlairará, a condicio que tinji tot el que nesesiti-.-Per aixo no et preucupis que tindras tot el que nesecitis, bull disfrutar daquest Jardi dunt molt de temps. Vull que comenses lla-.-La meua ment a escomensat a pensar-.Iskandar va ser instal lat a dues gran cambres que comunicaben entre elles la mes xicoteta va ser per a descansar lŽaltra per mes gran per treballar ihabien dos taules plenes de regles, papers cartabons compasos... Totes les nits quan es llitava es feia preparar unes erbes del Nil per somiar en el projecte a lŽendema plasmava les idees en en paper i aixi tots els matins. Rara ment el visitaba lŽemperador. Al cap de set mesos liu en senya a lŽemperador trencant una reunio dŽEstat.
Es queda maravillat mirant el plano.- Que posaras al mig-.-Posare una montańa que representa la constelacio y que tots els constructor perses. Si voleu que pose unaltra cosa digueu-.- De moment dixau buit.
Dema que escomence el treball-va dir lŽemperador. Estava a punt de començar el Jardi mes bonic del mon.Lintencio era llevar tota la tarrea per fer les muralles del Jardi, cuan aplega la pedra i queda al descubert.Iskandar va foradar la roca i en poc de temps trobaren lŽaigua. Un dia pasa un curios que era zec, de nom Zoz. Iskandar va reure a Zoz .-ż Quina es la causa dáquest soroll?- digue zoz-.-Asi sŽescomensa a construir la meravella del món-.-Sou voz el creador-.-Ho soc per voluntat de lŽemperador-.-Es ell el vostre Senyor-.-Ell ho sera fins a que lŽobra sacabi-.-La sort amaga a vegades la desgracia.Per teu ve no oblidis el que te dit-. Zoz i el seu companyer van eixir i Zoz li digue que no abanzara mes per que despres tindrem que tirar arrere.Li dige que es fera el tonto consi no sabera res i que de aixo dependia la seua vida.Dexegida van arribar uns ginets que es portaren al castell.LŽemperador condena a sentencia de mort a Zoz per que ell dia que abia conspirat contra ell.Les ultimes paraules de Zoz a lenperador foren:-El unic que sera recordat sera Iskandar-.Zoz ba morir a lŽalba Hassib lŽacompanyant va tindre una sort diferent, els guardies pensaren que era tonto i el soltaren pels camins.
Depres dŽaquest incident lŽemperador dexidi mirar si hi havia afectat a la conducta dŽIskandar pero no nota res destrany.Hassib lŽacompanyant de Zoz camina pels camins durant tres dies y entra en un poblat. Es senta el costat dŽuna palmera derrepent un home li digue que que feia amb el vasto de Zoz, ell li digue que no el coneixia. Pero cuan li digue que era Dalhabad li conta lŽhistoria. Dalhaba el contracta dŽagudant. Li dona de minjar i li digue que esperaria el temps suficient per anar a vore el arquitecte a ultima hora. Van pasar cuaxi cuatre anys. Hi havia molta activitat cadau fea lo seu amb al superbibio dŽIskandar. LŽemperador tenia cent espies. Mentre lŽemperador pensaba que el seu nom seria recordat per milers dŽanys. Dalhabad i Hassib van recorrer Arabia fen verssos per aixo Dalhabad ademes de ser el poeta de Siria tame fou dŽArabia. Cada volta tenien mes noticies que Iskandar hacabaria lŽobra. Cuan casitot estava acabat va dexapareixer Iskandar.
La noticia va ser notificada a Alkasir que va fer que el buscaren-On esta - va dir Alkasir-.-No deu estar mol lluny-digue Khaled, pero ell no ens fa falta tinguem el Jardi montat en els mapes de construccio nosaltres el pugen acabar.
Pronte Alkasir va saber que sabien recuperat les hores perdu des.Quan sadormi pensa que el Jardi estava destrosat, salsa i digue-Maleit Iskandar y els que la juden a escapar.Dalhabad que ara totom li dia que era el poeta dŽArabia sentera al cap de cuaranta dies que sabia escapat i posa cami a buscarlo. Portaben tres camells dos per viatjar i un per portar els poemes i el gallato de Zoz.En el jardi a sorpresa de tots aparege Iskandar, tots aclamaren la seua aplegada pero ell estava trist.Iskandar li esplica a lŽEmperador que el cansanci li habia caigut sobre ell i que li va fer pedre la memoria.Cuan sencontra millor desidi tornar. Alkasir digue que devia demostrar que lla estava be per demostraro tenia que fer un pabello central per a ell amb tot el que nesecitara. Quan els aplegaren el rumors que Iskandar havia tornat eren mol lluny del Jardi.-Que farem ara Dalhabad.-No abandonarem la idea pero lŽestrategia sera diferent. Quan pasaren cuatre anys y cent dies Khaled li comunica a lŽemperador que el Jardi estava acabat.-Dema una hora despres de lŽalba Iskandar a destar preparat i mira discretament que no tinga armes- va dir lŽemperador. Iskandar estava preparat tenia cent homes que eren els millors per dirixir el Jardi, ells ensenyarien les seves arts als seus fills.
-En aquest Jardi es poden fer 365 itineraris igual que dies te lŽany pero yo e triat el millor per voste. Van arribar a un estany ple de nenufars de colors.
Despres van entrar en el recinte del arbre de fruits dor i de diamants Iskandar apreta un voto y eixiren pardals mecanics. LŽemperador tenia le pupiles dilatades. En el techo del salo tenia les estrelles de cuan ell va naixer. LŽenperador digue que lŽaire era aigua, lŽaigua llum i la llum art desencadenant. LŽemperador i Iskandar van entrar a la sala sentral i lŽemperador li va fer veure un liquit dŽuna copa tallada en rubi. Rapidament lŽemperador es clava un maxet i li digue que ningu tenia la sort de ser el que fera correr la sang dŽun enperador. El veni li fe dormi, asta que lendema cuan es desperta lŽemperador li digue que tindria lo millor del mon.Li digue que apartir dara ell seria el que manava del Jardi despres sŽallunya i li digue que del pavello central no exiria mai tot el que li donaven eu revullava. En un consei digue- vull aconseguir que es recupere. Khaled digue que ell cridava a les aus i donava de minxar als llagartaixos-.- Que visqui com vullgi- va dir lŽemperador.En eixe moment aplegaren Dalhabad i Hassib. Pero coneixien la falsa versio tenien que intentar entrar en el pabello cuan no estigin villilant- Digue Dalhabad. Van entrar en la ciutat per la nit entre els carrerons. A lŽendema digue Dalhabad que tindrien que utilizar la seua fama per poder entrar.-Ja voras com eu conseguim- digue Hassib.Quan Alkassir sentera que Daljabad abia vingut el porta de seguida a veure el jardi.Dalhabad li va preguntar que si podia parlar am Iskandar.LŽemperador li digue que no en mala cara.Despres senana axi que sols quedaren Dalhabad, Hassib i dos guardies donor.-E pensat que ens tancaria o algo aixi pero no ho a fet- digue Dalhabad.Desde lluny veer con li donaven el mijar, Hassib pregunta per que no trecaba la barrera i ecapava, Dalhabad li digue que estaven els murs que ern molt alts i estaben plens de guardies.Aquella mateixa nit apareix que en somnis de lŽemperador Iskandar. Somiaa que li dia que ell encara construia unes coses en al seua men i que aixo no podia pararo ningun mur, entonces es desperta i digue-Mall podras gravar ixes idees per que no tens ningun paper.Alkasir pensa en lo que li abia dit Dalhabad i prene una desisio a lŽendema porta a Dalhabad al jardi pero a canvi tindria que dili tot del que avia parlat.Hassib mira desde lluny com pugaven a Dalhabad pero a lŽendespres velle con uns homens sasomaven pels costats del pavello central.-Si pogues abisarlo- pensa Hassib sense esperança.Dalhabad velle tots els mobles constuists en maquetes.Li va dir que era Dalhabad, pero no seu crege , pero cuan li digue la primera estrofa que avia inventat sobre el Jardi seu crege i sabrasaren. Van pasar dos ores.Derrepent heisi Dalhabad.Hassib intenta abisarlo pero els guardies lŽagafaren. Dalhabad digue que li avia seguit el rollo.LŽemperador dique que havia dit la veritat.Dalhabad digue que volia allunyarse lo mes posible daquest jardi i cun tinguera les poesies li les portaria.Un guardia els acompanyaren pel cami a la ciutata causa daixo no pugeren parlar. Cuan estigeren sols Dalhabad li digue que ells avien parlat en senyals i els espies no sentiren res.-Iskandar esta fen tres hobre mes meravilloses que le Jardi i eixa es la seva vengança.Gracies a uns amics que tenia a lŽobra poge dirillir el Jardi per el dia i els altres per la nit.Ixa nit que sŽescapa li servi per fer les ultimes anotacions en despres gracies a les aus que portaven mizages ven amagats, pogue acabar les obres. Es mereix que siga recortad per lŽhumanitat-Digue Hassib. Aquella nit van dormir el son dels benaurats. LŽemperador sadona de les obres pero decidi donarli la llivertat a Iskandar a cambi de no tindre recompensa. LES GUERES EU DESTRUIREN TOT PER SEMPRE.