Al Àndalus

Història d'Espanya. Califat de Còrdova. Regnes de taifes. Art Àrab. Arquitectura

  • Enviado por: Puyolina
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

Al-Àndalus

Índex

  • Introducció

Pàg. 4

  • Apartat 1: La formació d'Al-Àndalus: l'emirat

    • La conquesta

Pàg. 5

    • L'emirat dependent

Pàg. 5

    • L'emirat independent

Pàg. 5

  • Apartat 2: Evolució d'Al-Àndalus: el califat

    • El califat de Còrdova

Pàg. 6

    • Els poders del Califa

Pàg. 6

  • Apartat 3: Evolució d'Al-Àndalus: els regnes de taifes

    • Els regnes de taifes

Pàg. 7

    • El regne nassarita de Granada

Pàg. 7

  • Apartat 4: Al-Àndalus: economia i societat

    • L'economia

Pàg. 8

    • La societat

Pàg. 8-9

  • Apartat 5: Cultura i art a Al-Àndalus

    • La cultura a Al-Àndalus

Pàg. 10

    • Característiques generals de l'art Àrab

Pàg. 10

    • L'arquitectura

Pàg. 11

Introducció

Al començament del segle VIII els àrabs, que ja dominaven tot el nord d'Àfrica, van iniciar la conquesta de la Península Ibèrica, porta d'entrada a Europa.

La feblesa dels visigots va permetre als àrabs d'apoderar-se de la Península, on van estar vuit segles (711-1492).

L'estat que van crear els musulmans va rebre el nom d'Al-Àndalus. Es divideix en quatre etapes: el Califa de Damasc, el Califat de Còrdova, els Regnes de Taifes i el Regne de Granada.

Vista panoràmica de la mesquita de Còrdova.

Jardins del palau del Generalife, a l'Alhambra (Granada).

711: Batalla del riu 1492: Els Reis Catòlics

Guadalate 912-961: Govern d'Abd conquereixen Granada

Al-Rahman III 1146: Arribada

715: Es dóna per 976-1002: Govern dels almohades

acabat la conquesta d'Al Mansur

de la Península

1086: Arribada dels

almòravits

722: Batalla de Covadonga 1212: Batalla de Las

Navas de Tolosa

  • La formació d'Al-Àndalus: l'emirat

  • La conquesta

  • Al començament del segle VIII un exèrcit musulmà, va travessar l'estret de Gibraltar i va desembarcar a la Península Ibèrica, que aleshores estava governada pels visigots.

    Després de vèncer el rei visigot Roderic a la batalla del riu Guadalate (juliol del 711), els musulmans van fer expedicions de pillatge.

    Els musulmans s'apoderaren de la capital del regne visigot, Toledo, i en quatre anys van dominar tot el territori peninsular, bé que a la Serralada Cantàbrica i als Pirineus hi van quedar petits nuclis d'hispans independents.

  • L'emirat dependent

  • Els musulmans van anomenar Al-Àndalus el territori que havien

    conquerit a la Península Ibèrica i el van convertir en una província o emirat, governada per un emir que depenia dels califes de Damasc. La capital es va establir a Còrdova.

  • L'emirat independent

  • L'únic membre de la família Omeia que se salvà va fugir cap Al-Àndalus, es va fer amo del poder, va establir l'emirat independent i va governar amb el nom d'Abd al-Rahman I (756-788).

    Així es va trencar la unitat política amb el califa abàssida de Bagdad, però continuava seguint el cap espiritual i religiós dels musulmans d'Al-Àndalus.

    Miniatura en què hi ha representat l'emir de Còrdova juntament amb alguns dels seus dignataris.

  • Evolució d'Al-Àndalus: el califat

  • 1.1 El Califat de Còrdova

    Al segle X semblava que Al-Àndalus s'havia de desembrar a causa de les contínues revoltes i l'avenç dels regnes cristians. Abd al-Rahman III va posar fi a les rebel·lions internes, va enfortir el poder polític i va vèncer diverses vegades els enemics del nord.

    Per consolidar el seu poder, Abd al-Rahman III es proclamà califa l'any 929 i va trencar tots els lligams. Així va néixer el califat de Còrdova, el període de més esplendor d'Al-Àndalus.

    L'esplendor política i cultural del califat va continuar amb els seus successors, tot i que el califa Hixem II va abandonar el poder en mans del seu primer ministre Al-Mansur.

    L'any 1031 el califat de Còrdova es disgregà en nombrosos regnes, que van rebre el nom de taifes.

    1.2 Els poders del Califa

    CALIFA

    Jutge suprem, general dels exèrcits; nomena i deposa els funcionaris.

    VISIR

    Primer ministre. Amb el califa i els alts funcionaris nomena els:

    VALTS

    Governadors de les províncies.

    CADIS

    Funcionaris de les ciutats: jutges.

  • Evolució d'Al-Àndalus: els regnes de taifes

  • Els regnes de taifes

  • Amb els regnes de taifes es va desfer la unitat d'Al-Àndalus, però ben aviat els regnes més febles es van annexionar amb els més poderosos.

    Al final del segle XI arribaren a Al-Àndalus els almoràvits i més tard els almohades. Van aconseguir aturar momentàniament el retrocés del poder musulmà, perquè es va produir una forta reacció dels reis cristians, van formar una gran aliança i van vèncer els almohades a Las Navas de Tolosa (1212).

  • El regne nassarita de Granada

  • Quan els cristians van haver conquerit la vall del Guadalquivir només va restar un regne de taifes, el regne de Granada, que havia estat creat per la dinastia nassarita el 1237.

    El regne de Granada va persistir durant dos segles i mig gràcies a l'habilitat diplomàtica dels seus reis i a la seva bona situació geogràfica. Pel nord, les Serralades Bètiques feien de muralla contra els cristians.

    Tenia una àmplia façana marítima, amb ports molt bons que facilitaven el comerç amb els musulmans del nord d'Àfrica i també la defensa del territori.

    El regne de Granada va ser un regne que va tenir una gran esplendor cultural i artística.

  • Àl-Àndalus: economia i societat

  • L'economia

  • Una agricultura pròspera

    Entre els segles VIII i XV la base principal de l'economia d'Al-Àndalus va ser l'agricultura. Van introduïr:

    • Mètodes intensius de conreu fonamentats en l'extensió de noves tècniques de regadiu, com la sínia. Va augmentar la producció.

    • Nous conreus, com ara l'arròs, els tarongers, les moreres, el cànem i el safrà.

    Reproducció d'una sínia musulmana.

    El comerç

    Al-Àndalus va ser el centre d'un actiu comerç internacional que va permetre l'intercanvi de productes entre Europa i l'orient.

    De l'exterior, en procedia mà d'obra barata (esclaus), primeres matèries, or i plata; mentre que els mercaders andalusins distribuïen pel Mediterrani els productes elaborats a les seves ciutats. Aquest comerç tan pròsper facilità la difusió de l'ús de la moneda: el dinar d'or i el dirhem de plata.

  • La societat

  • La ciutat va ser el centre de l'activitat i també un important centre administratiu, polític i cultural.

    La societat d'Aplanada estava formada per una barreja de gent de diverses races, cultures i religions. I també els conqueridors eren diferents entre ells, però tots eren musulmans de religió.

    Els conqueridors

    • Hi havia àrabs i siris, que eren poc nombrosos, però tenien els alts càrrecs i es quedaren les millors terres.

    • Els berbers, procedents del nord d'Àfrica, eren més nombrosos, però no van obtenir tants beneficis de la conquesta.

    Els hispans

    • Els muladís. Eren els hispans convertits a l'Islam. Constituïen la majoria de la població d'Al-Àndalus.

    • Els mossàrabs. Eren els cristians que van conservar la religió. Vivien a les ciutats i es dedicaven a l'artesania i al comerç. No n'hi havia gaires. A partir del segle IX els mossàrabs van patir persecucions religioses per part dels emirs i n'hi va haver molts que van emigrar cap als regnes cristians del nord.

    • Els jueus. Vivien a les ciutats i solien ser artesans i comerciants. També van destacar en ciència i medicina.

  • Cultura i art a Al-Àndalus

  • La cultura a Al-Àndalus

  • Els àrabs van conèixer les obres científiques i filosòfiques dels antics grecs després de conquerir les terres del Mediterrani oriental.

    Per això la superioritat cultural dels àrabs era evident i durant els segles que dominaren la Península van transmetre als pobles europeus el coneixement de la ciència grega per mitjà de traduccions i comentaris.

    El desenvolupament de la ciència

    Els musulmans van donar molta importància als estudis de jurisprudència, perquè permetien accedir als altres càrrecs de l'administració. També van tenir un gran desenvolupament l'astronomia, la botànica, la medicina, les matemàtiques i la filosofia.

    Hi va haver figures importants en el camp de la filosofia, com els cordovesos Averrois, musulmà, i Maimònides, jueu, que van viure al segle XII.

    En el camp de les matemàtiques, els àrabs van introduir a Europa, procedent de l'Índia, la numeració grega, que continuem utilitzant i que té com a gran diferència, en comparació a la romana, l'existència de la xifra zero.

  • Característiques generals de l'art àrab

  • A mesura que els àrabs duien a terme la seva gran expansió territorial anaven adoptant elements artístics bizantins, romanocristians, perses, etc. Per això, tant l'arquitectura islàmica com els aspectes decoratius del seu art van sorgir de la síntesi d'aquestes cultures

    Com que l'Alcorà prohibeix fer representacions humanes i d'animals, pràcticament no existeixen ni escultures ni pintures en l'art àrab, tot i que hi ha algunes excepcions en miniatures, tapissos i ceràmica.

  • L'arquitectura

  • Els edificis àrabs, mesquites i palaus, no són gaire alts i estan construïts amb materials poc resistents (maons, maçoneria, guix, fusta, etc.). Tanmateix, aquesta arquitectura no fa la sensació de pobresa, perquè té elements decoratius abundants, especialment a l'interior (plaques de guix o rajoles, que repeteixen temes vegetals estilitzats, o bé inscripcions o dibuixos geomètrics).

    L'art que van fer els musulmans a Al-Àndalus rep el nom d'art hispanoàrab i té diverses etapes: l'arquitectura califal, la dels regnes de taifes i l'almohade.

    La Torre del Oro, a Sevilla, construïda el 1220, formava part del sistema defensiu de la ciutat.

    La Giralda de Sevilla va ser edificada el 1195

    L'Alcassaba de Màlaga conserva un doble cèrcol defensiu, format per muralles i torres dalt d'un turó.

    Emirat dependent Emirat independent Califat de Còrdova Regnes de Taifes Regne de Granada de Damasc de Bagdad (929-1031) (1031-1237) (1237-1492)

    (711-756) (756-929)