Aigües encantades; Joan Puig i Ferreter

Literatura española contemporánea del siglo XX. Teatro catalán. Modernismo. Argumento. Personajes # Teatro catalán de la Renaixença. Argument. Personatges

  • Enviado por: Mirela
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

AIGÜES ENCANTADES

1.- a) Comenteu el significat del títol de l'obra.

“Aigües encantades” va ser el títol escollit per Ferreter per la seva obra. Amb ell fa referència, en primer lloc a les aigües emanades del manantial, les úniques que proporcionaves aigua al poble per omplir les seves necessitats, i per una altre banda per reflectir el caràcter creient de la gent del poble, ja que deien que aquestes aigües eren un miracle de la Verge i per tant el lloc no pot ser profanat.

b) Esteu d'acord amb l'afirmació que fa Vergés al tercer acte adreçant-se a la Cecília? Comenteu el sentit de la seves paraules.

VERGÉS: Me quedo entre les aigües encantades, és cert... però vostè se'n va cap a unes aigües sorolloses i tèrboles i tan estèrils com les nostres.

Amb aquestes paraules el mestre vol dir -li a la Cecília que si, se'n va d'unes aigües encantades, es dir que se'n va d'un lloc que es regeix per la religió i per les idees que el mossèn pregona. Un llos que per culpa de la ignorància dels habitants no pot evolucionar i tirar endavant, però que se'n va a unes altres terres que semblen ser millors però que no se sap si ho seran , ja que son desconegudes per a ella i que encara que a ciutat es veu un progrés important, no tot serà tal com ella creu. No serà la seva alliberació perquè encara queda molta gent amb la ment menjada pels que tenen poder.

2.- Després de veure l'obra, podem valorar de maneres diferents quin és el paper del mestre. Fixeu-vos en aquests comentaris i indiqueu els dos amb què estaríeu més d'acord i justifiqueu la vostra resposta.

  • El mestre és un personatge tou, sense gaire personalitat, que no té la força suficient per seguir les passes de la Cecília i el Foraster.

  • El mestre viu capficat perquè està enamorat de la Cecília, tota la seva actuació es justifica per aquest enamorament.

  • El mestre és l'únic personatge que mostra ser intel·ligent, perquè s'adona dels problemes però sap que és inútil actuar com fan la Cecília i el Foraster.

  • El mestre és intel·ligent però li falta empenta per fer allò que creu que ha de fer.

  • L'únic personatge que pot aconseguir canvis reals a la situació és el mestre, perquè en darrera instància és ell qui es queda al poble amb la intenció d'educar les noves generacions.

  • Les dues afirmacions que jo escolliria de les cinc esmentades serien la A i la D.

    La primera la he escollit perquè el mestre creu, igual que la Cecília i el Foraster que canalitzar les aigües de la vessant de la muntanya acabar i amb la sèquia que tants anys fa que les collites es facin malbé, però no es capaç d'enfrontar-se a la gent creient que encara al poble per culpa de la ignorància en que molts pobles estaven sumits en aquells temps. Aquesta covardia fa que la Cecília li agafi mania ja que quan tot el poble es posa en contra del Foraster i li peguen ell s'escapa per un altre costat i no intervé per defensar-lo sabent que té raó.

    I la segona per la mateixa raó, perquè sap que allò que proposa el Foraster i una part dels pastors i pagesos del poble junt amb la Cecília acabaria amb els problemes amb l'aigua, i per això es intel·ligent, però no te la valentia per aixecar-se ante el poble per donar suport a aquests pocs que no creuen en fantasies ni mites sobre aquelles aigües.

    3.- Agrupeu els personatges de l'obra segons si siguin:

    • Personatges conservadors:

    El Pere Amat, el Mossèn Gregori, Trinitat.

    • Personatges progressistes:

    Cecília, Romanill, Bràulia, Senyor Vicenç i el Foraster.

    • Personatges escèptics (dubten):

    Juliana, Vergés, Joan Gatell i la gent del poble.

    Però no es pot fer una classificació exacta ja que hi ha personatges com la mare de la Cecília o fins i tot el batlle del poble que comencen essent conservadors, però a mesura que van transcorrent els fets van canviant de postura. Per això jo els he posat en escèptics.

    4.- Analitzeu els temes de l'obra i comenteu quins són els que creieu que encara estan d'actualitat. Poseu exemples per justificar els vostres arguments.

    Aquest llibre tot i haver sigut escrit en el 1907, podria haver estat una obra escrita en l'època actual ja que casi tots, per no dir tots, els temes tractats encara estan vigents després de cent anys.

    El masclisme, la religió i el fanatisme que això comporta, el paper de la dona en relació amb l'home i la ciència i el progrés.

    En moltes cultures encara la dona esta sotmesa las desitjós i capritxos de l'home. Se li han tret tots els drets, encara que es podia dir que si et dona i musulmana no tens drets. Però això no només passa allí sinó que aquí a Espanya n'hi ha molts homes que tenen a la dona anul·lada totalment, que es creuen amb dret de fer el que volen amb la dona per el simple fet de que estan casats. Només hi ha que mirar els casos de violència domestica que hi ha i el numero de morts que provoca.

    Aquesta situació no tan sols es dóna en l'àmbit intern i familiar, sinó que la discriminació i el masclisme agafa un munt de sectors, com per exemple el del treball. Una dona sembla que a de demostrar que val, que és capaç de realitzar un treball, mentre que en l'home es pressuposa que sí. S com si la dona estigues per sota de l'home en tot i s'ha d'acabar amb aquest pensament.

    Un altre tema es la religió i com afecta això a la societat i al progrés de la ciència.

    Un exemple es el desenvolupament de les tècniques utilitzades amb les cèl·lules mares.

    L'església pensa que això es un crim, que no es pot treballar ni utilitzar aquesta nova tecnologia que ajuda a moltes persones a curar-se i ha no morir. Per tant l'església amb els seus sermons intenta convencé a la gent, com s'ha fet sempre i com es continuarà fent, de que la ciència es dolenta i que treballa amb les cèl·lules no es pot fer perquè es considera que ja es un nou individu. Al mateix passa amb el tema de l'avortament, que tampoc el permeten.

    5.- Descriviu l'espai on transcorre l'acció.

    L'espai de l'acció transcorre en un poble de Tarragona.

    L'obra esta dividida en tres actes, on dos d'aquests els fets passen al mateix lloc. El primer i l'últim l'escenografia imita la casa dels Amat. La casa de la Cecília.

    En el segon acte canvia d'escenari i ocorre a la casa de pagès del pastor Romanill i la seva esposa.

    La primera casa es una casa gran, situada en mig del poble, mentre que la casa de pagès es troba a les afores.

    6.- Redacció (200 paraules aprox.). Situeu-vos més enllà del temps de l'obra i feu suposicions sobre què ha fet la Cecília: On viu? Amb qui? De que treballa? Quina relació manté amb la seva família?... Escriviu una carta de la Cecília adreçada a Vergés on faci una reflexió sobre la seva vida.

    Estimat Vergés,

    Com estàs?

    La mare ja em va dir que les coses al poble no han canviat gaire, continuen amb la absurda idea de que les aigües estan encantades i que són un miracle de la Verge. Quina tonteria!!

    Jo estic molt contenta aquí, a ciutat. Al començament no va ser com jo espera, la gent anava molt a la seva, passaven pel costat i ni tan sols s'apartaven, però ara ja me acostumat.

    Te'n recordes de l'Albert, aquell a qui no vas ajudar quan ell venia amb tota la seva bona intenció de salvar-nos a nosaltres, doncs ara estem sortint. Ja fa gairebé un any junts i ens va molt bé, tots dos tenim les mateixes ambicions i preocupacions... Me l'estimo molt.

    Vivim en un pisset en el vell mig de Barcelona, es una ciutat molt gran que s'està desenvolupant.

    Amb els pares ja saps, la mare en ve a veure de tant en tant per veure com em va la vida i per explicar-me com van les coses pel poble. I saps que, la mare s'està revelant contra el pare. Sembla que el meu paper al poble no va ser n va, que alguna cosa bona si que ha sortit. Però amb el pare la relació es nul·la. Des de que vaig marxar no l'he tornat a veure, aquesta situació no m'agrada per que l'estimo, és el meu pare, però no hi ha res a fer.

    Ah, se m'oblidava!!! Dilluns vinent començo a donar classes. Vaig acabar la carrera fa uns mesos i ja he trobat un treball. Això si que es un miracles... jejeje.

    Espero que em responguis a la carta per explicar-me com et va a tu.

    Milions de petons i abraces molt fortes.

    Cecília.