Aigües encantades; Joan Puig i Ferreter

Literatura española contemporánea del siglo XX. Teatro catalán de la Renaixença # Argument. Personatges

  • Enviado por: Ciberluna
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

1.- Autor

(La Selva del Camp 1882 - París 1956). D'origen familiar irregular i formació autodidàctica, de molt jove s'integrà en el cercle literari reusenc de J. Aladern. Es traslladà a Barcelona el 1901 on inicià el estudis de farmàcia, que abandonà, i exercí diversos oficis, alhora que s'introduïa en el modernisme triomfant d'aquells anys, en el sector negre y anarquitzant. El 1903 viatjà per França, d'on extrauria una densa experiencia, repetidament utilitzada en la seva obra. Aquesta s'inica amb Diàlegs dramàtics (1904), completats per Diàlegs imaginaris (1906), que preludien la seva obra teatral, desenvolupada en dues etapes. En la primera destaca la influència dels autors escandinaus i russos, i es resol en drames de passions, expressades a través d'un llenguatge agosarat. En són característics: La dama alegre (1904), Arrels mortes (1906), Aigües encantades (1908), La dama enamorada (1908), Drama d'humils (1909), El gran Aleix (1911) i La dolça Agnès (1914). Les idees teatrals d'aquest periode es contenen a L'art dramàtica i la vida (1908). La crisi d'aquest anys obligà a un replanteig, en un intent d'acostar-se a les noves tendècies de l'”alta comedia”. Son exemples d'aquesta segona etapa: La senyora Isabel (1917), Si n'era una minyona…(1918), El gran enlluernament (1919), La dama de l'amor feréstec (1921), L'escola dels promesos (1922) i Un home genial (1923). Novament en crisi, es dedicà a la narrativa, que ja havía inciat amb La novela d'Esther (1918). Els primers intents, L'home que tenia més d'una vida (1924) i Les facècies de l'amor (1925), culminen en Els tres al·lucinats (1926), caracteritzats ja pels trets principals de la seva narrativa: psicologisme, materials autobiogràfics, individualisme, que el mantenen apartat dels corrents noucentistes. Seguiran Servitud (1927), reflex de la seva experiència periodística, Una mica d'amor (1927) i Vida interior d'un escriptor (1928), a cavall entre la novel·la, les memòries i l'assaig. Director de la “Biblioteca A tot vent”, hi edità El cercle màgic (1929), que obtingué el Premi Crexells. En aquest període col·laborà a “La Publicitat”, “L'horitzó”, “ El Diluvio” i “La Campana de Gràcia”, que diriguí des del 1932. La seva dedicació a la política, dins Esquerra Republicana de Catalunya, per la qual fou diputat a les corts i al Parlament de Catalunya, l'allunyà de les lletres, que reprengué el 1934 amb Camins de França, la seva obra mestra i Ón són els pobres?. Dos anys després publicà la novel·la La farsa i la quimera i el drama Anna darrera de la cortina. Per l'agost del 1936 fou nomenat conseller d'assitència social, càrrec que ocupà poc temps. Enviat a París com a pagador de la Generalitat, en aquesta gestió fou convertit en el centre d'un escàndol, que el marginaría després del mon dels exiliats. A partir del 1938 i fins la seva mort escriví el vast cicle novel·lístic El pelegrí apassionat, en dotze volums (edició 1952-1977), on abocà tota la seva experiència personal, tot reprenent part de la seva producció anterior, en un intent desigual i sense precedents de síntesi, justificació i alliberament. També escriví centenars de poemes i el dietari Ressonàncies, redactat en 1942-1952. En els seus darrers anys, amb la salut molt malmesa, es dedicà a la correció i l'edició del cicle, a les Edicions Proa, represes a Perpinyà sota el seu patrocini. Fou ministre de justícia del govern republicà a l'exili (1952-54).

2.- Obra

2.1.- Argument

L'obra es situa en un poble de la muntanya tarragonina, a principis de segle XX, en aquest poble no plujava desde feia molt de temps i cada poc es feien processons a la verge, en una d'aquestes processons una noia anomenada Cecilia estava a casa seva, i Vergés que era el professor del poble es va apropar a veure-la, en Vergés no creia masa en la religió i això de fer processons a la verge per que així ploguès li semblava una perdua de temps, tots dos van parlar una estona del tema fins que va arribar Juliana la mare de Cecilia a casa seva, aquesta va demanar explicacions a la seva filla de perquè no havia anat a la processó de la verge, ja que anar a les processions era obligatori, poc desprès va arribar Amat el pare de Cecilia molt emprenyat per la mateixa raó, l'Amat va arribar molt més lluny en la discusió, fins i tot volía fer fora de casa a la seva filla Cecilia, Vergés impotent e indignat es va marxar de la casa d'Amat, Vergés no estava gens d'acord amb les idees del pare de Cecilia, de sobte va entrar Joan per la porta i molt sorprés va anunciar l'arribada d'un foraster al poble, aquest fet no hagués estat tant important si no fos perquè el foraster tenía la solució de la sequera al poble. Amat va pensar que un fet tan important com aquest es tenía que comunicar de seguida al mossen del poble, així que van marxar tots els homes junts en busca del mossen per comunicar-li la nova noticia. Després d'una estona el mossen va maldir al foraster ja que s'havía informat de que aquest venía al poble a canviar la seva forma de pensar i el seu catolicisme, però que de totes formes el rebría en el seu despatx per parlar del tema.

Amat ja molt furiós es va asabentar de que s'havia vist al foraster donant un petó a la seva filla, això el va envoltar en cólera.

Romanill era a casa seva quand van arribar Mansó, Bartolomeu i Vicenç, aquests van començar a parlar sobre el tema del foraster, la política i la manera de viure de cadascun, en mig de la conversa van arribar Amat i Joan per comunicar-los el problema que hi teníen amb el foraster. Desprès de parlar entre tots van decidir fer una reunió a la posada de Romanill i així es va fer, allí es va reunir tot el poble per parlar amb el Foraster, aquest va explicar tot el que pensava sobre la seva sequera, però quand va dir que els gorgs sagrats no eren més que un mite i que la solució estava en profanar-los tot el poble es va posar en contra seva i els unics que el van defensar van ser Verges i Romanilla, milogrosament es va posar a ploure cosa que va augmentar la fidelitat del poble així que van perseguir al foraster i apedrejar-lo fins que ho van ferir. Mentres tant estaven a casa barallant-se Amat amb la seva dona sobre la conducta de la seva filla, però va arribar Joan per dir a Amat que aquest Foraster estava sufrint una pedregada i que calía ajudar-li perquè el Foraster tenía rao i que la pluja en veritat no era sagrada. Desprès de que s'acabara tot va arribar a casa Cecilia, el seu pare va tornar a discutir amb ella però en aquest cas la seva mare la va perdonar mentres que el seu pare volía tancarla a casa amb clau i així no sortís de casa, el mossen va tancar la discusió dient que calía anar a l'esglesia amb tot el poble i es van quedar sols a casa la Cecilia i el Vergés, en aquest moment Vergés va declarar el seu amor a Cecilia però el cor de Cecilia ja estava ocupat per el foraster així que Cecilia va fugir del seu llar per anar amb el foraster altra vegada a la ciutat.

2.2.- Personatges

Cecilia: Es la filla d'Amat i de Juliana, desde petita va viure amb els seus pares, Cecilia i Amat, però va a anar a la capital a continuar els seus estudis, allí es va donar compte com la creença en un deu podía tapar els ulls a la gent i evitar que veiesin que en realitat la ciencia podía triunfar sobre la rao. Aquesta noia està tota l'obra enfrentada amb el Mossèn, el seu pare i la seva mare pels seus ideals. Al final de l'obra Cecilia fa veure a la seva mare que las idees tradicionalistes deixan a la dona quasi sense drets respecte l'home, les idees contradictories respecte a les del seu pare faran que aquesta fugui de la seva casa.

Vergés: Es el mestre del poble, desde el principi comparteix les mateixes idees q la Cecilia, aquest intenta fer canviar d'opinió a Cecila respecte als seus pares però a la vegada la dona recolç a l'hora de posar els seus pensaments i sentiments al descobert, al final de la novel·la Vergés demostra un afecte per la Cecilia però aquesta no veu el seu lloc en aquest poble.

Pere Amat: És el pare de Cecilia, la seves creences están al voltant de deu y de l'esglesia, creu que la seva filla ha estat maleïda ja que al tornar de la capital tot el que ell l'havía incultat havía desaparegut, està totalment en contra amb les teoríes que el foraster intenta demostrar al poble per acavar amb la sequera.

Juliana: És la mare de Cecilia intenta canviar els pensaments de la seva filla però d'una forma més moderada que la del seu pare, en certa part també està d'acord amb el que la seva filla diu, però darrera hi ha el seu marit i el Mossen que intentarán canviar-la les idees. Al final de l'obra arriba a adonar-se de que la seva religió i les seves idees no son tan bones com ella pensava en un principi.

Mossèn Gregori: Ès el mossen del poble, està totalment en contra de les idees de Cecilia i del Foraster, fa creure a la gent que son enviats del dimoni o simplement que intentan acavar amb la religió al seu poble. Intenta per tots els medis que Juliana es posi en contra de la seva filla i recolça les accions de Amat però evitant la violència.

Joan Gatell: Ès el batlle del poble, està molt lligat a Pere Amat i al Mossen, però és un dels pocs que es preocupen i escolten al Foraster, es mostra molt interessat en el que diu el Foraster respecte als Gorgs de la Verge.

Trinitat: Ès la dona del Batlle, en tot moment dona soport a Pere Amat respecte les decisions i els comentaris que fa sobre la seva filla, fins i tot a vegades arriba a contradir les opinions i fets del seu marit Joan perquè estàn en contra del pensament tradicionalista del poble.

Foraster: La novel·la gira en torn a les seves idees renovadores per el poble, arriba al poble per intentar acavar amb la sequera que amenaça l'economía del poble, però la forma de recuperar l'economía del poble no es recolçada per tothom del poble i per intentar trencar amb la mentalitat de costums creada en el poble per el mossen i per Amat es desterrat apedrejat per els ciutadans del poble, la Cecilia està enamorada d'ell.

Senyor Vicenç: Ès el veterinari del poble, aquest home es molt apreciat per Romanill ja que el considera com un sabi perquè té llibres i un gran nivell cultural. El senyor Vicenç està a favor de la teoría del foraster però no aconsegueix fer entendre al poble que utilitzar els gorgs es una bona idea.

Bartolomeu: Era un jornaler que es guanyava el pa de la seva propia suor, estava totalment en contra de Mansó perquè aquest era molt avariciós i molt ric.

Mansó: Ès un jornaler en un principi vol escoltar al foraster però acava tornat a les seves idees del principi, aquest home es carlista nomès perquè tota la seva familia ho havía estat.

Romanill: No donava molt recolç a les idees catòliques i recolçava el que deia el foraster, aquest era pastor d'ovelles.

Braulia: Ès la dona del pastor no doanva molt recolçament al seu marit ja que ella tenía creenças religioses.

2.3.- Anàlisi del llenguatge

Aquesta obra fa ús d'un llenguatge estàndar o col·loquial que es de fàcil comprensió per a qualsevol lector. L' àmbit d'ús és col·loquial y la seua finalitat es interactuar amb el lector.

2.4.- Análisi del temps

Aquesta obra está ambientada a principis del segle XX on encara es creia més en la superstició que en la própia ciencia, els intents per modernitzar-se eran quasi inutils ja que la gent rebutjava els nous corrents i es refugiava en la esglesia i el sant poder de deu per protegir-los.

2.5.- Valoració de l'obra i opinió

En un principi l'obra no em va agradar inclús la vaig veure aborrida, però després quan vaig veure el tractament de l'obra vaig canviar d'opinió. Aquesta obra reflexa la societat modernista i les seves creences amb gran claritat, jo crec que el paper on es veu més clar la mentalitat de l'epoca es en Cecilia i en Amat, ja que en Cecilia es veu com els artistes volien el canvi a una industrialització i els burgesos que no volíen modernitzar-se. Pot ser en aquest llibre Joan Puig i Ferreter, va reflexar la seva vida o simplement els seus ideals però el que està segur es que volía un canvi cap a la modernització del poble català i acavar amb els topics i la represió produïda per l'església en l'època.

Una cosa que no vaig veure gaire clara va ser perquè Joan Puig i Ferreter, va reflexar la seva vida en el paper d'una dona, ja que Cecilia al final de l'obra marxa del poble perquè els seus ideals no concorden amb la doctrina eclesiastica que es duïa a terme en el poble, al igual que li va passar al autor quand va estar al exili per tenir tendencies anarquistes, però a la vegada també cal fixar-se en l'època on vivíen la dona quasi no tenía drets i la seva vida estava al voltant del seu marit els seus fills i l'esglesia, aquest fet també ens fa donar-nos compte que l'autor estava totalment en contra de la represió sofrida per les dones, i descrivía a l'home com un ser egoista i quasi sin sentiments.