Aigües encantades; Joan Puig i Ferreter

Literatura española contemporánea del siglo XX. Teatro catalán de la Renaixença. Biografía del autor # Argument. Tema del llibre

  • Enviado por: Nin4
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad
publicidad

1.- TEMA DEL LLIBRE

La idea central que l'autor vol transmetre, és la que bàsicament impulsava el modernisme, la lluita entre la llibertat de l'individu i la massa, ( Cecília i el pensament de l'amat), entre la modernitat i la tradició ( el foraster i mossèn Gregori), entre la raó i la superstició ( la raó segons el punt de vista dels modernistes i la superstició entre la tradició, la religió)i entre la ciència i la ignorància ( la ciència la portaven els modernistes, a l'obra el foraster amb el seu plantejament com a enginyer i la ignorància per als que només volen creure en Deu i no deixar-se ajudar amb els avenços tecnològics).

2.-ARGUMENT

En el primer acte hi ha una introducció dels personatges és presneta Cecília, una noia de poble que se'n va a la cuitat i que al tornar vol canviar, o si més no, no vol ser, i no és, com la gent del poble. La gent del poble, com la seva família estan arrelats a la tradició i a la religió.

És produeixen diverses baralles entre Cecília i el seu pare fins que d'alguna manera la fa fora de casa, al mateix temps apareix el foraster un amic de Cecília.

Acte segon: Cau la primera gota d'aigua. Es posa a ploure desprès de tants anys. El foraster ve en senyal de pau i intenta parla de la seva proposta per al poble com a enginyer per tal de portar aigua al poble, però el poble de seguida mal interpreta la seva manera de pensar i la seva proposta i ofès comença a burxar-lo i a apedregar-lo ( el batlle al senti parla al foraster obre els ulls i se'n adona de que té raó).

Acte tercer: El pare i la mare de Cecília estan tristos, preocupats, per la seva filla, i es senten culpables de la seva actitud i de la seva manera de pensar i actuar. Al cap d'una estona arriba el batlle ( la seva dona Trinitat estava a casa els Amat (família Cecília)) que es vol canviar i li comenta al mossèn que perquè no ha fet sonar les campanes. Passada una curta estona comencen a sonar, el batlle es va a canviar i després decideix que no anirà a missa si no a veure el ferit.

Al mateix temps arriba Cecília, el pare la fa fora, ella només vol entrar a canviar-se i després agafaria les coses i se'n aniria amb el foraster per no tornar.

3.-ASPECTES INTERESSANTS A RESALTAR

3.1-Explikeu com està estructurada aquesta obra. Expliqueu què passa a cadascuna de les parts d'aquesta estructura.

L'estructura d'aquesta obra es podria considerar una estructura clàssica. Consta de tres actes dins dels quals es pot determinar bé la introducció i presentació dels personatges, en el segon acte el desenvolupament de l'acció( la proposta del foraster i la resposta del poble) i el tercer acte amb el final que conclueix l'obra.

3.2-Sabríeu fer el retrat psicològic dels personatges principals, Cecília,( Amat), Foraster ( mossèn) batlle.

La Cecília representa una dona amb ideals que no esta disposada a deixar-se reduir per un home( com fa la seva mare acte III p.114), és una dona amb ideals convictius però que ni ella mateixa dur a terme, es contradiu, és un personatge immadur (acte III p. 123 el que diu Vergés). I també és un personatge influenciable ( acte III p. 124). En canvi el pare de Cecília l'Amat es un personatge que representa tot el contrari que Cecília, la tradició, l'autoritat, una figura d'home conservador i dominant i masclista (p. 114).

El foraster és un personatge amic de Cecília, que pretén ajudar al poble mitjançant les noves corrents modernistes, amb les avenços científics i tecnològics, i els seus estudis com a enginyer. En canvi el mossèn representa tot el contrari, representa al tradició, el anar en contra de tots aquests corrents modernistes i continuar com sempre.

El personatge del batlle es un personatge que evoluciona durant la obra al principi té la manera de pensar com tot el poble i ell representa una mica aquell poble però al llarg de la novel·la canvia perquè sap escoltar i sap entendre que el que proposa el foraster no es tant mala idea i al final compren que el poble a de aprendre a obrir-se a les noves coses. És un personatge madur i coherent.

3.3. Feu una relació d'aspectes de l'obra que siguin característics del modernisme. Cita fragments de l'obra per exemplificar-ho.

El teatre modernista era la manifestació més lliure que tenia un autor per difondre les seves idees i la seva forma de pensar. Puig i Ferreter utilitza aquesta obra per retratà una societat i unes actituds que ell considera que s'haurien de canviar. Com l'actitud de la dona davant d'un home dominant. També es manifesta la lluita entre la llibertat de l'individu i la massa, com la modernitat i la tradició , la raó i la superstició i la ciència i la ignorància.

3.4- Què simbolitzen les aigües encantades? Busca'n exemples.

El títol (Aigües encantades) es refereix a uns gorgs que hi ha a prop del poble on hi ha aigua subterrània que segons una llegenda està encantada i seria sacrilegi utilitzar-la (p. 89-90)

3.5- Fes una llista dels aspectes simbòlics més interessants de l'obra. Segons els símbols abans esmentats què simbolitzen els dos protagonistes de l'obra Cecília i el foraster? Cita exemples.

P. 33 com un ocell feréstec que no es recorda més del seu niu. Cecília es compara amb un ocell feréstec, ella amb aquesta frase vol dir que ja se'n anirà de casa i no tornarà perquè tornar a casa es com tornar enrere, ella el que vol es colar i anar endavant.

p.55 ve el dimoni a sembrar les seves tempestats. El mossèn esta fent una comparació entre el foraster i el dimoni, una persona que ve a temptar al poble perquè se'n oblidi de les aigües sagrades de la verge i les utilitzin per al seu propi ús, mirant de escampar i fer entendre la seva manera de pensar.

P. 80 aigües encantades , mortes al fons dels gorgs, son aigües vives que a la vostre voluntat baixaran a regar de nova vida els vostres camps. Aquesta frase es podria compara amb la tradició què serien les aigües mortes i encantades, que com que son tradició no es poden tocar i les aigües vives interpreten el corrent modernista, el progrés, però si les aigües mortes es deixen influenciar per la modernitat la tradició a la que està sotmesa el poble es podria perdre.

P. 93 Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota l'eternitat. S'està referint a que les persones si només volen la tradició no avançaran i es quedaran així amb la tradició, sense el progrés i sobretot gairebé sense poder menjar perquè a causa de la sequera es quedaran sense menjar, per l infertilitat dels camps.

P. 118 He romput els ferros de la presó... l'àguila abandonarà el galliner. L'àguila deixar el galliner es disposa a marxar decididament.(p.122) S'està referint a que ja ha tallat amb els únics lligams que la unien al poble, la seva família, i ella amb l'àguila alçarà el vol per marxar d'aquell lloc que no és el seu, el galliner, per anar-se'n on realment ha d'estar.

P. 124 Me quedo entre les aigües encantades, és cert... però vostè se'n va cap a unes aigües sorolloses i tèrboles... i tant estèrils com les nostres...! Ell ( el Vergés) és queda en un lloc on les coses estan com estan, sense problemes ni rebomboris perquè la tradició regna sobre la gran majoria i la Cecília decideix marxar per no quedar-se amb la tradició però marxa cap a un lloc on les coses també estan com estan però com que hi ha més gent lluitant es pensa que es modernitzarà, però en el fons la situació es la mateixa que la del poble.

3.6 Explica com és l'enfrontament del poble amb el foraster. Posa'n exemples del text.

L'enfrontament amb el foraster per part del poble és un enfrontament brutal. En un principi exposa la seva idea de que les aigües dels gorgs de la verge podrien servir per portar vida a la pobresa dels seus camps i arran d'aquí el poble desencadena la opinió de que ve a destruir les seves creences, que es un home dolent i l'únic que vol és destruir la seva tradició, els seus costums, quant ell l'únic que intenta dir és que les aigües podrien servir, proposant-los-hi les noves idees de les noves corrents (p. 87-89). A partir d'aquest enfrontament verbal un parell de persones comencen a agafar pedres del terra disposats a tira-les-hi de manera que comença un enfrontament físic (p. 92-93).

3.7 El final de l'obra es podria considerar un final revolucionari, per què? Posa exemples del text.

Des de el punt de vista de principis del segle XX és un final revolucionari, ja que la protagonista en si es una dona, una dona capaç d'enfrontar-se, de lluitar, no deixar-se dominar per un home típic del segle com seria el seu pare.

També perquè ella és capaç de marxar de casa i lluitar per la societat i e contra del masclisme que patien el dones i sobretot el tema del masclista que es manifesta a l'obra és actualment un conflicte social ( acte III p. 114-115).

3.8 Quin paper juga la religió en aquesta obra? Posa'n exemples.

L religió representa la tradició, lo bo, la veritat, el passat i el futur d'aquell poble perquè les seves creences i la seva religió és la tradició ( ja esmentada) (p. 78 Acte II).

3.9 Com és l'estil i el llenguatge utilitzats en aquesta obra? Quina influència rep Puig i Ferreter en aquesta obra?

Es un estil modernista, els personatges retraten una societat, l'autor juga amb el teatre sabent que amb la seva representació pot difondre les seves idees., i la seva manera de pensar ( pensament regeneracionista, ple de idees). Utilitza diversos recursos estilístics com les onomatopeies, les comparacions, les metàfores.

Aquest autor rep la influència de Henrik Ibsen amb l'obra teatral de L'enemic del poble. Aquest va ser l'impulso del teatre regeneracionista que va ajudar a la creació literària de Aigües encantades de Puig i Ferreter.

4.- BIOGRAFIA DE JOAN PUIG I FERRETER

Joan Puig i Ferreter va néixer el 5 de febrer de 1882, a la Selva del Camp, fill natural d'un ric terratinent que mai no el reconegué. La infància i l'adolescència, doncs de Puig i Ferreter transcorregueren al costat de la mare, a casa d'uns oncles més aviat benestants.

"Mentre estudiava el batxillerat a Reus, als quinze anys, s'incorporà a la colla modernista de Josep Aladern. [...] La primavera de 1899, després d'un intent de suïcidi a causa d'un amor frustrat, marxà a Barcelona. A Barcelona, comença estudis de farmàcia, que abandona, i exerceix diversos oficis.

"Les dificultats econòmiques més les crisis sentimentals que patia, l'impel·liren, finalment, l'estiu de 1903 a l'aventura "camins de França", acompanyat d'una institutriu francesa amb la qual mantenia relacions. Entre 1902 i 1904 du una vida de vagabundeig per França; posteriorment recull aquestes experiències a Camins de França, 1934.

El 1904 retorna i inicia la seva dedicació al teatre. Publica Diàlegs dramàtics  (on introdueix la figura literària del vagabund, tan recurrent en la seva obra posterior), La dama alegre i El noi mimat. El 1905 després d'una segona aventura per terres de França, estrena La bagassa i Arrels mortes i publica Diàlegs imaginaris  (on incorpora la figura del Poeta com a educador de les masses). Segueixen La dama enamorada, Aigües encantades, Drama d'humils (sobre la marginació social), La innocent (una tragèdia en vers situada el s. XVII), Desamor (planteja de forma melodramàtica el conflicte generacional entre pare i fill).

El 1908 fa la conferència L'Art dramàtica i la vida, on exposa les seves idees sobre el teatre i la funció social de l'artista:  "¿Hi ha res tan complex, immoral i mancat de fi com la realitat? Doncs ve el poeta i fa de la realitat una obra bella, harmònica, humana i moral. Com? Prenent-ne l'essència i no l'aparença."

A propòsit de La dama alegre, que va ser acusada d'immoral, Guillem-Jordi Graells diu: "Puig s'inclou dins la línia renovadora i original dels dramaturgs de la generació modernista, que trenquen amb la tradició del teatre de la Renaixença, en el doble vessant culte i popular, introdueixen els corrents i els mètodes dels grans escriptors del moment, i assenten les bases textuals per a una renovació més àmplia del fet teatral entre nosaltres". 

El 1911 entra a treballar de redactor nocturn a "La Vanguardia".

A partir de 1916 fa un teatre basat en el llegendari: La senyora Isabel i finalment, comèdia burgesa: L'escola dels promesos, El gran enlluernament (planteja "l'oposició frontal entre l'home d'empresa i l'artista"). La dama de l'amor feréstec (dona enèrgica, sensual, passional, perversa, dominadora i, fins i tot, cruel). L'home genial (1923; amb aquesta obra clou la producció teatral) ("Puig semblà tractar de la seva situació com a dramaturg: a cavall entre la concessió als gustos del públic i l'empresari, i la necessitat de donar sortida a unes propostes dramàtiques ben allunyades d'uns planteigs de producció industrial.").

A partir de 1924 es dedica a la narrativa,  que ja havia iniciat amb La novel·la d' Esther (1918): L'home que tenia més d'una vida(1924) i Les facècies de l'amor (1925), Els tres al·lucinats (1926), on tractava novament el tema Dovstoievskià de la relació entre amo i esclaus, caracteritzada ja pels trets principals de la seva narrativa: psicologisme, materials autobiogràfics, individualisme, que el mantenen apartat dels corrents noucentistes. Seguiran Servitud (1927), Una mica d'amor (1927) i Vida interior d'un escriptor (1928).

El 1928 es va fundar l'editorial Proa, i Puig va ser director literari de la Biblioteca A tot vent. Hi va editar El cercle màgic (1929). En aquest període va col·laborar amb articles sobre literatura, art, teatre i temes quotidians a "L'Horitzó" i "La Campana de Gràcia", que va dirigir des del 1932. Amb aquests articles tractava les qüestions teatrals que més li interessaven: el teatre d'avantguarda i la seva viabilitat, la polèmica sobre el món de la comèdia, o el Teatre d'Art. 

A partir de la proclamació de la Segona República, va dedicar-se intensament a la política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya: va ser diputat a les Corts espanyoles i al Parlament català, i va recórrer tot Catalunya com a conferenciant i propagandista. va proposar a l'Ajuntament de Barcelona la creació d'un projecte nou a Catalunya per tal d'acostar el teatre a la classe obrera: un "Teatre del poble". Aquesta dedicació el va allunyar de les lletres, que va reprendre el 1934 amb Camins de França, la seva obra mestra. A l'inici de la guerra civil, va ser nomenat conseller d'assistència social, càrrec que va ocupar poc temps. Enviat a París com a negociador i comprador de material bèl·lic per a la República, es va trobar en el centre d'un escàndol econòmic, que el marginaria després del món dels exiliats. 

El 1936: publica Anna darrera la cortina, que seria l'última peça dramàtica i que, segons Enric Gallén, "insinua una nova etapa teatral, de ressons psicologistes, que el tràgic desenllaç de la guerra civil impedí de continuar per sempre més."

A partir del 1938 i fins a la seva mort va escriure el vast cicle novel·lístic El pelegrí apassionat, en dotze volums (edició 1952-77), on darrera de molts dels nombrosos personatges s'amaguen persones reals i conegudes. En els seus darrers anys, amb la salut malmesa, es va dedicar a la correcció i l'edició del cicle, a Edicions Proa, represa Perpinyà sota el seu patrocini.  També va escriure poesia i el dietari Ressonàncies, redactat entre 1942-52. Va ser ministre de justícia del govern republicà a l'exili. Va morir a París l'any 1956, i la seva obra ha estat poc coneguda, malgrat que l'escriptor i assagista Joan Fuster digués que era "potser el novel·lista català més important de la primera meitat del segle XX" 

Mor a París el 1956

5.-OPINIÓ

És un llibre que tracta un tema actual encara que estigui escrit des de fa un segle. El llenguatge que utilitza és entenedor. L'estil que emplea en aquesta obra és un estil en certa manera complicat ja que utilitza el recurs literari del simbolisme. El detectar-los, desprès “analitzar-los” i treure'n les conclusions d'una manera mes o menys entenedora però també aportant un punt de vista personal.

L'obra en general es una obra ben escrita, i amb una idea molt clara com és la dels escriptors modernistes, el jugar amb les obres teatrals pensant per una futura representació de tal manera que es pugui escenificar la seva obra i de refons la seva intenció al escriure-la. Personalment es un tema que no m'agrada ja que només serveix per enfrontar a les persones, ja que en aquest tema sempre hi ha una gran diversitat d'opinions ( com seria també la política).

6.BIBLIOGRAFIA

Llibres consultats:

Puig i Ferreter, Joan: Aigües encantades, El cangur, 29ª edició.

DD.AA: Estímul quatre, Barcanova, 3ª edició.

Pàgines web:

http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/novel.la-i-teatre/puig.i.ferreter.html

http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/novel.la-i-teatre/puig.i.ferreter.html

http://www.xtec.es

http://www.escriptors.com/autors/puigiferreterj/comentaris.html

http://www.google.es