Aigües encantades; Joan Puig i Ferreter

Literatura española contemporánea del siglo XX. Teatro catalán de la Renaixença # Argument. Personatges

  • Enviado por: Anna
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad
publicidad

AIGÜES ENCANTADES

1r acte :

1-. Relació pares- fills. Com l'entenen la Cecília, el seu pare i la seva mare?

* Abans d'iniciar la recerca en el primer acte del llibre, he cregut oportú cercar també un primer contacte amb el llibre a través del pròleg; el qual diu que un factor molt important de la lectura d'Aigües Encantades, és el conflicte generacional que com veurem en iniciar la lectura, i incideix molt en la influència del medi i en els condicionaments familiars i sentimentals.

La relació pares - fills en aquesta novel·la o almenys pel que fa a aquest primer acte, és basada clarament en la família de la Cecília; ella, el seu pare Pera Amat i la seva mare, la Juliana; formen el cercle familiar al voltant del qual gira i es desenvolupa totes les escenes d'aquest acte primer.

Des de l'inici de l'obra, se'ns mostren clarament les idees i el caràcter de la noia ja que mentre els seus pares i tot el poble està a la processó per demanar que plogui a través de les seves pregàries, ella s'està a casa llegint un llibre; però aquest i altres punts els tractaré més a fons en l'apartat que fa referència al sentiment religiós.

Aquesta família deixa entreveure clarament la gran diferència de pensaments que hi ha de la gent que viu en pobles, llocs petits i aïllats en certa manera de la vida de les grans ciutats; i la gent que efectivament, viu en aquestes, és a dir en llocs extensos ben comunicats, amb molta població, moltíssima més tolerància en el pensament i en la llibertat d'expressió etc.

Els pares de la Cecília són un reflex arcaic de la manera de pensar d'actuar i de fer les coses basant-se en les velles tradicions, o en els actes il·lògics moguts per la fe o les conviccions religioses. També mostren el seu caràcter intolerant vers les decisions o actes de la seva filla que en absolut coincideixen amb las seves ideologies religioses. Això els irrita en el cas del pare, i fa patir en el cas de la mare. Pere Amat és un home autoritari al qual se l'ha d'obeir sota el “seu” sostre, sinó es posa violent il·lògic i no deixa de renegar i de “tirar” coses en cara a la seva filla pel sol fet de no pensar igual que ell. Ella té un altre punt de vista totalment diferent i que li ve donat de les seves vivències fora el poble; en canvi ell és un home totalment convençut i que a més mai a canviat d'ambient, a fora el poble hi ha tot un món que ell desconeix per pròpia ignorància i perquè realment en comptes de voler-lo conèixer mitjançant la seva filla, el menysprea i és més, no el respecta en absolut, és incapaç de veure que va molt errat en els seus pensaments i actes antiquats, igual que la resta del poble exceptuant la Cecília i el mestre.

Pel que fa a la mare; també és purament religiosa i no comprèn perquè el senyor li ha enviat una filla amb aquestes ideologies ja que ella no es considera pecadora i si considera el caràcter de la seva filla un gran pecat i un gran càstig que ve donat per algun dels seus actes erronis. Ella no pot comprendre que simplement és una manera diferent de pensar, i que ni molt menys és un pecat, tot el contrari és el que avui dia mou el món i el fa progressar, però ella no ho pot veure des de la seva tacada ment.

Pel que fa a com entenen a la Cecília els seus pares, no l'entenen en absolut, ni l'entenen ni la respecten i això fa que ella s'enfurismi i menyspreï també les idees dels seus pares; el mestre ja li diu que tingui paciència i que ella mai ho entendran, però ella no pot comprendre com una cosa tan obvia i tan fàcil d'acceptar no entri al cap quadrat dels seus majors.

En aquest primer acte, trobem moltíssimes frases i diàlegs per a poder argumentar totes les afirmacions que he fet fins ara, en posaré algunes tot seguit :

  • En el primer diàleg entre la Cecília i la seva mare ella ja comença la disputa; la Juliana ve de les pregàries i només pujar ja li diu a la seva filla i al mestre que no pot ser que hi sigui tot el poble tret d'ells dos, ella li replica que cadascú és lliure dels seus actes; i aleshores la mare li diu que son pare està molt enfadat i que ella es la mare i l i hauria de fer més cas i no riure tan de les seves idees, aleshores la noia li diu que ella no riu mai del que sons pares fan. Aquí ja veiem la relació difícil de la família. Acte seguit comença un irònic discurs dirigit a la mare sobre com havien anat les pregàries i què els hi havia explicat i recriminat aquest cop el rector del poble. La mare la tatxa de mal educada i insolent; la qual cosa fa enfadar a la jove; així diu una frase que a mi m'ha semblat rellevant i si més no, certa sempre que estigui enfocada al tipus d'educació com la que ella ha rebut: (la Cecília al Vergés)

  • - Ens fan créixer enmig dels errors més grans !

    2-. Arriba el pare molt enfadat més ben dit indignat per la falta de consideració de la seva filla vers els actes del poble i vers la religió per suposat. El pare no fa més que cridar i renegar i retreure-li coses a la Cecília que no és gens falsa i per tant no se'n està de contestar també enfadada i jo crec que moixa per tenir els pares més incomprensius del món als seus ulls. Hi ha un diàleg que mantenen la Cecília i la seva mare en el que la Juliana li deixa ben clara la seva manera de fer i pensar, ho fa mitjançant aquesta frase:

    - Vostès els joves, no respecten res...el passat... els costums antics... se'n riuen d'això...

    (i també)...

    - Els nostres avis (referint-se als besavis de la Cecília) han seguit un camí que nosaltres també volen seguir...així ho hem trobat, així ho hem de deixar... i ai! d'aquell que abandona el camí de sos majors.

    Aquesta afirmació de la mare deixa molt clara la seva forma de pensar; és un personatge molt religiós, sumís davant la figura de l'home i molt tancada en idees.

    A continuació un altre diàleg, aquest cop entre la Cecília i el seu pare; Pera Amat; he escollit aquest fragment del primer acte perquè s'estableix una comparació o millor dit un debat entre l'estimació és a dir, el fet d'estimar a algú i el fet de compartir els seus pensaments; és el següent:

    C- Respecteu la meva manera de veure.

    P- Respecteu-la!... Oh! La gran senyora! Respecteu-la!... Hum!

    C- Sí.. si no voleu que me'n vagi o que no pugui més.

    P- Que se'n vagi ... i que no torni més! Bon vent!

    ... Aleshores hi ha més trossos de diàleg i més endavant quan la mare s'uneix a la discussió, la Cecília diu que ella l'estima més que son pare perquè la respecta més que no pas ell, però ell li replica que la seva mare no la comprèn i pateix molt, però calla perquè estiguis contenta, mal fet segons ell. Ara he agafat una altre de les opinions de la Cecília que és la reacció que ella té quan la Juliana li diu que son pare se l'estima, ella diu:

    - Però és un amor que em lliga i em redueix a ser una esclava de les seves voluntats i això no ho vull. Sóc filla vostra, si; però el meu esperit és ben meu, lliure. Si no em compreneu respecteu-me o deixeu-me estar a ciutat guanyant-me la vida sola. Què hi faig també aquí...? Us faig mal sense voler i vosaltres a mi també... El pare està contínuament irritat...

    2-. Referències al sentiment religiós:

    * Aquesta novel·la en la meva opinió és una dura crítica a la religió, i això ja es pot apreciar al primer acte quan constantment els pares de la noia defensen la fe, la religió, a Déu etc. Mentre que ella , el foraster i el Vergés defensen la lògica, vet aquí la discussió familiar que hem tractat en el punt anterior.

    En els pobles i sobretot en la gent gran, es pot observar una ideologia fruit d'una època de repressió i d'una educació molt diferent a la actual, ni millor ni pitjor ja que no estic en condició de jutjar-la, si més no, trobo que no és bo centrar tot el pensament de la vida en la fe, sinó que per als problemes cal trobar solucions pràctiques més que no pas perdre el temps en creences divines. Això és el que pensa la Cecília; potser si no hagués passat la seva vida o part d'ella a la ciutat, tampoc no tindria aquesta perspectiva innovadora i pecaminosa a ulls dels seus pares; i normal i lògica als nostres ulls, als dels joves d'avui. En aquest primer acte, tot són baralles i disputes degut a la contraposició d'opinions de la filla vers els seus familiars i la gent del poble. Si més no el llibre en dona moltíssimes mostres; per començar, a l'inici de la novel·la, mentre la Cecília és sola a casa llegint, tota l'altre gent tret del mestre, està pregant a la Verge dels gorgs per tal de que faci ploure. Aquesta convicció que pot semblar arcaica i inútil, és la que defensen amb força els pares de la noia. La fe en la religió arriba tan lluny que fins i tot tenen uns gorgs plens d'aigua i no els volen gastar perquè són de la verge; prefereixen la sequera total.

    Aquí trobem alguns dels fragments que he seleccionat per il·lustrar l'apartat del sentiment religiós, dut a un extrem exagerat des del meu punt de vista:

    Només començar la novel·la trobem que Cecília parla amb Vergés i li diu:

    C- Els meus pares m'hi volien fer anar (referint-se a les pregàries)... No saben prou com detesto aquestes comèdies religioses...!

    Aleshores Vergés li diu que era molt poètic, i ella respon una mica molesta:

    C- Poètic però absurd...T'has deixat emocionar...Quan un comprèn que una cosa és falsa, absurda... no sé perquè deixar-se commoure per ella... valdria més combatre-la.

    La Cecília no mesura l'estimació amb la religió; és a dir, cadascú pot ser creient o no i això no treu l'amor que senti per la família; però en el seu cas el seu pare, Pere Amat, la presiona per tal de que pensi com ell, a la noia aquest fet la fa exaltar-se molt.

    Un altre referent a la religió dels molts que se'ns mostren durant els diàlegs entre els diferents personatges és el que tot seguit mostraré; he escollit aquest fragment ja que fa referència a la religió del poble on viuen, és a dir a la Verge dels Gorgs:

    Comença la conversa parlant de la sequera sobre la qual Pere Amat diu :

    P- I els vells ,més plens de seny que vostès (referint-se a la Cecília i al Vergés) no van trobar altre remei que la fe en la Verge dels Gorgs, la nostra patrona.

    I la Juliana exclama:

    J- La que va fer el miracle!

    V- (Vergés) Què és aquest miracle?

    P- Què? En bona fe no ho sap?

    V- Ah! Si!... la verge que va sortir de les aigües... no és això?

    J- En quin temps som! Abans el mestre ho ensenyava a les criatures!

    Ho diu emprenyada ja que el Vergés és mestre i no sap gairebé res sobre el miracle.

    P- Què té d'estrany que Déu ens oblidi?

    J- Oh joves sense fe!... A on anireu a parar ?

    Al llarg d'aquest acte inicial d'Aigües encantades, trobem també moltíssimes expressions com aquesta:

    J- Per Déu i per la Verge...! Pere tingues seny...!

    Aquest tipus de frase a les ciutats no s'usen gairebé mai; mentre que en àmbits o ambients com els de pobles o la gent gran que ha viscut en una altre època doncs si que les fan servir.

    En el poble de la Cecília tothom la critica, i els seus pares li retreuen constantment que és una vergonya per al poble i per a ells tenir una filla així. Amb l'arribada del foraster la veu es corre ràpidament pel poble de boca en boca i quan la noia l'abraça enmig de la plaça tots es queden sorpresos i bocabadats; i els hi ho van explicar als seus pares a corre cuita. El foraster resulta ser un amic de la ciutat de la Cecília, per tant hem de suposar que pensa com ella, de manera més avançada e innovadora; per tant podem deduir que és molt mal vist per a la resta de la gent de l'indret tret de la Cecília i el Vergés. Però com aquí acaba el primer acte, encara no puc treure conclusions ja que no sé com continuarà la història.

    3 -. Personatge de la Cecília :

    * Físicament no se'ns descriu gaire a la Cecília només en una de les indicacions per a la caracterització dels personatges; que apareix al inici de l'obra quan ella apareix sola llegint un llibre, la breu descripció és la següent:

    Cecília, sola, s'està asseguda prop del balcó, llegint. És una noia magra i pàl·lida, molt nerviosa, morena i petita. Vesteix i va pentinada amb molta negligència i originalitat. Després d'una pausa, se sent pujar les escales enmig d'un gran silenci.

    La Cecília és, clarament una noia de ciutat, amb mentalitat avançada i idees molt clares sobre el que vol fer a la vida i el que no. I ni els seus pares ni ningú la obligaran a creure en quelcom que ella consideri fals o absurd, com en aquest cas la religió.

    Ella és una noia que no es gens sumisa , i intenta ser respectuosa amb els seus pares, però aquests li fan esgotar la paciència i aleshores s'altera, els crida, discuteixen i té ganes de tornar volant a la ciutat d'on prové; però també se'ls estima i tot i no creure ni pensar com ells, aguanta els seus discursos religiosos e inaguantables per a ella.

    La Cecília vol el millor per als seus pares, però trobo que li falta una mica de maduresa per poder comprendre i acceptar mal que li pesi que els seus pares són d'una altre època i per tant tenen altres conviccions, potser no tan lògiques com les d'ella, però no s'hi pot fer res perquè ja són grans i ningú els pot canviar la manera de pensar, i menys una jove boja , aventurera i pecaminosa com la seva filla i els que pensen com ella. Per la seva falta de paciència el Vergés l'ha de calmar en alguns dels diàlegs, com per exemple en aquest que he seleccionat:

    Enmig d'una discussió amb la seva mare la Cecília diu:

    C- Sempre estem així !

    V- Cecília, cregui'm, sigui tolerant amb la seva mare.

    C- Per què no? Però ells que ho siguin amb mi també

    V- No hi fa res... cedeixi

    C- Està bé...però, veu l'única cosa que se'ns ensenya aquí des de petits? No hi ha pensat mai vostè que és mestre?

    V- Prou.

    Aquesta és una de les converses en que la Cecília s'enfada i no respecta als seus pares, els presiona per tal de fer-los comprendre la seva posició. Això no vol dir que ells la respectin a ella ni molt menys. Aquí tenim un altre diàleg entre la noia i el mestre:

    V- Una idea, per bona que sigui, se torna dolenta quan porta la guerra dins d'una família... i la família, la llar dels nostres pares, que ens guarda les joies més íntims, no s'ha de sacrificar mai per res.

    C- Bah...! Vostè és un pobre diable, dominat pel sentiment!

    V- Cecília.., tot lo altre passa, i això és lo únic que queda...!

    C- Poruc! Jo sóc més escèptica que vostè encara.....Ni això queda!

    També i ja per finalitzar el treball sobre el primer acte, he de dir que la Cecília ho té tot molt clar, i si no la volen escoltar, ja s'ho faran perquè ella no pensa humiliar-se davant de ningú. Quan la resta del poble la critica a ella li és completament igual ja que sap que té la raó i la resta de persones del poble són uns ignorants, però no ho diu amb mala fe, ja que ells no han tingut la sort d'aprendre tot el que ella ha pogut a la ciutat, però el que li molesta és que els ho intenta ensenyar i la menyspreen i critiquen.

    AIGÜES ENCANTADES

    2n acte:

    Transforma el contingut en un capítol de novel·la :

    En aquest segon acte he de transformar tot el contingut en un capítol de novel·la, per tant no pot haver-hi tants diàlegs com en l'obra teatral original. Aquí està el meu resum:

    En el mateix poble del que parlàvem el capítol anterior però això si, en un indret més apartat en la muntanya; trobem a en Romanill un pastor d'ovelles alt i ben fet d'idees republicanes poc corrent tenint en compte l'ambient en que viu. Just sortint de l'estable de les seves ovelles la gent (sobretot dones) des dels balcons el criden i el critiquen pel simple fet d'acollir al foraster a casa seva i permetre-li expressar les seves solucions per a la sequera del poble. En aquest mateix moment entra per la gran portella en Bartomeu, un amic d'en Romanill i de la Bràulia, la seva dona ,també republicana però més conservadora cara a la gent que no pas el seu marit.

    Discuteixen sobre on és el foraster i si trigarà gaire a presentar-se o no; enmig de la petita discussió (sempre en to amigable) arriba en Mansó; un home divertit al que li agrada bastant beure alcohol. Ell és carlí, però no del tot ja que està en contra de l'església al igual que la resta de persones que l'acompanyen en aquest dia de moment.

    Mentre en Bartomeu i en Romanill intenten convèncer al Mansó perquè es faci republicà, arriba l'home culte del poble, el senyor Vicenç que n'és el veterinari. L'ambient es va animant en un acte que en principi no hi havia d'assistir ningú ja que tot el poble o la gran majoria n'està en contra, es va omplint de gent a l'hora de la veritat.

    Ara arriben en Joan i en Pere Amat el pare de la Cecília conservadors i principals defensors de l'església; en un principi saluden a tothom i volen parlar en privat amb l'amo de la casa on es farà l'acte, és a dir amb el Romanill, però aquest els diu que el que li hagin de dir que ho poden dir en confiança davant de tothom. Així que li diuen que no jugui amb foc que en pot sortir `perjudicat si ho fa a casa seva, és a dir el venen a amenaçar en certa manera. Aquest (en Romanill) no els fa cas i així comença l'acte ja que arriba el Foraster i tot el poble exigeix poder passar i els deixen.

    L'acte comença quan per fi poden fer parar les crits del poble, aleshores el Foraster els comença a explicar que a través d'un estudi que ell ha realitzat sobre els seus gorgs d'aigua els diu que no està ni morta ni encantada i que si els explotessin mai més els faltaria l'aigua, sembla que els convenç però just aleshores comença a ploure i arriba el rector dient-los que és el miracle de les seves pregàries a la verge, en aquell mateix instant tothom comença a escridassar e insultar al pobre Foraster que se'n va a pesar que en Romanill li segueix oferint casa seva. Al sortir al carrer el poble li va darrera sota la pluja humida mentre ell els segueix dient que estan equivocats en la antiga creença dels gorgs encantats.

    Per la seva banda arriba la Cecília, la filla d'en Pere Amat buscant al Foraster aleshores unes dones li expliquen tot el que ha passat i ella amb la cara plena de sang (no se sap perquè) surt corrents a buscar-lo.

    Aquest és el resum dels diàlegs del segon acte de l'obra d' Aigües Encantades.

    AIGÜES ENCANTADES

    3r acte:

    1-. Resum de l'argument :

    En aquest tercer acte, comença l'escena un cop els pares de la Cecília pugen a casa mentre encara plou; la mare, la Juliana està molt trista, plorosa i amoïnada per la seva filla que encara no ha tornat a casa i l'han vista amb la cara plena de sang segons la gent del poble. Plou molt i la dona comença a desesperar, mentre que el pare de la noia només vol que torni a casa per a fer-li la seva pròpia justícia. La vol tancar a casa, privar-la d'estudiar i d'anar a ciutat mai més, tancar-la a fer feines de casa. Tot seguit arriba l'amiga de la Juliana i dona d'en Joan, la Trinitat. Aquesta que ja esperava trobar enfonsada a la Juliana, l'ha vingut a animar; tots els seus arguments al igual que els del Mossèn que entre tot seguit a casa d'en Pere Amat també, són de caire religiós, els diu que si Déu a estat tan bo de portar-los la pluja també ho serà en el futur d'alliberar la seva filla del mal esperit que la posseeix.

    En aquestes, que puja també en Joan, ve tot xop i amb una actitud molt estranya, ve molt enfurismat de perseguir la gentada mentre apedregaven al Foraster; de cop els diu que el Foraster tenia raó i que s'han comportat fatal amb ell, que el que aquell noi defenia era el correcte ja que l'aigua que segons tots ha enviat Déu, no els serveix per a recuperar la collita i ja fa tres anys que la perden. Aleshores ell i la seva dona marxen , ella es disculpa ell no, està enfurismat.

    Quan sona el segon cop el Tedèum el Mossèn els diu a tots que l'església els crida, i que hi ha d'assistir, aleshores arriba la Cecília bruta, malalta i xopa; només ve per canviar-se ja que se'n va de casa per sempre més. Son pare discuteix amb ella, i fins i tot li pega un mastegot a l'esquena; tots estan en contra seva, ella li diu a son pare que per ell sent fàstic i que no en vol saber res més mai. A la seva mare la compadeix, si que l'estima, però li fa pena al igual que la resta de dones que no són absolutament res en el món en el que viuen. Li fa un petó i acte seguit se'n van tots a l'església, el pare marxa amenaçant-la de que demà la faria justícia amb ella.

    Quan tots baixen per marxar, arriba el mestre Vergés, està molt atent amb la Cecília, però ella està freda i enfadada ja que a l'hora de la veritat el mestre havia deixat sol al Foraster. Més tard arriba en Manso que també va a l'església, però ve a donar-li a la noia un encàrrec de part del Batlle, que és que el Foraster està mal ferit en un hostal i que a la nit el cotxe el vindrà a recollir per anar-se'n aleshores la Cecília vol marxar amb ell. S'acomiada del Vergés després d'unes frases significatives, i marxa per sempre.

    2-. Canvia els diàlegs des de l'acotació de la pàg.123, fins al final :

    Cecília Vostè Vergés.... faci un esforç, sap que tenim la raó, no es rendeixi i intenti fer que el nostre pensament entri al cap d'aquesta pobre gent...!

    Vergés Això es impossible, m'he de resignar, tinc dues opcions, o morir aquí com un covard... o marxar amb vostès i conèixer-me a mi mateix i recuperar el temps perdut sota l'influencia de les idees il·lògiques d'aquest indret...

    Cecília Vergés no ho faci per l'amor que sent per mi, si vol venir amb nosaltres haurà de ser fort ja que la missió que ens espera és molt dura...imagini's mil i un dies per anar per mil i un pobles com el nostre, intentant duu a gent incrèdula com els que ens rodegen, pel bon camí...

    Vergés Si...serà una tasca difícil...d'això no hi ha dubte...però que més maco a la vida que viure per a ensenyar? Recordi que sóc mestre...a més...aquesta experiència em faria créixer interiorment, estar en pau amb mi mateix...no sé si m'entén...

    Cecília Jo no entenc de paus interior, cadascú ha de vetllar per la seva suposo...bé, pensi-ho amb atenció perquè no hi haurà marxa enrera. A la nit, no em falli, o millor dit, no es falli a si mateix Vergés.

    Vergés Veuré el que puc fer Cecília....no li prometo res...

    Cecília Que veurà el que pot fer? Que significa això? Aquí no s'obliga a ningú a marxar, eh? Si tants dubtes té, potser més val que es quedi, li ho dic de tot cor i sense rancors ...

    Vergés No és que no els vulgui acompanyar, però aquí tinc deures...com a mestre..com a fill.... prou bé que ho sap no m'ho posi més difícil...

    Cecília Jo no sé res, i no li poso de cap manera, no em faci enfadar ! I ara, vaig a mudar-me abans que emmalalteixi més...

    Vergés Faci faci .... Jo restaré aquí esperant-la mentre rumio la gran decisió... clar....vostè no hi té res a perdre, al poble la critiquen...amb els seus pares ja ha trencat... només li quedo jo ...no és així ?

    Cecília M'està gosant insinuar que li ofereixo una plaça cap una vida nova perquè estic sola? Vergés me'n estic adonant de que he estat cega tot aquest temps.... mare meva... com he pogut ser tan innocent !!

    Vergés S'està replantejant de quedar-se? Vol dir que ha estat cega vers el gran miracle de la Verge? Cecília parli'm clar .

    Cecília Prou clar que li parlo traïdor , vostè és com tots els altres... per això no va ajudar al pobre Foraster. La seva pèssima consciència religiosa li ho prohibia no es cert? I per això ara està posant tantes excuses per no trencar els lligams que l'ofeguen....o això creia jo per que per lo vist no l'ofegaven prou . Marxi ara mateix !

    Vergés No em mal interpreti per favor...! Mai podria haver estat un traïdor vers els seus ulls, li ho ben juro! Abans morí! Cecília com a mostra de fidelitat a vostè i també a les meves idees, que sempre he tingut i que ara mantinc, esperi'm sota el meu balcó a les nou en punt, allà seré amb les poques pertinences que tinc per emprendre el viatge més arriscat de nostres vides, però també el que més feliç em fa, li dic de debò...!

    Cecília N'està segur completament ? Pensi que no hi ha volta en...

    Vergés No se'n parli més, com vostè molt bé a dit, m'he passat la vida ofegat en aquest indret de mala mort, fent coses en les que no creia només per complaure als demés, ara em toca a mi viure la vida... que per alguna cosa me l'han cedit !! A les nou, allà l'esperaré...! Ara he de marxar .

    Cecília Estic molt orgullosa de vostè mestre, ens trobarem a la nit sota el balcó, ara vaig a mudar-me, si em dispesa... (tot acompanyant al Vergés a la porta) Fins després amic !!!

    1