Agujeros negros

Formació de les estrelles. Forats negres

  • Enviado por: Gerald Arnal Llaty-israel Molí
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

Introducció: La formació de les estrelles

Les estrelles es creen a partir d´ un inmens núvol obscur que flota en l´ espai buit. És molt poc dens però uniforme. Poc a poc, el núvol de gas comença a condensar-se al voltant d´ aquell punt de major densitat.

El procès és lent, i pot estar diversos milers d´anys sense canviar res.

Mil anys més tard al interior del núvol trobem una bola incandescent vint vegades més gran que el sol y cent vegades més brillant que aquest. La calor en el seu interior és suficient per produir reaccions termonuclears amb l´ hidrogen del nucli.

Però el naixement d´una estrella no sempre té un final feliç, si la seva massa és molt petita i no genera prou temperatura ni pressió en el seu interior es crea una nana marrona.

Una vegada que l´estrella comença a formar-se, té que respectar dos equilibris fonamentals durant tota la seva vida.

  • Equilibri tèrmic , és a dir, que tota l´ energia produida al seu interior té que estar igualada amb la seva temperatura exterior i l´ interior.

  • Equilibri hidrostàtic; la pressió a qualsevol profunditat de l´estrella té que ser suficient per compensar el pes de les capes superiors.

  • Ambdós equilibris es mantenen al llarg de milions d´anys, fins que el combustible nuclear comença a esgotar-se. El temps que toma a esgotar l´hidrogen en el seu nucli depèn de la massa de l´estrella. Quan s´acaba aquest element comença un procès anomenat combustió d´heli, ja que l´estrella l´utilitza per continuar funcionant. Per cremar heli és més dificil que cremar l´hidrogen, ja que la repulsió elèctrica és el doble. En conseqüència la temperatura al interior té que augmentar perquè la combustió es porti a fi. Degut a que l´estrella va cremant els restes del seu combustible original, la pressió de la radiació cedeix davant el pes de l´estrella. Com a conseqüència, el nucli es contrau cada cop més i augmenta la seva temperatura de 15 milions de graus a 100 milions de graus.

    En l´última fase de l´esgotament, l´hidrogen comença a consumir-se a les afores del nucli, llavors la lluminositat incrementa i l´estrella s´expandeix tornant-se més vermellosa. Finalment es converteix en una Gegant Vermella.

    L´estat final de les estrelles trancorreix com una Gegant Vermella, però la seva mort depèn de la massa que poseeix. D´aquest mode l´astre pot terminar la seva vida com una nana blanca, o si té major massa com una Supernova que deixarà pas a un forat negre.