Agricultura

Activitat agrària. Recursos agraris. Erosió. Falta d'aigua

  • Enviado por: Rock
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

Els origens de l'activitat agrària

L'exit de l'expansió de l'esècie humana sobre la terra i el creixament de la població són deguts a l'habilitat de les societats humanes per garantir la supervivencia mitjançant l'btenció d'aliments.

La recolecció i la caça, les societats han desenvolupat un gran nombre de mètodes per multiplicar les possibilitats d'alimentarse.

L'agricultura i la remaderia van fer posible, sinó també que els grups humans ja no es veiessin obligats a errar a la recerca d'aliments.

Aquestes noves activitivitats van comportar també que els grups humans deixesin de ser nomades i passessin a sedentaris. D'aquesta manera es van anar crean viles, més endevant, autèntiques ciutats.

Amb el temps, es va inventar l'escriptura, i la societat va començar a ferse més complexa: van apareixer classes socials, l'autoritat política, els exèrcits, els oficis...

El pas que es va donar amb l'agricultura va ser tan gran que va canviar la forma de vida de les persones i ençà del desenvolupament de l'agricultura la humanitat ha evolucionat moltíssim.

Els recursos agraris bàsics

El valor del sòl

La diversitat d'arbres i de plantes cultivades no ha augmentat gaire d'ençà del descobriment de l'agricultura i ramaderia.

L'increment de la producció no ha parat de creixer, per aquestes dues raons:

1-L'extensió de la superfície conreada.

2-Les millores tècniques gràcies a les quals ha augmentat la rendibilitat de les collites.

En l'actualitat es cultiva, un 11% de la superfície de la Terra, que correspon a les àrees que representen els sòls més fèrtils i un clima més favorable.

Diversos factors que amenaçen al sol

L'Erosió pot provocar la pèrdua parcial o total de la massa de sol.

La Contaminació del sol es produeix normalment per un ús abusiu de productes químics (Adobs, pestisides, herbicides) als conreus o per un regatge excessiu que arrossega els nutrients.

També es destrueix quan es destina a Altres usos diferents de l'agricultura, com ara a la construcció d'industries o a la urbanització.

L'aigua, indispensable

El porcentatge d'aigua dolça es d'un 0,3% del total.

El 75% s'utilitza en agricultura i el 25% s'utilitza al consum i a la industria.

L'aigua que s'utilitza en l'agrivoltura té dos origens:

Aigues superficials: Son les que circulen per la superficie de la Terra, després de les pluges, o per les llerres dels rius.

Aigues subterrànies: són les aigues procedents de les pluges, que es filtren a traves de la roca.S'acomulen al aqüífer, que son llocs on l'aigua fluix, hi han dos tipus:

Aqüífer no confinat: On l'aigua flueix lentament.

Aqüífer confinat: estan emmagatzemades a gran presió.

Hi ha quaranta vegades més d'aigua al subsol que a la superficie, pero les aigues subterranies estan molt malt repartides.

Per extreure aigua del subsol s'utilitzen pous que l'aigua es bombeja cap a la superficie.

El paper de la pagesia

El sol i l'aigua fan germinar les llavors, al culminar el proces de producció els homes i dones que cultiven el camp es dediquen a tenir cura dels ramats.

La feina de pages ha ocupat a les persones durant 10.000 anys

Encara avui gairebé la mitat de la població mundial activa (46%) es dedica a l'agricultura.

Encara que la pagesia esta distribuida desigualment, a l'Africa hi ha un 65% de la població i a Europa a 4,5%

La producció agrària

Regim de propietat

Parceria: Consisteix a treballar les terres d'una altra persona a canvi de donarli una part de la producció obtinguda

Arrendament: (es un lloguer ) els pagesos donen una quantitat fixa als amos.

Quan l'exploten directament propietaris hi han tres clases de propietats:

Latifundis: Propietats grans

Propietats mitjanes

Minifundis: Petites propietats

Per els Latifundis i propietats mitjanes es contracten uns jornalers, que trevallen a canvi d'un jornal diari.

Finalitat de la produccio

Agricultura de subsistencia: Es cultiva per al consum propi d'una familia o per comercialitzar en Mercats locals, no es necessiten moltes maquinaries i acostumen a ser policoltius.

Agricultura de mercat: Es agricultura a gran escala, per vendre al mercat, necesiten una gran inversió de capital necessiten el treball d'especialistes i de maquines, acostumen a ser també monocultius.

Sistemes agraris a paisos poc desenvolupats

Agricultura itinerant: Es basa en el sistema de rotació de conreus.

Agricultura intensiva : Aprofita intensivament el sol i l'aigua per produir arros.

amb predomini d'

arros

Agricultura intensiva : Es el mateix sistema que l'anterior, amb més especies que l'anterior

sense predomini d'

arros

Pasturatge nòmada: Es el sistema agrari que es practica a arees molt sequese i de baica densitat de població, els remaders porten a pasturar el bestiar a prades de pastures fresques fins que aquestes s'exhaureixen

Agricultura de : Es el sistema basat en la producció d'un o pocs conreus, s'utilitza ma d'obra molt

plantació abundant, esta associada a empreses multinacionals. Es practica a paisos tropicals.

Sistemes agraris a paisos desenvolopats

Agricultura mixta: Convina la ramaderia amb la producció de conreus, mitjançant la rotació.

Agricultura lletera: Basat en la especialització ramadera per a producció de productes lactics.

Agriculura cerealística Alta productivitat basat en monocoltiu, amb grans extensions de terra i amb alt nivell

a gran escala: de mecanització.

Ramaderia intensiva: Fonamentat en la pastura de armats de milers de caps de bestiar, destinats a la producció de carn en exploacions de grans dimensions.

Agricultura Sistema de producció adaptat a condicions especifiques de clima mediterrani. Es

mediterrània: basa en alternança de conreu de cereals i arbres i en la ramaderia.

Horticultura comercial: Basat en conreu intensiu de productes hortícules mitjançant recursos tecnologics molt avançats.

Especialització regional

Regió d'agricultura mixta: convina explotacions remaderes de bestiar boví, pastures i aprofitament forestal (comunitats antlàntiques)

Regió d'agricultura A les terres de l'interior de la peninsula i al litural mediterrani, hi ha tres mediterrania: subregions:

Regió d'agricultura Correspon a Catalunya, Valencia i Múrcia, especialitzades a cultius de fruita

mediterrània dolça, citrics, flors i fruits d'horta.

hortofructicola:

Regió d'agricultura Terres interiors de la peninsula (Castella, Extremadura i Andalusia),

mediterrania de secà: especialitzades en cultius de secà.

Regió d'agricultura En els pirineus, serralada Cantabrica i el sistema central, es basa en

mediterrania de aprofitament forestal.

muntanya:

Agents de la producció industrial

Fàbrica: Es el local i instalacions on es desenvolupa el procés de producció.

Matèries primeres: Son els recursos provinents de la natura emprats per l'elaboració dels productes.

Fonts d'energia: Son elements existents en la natura que es fan servir per obtenir energia.

Capital economic: Es el conjunt de recursos economics necessaris per poder finançar una industria.

Capital humà: Es el conjunt de recursos humans que intervenen en el procés de producció.

Diversificació industrial

Industries bàsiques: es dediquen a la transformació de materies primeres que despres seran utilitzades per industries d'altres tipus.

Industries de béns d'equipament: A partir dels productes obtinguts per les industries bàsiques, es dediquen a la fabricació dels bens.

Industries de béns de consum: Formen el darrer esglaó de la producció industrial, que s'encarreguen de la fabricació dels béns que utilitzaran els consumidors directament.

Factors de localització industrial

Proximitat a les fonts de recursos

Disponibilitat de mà d'obra

Accés al mercat

Proximitat als centres de prensa de decisions i informació

Politiques públiques

Especialització mundial

Europa: La industrialització va començar a Anglaterra, despres França, Alemanya, Holanda, mes tard es van incorporar Italia, Espanya i Portugal. A la decada dels '70 la industria europea va patir una crisi, de la qual es va superar impulsant una Politica Industrial

Russia: La industria de Russia, es va desenvolupar durant el periode comunista. Va aconseguir ser una gran potencia en la industria Atomica.

USA: Tenen actualmen la industria més desenvolupada del món, Estats units es va començar a industrialitzar a començaments del segle XX amb la 1ª Guerra mundial.

Japó: Japó es començà a industrialitzar al segle XIX, pero el veritable impuls va donarse despres de la derrota de Japó a la 2ª Guerra mundial, la industria Japonesa ha sigut tan important que sel coneix com a "El miracle Japones".