L'agricultura ecològica

Agronomía. Biología. Medio ambiente. Tècniques de conreu. Productes ecològics. Productes químics. Agricultura orgànica

  • Enviado por: Tònia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

Introducció

Des de fa segles, fins i tot mil·lenis, que l'ésser humà va descobrir la possibilitat que oferia la natura de cultivar aliments i criar animals, fent així innecessària la recol·lecció i la caça.

Des d'aquell mateix punt, tant llunyà que no el podem identificar, que va començar l'explotació de la natura.

Aquesta explotació ha anat en augment des de llavors, però la pujada que està des de la Revolució Industrial (s.XIX) és especialment pronunciada. Va sorgir la màquina de vapor, i la fabricació en cadena, i tantes altres coses que han anat evolucionant fins a límits insospitats.

I és que certament, sembla que no ens faci por exhaurir els recursos de la terra. Els creiem il·limitats, o en regeneració constant, o no creiem en un futur en el qual també facin falta.

En l'agricultura, l'ús de productes químics i semi-tòxics, el cultiu d'espècies vegetals en grans hivernacles i en climes en els quals no es desenvoluparien naturalment i l'aparició d'organisme genèticament modificats (se'ls hi ha transferit gens per tal d'obtenir unes propietats diferents) han sigut les darreres aberracions que ha fet l'ésser humà.

'L\'agricultura ecològica'
Davant aquest panorama d'abús i allunyament del medi natural, sorgeix, aproximadament cap a mitjans del segle XIX a Alemanya i com a resposta a les mesures agràries que s'estaven prenent, l'agricultura ecològica o orgànica.

Els motius de l'existència d'aquesta són principalment dos: la posada en pràctica d'una consciència respectuosa amb la naturalesa i la voluntat de millorar la qualitat de vida ingerint aliments més naturals i saludables, ja que l'agricultura química utilitza productes dels quals, molts cops, no se'n coneix prou bé les conseqüències a llarg termini.

Així doncs, l'agricultura ecològica o orgànica es pot definir com l'activitat agrària de producció d'aliments vegetals o animals, frescos o transformats, sense la utilització de subtstàncies químiques de síntesis, per la qual cosa es respecta el medi ambient i es conserva la fertilitat de la terra mitjançant la utilització òptima dels recursos naturals. L'objectiu de la mateixa és obtenir aliments de la més alta qualitat nutritiva i organolèptica (olor, gust i color), basant-se en el respecte al medi ambient i en el manteniment de la fertilitat de la terra mitjançant un desenvolupament agrari perdurable.

Tècniques de conreu

Les tècniques que més utilitza l'agricultura ecològica per tal d'aconseguir una màxima qualitat són les següents:

  • Ús de fertilitzants d'origen orgànic: fems, compost, adobs verds,…

  • Rotació de conreus per afavorir la regeneració de la terra

  • Ús del guaret per evitar l'exhauriment de la terra

  • Control de plagues amb mitjans biològics: fauna auxiliar (afavorir la presència d'organismes depredadors de plagues), rotenona (insecticida biològic extret de la planta Derris sp) , piretrines (insecticides extrets dels fruits i flors del piretre (Chrysanthemum ciner ariaefolium) i altres tipus de crisantem com el Chrysanthenum coccineum), fenomones, atraients i repel·lents.

Identificació dels productes ecològics

Per tal d'identificar un aliment ecològic cal recordar que la simple menció delstermes“ecològic”, “eco”, “biològic”, “bio”, “orgànic”,… és insuficient.

És molt fàcil anar al mercat químic i trobar productes amb aquests noms, però sense cap garantia.

L'agricultura ecològica es troba regulada per una estricta normativa de la Unió Europea que recull les exigències en matèria de producció vegetal animal, com també d'inspecció, certificació i etiquetatge.

En el cas de l'Estat espanyol, la està regulada legalment des de 1989, any en que es va aprovar el reglament de la Denominació Genèrica “Agricultura Ecològica”, que es va anar aplicant fins a l'entrada en vigor de Reglament (CEE) 2092/91 sobre la producció agrícola ecològica. Inicialment era el Consell Regulador de l'Agricultura Ecològica l'encarregat de controlar-la en tot el territori nacional.

Més tard, el Reial Decret 1852/1993 va establir una nova regulació d'agricultura ecològica basada en el Reglament (CEE) 2092/91 ja esmentat, al mateix temps que les Comunitats Autònomes van començar a assumir les competències de control d'aquest sistema de producció.

Avui en dia són principalment els Consells o Comités d'Agricultura Ecològica, depenents de les Conselleries o Departaments d'Agricultura de les Comunitats Autònomes o de les Direccions Generals els encarregats de la certificació de la producció agrària ecològica.

En el cas del Principat, és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) qui duu a terme la tasca de control. La seva funció és auditar i certificar els productes agroalimentaris i ecològics catalans.

Tornant al tema d'abans, que era com identificar que un producte és ecològic o no, l'única manera de saber-ho és mitjançant els segells que en garanteixen la seva procedència i control. Aquests es troben a l'annex 1.

Un exemple del control al qual es sotmet la producció agrària ecològica és la reconversió: si un pagés/pagesa té una plantació d'agricultura química i desitja passar-la a ecològica (suposem que són arbres fruiters, donat que no es replanten cada any), ha de passar 3 anys fins a poder obtenir l'acreditació.

Güeps consultades:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Agricultura_ecol%C3%B2gica

http://es.wikipedia.org/wiki/Agricultura_ecol%C3%B3gica

http://www.mapa.es/es/alimentacion/pags/ecologica/info.htm

http://www.consumoresponsable.org/actua/alimentacion/agriculturaecologica.asp

http://www.ccpae.org/inici.php

http://ca.wikipedia.org/wiki/Rotenona

http://www.vivelagriculturaecologica.com/quees.php

http://ca.wikipedia.org/wiki/Piretrina

Annex 1

Segells que garanteixen la procedència de cultius ecològics controlats:

Annex 2

Estadístiques de la producció agrària ecològica

6

Segell francès

Segell europeu

Segell alemany

Segell català

Evolució d'operadors i superfície des de l'any 2005

Evolució de la superfície certificada entre 1995 i 2006