Agenda temàtica

Periodismo # Pauta. Escaleta. Llençat. Mercat. Estrategia. Fonts. Producció periodística

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 21 páginas
publicidad

Tema 1:LA AGENDA TEMATICA: ESTUDI I CRITICA DE LES RUTINES

¿COM FER UN DIARI, UN INFORMATIU DE RÀDIO I TV O UN PRODUCTE PERIODÍSTIC DIGITAL?

L'APORTACIÓ DELS ESTUDIOSOS-

UNA MICA D'HISTÒRIA

El periodisme modern comença cap a mitjans del segle XIX

És un periodisme comercial, d'anuncis i infos

És un periodisme de despatxos de telegrames

És un periodisme gens jerarquitzat ni ordenat

A finals del s. XIX als EUA comença el periodisme de jerarquització:

. hi ha portades mosàic

. se juga amb els titulars (cosos d'impremta: inicis de compaginació gràfica)

. es primen algunes informacions (agenda setting function: McCombs)

. s'aposta per campanyes polítiques (tematització)

. es comença a silenciar temes (Noëlle Newman)

Durant tot el segle XX aquesta tendència es consolida. És a partir dels anys 40 que els estudiosos comencen a analitzar el fenòmen de la comunicació de mases.

Des dels 80 del segle XX la premsa escrita i la de Ràdio i TV es converteixen en grans indústries amb finalitats econòmiques i polítiques (llegir James Squire: “Chantaje a la prensa”)

Diversos autors analitzen a fons com es fa el periodisme al llarg dels darrers 30 anys (Lippmann ho va fer el 1920):

. Gaye tuchman (les rutines)

. McComb (agenda setting function)

. Fishman (rutines)

.Noëlle Newmann (espiral del silenci), entre d'altres

I analitzen:

. la relació entre el que proposen els MCM i com es crea la opinió pública

. quina relació de dependència hi ha entre totes dues

. com fan els MCM les seves agendes

. qui és el protagonista de l'agenda periodística (i qui no ho és mai)

. quins temes entren sempre i quins temes NO entren gairebé mai

. com estan organitzats els periodistes

. quin dels MCM té més importància per configurar l'Opi Pub

i això s'incardina dins d'altres estudis i tendències com la de l'Escola de Frankfurt (la base empresarial i política condiciona als MCM: marxisme?)

Seguiment del tema:

transparències tema 1

1.1. La teoria de l'establiment de l'agenda temàtica.

1.2. Redundàncies i repeticions en escenaris i àmbits.

1.3. Convencionalismes en temes.

1.4. Mitificació de personatges i institucion: l'estatus, a qui es concedeix?perque?

1.5. Idealització d'uns models culturals.

1.6. La teoria del silenci.

1.7. El marc digital: la configuració d'una nova classe social planetària minoritària.

1.8. Possibles respostes i alternatives: el paper del nou "gatekeeper" per a un periodisme democràtic, participatiu i obert.

1.8.1 el debat permanent

1.8.2 noves fonts

1.8.3 nous protagonistes

1.8.4 defensa professional: estatuts de redacció i org. De sector

1.8.5 internet com a eina bàsica: més protag., més fonts, més notis.

TEMA 2. LA PAUTA, ESCALETA, “CASADO”, PLANILLA, EL LLENÇAT…

La pauta és el guió de treball de la producció periodística durant el procés de presa de decisions

- hi ha guió a:

  • ràdio i tv: escaleta

  • premsa: pauta, llençat, planilla, “casado”

  • digitalisme

  • - A la pauta es defineix:

    • la paginació / minutació

    • l'ordre de les seccions

    • el cronograma (horari d'acabar la feina)

    • - La pauta està composta per tres blocs:

      • BLOC PERIODÍSTIC

      • BLOC DE SERVEIS

      • BLOC PUBLICITARI

      • El principal condicionant de la pauta és el bloc publicitari

      • En funció del volum de publicitat es dissenya el volum de pàgines/ minuts de la pauta/escaleta, dintre d'unes normes convencionals prefixades.

        • premsa: de 48 a 80 pàgines (entre 120 i 180 notícies)

        • ràdio: blocs de 5 minuts (8 notis) o blocs de 30 minuts (de 28 a 32 notis)

        • tv: igual que a ràdio (+ o -)

        • digitalisme: segons la capacitat de l'equip i el suport tècnic dels servidors

        La pauta és fruit de:

        • les previsions informatives

        • el volum de publicitat

        • l'equip humà

        • l'equip tècnic

        • Normes bàsiques de la pauta:

          • sols hi ha una pauta/ escaleta

          • la pauta/ escaleta està en mans d'una sola persona

          • cada secció tindrà una còpia actualitzada (en paper o en pantalla)

          • la pauta és el resultat dels acords del consell de redacció (12 h; 16 h i 20 h a premsa)

          • Tractament de la publicitat

            • La publicitat pot ser:

            • d'inserció obligatòria (ha d'anar al lloc convingut i pagat)

            • d'inserció lliure (la podem posar on vulguem)

            • La publicitat d'inserció lliure la podem posar on ens convingui:

            • a planes parells

            • a la part baixa de les planes

            • a la part baixa interior

            • separant seccions

            • tipologia d'anuncis publicitaris:

            • planxa: pàgina sencera

            • robaplanes: ¾ parts de la plana

            • mitja plana

            • quart de plana

            • mòdul

            Confecció de la pauta.

            Estudi de les previsions informatives

            càlcul de les previsions publicitàries

            estudi de les seccions fixes (columnes i serveis)

            Cronograma-exemple per a un diari convencional:

            20 h del dia D-1: la redacció deixa les previsions a l'ordinador

            20 h del dia D-1: administració fa arribar les previsions publicitàries

            (20 h del D-1): el secretari de redacció discuteix amb la direcció la paginació de la següent edició

            10 h. del dia D: l secretari de redacció dissenya la pauta

            10.15 h. repartiment de la pauta a cada secció i directius

            12 h: primer consell de redacció.

            • S'analitzen les previsions i es confirma la pauta.

            • Es distribueixen els horaris (cronograma)

            16 h: segona reunió del consell de redacció

            • es confirma la bona marxa del cronograma

            • es fan lleugeres (o grans) modificacions de la pauta

            20 h. es dissenya la portada

            20 h. s'entreguen les previsions per la següent edició.

            TEMA 3.

            La realització d'un producte periodístic passa per dissenyar el model

            El coneixement dels mitjans com a base per a una correcta producció periodística

            EL LECTOR HA DE SER LA NOSTRA PREOCUPACIÓ

            PANTALLA CONTRA PANTALLA?

            COM GUANYAR LECTORS?

            ENS PERJUDICA LA PREMSA GRATUÏTA

              • Els suports. (afegir el quadre s comparació mitjans que tinc a casa)

              • El model com identificador del mercat.

            • MODELS CLÀSSICS:

            • OPINATIU

            • INFORMATIU

            • SENSACIONALISTA

            • INTERPRETATIU

            • POPULAR

            • Base de treball tipològic de models:

            • informatiu

            • sensacionalista

            • opinatiu

            • interpretatiu

            • popular

            • * informatiu

              • periodisme modern de mitjans XIX

              • surt per avanços tècnics (tren+telègraf)

              • comença la comercialització de la premsa

              • apareix el lid i la piràmide invertida

              • color, típic del periodisme local/ regional

              • * sensacionalista

                • culminació del periodisme informatiu

                • ella avanços tècnics permeten color i fotos

                • apareix un nou públic proletari

                • molt color, sense ordre seccional, molta iconografia, concursos, sexe, successos…

                • *opinatiu

                • és el periodisme inicial del règims autàrquics i monopolitzadors i de l'església

                  • és premsa de partit i/o religió

                  • ara gairebé no té sortida diària

                  • sobri, molt text conductiu, de venda militant

                  • * interpretatiu

                    • resposta de l'esquerra al periodisme informatiu

                    • resposta a l'aparició de ràdio i Tv

                    • contextualitza, i potser tematitza

                    • molt text, poca iconografia, poc color, moltes columnes d'opinió, estil sobri

                    • * popular

                      • culminació de les transformacions tecnològiques i del xoc de ràdio i Tv

                      • és la premsa de classes mitges i baixes

                      • infografia/ poc text/ molt serveis/ suplements/ diversos plecs/ color

                          • El mercat com condicionador del producte.

                          • LES CLASSES SOCIALS

                          • CLASSES POLÍTIQUES

                          • CLASSES SOCIALÒGIQUES

                          • SEGMENTS DE MERCAT ATÍPICS (DONES, JOVES, JUBILATS…)

                          • Treball amb AIMC.

                          • EL MARC GEOGRÀFIC

                          • PERIODISME LOCAL

                          • PERIODISME COMARCAL

                          • PERIODISME SUPRACOMARCAL

                          • PERIODISME PROVINCIAL

                          • PERIODISME AUTONÒMIC

                          • PERIODISME NACIONAL (NACIONALITAT HISTÒRICA)

                          • PERIODISME NACIONAL ESTATAL

                          • PERIODISME INTERNACIONALITZAT (Herald Tribune, Le Monde Diplomatique)

                          • 3.4 El producte com culminació d'una estratègia.

                          • CANVIS EN EL SEGLE XXI

                          • Diferents MCM repensen la forma de fer els diaris.

                          • Veiem algunes idees en curs:

                            • invertir més en personal periodístic i no tant en mitjans tècnics

                            • donar més paper protagonista als periodistes

                            • crear millor ambient de treball

                            • dissenyar currículums de promoció professional

                            • crear panels de lectors (clubs de consulta permanent)

                            • consultar diàriament a un grup concret cada dia

                            • intentar atreure als joves

                            • tenen més nivell cultural que abans

                            • estan més alfabetitzats

                            • cal parlar en la seva llengua

                            • cal interessar-se pels seus temes

                            • els joves saben que els MCM els eduquen, però són avorrits

                            • acceptar la interactivitat i dependència amb els altres mcm

                            • cal equilibrar les notis: no tot el diari ha de ser dramàtic

                            • incrementar els serveis

                            • mantenir els preus o baixar-los

                            • fer més subscriptors

                            • donar més paper però millor fet

                            • acceptar que internet treu més temps a la TV que als diaris (i això significa moltes coses)

                            • els diaris tenen més periodistes que ràdio, TV i els diaris electrònics: cal aprofitar més la feina de les redaccions convertin-nos en promotors d'infos per a tothom

                            • ens ha de preocupar més l'abandó dels lectors que no pas el dels anunciants

                            • el nostre client és el lector/a

                            • repensar la distribució: cal ser innovadors

                            • introduir el diari a l'escola cada dia i reeducar als educadors

                              • 5 Anàlisi de casos nacionals i internacionals.

                              • El Periódico de Catalunya

                              • El País

                              • El Mundo

                              • La Vanguardia

                              • El model com identificador del mercat.

                              • MODELS CLÀSSICS:

                              • OPINATIU

                              • INFORMATIU

                              • SENSACIONALISTA

                              • INTERPRETATIU

                              • POPULAR

                              • NOVES REFLEXIONS QUE MODIFIQUEN ELS MODELS DE DIARIS CLÀSSICS

                                • MÉS PERIODISTES: invertir més en personal periodístic

                                • i no tant en mitjans tècnics

                                • donar més paper protagonista als periodistes

                                • crear millor ambient de treball

                                • dissenyar currículums de promoció professional

                                • - MÉS ATENCIÓ AL LECTOR/A: crear panels de lectors (clubs de consulta permanent)

                                  • ens ha de preocupar més l'abandó dels lectors que no pas el dels anunciants

                                  • consultar diàriament a un grup concret cada dia

                                  • - BUSCAR NOUS PÚBLICS: intentar atreure als joves

                                    • tenen més nivell cultural que abans

                                    • estan més alfabetitzats

                                    • cal parlar en la seva llengua

                                    • cal interessar-se pels seus temes

                                    • els joves saben que els MCM els eduquen, però són avorrits

                                    • cal introduir el diari a l'escola cada dia i reeducar als educadors

                                    • - ELS MCM SÓN COMPLEMENTÀRIS: acceptar la interactivitat i dependència amb els altres mcm

                                      • cal equilibrar les notis: no tot el diari ha de ser dramàtic

                                      • incrementar els serveis

                                      • mantenir els preus o baixar-los

                                      • fer més subscriptors

                                      • donar més paper però millor fet

                                      • - INTERPRETAR INTERNET: acceptar que internet treu més temps a la TV que als diaris (i això significa moltes coses)

                                      • - APRECIAR ELS PERIÒDICS EN PAPER: els diaris tenen més periodistes que ràdio, TV i els diaris electrònics: cal aprofitar més la feina de les redaccions convertin-nos en promotors d'infos per a tothom

                                        • el nostre client és el lector/a

                                        • repensar la distribució: cal ser innovadors

                                        • Tema 4: Perquè els MCM basen una bona part de la seva agenda temàtica en fonts institucionals?

                                        • DETERMINACIÓ DE LES VIES D'ENTRADA D'INFORMACIÓ: LES FONTS

                                        • Introducció: Estem estudiant la teoria que afecta a la presa de decisions, la dinàmica d'una redacció i la tipologia dels gatekeepers.

                                        • Les decisions es prenen sobre el volum de notícies. El volum de notícies és fruit de l'aportació de les fonts.

                                        • Les fonts permeten la verificació (Tuchman).

                                          • Quantes més fonts, més notícies.

                                          • Quantes més fonts vàlides, més noticies.

                                          • Quantes més fonts, més verificació (facticidad, en versió Tuchman)

                                          • Les notis han de poder ser verificades ràpidament (contrastades amb fonts, amb testimonis, docus, etc).

                                          • Una noti ben contrastada supera en l'estrategia de la presa de decisions a una noti poc contrastada.

                                          • Una noti poc contrastada ens porta a divulgar desinformació (Fraguas: 11).

                                          • Otorgar credibilitat a una font és una decisió periodística de caràcter polític (Klapper:120)

                                          • Per elaborar un producte periodístic (ràdio, premsa, TV, electrònic) cal desenvolupar una estratègia de recollida de notícies ben acurada i basada en:

                                          • * una bona agenda de contactes (fonts)

                                          • * una bona xarxa oberta de recollida espontània

                                          • Nivells de fonts (tipologia clàsica):

                                            • pròpies

                                            • els nostres periodistes

                                            • els nostres corresponsals

                                            • els nostres col·laboradors

                                            • els nostres centres de documentació

                                            • institucionals

                                            • les agències acreditades

                                            • els altres MCM

                                            • els organismes públics

                                            • parlaments i governs (ajuntaments, etc)

                                            • partits polítics i sindicats (¿?)

                                            • organitzacions socials: clubs i centres culturals/ esportius/ veïnals

                                            • espontànies

                                            • ciutadans-víctimes

                                            • organismes fora-sistema

                                            • figures marginals

                                            • anònimes

                                            • interessades

                                            • espontànies

                                            • Amb la força de l'electrònica, el periodista entra en una lectura de nou nivell de fonts

                                            • Nivells de fonts (tipologia actual):

                                              • Fonts d'accés personal

                                              • testimonis

                                              • documents

                                              • Fonts d'accés digital

                                              • els portals

                                              • les webs

                                              • de personalitat identificable

                                              • de personalitat no identificable

                                              • els buscadors

                                              • genèrics (servei ampli)

                                              • d'ús comercial (restrictius)

                                              • especialitzats (mynews/ micanoa/etc…)

                                              • els enllaços (links)

                                              • genèrics

                                              • d'ús comercial

                                              • les llistes de debat

                                              • especialitzades (red iris/ periodistes/ periodisme cívic/ periodisme invest/ enredando/…)

                                              • genèriques

                                              • Escenaris on cercar fonts:

                                                • centres oficials

                                                • centres econòmics

                                                • centres polítics

                                                • centres socials

                                                • centres esportius

                                                • centres de col·lectius minoritaris

                                                • centres de recepció espontània

                                                • cerca electrònica continuada

                                                • detecció de nous protagonistes socials

                                                Gestió de les fonts

                                                Agenda de MCM

                                                Agenda de secció

                                                Agenda pròpia

                                                Política de gestió amb fonts

                                                Pactes personals

                                                Pactes del MCM

                                                gatekeepers superiors

                                                Pacte de fiabilitat

                                                Triangulació

                                                TEMA 4. 2ª PART El procès de la Producció Periodística

                                                Tota producció periodística se sosté en la típica organització industrial capitalista: Per fer un producte cal tenir uns materials primaris, que s'elaboren i es distribueixen.

                                                Fases de la producció periodística.

                                                La base preparatòria

                                                La cerca

                                                Selecció

                                                Inclusió / exclusió

                                                Jerarquització

                                                1.La base preparatòria passa per:

                                                1.1.Crear una organització editora

                                                1.2.Dissenyar un model en funció d'un públic i d'uns objectius

                                                1.3.Crear un equip redaccional

                                                1.4.Crear una infrastructura tècnica i administrativa

                                                1.5.Definir un cronograma (horari) i una paginació (diaris/revistes) / escaleta (ràdio i tv)/ guió (periodisme digital)

                                                En resum: cal tenir una bona organització per poder sortir a buscar notícies.

                                                2.Organitzar la cerca

                                                La redacció organitza:

                                                2.1.Una xarxa de fonts

                                                2.2.Assenyala uns escenaris

                                                2.3.Prioritza la cerca d'uns temes en funció del model, del públic i dels objectius

                                                2.4.Organitza la gent per seccions i temes

                                                En resum: comencem a buscar notícies. Quantes més, millor.

                                                3.Selecció

                                                Tres fases de treball per buscar notícies:

                                                3.1.Agenda de previsions

                                                3.1.1.Agenda del periodista

                                                3.1.1.1.Rodes de premsa

                                                3.1.1.2.Periodisme d'investigació

                                                3.1.1.3.Notícies espontànies

                                                3.1.2.Agenda de la secció

                                                3.1.2.1.Convocatòries generals

                                                3.1.2.2.Propostes de la gent

                                                3.1.2.3.Temes propis del mitjà

                                                3.1.3.Agenda del diari

                                                3.1.3.1.Temes de conflictes superiors

                                                3.1.3.2.Temes propis del del mitjà

                                                3.1.3.3.Temes pensats des de l'staff

                                                3.2.Fets no previstos

                                                3.2.1.Convencionals (accidents de circulació, crims, escàndols…)

                                                3.2.2.Extraordinaris (catàstrofes, escàndols de magnitud…)

                                                En resum: cal portar a la redacció centenars o milers de notícies possiblement vàlides per a ser publicades o emeses.

                                                4.Inclusió i exclusió

                                                A mig procés cal prendre decisions: unes notícies quedaran sobre la taula i unes altres saltaran.

                                                4.1.Quedaran:

                                                4.1.1.Notícies vives

                                                4.1.2.Notícies d'impacte

                                                4.1.3.Notícies clarament idònies per al nostre model

                                                4.1.4.Notícies en desenvolupament

                                                4.1.5.Notícies confirmades

                                                4.1.6.Notícies amb elements iconogràfics (imatges, infogràfics, veus, etc.)

                                                4.1.7.Notícies enriquides per altres MCM (TV, ràdio o digitalisme)

                                                4.2.Saltaran:

                                                4.2.1.Notícies mortes

                                                4.2.2.Notícies de baix impacte

                                                4.2.3.Notícies alienes al model

                                                4.2.4.Notícies sense possible seguiment

                                                4.2.5.Notícies no confirmades

                                                4.2.6.Notícies sense elements iconogràfics

                                                4.2.7.Notícies sense impacte en altres MCM

                                                En resum: En aquesta fase passem de tenir dues mil notícies a quedar-nos amb una desena part (200)

                                                5.Jerarquització.

                                                Jerarquitzar és ordenar. Prioritzar. Dir què va a cada pàgina, en quin ordre i en quin espai.

                                                Dir què va a portada.

                                                Jerarquitzar és la fase final de la presa de decisions.

                                                DESENVOLUPAMENT DEL CRONOGRAMA D'UN DIARI TIPUS

                                                1. La base preparatòria (permanent)

                                                !

                                                2.La organització de la cerca (permanent, però revisable)

                                                !

                                                3.Selecció (24 x 24 h.)

                                                !

                                                4.Inclusió / exclusió (de 12 a 20 h.)

                                                !

                                                5. Jerarquització (de 16 a 22 h.)


                                                INTERVENCIÓ DELS GATEKEEPERS SEGONS LES FASES

                                                Fase Gatekeepers

                                                1.La base preparatòria

                                                Empresari i director del MCM

                                                2. La cerca

                                                Director i periodistes

                                                3. Selecció

                                                Periodistes

                                                4. Inclusió / exclusió

                                                Staff, caps de secció i redactors-cap

                                                5. Jerarquit-zació

                                                Staff

                                                Tema 5

                                                Organització de l'empresa

                                                Consell d'administració

                                                Direcció del mitjà

                                                Comissions intermitjes

                                                (d'estudis periodístics)

                                                (d'estudis comercials)

                                                Organització del periòdic.

                                                Nivell staff directors i sotsdirectors: conflictes superiors, portada i opinió.

                                                Organitzen la producció.

                                                Trien els càrrecs d'àmbits.

                                                Són els caps de personal.

                                                Són persones de la confiança de l'empresa.

                                                Formen part de consells empresarials (no tots)

                                                Disposen els recursos.

                                                Debaten temes fronterers.

                                                Negocien amb els grans sectors i personatges.

                                                Organitzen la producció:

                                                . organitzen horaris

                                                . organitzen els recursos

                                                Pacten amb altres organismes i organitzacions (TV i d'altres MCM)

                                                Controlen la producció dels grans àmbits.

                                                Nivell redactors en cap i caps de secció: conflictes menors.

                                                Organitzen la feina d'àmbits i seccions.

                                                Organitzen horaris d'àmbits i seccions.

                                                Manen sobre els equips temàtics seccionals.

                                                Controlen la producció de les persones concretes.

                                                Persones concretes: periodistes

                                                . Periodistes redaccionals (interior).

                                                . especialista.

                                                . generalista de recolzament.

                                                . d'edició i tancament.

                                                . Periodistes reporters (exterior).

                                                . especialista.

                                                . Dinàmica:

                                                . acreditació

                                                . ronda

                                                . camarilla

                                                . pactes

                                                . fonts i triangulacions

                                                . agendes pròpies

                                                . Periodistes corresponsals

                                                . d'àmbit (NNUU, diplomàtic, etc)

                                                . d'àmbit geogràfic (regió, població, país)

                                                . Col·laboradors

                                                . especialitzats (sanitat, medi ambient, etc)

                                                . becaris (futurs periodistes)

                                                Dinàmica de les interrelacions interredaccionals.

                                                L'Staff prepara l'edició del dia en funció de:

                                                . les previsions pròpies

                                                . les previsions alienes

                                                . temes oberts

                                                . notícies en evolució

                                                Els RC i els CS:

                                                . mantenen les agendes d'àmbits i seccions.

                                                . organitzen la tasca de seguiment

                                                . assignen temes

                                                . fan el seguiment

                                                . informen a l'staff

                                                . editen

                                                . tanquen

                                                . tornen a preparar el diari del dia següent

                                                Dinàmica de les relacions amb els altres estaments del Mitjà.

                                                L'Staff es reuneix amb d'altres estaments del MCM.

                                                . amb l'editor

                                                . amb el gerent

                                                . amb els publicitaris

                                                . amb promoció

                                                . comitè mixt (periodistes i promotors): EPC

                                                . amb els caps tècnics

                                                . importància de la tecnostructura

                                                La interferència de la Societat:

                                                CIC, Cartes director, Internet, Publicitat,

                                                LES RELACIONS AMB EL PERSONAL

                                                . Objectius clars:

                                                . què fem

                                                . a qui ens dirigim

                                                . cap a on anem

                                                . Política de noves idees.

                                                . cal fer participar a la gent

                                                . cal obrir-se a la gent

                                                . Política clara de promoció de personal.

                                                . la gent té dret a saber com pot arribar a ascendir

                                                . la gent té dret a saber per què no l'ascendim

                                                . la gent té dret a saber per què no la tenim en compte

                                                . els directors han de parlar sovint amb les persones

                                                . cal que un gatekeeper sigui el punt de referència per al personal

                                                . Política de participació en la presa de decisions.

                                                . comitès professionals

                                                . comitès sindicals

                                                . reunions d'estudi

                                                . reunions de full en blanc

                                                . Política de premis

                                                . els viatges promocionals

                                                . els premis d'estudis

                                                . els incentius a gent sense càrrec

                                                . els incentius per objectius

                                                TEMA 6

                                                POLíTIQUES I ESTRATÈGIES PERIODíSTIQUES.

                                                Introducció: Tota empresa periodística ha de dissenyar una estratègia per assolir els objectius (obtenir notícies, vendre producte, obtenir prestigi)

                                                Aquesta estratègia s'ha de sostenir en una política de personal (recursos humans) que potenciï el valor de l'equip, sumi esforços i generi dinàmiques enriquidores.

                                                L'estratègia busca situar als periodistes en els escenaris i els àmbits adients, el moment oportú i el dia adequat.

                                                PRINCIPIS DE LA DIRECCIÓ D'EQUIPS

                                                Principi general: s'ha de conèixer a la gent del nostre equip per poder dirigir-lo.

                                                Principi complementari: la gent s'ha de sentir a gust en el treball.

                                                Conseqüència: hem de crear un ambient de treball que generi corresponsabilitat, complicitat, fidelitat i creativitat.

                                                Bases:

                                                • La gent del nostre equip ha de ser consultada

                                                • La gent ha de ser escoltada

                                                • La gent ha de saber que pot opinar sense coaccions

                                                • La gent ha de tenir accés directe als seus dirigents empresarials

                                                • La gent ha de saber els criteris per promocionar-se

                                                • La gent ha de saber perquè se li castiga o discrimina

                                                • La gent ha de tenir un ambient físic còmode

                                                • La gent ha de tenir accés al reciclatge professional

                                                • La gent ha de saber perquè li canvien els directius

                                                • La gent té dret a ser consultada sobre canvis en el producte

                                                • En resum: un bon producte sols podrà ser realitzat per gent que se sent partícip i és tractada a través de criteris objectius i no arbitraris.

                                                • Més elements reflexius en el meu llibre (Cómo se fabrican las noticias, pàgina 101 endavant).

                                                • Escenaris i àmbits periodístics

                                                • (En funció del mitjà).

                                                • La disposició dels periodistes en la trama d'escenaris i àmbits periodístics ha de seguir una conseqüència lògica.

                                                • Les persones interessades en treballar fora de la sala de redacció (vulgarment: carrer) no poden ser destinades a treballar sols en la taula.

                                                • Les persones sense coneixements profunds d'idiomes no poden ser corresponsals a l'estranger.

                                                • Les persones impressionables no seran destinades a la secció de successos.

                                                • Les persones amb relacions familiars amb l'alcaldia ni poden cobrir la informació municipal, al menys inicialment.

                                                • Els periodistes que militen en un partit estan, inicialment, desqualificats per informar-nos-en.

                                                • Tot això són exemples simples de casos evidents. Alguns son casos reals.

                                                • Disseny d'una estratègia democratitzant.

                                                • Els estatuts de redacció (www.periodistes.org)

                                                • Eina creada per CCOO, UAB, UGT i Col·legi de Periodistes a principis dels 90 per dotar d'un marc de relacions participatives i democràtiques entre redaccions i empresa.

                                                • Elements de valor:

                                                  • Els periodistes tenen reconegut el dret a l'assemblea professional per opinar sobre la marxa del producte

                                                  • Els periodistes tenen dret a publicar una editorial pròpia si discrepen del de l'empresa (cas concret: La Guerra del Golf, 1991; la “guerra digital”, 1996)

                                                  • Els periodistes tenen dret a manifestar-se sobre els nomenaments empresarials

                                                  • Els periodistes tenen dret a la clàusula de consciència

                                                  • Els periodistes tenen dret a silenciar les fonts

                                                  • Etc.

                                                  Fins ara tenen Estatut de Redacció: El País, El Periódico de Cat, La Vanguardia, TV3… i per supost, els grans diaris del món capitalista.

                                                  Amb aquesta eina els periodistes assoleixen el repte del document Principios Internacionales de ética profesional del periodismo de la UNESCO, (París, 1983) que proposa la participació activa dels periodistes en la presa de decisions.

                                                  . Els comitès professionals.

                                                  Són una conseqüència lògica de l'Estatut de Redacció. És l'òrgan de debat permanent de la redacció sobre temes professionals. Recentment el comitè d'El periódico de Catalunya va sotmetre a votació a l'assemblea de redacció el nomenament del nou director adjunt i el 75% de la gent el va rebutjar. L'empresa, recordem-m'ho, no té obligació d'acceptar aquesta decisió, però segur que la tindrà en compte.

                                                  Els sindicats.

                                                  Òrgans de debat socio-laboral. Hi ha una clara relació directa entre nivells salarials i consolidació dels sindicats dins de l'empresa.

                                                  És un contrapès a les decisions empresarials, però no té el caràcter professional dels anteriors òrgans.

                                                  . Els consells corporatius.

                                                  Eines de participació professional per vigilar el respecte dels codis deontològics o de les normatives internes del sector.

                                                  A Catalunya disposem del Consell de la Informació de Catalunya, creat pel Col·legi de Periodistes. S'ha constituït en un contrapès d'algunes decisions empresarials. El cas més digne d'estudi és el presentat per un grup d'estudiants de la UAB sobre els fets del 12 d'octubre de 199x al barri de Sants.

                                                  Un altre organisme, aquest depenent del Parlament, és el CAC (Consell de l'àudio-visual de Catalunya), de recent creació i encara sense avaluar.

                                                  . Els consells ciutadans.

                                                  Parlem dels consells d'usuaris, principalment de TV, però que poden incidir sobre d'altres MCM.

                                                  Podem inscriure en aquest àmbit de debat diferents col·lectius ciutadans que s'autoconstitueixen quan els Mitjans transgredeixen la lògica i necessària independència professional.

                                                  Hi ha resposta social a través de butlletins com ara Contrainfos, etc.