África

Geografía africana. Canal de Suez. Península de Sinaí. Desiero del Sahara. Dakar. Pirámides. Valle del Rift. Río Nilo

  • Enviado por: Pau
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad
publicidad

Índex

1. EL CANAL DE SUEZ 3

2. LA PENÍNSULA DEL SINAÍ 5

3. DESERT DEL SAHARA 6

4. DAKAR 8

5. VALL DEL RIFT 9

6. EL RIU NIL 10

7. PIRÀMIDES 11

8. EL LLAC VICTÒRIA 12

9. EXTRES 13

1. EL CANAL DE SUEZ

El Canal de Suez és una via artificial de navegació que uneix el mar Mediterrani amb el mar Roig. Es una construcció molt important ja que permet reduir la ruta de comerç, evitant haver de rodejar tot el continent Africà.El trajecte dura entre 11 i 16 hores i la seva longitud és de 163 km.

La construcció del Canal es va iniciar al 1858 per l’empresa Ferdinal Lesseps, un milió i mig d’egipcis van participar en la construcció amb màquines especialment dissenyades, i uns 125.000 van morir, majoritàriament de còlera.

És va inaugurar al 1869; (per la ocasió un compositor italià Giuseppe Verdi,va composar per encàrrec la òpera Aida), però el primer vaixell en travessar per el canal, va ésser el de la emperadriu Eugenia de Montijo, el 27 de gener de 1867.

Al principi, Egipte tenia el 44% de les accions del canal i els francesos la resta, però el Pachà d’Egipte a causa de deutes externs, va haver de posar a la venda part de les accions, Anglaterra les va comprar per tal de dominar el comerç de la india.

El Canal va ser controlat per Nasserfins que va haver de tancar a causa de la Guerra dels sis dies, fins al 1974, i ha estat obert fins els nostres dies.

1.1 MÉS INFORMACIÓ:

Giuseppe Fortunino Francesco Verdi: Roncole, 10 d'octubre de 1813 - Milà, 27 de gener de 1901, va ser un compositor d'òpera italià.

Òpera Aida : Va ser estrenada el gener del 1871, però el públic no la va poder veure fins el 24 de desembre, a causa de la Guerra Francoprussiana. Aquesta òpera continua essent un clàssic dels repertoris operístics.

Gamal Abdel Nasser (1918-1970), president d’Egipte.

Eugenia de MontijoGranada, 5 de maigde 1826 - Madrid, 11 de juliolde1920, va ser emperadriu consort de França i esposa de Napoleó III.

La Guerra dels Sis Dies: En ella combatien Israel i els seus veïns àrabs. Va tenir lloc entre el 5 i el 10 de juny de 1967, i va ser deguda principalment a causa de dos factors: el moviment de tropes egípcies en la península del Sinaí i el bloqueig egipci dels estrets de Tiràn.

Les rutes comercials, quan encara

no s’havia construït el canal,

havien de rodejar tot el continent

Africà per arribar a la India ( fletxa

Vermella).

Actualment, gracies al canal

s’ha reduït la ruta de comerç, i es

pot arribar a la india pel mar Roig,

sense necessitat de rodejar el

continent (fletxa blava).





2. LA PENÍNSULA DEL SINAÍ

El Sinaí és una península en forma de triangle, limita al nord amb la Mar Mediterrània; a l'oest amb l'istmede Suez (que la uneix a l'Àfrica i pel qual passa el Canal de Suez); a l'est amb la frontera entre Egipte i Israel; i al sud amb el mar Roig.

Políticament la península pertany a Egipte i la majoria de la població està formada per beduins.

Podem diferenciar dues parts: el desert sorrenc al nord, i les muntanyes del sud, amb cims que superen els 2.000 m; les muntanyes més importants són el Djebel Katarina i el Mont Sinaí, la muntanya on, segons l'Antic Testament, Moisès va rebre les Taules de la Llei amb els Deu Manaments.

2.1 MÉS INFORMACIÓ:

Istme:estrenyiment de terra que uneix a través de la mar dos continents o una península amb un continent.

beduins:Tribu nord africana, són nòmades.

Deu manaments:són un conjunt de lleis religioses i morals en el judaisme i el cristianisme. Segons la Bíblia, Déu va revelar els Deu Manaments a Moisès en el Mont Sinaí, després de la fugida del poble d'Israel.

Península del Sinaí

3. DESERT DEL SAHARA:

El Sàhara és un desert de tipus tropical a l'Àfrica del Nord. És el desert més gran del món. El nom de Sàhara ve de la traducció àrab “Sahra” que vol dir “desert de sorra.”

El desert s’extén per el territori dels següents països: Sàhara Occidental, Marroc, Argèlia, Tunísia, Llívia, Egipte, Sudan, Txad, Níger, Mali i Mauritània.

Per la seva situació i en general la baixa altitud s'enregistren les més elevades temperatures. A vegades, en mig de tanta sequedat, es troben alguns oasisamb aigua.

Per la manca de vegetació i nuvolositat la diferència de temperatura entre el dia i la nit és molt alta i a l' hivern hi pot haver lleugeres glaçades nocturnes.

Tradicionalment el Sàhara ha estat una barrera entre els pobles mediterranis i els subsaharians de difícil de franquejar (tant per als homes com per animals i plantes).

Modernament l'explotació petrolífera i minera al Sàhara Occidental ha permès una relativa expansió econòmica. Molts països de la zona, però, anticipant-se a la fi de les reserves petrolíferes han diversificat l'economia cap el sector serveis inversions financers i turisme sobretot.

Els habitants originaris del Sàhara són els berbersi els Saharauis.

3.1 MÉS INFORMACIÓ:

Oasis:és una àrea de vegetació isolada en un desert, que normalment circumda una font d'aigua subterrània que pot emergir o no a la superfície.

Berbers: són un poble del nord de l'Àfrica de raça mediterrànida . El seu nom prové del mateix origen que bàrbar, mot donat pels àrabs, però ells s’anomenen amazigh, persona lliure.



Extensió del desert del Sàhara.

























Oasis a Llíbia, Sahara.



4. DAKAR

Dakar és la capital i la ciutat més gran de Senegal, està situada a la península del cap Verd, a la costa atlàntica d’Àfrica.

La ciutat va ser el major centre de tràfic d’esclaus cap a Amèrica, actualment es coneguda mundialment per ser el punt l’arribada del ral·li Dakar.

El ral·li Dakar és una competició anual de ral·li que es disputa les primeres setmanes de gener i es considerat el ral·li més du del món. La inscripció és lliure.

Sempre es surt des d’una ciutat Europea, aquest any es sortiria des de Lisboa, tot i que sembla ser que potser es suspèn el ral·li aquest any.

El terreny varia considerablement, travessant zones de sorra, roques, fang i vegetació.

La prova va ser fundada al 1979, després de que un pilot, Thierry Sabinees perdés pel desert i consideres al tornar, que la seva experiència era digna de ser reproduïda en un ral·li. Al principi, començà sent una aventura, sense organització ni regles, però la gent s’ho va començar a prendre més seriosament i ha evolucionat fins a convertir-se en un gran desplegament tecnològic. Un esport contemplat mundialment.

3.1 MÉS INFORMACIÓ:

Thierry Sabine: juny 1949 - 14 gener 1986, corredor de motos francès i fundador del ral·li Dakar.

Llocs d’interès turístic de la ciutat de Dakar:Els grans mercats, la Gran Mesquita (construïda l'any 1964), L'illa de Gorée , el Museu de la Cultura Africana Occidental, passejades per les platges i penya-segats circumdants, i el Parc Hann, on es troba el Zoo del Senegal.

5. VALL DEL RIFT:

La Vall del Rift és una gran fractura geològica. Tot i que generalment es parla d’aquesta vall per referir-nos a la part africana, (de Djibouti a Moçambic), cal tenir en compte que el Mar Roig i la Vall del Jordà també en formen part. La Vall és mundialment coneguda, per haver-s’hi trobat restes dels nostres avantpassats, dels primers humans que van existir a la Terra, els Australopithecus.

Va començar a formar-se fa uns 30 milions d’anys al sud-est d’Àfrica, a Olduvai, i actualment segueix creixent, tant en amplada com en llargada, els constants terratrèmols i emersions de lava contribueixen a aquest creixement.

El trencament del continent africà és el responsable del fet que a l'est del continent el clima sigui més sec que a l'oest. Això va fer que en aquesta part d’Àfrica apareguessin primer la sabana i els micos locals, que fins llavors vivien a les branques dels arbres, i es fessin terrestres, donant lloc als primers homínids. La gran esquerda ha deixat al descobert cents de metres d’estratsgeològics, cosa que ha permès un gran coneixement dels fòssilsi la història geològica.

La Vall, té en el seu territori la major elevació d’Àfrica, el volcà Kilimanjaro, i alguns dels majors llacs africans: el Turkana, el Tanganyika i el Malawi.

En algun moment, la Vall s’inundarà d’aigua, amb això, l'Àfrica es dividirà en dos continents i donarà lloc a un nou oceà.

5.1 MÉS INFORMACIÓ

Estrat:és una capa de roca o sòl amb unes característiques pròpies que la distingeixen de les capes adjacents.

Fòssil:és la resta d'un ésser viu o de la seva activitat biològica, el qual després de mort, per diversos motius, s'ha sedimentat i conservat fins els nostres dies.



6. EL RIU NIL:

El riu Nil està situat al nord-est d’Àfrica, es diu que neix en el llac Victòria.

La paraula “Nil” ve de la paraula grega “Neilos”, que vol dir «Vall del riu».

Aquest riu ha estat potser, el més important per Egipte, una font de vida, Egipte és un do del Nil.

El riu creix des de la primavera fins al setembre. La zona que queda inundada, quan es retira l’aigua, queda coberta per un fang negre (llim) que fertilitza els camps de conreu, i per tant proporciona aliment, el principal per a la vida.

Antigament, però, les crescudes del riu plantejaven problemes, amb la pujada de l’aigua, part de la terra quedava arrasada per la inundació i la resta restava àrida. I amb la baixada també hi havia problemes ja que quedaven mosquits (que contagiaven la malària), hipopòtams, cocodrils perillosos... per això van haver de controlar les crescudes, i ho van fer gracies a dics i canals, emmagatzemaven aigua i la redistribuïen, així van ampliar la zona conreable i va augmentar la producció agrícola.

Per construir aquests, van desenvolupar el càlcul i la geometria i van establir un calendari de control de crescudes. Això els va fer la civilització més desenvolupada de la època.

El Nil tenia a més una funció bàsica, va permetre el comerç marítim entre els pobles i es varen construir grans ciutats al seu voltant.



7. PIRÀMIDES:

Des de temps antic els egipcis creien en una vida després de la mort, la vida d’ultratomba, per que l’anima dels faraons pogués restar lliure per sempre, s’havia de conservar el cos, i per fer-ho varen construir unes immenses tombes anomenades piràmides que protegien el cos de profanacions.

Les tombes tenien dues funcions bàsiques, la protecció del cos i el fer saber al poble el poder del faraó també després de la mort. Per això tenien dues característiques molt importants:

  • La monumentalitat: vol dir que les piràmides eren eternes, grans, resistents i luxoses. Estaven construïdes amb grans blocs de pedra.
  • La convencionalitat: vol dir que les obres no canvien.

Hi ha una teoria sobre la construcció de les piràmides, perquè una de les preguntes que la gent es feia és: com pot ser que mancats de recursos tecnològics, podien transportar pedres tan grans per a construir les piràmides? Aquesta teoria diu: les piràmides es construïen prop de les canteres, i si això no era possible eren transportades pel mar d’altres llocs. Un cop es tenien les pedres, (es suposa que coneixien la roda) amb carros molt simples (roda i base de fusta) les transportaven fins al lloc adient, i si no tenien els anomenats materials, ho portaven entre tots a pes.

Hi ha unes piràmides a destacar, la de Kheops, Kefren, Micerí, a Gizeh. Les quals formen la setena meravella. Kheops va ser construïda pel mateix rei d’aquest nom, i és la més gran de les tres piràmides, la segueix Kefren, qui va ser el seu fill, i per últim al més petita, la de Micerí construïda pel rei del mateix nom, fill de Kefren i nét de Kheops.



8. EL LLAC VICTÒRIA:

El llac Victòria és el llac més gran del continent Africà, està situat entre Tanzania, Uganda i Kenya. I es el segon llac d’aigua dolça amb més extensió del món.

El primer europeu en arribar al llac va ser l’explorador britànic John Speke, i li va posar el nom de Victòria en honor a la seva reina.

En la seva zona litoral, molt poblada, es localitzen importants nuclis urbans: Entebbe, a Uganda, Kisumu, a Kenya, y Mwanza aTanzania. El llac és utilitzat intensament per al tràfic, la pesca i el turisme.

Han hagut dos problemes ecològics importants:

L’any 1950 es va intentar introduir la Perca del Nil al llac, però l’únic resultat obtingut va ser l’extinció de més de 200 espècies, ja que aquest peix se les a menjat.

L’altre problema va ser el del Jacint Aquàtic, una planta molt abundant que va arribar a cobrir el 90% de la costa d’Uganda. Es va solucionar gràcies a la introducció d’un insecte que s’alimenta d’aquesta planta.

8.1 MÉS INFORMACIÓ:

John Speke: 4 de maig de 1827 - el 15 de setembre de 1864, va ser un oficial de l’exèrcit Britànic indi que va fer tres viatges a Àfrica (entre 1857 i 1858) en busca de les fonts del riu Nil, i va apuntar que el llac Victòria n’era l’origen.



9. EXTRES:

Part de les imatges d’aquest treball són fotografies tretes per la pròpia autora.

Algunes de les webs d’on s’ha extret la informació són:

www.antropos.galeon.com

www.msn.com/encyclopedia

www.geocities.com

www.wikipedia.org

www.practiciencia.com

També s’ha usat un diccionari.