Adquisició del lenguatge

Intervenció logopèdica precoç. Interaccions. Consolidacó. Desenvolupament infantil. Valoraciò. Diagnóstic. Trastorns. Tipus. Vigotski

  • Enviado por: Ayudita
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad
publicidad

2. ESTADIS EVOLUTIUS EN L'ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

Per entendre l'adquisició del llenguatge, s'ha d'entendre un procés afectiu i psicològic que conté tres punts:

  • com el nen estableix els primers vincles afectius i emocionals

  • quin és el bagatge i les competències del nen al néixer

  • l'organització del seu pensament i la dinàmica psicològica

També s'ha de tenir en compte els aspectes bàsics de la persona:

  • relacions i interacció

  • competència-bagatge

  • com funciona la persona mentalment i psicològicament

  • Si tot això no es dona be, és difícil que el nen desenvolupi el llenguatge.

    En aquestes edats es parla de retard en l'adquisició del llenguatge perquè encara estan en plena fase d'adquisició. Encara no podem parlar de trastorns.

    És important l'etapa de les primeres interaccions i relacions, ja que elles centraran la base per consolidar els aspectes de l'adquisició del llenguatge.

    2.1 De les primeres interaccions a les primeres paraules

    • reaccions d'orientació al so: molt aviat reacciona buscant la font sonora amb el cap. La veu materna te una gran vinculació

    • contacte ocular: sincronitza les emissions vocals de la mare amb la seva visió

    • somriure: els primers somriures són fisiològics, per a benestar propi, es parla d'un somriure audiògen que respon a un estímul intern. A partir de les 6 setmanes/3 mesos el somriure ja és causat per estímuls externs. Acaba essent intencionat a aquests estímuls

    • atén a les converses: es dona a partir dels 1'9/4'8 mesos

    • produccions sonores: inicialment són d'estats fisiològics interns però es transformen a intencionalitat per la resposta de la mare, que repeteix amb intenció, marca l'origen de la comunicació

    • fa rialles: a partir dels 3/5'5 mesos

    • modulacions sonores: va donant sentit al que sent i veu

    • balboteig rudimentari (3/8 m): els crits disminueixen i comença el balboteig. Es rudimentari perquè inclou sons amb paràmetres aguts i greus, que expressen la capacitat del nen per jugar. Cap al 6é mes apareixen les primeres combinacions consonant/vocal

    • capacitats acomodatives: paral·lelament es va acomodant, estableix contacte ocular amb la persona

    • somriure, iniciador del joc social (4 m): es dona atenció selectiva conjunta que es quan la mare i el nen sostenen conjuntament la mirada en un mateix objecte

    • balboteig canònic (5/10 m): reeduplicació de consonant/vocal (patatapatatapa...), no hi ha paraula encara

    • busca objectes: comença a entendre que un objecte pot estar amagat quan abans desapareixia. Comença a pensar que encara que no ho vegi, segueix essent-hi. Comença a utilitzar gestos no indicatius

    • “mama” o “papa” no específics: pot començar a entendre mama i papa. Entra en la fase d'associar paraules amb l'objecte

    • estranyesa, diferenciació: als 8 mesos comença a estranyar la mare. Es reconeix al mirall, cosa que marca l'inici de la formació de la identitat del nen

    • compren una prohibició

    • coneix el seu nom

    • combina sons consonàntics: comença a dir paraules de dos síl·labes sense sentit que enllaça amb el balboteig mixt

    • balboteig mixt: el nen comença a dir papa i mama, comença a dir paraules amb sentit, barrejant-les amb el joc de paraules sense sentit

    • repeteix sons del seu voltant (10 m)

    • comprèn algunes paraules: progressivament comprèn paraules de la seva activitat quotidiana

    • discrimina i produeix fonemes, vocals i consonants de la seva llengua materna. El balboteig passa a tenir valor lingüístic

    Per valorar si hi ha algun problema que pugui afectar al desenvolupament del llenguatge, podem observar si es donen 2 o 3 de les següents característiques:

    • plors persistents

    • no participa en el diàleg d'interacció

    • no s'observen signes d'intencionalitat comunicativa

    • no s'observa una franja de joc vocàlic pròpia del balboteig

    • no es veuen signes d'imitacions de sons

    • quan no hi ha intencionalitat en les vocalitzacions

    2.2 De les primeres paraules al llenguatge pròpiament dit. Consolidació del llenguatge

    • Adquisició del vocabulari

    Catherine NELSON va realitzar un estudi sobre l'adquisició del vocabulari. Va estudiar les 50 primeres paraules d'un grup de nens que va dividir en dos subgrups:

    • grup referencial: paraules referents respecte objectes (noms propis)

    • grup expressiu: paraules que es refereixen a consignes socials (hola, adéu, mira, aquí...), en definitiva, comunicar desitjos. Aquest grup va ser el que tenia menys vocabulari

    • Inici de la frase (30/40 paraules) 18-24 mesos

    El nen comença a ajuntar paraules que es tanca als 3 anys amb el llenguatge pròpiament dit.

    Variacions de la normalitat: oscil·lacions en el temps que es poden observar amb les escales evolutives relatives de l'edat d'adquisició del llenguatge que correspondrien a la normalitat. Les variacions apareixen sempre però durant aquesta etapa és quan es donen més.

    Comprensió verbal: entendre el llenguatge

    Comprensió simbòlica: jugar sense llenguatge (joc simbòlic)

    Edat

    Desenvolupament del llenguatge

    0-1 ½ mesos

    El seu llenguatge és el plor (gana, espant, dolor, coratge). Va acompanyat de certes reaccions motrius.

    2 mesos

    No només hi ha el plor, sinó també balboteig i somriures (no riures).

    3-4 mesos

    Juga amb els sons del seu llenguatge, es diverteix fent sons.

    5-8 mesos

    Sons consonàntics (gorgoteigs), es barregen i expressen emocions com alegria i enuig (gggg).

    9 mesos

    Imitació dels sons del llenguatge. Comença a entendre paraules (no i el seu nom).

    10-14 mesos

    Llenguatge expressiu que es divideix:

    • gestos socials: dir adéu, apuntar o donar els braços

    • discurs lingüístic: utilitzen l'holofrase

    • gestos representatius: assenyalen el que volen, sent una comunicació més complexa. Demanen menjar o aigua, apunten amb el dit...

    • gestos simbòlics: ja reconeixen les imatges guardades a la memòria. Formen imatges mentals (ja no juguen amb l'assaig i l'error sinó que ho preveuen a la seva ment).

  • marc referencial teòric sobre aspectes del desenvolupament infantil i adquisició del llenguatge

  • Quadre 1

    Durant la vida del nen hi ha èpoques especifiques en que es dona una reorganització de l'estructura psicològica. SPITZ parla d'organitzadors psicològics:

    • somriure: un del primers. El fenomen de la resposta del somriure no només es indicador d'un afecte sinó que es una manera d'organitzar els primers processos del pensament. Suposa una discriminació perceptiva i un investiment (donar sentit) relacional evolucionat

    • l'angoixa del vuitè mes: indiferència als acompanyants, diferencia la mare dels altres. S'espanta molt quan la seva mare no hi és, ja que per ell, desapareix. És un element de maduració, és bo que ho faci. És important la comunicació perquè el nen estableix relacions amb els altres que van i venen. Comencen les representacions mentals

    • al 15 mesos pot fer abstracció d'un rebuig i coneix la negació. Serveix per fonamentar la teoria de que un nen no comença a utilitzar les paraules de la seva pròpia identitat (jo, tu, ell, nen...) fins que ell no ha madurat intel·lectualment o psicològicament.

    Elements bàsics per adquirir el llenguatge

    • en els moments inicials, el nen s'expressa en moviments fetals

    • el naixement representa el primer contacte de comunicació real entre la mare i el nen

    • somriure (SPITZ)

    • al vuitè mes reconeix a la mare

    • reconeixement del nen per la fase del mirall (6-18 m.)

    • abstracció, objecte per agafar

    • una altra persona

    • reconeixement d'ell mateix

    • al final del primer any, comença a caminar, adquireix independència, autonomia, té necessitat d'utilitzar el llenguatge per comunicar-se

    • als 15 mesos compren no, el principi lingüístic per accedir al codi de la comunicació

    • als 18 mesos és l'inici de la funció simbòlica (PIAGET)

    • representació de la realitat mitjançant simbolisme

    • inici del joc

    • consolidació del llenguatge

    • al segon any usa el jo, identitat diferent de l'altre

    • als 30 mesos entren flexes morfosintàctics (tu)

  • valoració i diagnòstic dels retards i trastorns de llenguatge a la petita infantesa

  • Signes a valorar quan el nen te 3 anys i hi ha coses que no corresponen al desenvolupament global:

    • Respecte al llenguatge: no hi ha correlació amb els estadis de les taules de desenvolupament i persisteixen diferències amb el temps.

    • Respecte a l'expressió verbal: va endarrerit respecte a la normalitat.

    Expressió verbal

    • desfase en el procés d'adquisició verbal

    • absència de paraules amb significat

    • només produeix paraules aïllades

    • paraules incomprensibles no referides

    • parla ecolàlica

    • no uneix dos paraules

    • es comunica per gestos

    Escolta

    • dificultats en l'escolta

    • dificultats d'atenció

    Interacció

    • interacció alterada

    • conductes anòmales

    • hiperactivitat

    Intencionalitat

    • falta intencionalitat comunicativa

    Comprensió

    • problemes de comprensió perquè no emet signes verbals propis de l'edat

    • absència de joc simbòlic

    Quan es donen tres o quatre d'aquests ítems, són significat de que hi ha alguna cosa que no funciona correctament.

  • la intervenció en els trastorns de llenguatge a la petita infància

  • Concepte d'intervenció logopèdica. Consideracions i aspectes previs.

    La intervenció en aquestes edats no es pot entendre com a reeducació (alguna cosa que el nen ja té), ni com a educació (ensenyar), ni com a rehabilitació (alguna cosa alterada). El nen ha d'aprendre i se l'ha d'acompanyar amb el seu desenvolupament quan ell no ho pot fer sol, estimulant les seves possibilitats (les funcions preservades), facilitant tots els recursos necessaris mitjançant la metodologia adequada i amb els objectius previstos segons les dificultats del nen.

    • Habilitats (percepció/cognició) que faciliten els mecanismes de control d'aprenentatge, bàsiques per dur a terme la rehabilitació. Aquestes habilitats no estan desenvolupades amb els nens petits.

    • Procés evolutiu que correlaciona amb l'adquisició de processos lingüístics simultanis (semàntica, sintaxis...) que encara estan en fase de desenvolupament.

    • Entendre que el nen està en una època de desenvolupament psicoafectiu. Està consolidant etapes de creixement. Si el posem en una determinada situació es pot sentir incòmode. També saber que depèn de com s'apliquin certs treballs, es pot provocar la fixació del trastorn (per ex. amb la repetició)

    • Els nens a aquestes edats encara no han après a expressar el que senten amb el llenguatge, i poden tenir dificultats per organitzar el pensament.

    Actualment es parla més de model d'atenció logopèdica a afavorir, estimular... el que el nen pot fer a partir de la metodologia.

    Model: espai de treball vinculat al seu mitjà més pròxim, vinculant als pares, a partir d'activitats pròpies del nen, properes, del que configura el seu món. El model per excel·lència és doncs el centrat en el joc.

    S'ha d'intentar que sigui una metodologia funcional, que aprengui a fer servir el llenguatge dins interaccions comunicatives, a partir del que passa en aquest moment. Recau la importància en la relació, la interacció i el context.

    Quan es proposa la intervenció?

    La intervenció comença quan rebem la demanda, continua amb l'exploració, s'inaugura després de la valoració i s'acorda amb els pares el pla de treball.

    La intervenció es proposa quan, a partir de la valoració, l'exploració i el diagnòstic del llenguatge (fets a demanda de la família), podem afirmar que:

  • l'etiologia del trastorn/retard s'identifica com a afecció en funció del llenguatge

  • el trastorn/retard s'aparta suficientment dels estadis de la normalitat evolutiva

  • el nen per ell mateix no podrà consolidar el desenvolupament del llenguatge

  • el trastorn és susceptible d'un tractament per mitjà d'estratègies apropiades

  • Material

    • material simbòlic: nines, joguines...

    • material específic: fotografies, dibuixos, imatges...

    Avaluació

    L'avaluació és la recollida de dades per comprovar si l'evolució del nen i els mètodes seguits són els adequats fins a l'avaluació final, on es donarà l'alta. Avaluem l'evolució del nen com un procés d'intervenció.

    Característiques de l'avaluació:


    • continuada

    • periòdica

    cal anar-te acomodant

    a l'edat cronològica del nen


    • global: també necessitem informació del nen a casa, a l'escola, del pediatre...

    Es poden passar proves objectives, incorporar l'avaluació dins el procés de treball.

  • tipus d'intervenció: l'atenció centrada en el nen

  • Prevenció

    • prevenció primària: adopció de mesures encaminades a impedir que es succeeixin deficiències físiques, mentals i sensorials

    • prevenció secundària i terciària: impedir que quan les deficiències s'hagin produït, tinguin conseqüències físiques, psíquiques i socials negatives

    Detecció: detectar les causes que poden impedir l'evolució del llenguatge

    Podem intervenir per clarificar sospites de possibles problemes de llenguatge i avançar en el procés d'intervenció o no.

    Àmbits de la intervenció:

  • Escolar

    • escola bressol

    • escola ordinària

  • Clínic

    • pediatre ABS

    • infermeres pediàtriques

    • hospital

  • Social

    • assistentes socials del districte

    • residències (acollida de menors)

    • institucions que acullen famílies i nens no escolaritzats. Espai pensat per la relació nen-família.

    No intervenció

    Hi ha moltes consultes a aquestes edats (1'5 a 2'5 anys) que no són subjecte de rebre atenció. Normalment ens trobem amb uns pares massa preocupats, inquiets, insegurs i un nen dins les variants de normalitat. És important que tinguin el seu propi espai per explicar-los la situació del nen, que marxin amb tranquil·litat.

    Seguiment espaiat o control evolutiu

    En nens que s'escapen una mica de la normalitat cal fer un treball de seguiment o un control evolutiu. S'ha de seguir-lo sense tractament però amb la col·laboració de la família, se'ls explica que passa, se'ls assessora.

    Nens de risc amb el llenguatge dins els variants de la normalitat:

    • prematurs

    • otitis

    • fragilitat relació: tímids, insegurs...

    • lleugera immaduresa en l'evolució del llenguatge

    • quadres complexes

    • pares excessivament preocupats perquè hi ha antecedents familiars de risc (germans)

    • trastorn global i diagnòstic establert amb antelació (trastorn motriu)

    El seguiment a partir de 2 o 3 setmanes ja no és tractament

    Interacció pares-nen

    Els pares no només observen sinó que també participin.

    Intervenció centrada en el nen

    A partir del diagnòstic es detecta un trastorn del llenguatge subjecte a intervenció mitjançant estratègies centrades en la pròpia activitat del nen i la relació amb el logopeda. El nen te de 3 a 4 anys i els pares són uns observadors. A vegades es una continuació de la interacció pares-nen. Al nen se li ha d'explicar el que farem.

    Fases:

  • Fase inicial: es treballa la separació amb els pares. S'explica al nen que estarà sol. Pot ser que només duri una sessió o que s'allargui.

  • Fase de separació: tu has de veure que el nen és capaç per ell mateix d'estar sol. Aquest fet és una manifestació de la seva capacitat d'autonomia. El nen pot estar sol, separat dels pares, accepta que la seva mare estigui lluny. Ha de ser capaç de representar-se-la, pensar que està en un altre lloc. Es pot allargar.

  • Fase final: el nen es queda sol i tranquil i pot veure aspectes del llenguatge. 10 minuts abans d'acabar se'l pot fer anar a buscar els pares i que els expliqui el que ha fet.

  • Aspectes importants:

    • comunicació: és molt important ja que normalment són nens que es comuniquen jugant, sense llenguatge. Hem de saber trobar la seva forma de comunicació, que sovint passa pel joc o el dibuix. Hem de fer que el nen trobi satisfacció per comunicar-se, un mitjà per expressar el que pensa i sent. Establir el procés de comunicació és un objectiu previ que ens ha d'acompanyar en tot el procés d'intervenció

    • llenguatge: és el fil conductor del que el nen fa i del que pensa fer. Encara que no parli, si actua pensa. Amb la seva actuació pressuposem que pensa, si hi posem llenguatge elaborem el seu propi llenguatge. El nostre llenguatge és una eina de suport per l'activitat del nen. Aquest cas es refereix a nens que no usen el llenguatge per comunicar-se i nens amb un llenguatge desestructurat (tots dos com a molt de 3 anys). El nostre llenguatge facilita que ell tingui elements lingüístics per desenvolupar el seu llenguatge, per això, la nostra activitat ha de ser conjunta amb un espai que representi la realitat quotidiana del nen.

    Intervenció en grup

    Normalment amb 2 o 3 anys. Es planteja per:

    • facilitar la interacció de nen-nen

    • en una fase d'acabament d'un treball individual, per generalitzar el procés d'intervenció

    Metodologia: joc entre ells i l'especialista. Utilitzem el llenguatge per donar suport al que fan.

    Quadre 1 del dossier

    i 3 Llevant

    Aguado, G. El desarrollo del lenguaje del niño de 0 a 3 años. Madrid: Cepe. 75-97.

    Cooper, J. Mètodo para favorecer el desarrollo del lenguaje. Edit. Médi-tècnica. 15-19.

    Rondall, J. A. El desarrollo del lenguaje. Edit. Médica y técnica. 57-63.

    Teoria del llenguatge de Vigotski.

    1