Adolf Hitler

Historia universal. Dictadura. Nazismo alemán. Tercer Reich. Fuhrer

  • Enviado por: Marc
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 20 páginas
publicidad
cursos destacados
Iníciate en LOGIC PRO 9
Iníciate en LOGIC PRO 9
Vamos a ver de manera muy sencilla y en un breve paseo de poco más de una hora como funciona uno de los...
Ver más información

Graba audio con Apple Logic Pro 9
Graba audio con Apple Logic Pro 9
En este curso aprenderemos a realizar grabaciones de audio de calidad utilizando Apple Logic Pro 9. Exploraremos todo...
Ver más información

publicidad

Un jove anomenat Hitler

Adolf Hitler va néixer a Àustria el 20 d'abril del 1889, i va ser el quart fill del matrimoni entre Alois Hitler i Klara Pölzl. El verdader nom de Alois Hitler era Alois Schicklgruber, però per motius que es desconeixen es va canviar el cognom per Hitler. El pare de Adolf Hitler era inspector de duanes a Braunau (que esta situat a la frontera amb Babiera). Quant va néixer Adolf Hitler, la seva família i ell es van canviar de domicili, i van abandonar Branaun per anar a viure a una zona de boscos, i dos anys mes tard es van mudar cap a Passau (Babiera), fins que es va jubilar Alois Hitler. Desprès de jubilar-se el pare de Adolf Hitler va intentar posar amb explotació una granja que es va comprar en la vall de Traun (alta Àustria), però les coses no li van anar be, i a finals del 1898 es va comprar una casa a Leonding, prop de Linz.

El 3 de gener del 1903 va morir el pare de Adolf Hitler. La família de Adolf al morir el cap de família es van traslladar a la ciutat (a mitjans del 1905).

Al contrari que en la escola Primària Adolf Hitler va demostrar un rendiment mediocre en la Relaschule , aquell curs els professors van fer un pacte amb Adolf i l'hi van aprovar el curs a canvi de que abandones la escola, i Hitler va acceptar i va reanudar els estudis de quart curs en una ciutat veïna. Els resultats en la nova escola van ser pitjors que en la anterior i va donar per acabats els estudis en el estiu de 1905.

Els dos anys següents de la seva vida Hitler no va fer absolutament res i vivia a costa de la seva mare que el mimava.

El 1907 quant Adolf Hitler va fer els 18 anys va entrar en disposició de la herència paterna i va viatjar cap a la capital amb l'intenciò de matricular-se a la acadèmia de arts plàstiques. Però va suspendre l'examen d'ingrés i va decidir, per consell del director de la escola que seria arquitecte. Però per desgracia ell no tenia el suficient graduat escolar per a estudiar aquella professió i ho va deixar.

Quan la seva mare va morir, per culpa de un càncer de mama Adolf va anar a viure a casa de la seva mare una temporada, fins que a mitjans de febrer del 1908 es va traslladar a Viena. Hitler viva gràcies que enganyava als seus familiars i els i deia que encara estava estudiant arts plàstiques i aquests l'hi enviaven diners mensualment, la qual cosa el permetia viure còmodament. I per si això fos poc la germana de la seva mare l'hi enviava considerables quantitats de diners de amagat sense que ningú ho sabes.

Quant a Hitler se li van acabar els diners el 1909 es va traslladar cap al asil de pobres de Meiding ,durant aquella època Hitler intentava subsistir gràcies a donacions que li donava la gent del carrer, o venent dibuixos pel carrer però en això últim no va tenir gaire èxit ja que ell era molt tímid i per vendre els dibuixos es necessitava contactar amb la gent del carrer.

En el 1910 els tribunals de Viena van negar la herència paterna de Hitler que era de 25 corones a favor de la seva germana, però Hitler no va protestar molt ja que en aquella època va morir la seva Tia que l'hi va deixar 3800 corones de herència a Hitler.

En el 1913 Hitler es va mudar cap a Munic amb la excusa que ja no l'hi agradava Viena perquè era una barreja de pobles i de races, cosa que no l'hi agradava. Durant el primer any de estancia a Munic Hitler només treballava a treballs temporals i no agafava ni firmava cap contracte fix. Durant aquell temps Hitler va intentar estar al marge de la policia ja que el 1909,1910 i 1911 va ser cridat per anar al exercit, però ell si va negar i no i va anar.

El 1 de agost de 1914 estellava la primera guerra mundial, Hitler es va presentar voluntari per al exercit Bàvaro, i el van destinar al cos de reserva numero 16, per aquell temps Hitler tenia 25 anys.

Des de finals de l'octubre de 1914 i fins el 5 d'octubre de 1916 Hitler va estar combatent en el frent occidental, fins que va ser ferit, i desprès de la recuperació a Berlín va ser reincorporat a la unitat de reserva de l'exercit Muniques en el 5 de maig de 1917. Però va tornar a ser ferit el 14 de maig de 1918.

Durant la guerra Hitler va ser condecorat en nombroses ocasions: Creu de ferro de 2ª classe, per el seu comportament de valentia en la batalla de Wytschaete. En setembre de 1917 va ser condecorat amb la creu del mèrit militar de 3ª classe. I poc avanç de finalitzar la guerra en agost de 1918 va ser condecorat amb la creu de ferro de 1ª classe distinció poc freqüent tratan-se de un soldat.

El març de 1919 Hitler va tornar a la ciutat una mica desorientat ja que no sabia que fer, doncs la guerra ja havia acabat.

Els primers passos de un dictador

Hitler durant el seu pas pel exercit es va guanyar una fama de extremista de dretes, per això els seus superiors acabada la guerra el van posar a la divisió de investigació de actes revolucionaris. Per primer cop en la seva vida Hitler va poder posar el seu gra de arena, aprofitant les seves ideologies en contra dels revolucionaris; Hitler ho devia fer molt be, ja que els seus superiors només una setmana en el cos de investigació el van treure i el van posar a fer un curset de agitació política, creat pels generals Von Epp i Röm, que eren els dirigents militars a Munic.

El recent ensenyat Adolf Hitler es va guanyar la simpatia dels seus superiors pel seu marcat antisemitisme. Fins que un dia li van donar ordres de assistir a una reunió del Partit Obrer Alemany per tal de recopilar informació sobre aquest grup polític, la reunió es celebrava en el salo Leiber de la cerveseria Sternecker. A Hitler li va semblar ridícul que en aquell auditori hi haguessin 46 persones 16 de les quals eren artesans i només 1 era obrer.

Al final de la reunió Hitler va participar en un debat en el qual va entrar amb contacte amb Anton Drexler, president del partit, quan el debat va finalitzar Anton Drexler li va entregar a Hitler un “diploma” en el qual constava de que acabava de ser admitit en el partit, i Hitler sense haver-ho demanat va entrar a formar part del Partit. Desprès Hitler va pensar que era millor acceptar i deixar la vida en el exercit per entrar en el mon de la política. Hitler ja era el numero 55 en el Partit Nacionalista Alemany. Així que Hitler va abandonar la milícia el 31 de març de 1920.

Desprès de haver parlat tres vegades amb els dirigents del partit Adolf Hitler va aconseguir que es celebres una reunió de masses, i el 24 de febrer es va celebrar, en la reunió Hitler va exercir de segon orador ja que per aquells temps no era molt conegut..

Pocs dies desprès es va canviar el nom del partit per el de NASDAP (Partit Obrer Nacional Socialista Alemany).

En el 1921 va haver el Putch de Kapp, això va ser aprofitat per Hitler que va volar a Berlín aprofitant que s'havia acabat la guerra de atreure persones cap al seu partit, aquella campanya va tenir molt de èxit ja que gràcies això moltes personalitats es van unir al partit.

En aquest últims anys el partit del NASDAP, va anar pujant molt ràpidament, tant que el 2 d'abril del 1920 es fundava en Rosenheim la primera associació local situada fora de Munic, i el 2 de Juliol de l'any següent a Hannover (la primera fora de Babiera).A finals de 1920 els membres del partit van passar de 74 a 3000, aquest membres van proporcionar al partit existència jurídica oficial.

En el 1920 Hitler va proporcionar un signe per al partit, la ESVÀSTICA ( antic signe nacional).

El 4 de novembre de 1921 es va celebrar la premiere de les SA. Durant aquest temps va continuar fent “Charles” a la gent en les cerveseries. En un miting entre partits nacionalistes Hitler no va poder parlar i com a protesta va llogar el circ Krone i hi va reunir 6.500 persones hi els hi va fer un discurs amb molt de èxit. Hitler encara seguia sent el cap de propaganda ja que en el congres del partit celebrat en el gener de 1921 no el van elegir ni president ni vice-president.

Hitler ja fart de sempre obeir als demés va decidir fer-se amb el control del Partit. Durant aquella època hi havia una crisis dintre el partit, a causa de que el partit no s'entenia amb si mateix, mes tard el partit es va intentar unir amb un altre partit nacionalista però Hitler si va opondre firmament i al final no es van unir, no obstant mes tard els dirigents del partit hostils a Hitler van tornar a intentar la unió i aquest cop tenien posiblitats de èxit, així que Hitler va presentar la seva dimissió per escrit el 11 de juliol de 1921 i tres dies mes tard va demanar el reingrés, però amb unes quantes exigències: Conservar la seu del partit, conservar el nom del partit, i que ell fos nombrat president del partit amb poders absoluts. I el partit va acceptar les peticions de Adolf Hitler. El nou líder es va proclamar Führer del NASDAP el 7 de desembre del 1921.

A la vista de la Feldherrnhalle el partit contava amb 56.000 afiliats.

El 8 de novembre Hitler va congregar multituds per als carrers però la policia BABARO molt inferior en numero va dissoldre la manifestació, tothom es pensava que això seria el final del NASDAP i de Hitler. Hitler es va amagar a la casa de uns amics a la muntanya, però la policia el va trobar i el va detenir, també van dissoldre el NASDAP. El 26 de Febrer va començar el judici contra Hitler, però Hitler va treure de la màniga els seus grans poders en la oratòria i va aconseguir que saltessin llàgrimes del ulls dels jutges, però es van ficar pel mig inspectors del govern i es va acabar la farsa, van condemnar a Adolf Hitler i a cinc col·laboradors mes a cinc anys de presó militar, al famós Ludendorff gran col·laborador de Hitler, ningú es va atrevir a acusar-lo de res ja que era un heroi de la 1 Guerra Mundial.

Hitler va ser tancat amb els seus col·laboradors a la presó de Landsberg .

Landsberg era mig presó mig balneari, es podria dir que era com una presó de cinc estrelles.

Els presos, entre els quals estava Hitler els hi van permetre gairebé tot menys escapar-se ja que tot l'edifici estava ple d'esvàstiques inclòs a alguns presoners els hi servien l'esmorzar al llit.

Va ser en aquella presó on Hitler va conèixer a Rudolf Hess, que es va convertir en el seu secretari. En aquell lloc Hitler també va escriure el Famós llibre Mein kampf (la meva lluita).

El 1924 el tribunal suprem degut a les pressions de la gent del carrer i a la de simpatitzants de Hitler que no havien sigut detinguts desprès del fallat Putch de novembre es va concedir la llibertat condicional a Hitler i als seus col·laboradors, així doncs Hitler només havia complit 6 mesos de 5 anys de presó. Hitler va sortir de la presó avanç de la nit de Nadal, mes o menys cap el migdia del 20 de desembre.

Només sortir de la presó Hitler es va proposar dos objectius, el primer era aconseguir que es retires la prohibició contra el seu partit i el seu diari, i la segona era de aconseguir el poder de l'estat, però aquest cop no ho faria com l'anterior si no que ho faria pel mètode legal.

El primer de aquests objectius el va aconseguir només sortir de la presó gairebé i el segon el va aconseguir una mica mes tard.

El 27 de Febrer de 1925 Hitler havia aconseguit , desprès de assassinar a tres personalitats que l'hi podien fer ombra, la direcció del partit per un any.

A finals del 1929 Hitler es va canviar de residència per anar a viure a una casa de Princzregentenplatz ( aquesta casa la va conservar fins a la seva mort el 1945.

  • L'ASCENS AL PODER

En les eleccions per a canceller d'Alemanya del 6 de novembre del 1932 Hitler no va tenir els resultats esperats i no va ser nombrat canceller. Però Hitler incapaç de acceptar la seva derrota va demanar que es fessin unes segones eleccions. El 30 de gener de 1933 es van pactar les condicions per fer les segones eleccions i es va acceptar tornar a fer unes segones eleccions. En aquestes segones eleccions Hitler va guanyar i va ser nomenat canceller numero 21 del Reich. Aquella nit des de les set de la tarda les SS i les SA acompanyades per multitud de gent van celebrar la victòria pels carrers de la ciutat.

HITLER EL CANCELLER NUMERO 21

Així doncs Adolf Hitler havia esdevingut Führer de la nació i del partit, jutge suprem, cap de la Wehrmacht i dipositari suprem del poder executiu.

Els pròxims 6 anys Hitler es dedicaria a construir el seu estat.

Hitler va aprofitar molt astutament l'incendi del Reichstag (27 de febrer de 1933 ) per declarar l'estat d'excepció la qual cosa l'hi donava poders absoluts a ell, president i Führer del estat. Hitler va aprofitar els poders recent obtinguts per inaugura el seu regim dictatorial. Tant que Goering havia nombrat policies auxiliars a bandits de les hordes de Hitler, i es van començar a omplir els camps de concentració amb tot allò que es considerava una amenaça per a Hitler i el seu partit. La premsa marxista va ser prohibida i es va prorrogar la prohibició que queia sobre el partit comunista per dispersar els vots comunistes en les pròximes eleccions. Els alemanys van acudir a les urnes, per primer cop els nazis havien fet campanya des de el poder i amb fondos de l'estat.

En aquelles votacions Hitler va obtenir 288 escons, i els seus aliats 52, de manera que el nou govern disposava de la majoria justa , en un parlament de 647 diputats. Poc desprès de aquestes eleccions els ciutadans alemanys van tenir de tornar a les urnes ja que es tenia que fer una votació per veure si el poble l'hi concedia a Hitler la llei de poders absoluts llei que l'hi donava a Hitler un període de temps de 4 anys per fer el que l'hi dones la gana fins hi tot de canviar la constitució. 444 vots van votar a favor de la llei de plens poder, de un total de 538, així doncs Hitler tenia uns 85 vots mes dels necessaris per aprovar la llei.

Hitler fent us de aquesta llei que l'hi donava poders absoluts per a 4 anys va prohibir el partit socialdemocrata, i desprès de aquest va anar prohibint partits un darrere l'altre fins que el 14 de juny es va declarar una llei (feta per Hitler) que declarava al NASDAP partit únic del estat i en prohibia qualsevol altre agrupació política, ja havien transcorregut 6 mesos i ja no quedava rastre de la democràcia a alemanya.

El 2 d'Agost l'ultima columna d'ordre a alemanya es va trencar, aquell dia va morir el cap suprem de l'estat, i gràcies a una llei promulgada per Hitler el dia anterior ell es va convertir en el nou cap suprem de alemanya, ara era el president de REICH. Com a nou president les forces armades l'hi van jurar lleialtat a Hitler. Per a Hitler com que ja disponia del exercit ja no necessitava les SA, encara mes eren una carrega per a ell, ja que estaven formades per joves desil·lusionats que només creien en el desordre. Per aquell temps les SA contaven amb tres milions justos a les seves files.

A Hitler se l'hi apropava un nou problema les SA reclamaven que fossin incorporades al exercit amb la seva totalitat, però els militars professionals no els hi agradava la idea. Hitler es va mostrar indecís durant un llarg període de temps sobre quina era la solució me adequada en la seva posició, ja que ell necessitava moltissim al exercit, com mes endavant es va demostrar.

Hitler estava presionat per ambdues parts, per part del seu fidel col·laborador Ernes Röm cap de les SA, i per part de Hindenburg cap del exercit professional. La solució ja es veia avenir, Hitler necessitava mes al exercit que a les SA, així doncs va prendre la decisió de destruir les SA juntament amb el cap d'estat major Ernest Röm. Així doncs el 1934 es va començar a idear un pla per a eliminar les SA, el pla el va planejar Hitler, Goering (cap de les forces aèries, la Luffwafe) i Himmler un obscur cap de les SS.

El 30 de juny de 1934 les SS van assassinar a tirs a tots els caps de les SA a Munic, Berlín entre altres ciutats, les SA van desaparèixer. En aquest cas va quedar reflectit com la llei i la voluntat del Führer eren una mateixa cosa.

El 17 de juny de 1936 Hitler va nombrar a Henrich Himmler cap de la policia alemanya les SS. Durant els pròxims anys i fins que va acabar la guerra les SS van ser un dispositiu molt efectiu com el que mes per dur la voluntat del Führer. Quan Henrich Himmler va pujar al poder va substituir els camps provisionals de concentració de les SA per cinc gegantescos camps on es tancaven tots els enemics del Führer, des de el comunista fins al investigador de la Bíblia. Les SS donaven treball a 500.000 persones cosa que agradava molt al poble alemany ja que desapareixia el atur.

En els camps de concentració es cometien nombrosos assassinats, tortures, …

Aquests crims es realitzaven per ordre de Himmler, però no de Hitler, Hitler sabia que es matava gent en els camps de concentració, i també sabia que s'hi torturava gent allà dintre però es cometien tants assassinats que ni el mateix Führer s'ho podia arribar a imaginar. Aquests crims els ordenava Himmler, però Hitler l'hi havia donat autorització per a realitzar-los.

A Hitler l'hi era igual quanta gent moris en tal de que es duguessin a terme les seves ordres.

Des de que Hitler havia agafat les cordes del estat fins ara, ell havia continuat fent llargs monòlegs al seu poble, fent mitins i demés, igual que feia abans de pujar al poder, es podia dir que Hitler era un Home bastant sa ja que era pràcticament vegetaria, no fumava i des de 1924 no provava el alcohol.

Hitler no convocava gairebé mai reunions de estat ja que el que ell deia es portava a la practica, ell no necessitava la aprovació de ningú, els documents no es firmaven si no que el que deia el Führer es duia a terme i si es dubtava o no es portava a terme; cap al camp de concentració. Els camps de concentració els portava les SS dirigides per Henrich Himmler, allà dintre si hi vivia (si es que s'hi vivia) pitjor que en la pitjor presó.

En els camps de concentració es feien veritables atrocitats, per exemple els refugiats Espanyols que van ser enviats al camp de concentració Alemany de Mathausen situat a França, expliquen que els SS els hi donaven l'aigua per beure tenyida de negre per causar mes fàstic, i aquesta es una cosa molt insignificant del que s'hi feia allà dintre.

LA POLÍTICA DEL TERCER REICH

Però Hitler no només era un dement dictador que feia el que l'hi donava la gana si no que te nia moltes qualitats com a polític a alemanya.

Amb freqüència trobava solució per als problemes que ningú sabia resoldre, les solucions sorprenien per la seva senzillesa, eren tan senzilles, però efectives que a ningú se li acudien.

Sens dubte Hitler coneixia molt be al seu poble, i sabia com possar-sel a la butxaca. Hitler donava ajuts econòmics als matrimonis, protegia a les mares, enviava a nens fora de les ciutats cap el camp, construïa parvularis, millores laborals, construcció d'autopistes, construcció de zones verdes,…

Ames la indústria alemanya progressava satisfactòriament, un clar exemple es el famós cotxe Kdf que va sortir al mercat aquell mateix any.

Tantes ajudes a la família tenia com a objectiu augmentar la natalitat a alemanya; la natalitat a alemanya va passar de 971.000 nascuts en 1933 de 1.413.000 en l'any 1939.

Hitler va dedicar grans esforços a augmentar els llocs de treball, ell ja no tenia en compte la producció ni la economia si no el poder adquisitiu dels treballadors.

D'aquesta manera les xifres del par van baixar en picat. En el hivern de 1933-1934 havia ja únicament 4 milions de persones sense treball, en abril de 1937, la xifra baixava a menys de un milió, i poc desprès el problema no consistia en trobar treball si no en trobar treballadors per a treballar.

Però això tant extraordinari era fruit de un pla de Hitler per augmentar la natalitat, augmentar la natalitat per a tenir mes soldats així doncs els costos de armament del 1939 pujaven a mes de 60.000 milions de marcs, i les deutes del Reich havien passat de 8.500 milions, en 1933 a 47.300 milions a començaments de la guerra. ( al final la deute pujava a 387.000 milions de marcs alemanys!!!!!!!!!).

Pel que fa a la política exterior del 3 Reich o Reich mil·lenari com deia Hitler era bastant rica , al menys al principi. En 1933 en conferencies amb altres països la qüestió principal era el desarmament, però alemanya va conseguir que estats units gran Bretanya entre altres països deixessin augmentar els efectius alemanys en 1000.000 homes, ja que desprès de la 1 gran guerra alemanya tenia restriccions pel que fa al armament. El 10 de desembre de 1932 (es a dir 50 dies avanç de que Hitler puges al poder) la igualtat armamentistica amb els altres països de occident.

Però de qualsevol manera el 1933 es feia evident de que França no procedia a fer un desarmament seriós.

Hitler va fer el seu primer gran cop d'efecte el 14 d'octubre de 1933 (un cop en el poder) va retirar a alemanya de la Societat de nacions i de la conferencia de desarmament. Hitler desprès de això va ser hàbil i va fer una enquesta a la seva població i el 95,5 % hi estava d'acord, ames per tranquil·litzar als altres països els i va dir que a alemanya hi perduraria la pau cosa que la historia ens a demostrat que es falsa. La reacció dels altres països va brillar per la seva absència. Doncs els altres països no sabien de que era capaç Hitler ames ell mateix imposava respecte.

El 14 de març va sortir a la llum la luffwafe (forces aèries alemanyes), i dos dies desprès al restablir-se el servei militar obligatori i revocar-se les sancions d'armament imposades per el tractat de Versalles , el rearmament, que des de 1934 funcionava a ple rendiment. Les potencies occidentals van protestar enèrgicament, la Societat de Nacions va estudiar la conveniència d'imposar a alemanya sancions, i els caps de govern de Anglaterra, Itàlia i França van condemnar 11 d'abril a Stresa la forma de procedir alemanya.

El 18 de Juny, el ambaixador alemany a Londres va recollir per escrit la liquidació tàctica del tractat de Versalles.

El 7 de març de 1936 amb l'ordre de retirada sota el braç Hitler va posar en funcionament la empresa política mes arriscada, va enviar la Wermantch a envair la zona “desmilitaritzada” de Renania. Hitler va viure les 48 hores mes emocionants de la seva vida segons va reconèixer més tard. Hitler va firmar el pacte d'acer amb l'Itàlia de Mussolini el 22 de maig de 1939. Hitler considerava França l'enemic implacable i immortal d'alemanya i a Rússia la mirava com a mes territori per a la expansió alemanya. El 5 de novembre de 1937 el ministre d'assumptes exteriors i els quatre militars de major rang (ministre de la guerra, i els tres generals de les tres forces alemanyes) s'els va informar de la política exterior de Adolf Hitler; s'els hi va dir: que la falta de lloc per al desenvolupament d'alemanya només es podia resoldre per la força, i que el atac devia iniciar-se no mes tard del període entre 1943-1945. Desprès d'aquestes ordres sembla clar de que Hitler havia buscat la guerra sempre, que només treballava per a la guerra que aquesta havia sigut sempre la seva meta. Però els generals hi van posar algunes pegues així doncs Hitler va acusar als seus Generals amb falses acusacions i s'els va treure de sobre, immediatament es va convertir ell en cap suprem de la Wermantch .

El 1938 va ser l'any més feliç de Hitler ja que va annexar-se Àustria, va tornar a Àustria al Reich. I va comunicar als seus generals que els seus plans seguien implacablement. Desprès d'Àustria va venir l'annexió dels Sudets i Txecoslovàquia, que van resultar un èxit rotund i aplaudit per al poble alemany mentre les potencies d'occident s'ho miraven sense moure un dit. En la conferencia de Munic celebrada el 29 i 30 de setembre es va realitzar gràcies als esforços de Chamberlain i Mussolini desprès de aquesta conferencia va quedar salvaguarda la pau ( almenys temporalment).

Però el comportament posterior de Hitler demostrava que aquella Política només podia dur a una situació la GUERRA.

LA GUERRA DEL FÜHRER ALEMANY I DEL TERCER REICH.

Europa va deixar que Hitler des de el 1933 fes el que volgués. El preu que va pagar per tot allò va ser de 36 milions de morts, i Alemanya, un heroi, que de una altre manera potser hauria sigut considerat el major estadista de la seva Historia.

Durant tota la guerra semblava de que Hitler estava disposat a jugar-se tot per tot en una sola carta.

La tàctica política de Hitler consistia en encendre la metxa de un barril de pólvora i esperar que els altres sortissin corrent. Aquesta tàctica va sortir be durant un cert temps però va arribar un moment en que els altres preferien un final tenyit de por que un a por sense final.

  • LA QÜESTIÓ JUEVA .

En Novembre de 1938 van ser eradicades les ultimes posicions econòmiques dels jueus que encara quedaven intactes. Això seguit de una sèrie d'humiliacions que van esborrar el jueu com a persona, i el van marginar per complet de la societat. Des de aquell instant Hitler i companyia va anar treien els drets dels jueus un per un tan es així que fins i tot al final els hi van prohibir la possessió d'animals domèstics. L'odi cap als jueus va augmentar tant que un dia Hitler va ordenar a Heydrich ( cap de la policia alemanya del 1934 al 1940) que realitzes una operació “d'higiene” per esborrar als jueus. Encara no se sap quants jueus van ser assassinats per les SS i la policia alemanya però els càlculs es situen entre els 6 milions de Jueus.

  • La expansió del Reich.

El 3 d'abril Hitler va ordenar que es prepares l'operació Blanca (invasió de Polònia), la invasió de Polònia va acabar el 1 de setembre això vol dir que només va durar tres setmanes, gràcies a la guerra llampec de Hitler, quan Hitler va envair Polònia, immediatament desprès França i Anglaterra declaraven la guerra a alemanya, ja que arquets dos països s'havien aliat amb Polònia anterior ment preveient aquest moviment de Hitler. Desprès de la invasió de Polònia Hitler va envair Holanda i Bèlgica i mes tard França, Durant la invasió a França Hitler va acorralar els exercits francès i angles ( que havia anat a socórrer el seu aliat francès) a Dunquerque ( al nord de França), quan els exercits alemanys van estar a punt de eliminar a tots aquell soldats anglesos i Francesos va arribar una ordre de Hitler en la qual es deia que deixessin fugir a aquells soldats cap a Anglaterra i així va ser. El conjunt de la invasió de França es va convertir en un èxit rotund per a Hitler ja que França era l'etern enemic de Alemanya. Mentrestant a Anglaterra Curchill havia rellevat al devil president angles Chamberlain.

El 6 de juliol de 1940 Hitler havia donat l'orde de preparar l'operació “lleó marí”(invasió a Anglaterra), però aquesta operació va ser abandonada el 13 de febrer de1942. Ja que Anglaterra estava protegida gràcies al canal de la manega. Hitler va invitar a Anglaterra a fer la pau, per aquesta no va voler.

Hitler per tal de fer negociar a Anglaterra va preparar l'operació “Fèlix” que consistia en la invasió de Gibraltar, però aquesta també es va anular perquè Franco no veia encara la guerra decidida a favor de Alemanya.

Desprès se això Hitler va planejar envair Rússia, i tots els seus Generals hi van estar d'acord ja que preferien això que un desembarcament a Anglaterra.

La guerra llampec iniciada el 1941 va resultar un fracàs a Rússia a causa de que es va retardar per culpa del incompetent Mussolini, que va intentar envair Grècia i no va poder, i Hitler el va tenir que anar a ajudar retardant així la operació “Barba roja” nom en clau de la invasió a Rússia. Desprès de envair Grècia Hitler va ordenar seguir amb l'operació “barba roja”.

El DICTADOR PERD LA PARTIDA

Alemanya a causa del hivern rus no va aconseguir envair Rússia i va perdre la Batalla.

La Guerra estava ja definitivament perduda per Alemanya desprès de aquests últims fets.

Des de aquell moment la guerra va entrar en una fase de desgast per Alemanya, desprès de aquestes ultimes derrotes Hitler es va tancar en el seu cartell General hi no sortia pe res.

La política exterior alemanya només es centrava en una cosa, en ficar a Japó a la guerra. Hitler volia que Japó ataques Russa, però Japó va firmar un pacte de no agressió amb Rússia, i Hitler es va conformar en que Japó invasió Singapur. Japó va envair Singapur, però Hitler no tenia previst de que Japó realitzes l'atac sobre pearl Harbur el 7 de desembre. La noticia del atac de Japó a estats units va rebres amb alegria a l Quartell General nazi però desprès Hitler va agafar una postura mes realista i no l'hi va fer molta Gracia. Ja que immediatament desprès del atac Els estats units declaraven la guerra a Japó i a Alemanya, així doncs la Guerra va agafar un abast mundial.

Tornant Europa desprès de la derrota contra Rússia els soldats de la Wermantch estaven desfets tan físicament com psíquicament, així que els generals van demanar a Hitler que es tenien que replegar les tropes però Hitler ho va impedir.

Per aquell temps el poder de Hitler es desfeia com un fantasma Hitler ja no donava ordres ho feien els seus generals, ell estava a la seva casa de la muntanya, ell no prenia cap decisió, semblava com si esperes un d'aquells cops de sort que antigament l'hi feien costat, però no va ser així.

El Reich i Hitler es tindrien d'haver donat compte que a partir de 1942 la única sortida possible per sortir de la baralla amb les menors ferides possibles era la via política.

Pel que feia al frent africà Rommel el 4 de novembre havia perdut la batalla del Alamein i obligat a replegar-se cap al oest. Quatre dies desprès els Americans desembarcaven en el nord de Àfrica, irrompent en el escenari continental, per últim, els Russos el 2 de novembre van trencar el frent i 70 dies desprès vindria el desastre de Stalingrad; provocada per el aïllament i obstinació de Adolf Hitler.

A tot això s'ha de sumar la derrota de la ciència Alemanya pel que fa referent al RADAR, els Anglesos gràcies al radar tenien molta avantatge sobre els Alemanys, ja que es podien enfonsar mes submarins i prevenir bombardejos amb molta antelació.

I pel que fa al Extrem Orient, es veu que Hitler havia sobre valorat a Japó ja que Estats Units havia aconseguit frenar al Japó quan estava a punt de envair Austràlia i Hawaii.

Pel que fa a Hitler en el 1942 i el 1944 no va poder planejar ofensiva alguna ja que estava prou enfeinat defensant-se.

Hitler ja estava esperant el atac final, que es podria esdevenir des de el golf de Biscaia fins al pas de Calais. El desembarcament que es va produir el 6 de Juny de 1944 va ser un èxit rotund però no tant com s'esperava ja que Hitler dos mesos avanç havia senyalat el desembarcament a Normandia, on es va produir, mentre Rommel i Rusdtbel senyalaven Calais. Quan es va produir el desembarcament de Normandia els alemanys es van pensar que era un atac aïllat, a causa dels errors de càlculs anglo-americans provocats expressament per fer creure a Berlín que era un atac aïllat, i que el atac final vindria per Calais, per la qual cosa la Wermantch es va quedar estacionada i inactiva a Calais, cosa aprofitada per els Aliats.

El 20 de juliol de 1944 es va produir el intent fallat per a eliminar Hitler. Dut a terme per els seus propis Generals en un intent desesperat de intentar salvar Alemanya. Entre els preparadors del atemptat estava el Brillant Mariscal de camp Erwin Rommel que va ser obligat a suïcidar-se per Hitler.

Ara Hitler només es podia sostenir sobre una columna de defensa les bombes volants V1 i V2, però Hitler en ves de enviar-les cap el frent per evitar la caiguda d'alemanya les va enviar fins al final cap a Londres.

El 16 de desembre Hitler en un intent de retardar el avanç aliat va enviar el atac de les Ardenes, mentres tant els Russos ja havien passat el riu Vístula, obligant a Hitler a abandonar la seva fortalesa i traslladar-se a la cancelleria (Berlín).

Com a causa de la cadena de males noticies que li venien a Hitler últimament havia començat a posar-se malalt, tenia insomni, i parkinson.

El 23 de març les tropes aliades ja havien travessat el Rin i es preparaven per el atac final sobre Berlín.

Però Hitler es va recordar de que el 1939 va jurar que mai coneixeria el sentit de una paraula el de las paraula “capitulació”.

El divendres 13 d'abril Hitler es comunicat de la mort del seu odiat Rosdvelt ( president del Estats Units D'Amèrica) Goebbels l'home mes fidel a Hitler celebra la noticia amb una copa de cava. El 20 d'abril mentres els aliats continuen avançant sobre Alemanys a Berlín es celebra com es pot el 56 aniversari del Fhürer, ja no es fan desfilades, si no actes solemnes.

Mentres Goebbels i altres amics de Hitler que encara estaven al seu costat l'hi suplicaven perquè anés a la seva fortalesa al sud d'alemanya als Alps. Però ell diu que no que es quedarà a Berlín fins al final.

El 29 de abril Hitler fa venir un funcionari de registre civil i es casa amb Eva Braun. I mes tard dicta testament i mana a un catedràtic que emboliqui el seu pastor alemany.. Aquell mateix 29 d'abril Hitler rebia la noticia del fi del seu amic Mussolini.

El dia següent cap a les tret de la tarda es sent un tret de pistola a la cancelleria de Berlín. El home de Branaun s'havia tirat un tret sobre el sofà i la seva dona estava estirada al terra enverinada.

Frederic el gran que penja en un quadre a la paret de la cancelleria ha sigut el únic que a presenciat la mort de Adolf Hitler el Führer del tercer Reich.

Goebbels amb el ajut de uns quants col·laboradors puja a Hitler al Jardí i l'incineren al mateix temps que aixequen el braç i fan el salut denominat alemany, no es queden mes temps al jardí de la cancelleria doncs la estada no es molt agradable perquè es senten trets i morters disparant, es la artilleria d' Stalin que dispara sobre Berlín. Goebbels torna a entrar a la cancelleria i prepara la seva fugida.

LA MORT DEL DICTADOR

Pel que fa a la mort de Adolf Hitler no es va poder demostrar. Però podria ser que ell no s'hagués suïcidat en aquella cancelleria i hagués fugit en submarí o en avio, cap a Espanya o cap Argentina.

La Hipòtesis considerada en si mateixa no es absurda ( com comenten diferents llibres sobre aquest afer) ja que podria haver-se efectuat tranquil·lament. Els restes de Hitler no van ser trobats mai, podria haver passat que les 20 persones presents en aquell moment a la cancelleria haguessin jurat encobrir la fugida del deu Führer i que ell hagués fugit.

HITLER EL FALS PROFETA ALEMANY

Adolf Hitler

Treball monogràfic

BIBLIOGRAFIA

  • Helmut, Heiber (1960). Hitler. Barcelona : Salvat

  • Anònim. Hitler historial museum. En linea. (1996-2001). www.Hitler.org.

  • Anònim. Adolf Hitler. En linea. 1999. Madrid. Actualització 5/01/01. www.geocities.com/athens/parthenon/1348/Hitler.html/# indice.

  • Juan Luis 321. Segunda Guerra Mundial. En linea. 1999. Madrid. Juan Luis 321. Actualització 4/2/01. www.members.nbci.com/_xmxm/Juan Luis 321/sgm.html

  • Enciclopèdia Encarta 98. En disc compacte. Cdroom. Madrid. Microsoft, 1998. 1 cdroom. Encarta.

  • ÍNDEX

  • Un jove anomenat Hitler.

  • Els primers passos de un dictador.

  • Hitler el canceller numero 21.

  • La política de tercer Reich.

  • La guerra del Führer alemany i del tercer Reich.

  • El dictador perd la partida.

  • La mort de Hitler.

  • Galeria fotogràfica.

  • Adolf Hitler

    Vídeos relacionados