Adolescencia

Madurez. Adaptación. Hábito de estudio. Desarrollo cognitivo y moral. Sexualidad. Relaciones familiares. Conflictos sociales

  • Enviado por: Rafa Valero
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 15 páginas
publicidad
publicidad

INTRODUCCIÓ.

Podem recordar la nostra pròpia adolescència ( en el meu cas no e queda tan lluny ), i ens podem donar compte de tan ambigua com és aquesta etapa del desenvolupament en aquesta societat moderna en que vivim. Els adolescents experimenten incertesa i ansietat perque el seu paper social no està clarament definit. Podem recordar els conflictes d´aquest període, quan veiem un adolescent proper a nosaltres intentant resoldre dilemes similars als que nosaltres mateixos vam trobar. De vegades, conflictes trivials prenen una importància monumental degut a que la nostra societat proporciona tècniques indefinides per a ajudar als adolescents a adaptar-se als seus rols com a adults o xiquets. Una forma d´enfrontar-se a aquest problema es mantenir-se entre els dos rols.

DESENVOLUPAMENT FÍSIC I CANVI.

La primera indicació de que s´ha arribat a l´adolescència és un canvi corporal tal com el desenvolupament dels pits ( a les xiques ) o el creixement de pel al pubis. Aquest canvis, depenent de la situació que pateixca l´adolescent, poden vivir-se d´una manera tant embarassossa com agradable. Generalment, els adolescents comparteixen aquests canvis corporals amb els seue grups d´amics i, d´alguna manera, comparen el seu respectiu desenvolupament físic.

El creixement de l´adolescent porta amb ell canvis en el tamany corporal, órgans sexuals i característiques sexuals secundàries. La major part dels investigadors opinen que el creixement físic adolescent és un procés contínu. Malgrat això, hi ha també que pensen per considera-ho dividit en una sèrie d´etapes discretes: “ processos consecutius que es superposen uns damunt dels altres” . Per tant es considera que els canvis físics estàn “jerarquitzats” i s´integren seqüencialment al llarg del procés de desenvolupament.

La velocitat del desnvolupament físic és una característica que varía d´un individu a un altre, tant per influències genètiques com per influències ambientals. No obstant, donat que el procés de s´inicia per factors biològics, considerarem la influèncioa genètica en el creixement.

Abans d´estudiar aquests factors biològics, repasarem breument els factors ambientals al desenvolupament físic. Parlarem de la nutrició com la influència fonamental de totes aquestes. Són molts els estucis que confirmen una relació entre la classe social del individu i el seu desenvolupament físic, és a dir, la dieta dels joves i adolescents que pertanyen a una classe social mes elevada, conté gran quantitat de proteïnes i caloríes necessaries per al desenvolupament, mentre que aquells adolescents que pertanyen a una classe social mes baixa, no gaudeixen d´aquest tipus de dieta. En aquestes mateixes enquestes es parla de les facilitats que tenen als primers per a accedir a unes atencions mèdiques i facilitats per practicar esports, factors fonamentals al desenvolupament, ja que l´individu pot desenvolupar al màxim el seu potencial genàtic de creixement.

Els mateix factors ( ambientals i socials ) influeixen clarament en l´edat de l´arribada de l´adolescència ( menarquía ). Les xiques, per exemple, arriben a la menrquía hui en día qutre cinc i sis anys abans que les generacions anteriors. Les evidències sugereixen, malgrat això, que la tendència a una menarquía cada volta mes temprana està començant a disminuir gradualment.

Canvis en el tamany corporal.

El creixement del tamany corporal pot estudiar-se determinant el promedi de l´increment de l´adolescent per edat, i també longitudinalmet determinant la taxa de creixement de l´individu d´any en any, o amb intervals de temps menors. Amb aquest mètode ( molt usat per científics ), es pot calcular el denominat “estiró” que es produeix en l´adolescència, és a dir, la ràpida acceleració del desenvolupament físic que té lloc a tots els adolescents i que apareix uns dos anys abans a les xiques que als xics.

FORMACIÓ DE LA IDENTITAT.

El problema de la formació de la identitat en l´adolescència.

La gran majoría dels teòrics comparteixen la idea de que la mes important adquisició del període adolescent és la formació i consolidació de la identitat personal. Aquest procés és molt complexe i resulta de la interacció dinàmica dels factors hereditaris i ambientals. Encara que les teoríes del desenvolupament consideren la importància d´aquestes afirmacions, molt sovint els estudis realitzats examinen aspectes aillats que no condueixen a la comprensió total del problema.

Respecte a allò referit a la identitat adolescent, requereix la consolidació simultània de de diferents factors de desenvolupament: maduració física, experiència social, i nivell de coneixement. Lerner ( 1978) distingueix a un nivell de desenvolupamnet les interaccions i experiències de la persona amb la seua pròpia maduració biológica com reaccions personals als canvis físics de l´adolescència. En un altre nivell, es troben les interaccions específiques de la persona amb el seu medi com experiències socials. Des d´un enfoc dialèctic, Lerner reconeix que aquestes experiències socials es produeixen a tots el nivells, sent necessaria una aproximació mes complexa i globalitzadora al problema del desenvolupament de la identitat adolescent,

Segons algunes teoríes, la formació de la identitat es un procés que te els seus fonaments en la primera infància, i segons unes altres, en un procés que es desenvolupa de forma continuada al llarg de tota la vida. Totes les teoríes coincideixen en la importància del període adolescent per a la consolidació de la identitat. Els adolescents d´avui en dia, troben dificultats pròpies per desenvolupar una identitat coherent. Degut a la rapidesa del canvi social, als contínus avanços tecnológics i a l´informació, els adolescents desconfíen dels adults i troben els seus valors, creences i coneixements anacrònics. Com a resultat d´això es mostren incapaços de resoldre els seus problemes d´identitat.

Hi ha psicolegs que afirmen que el desenvolupament de la identitat és un problema de cada generació adolescent. Un problema que es resol quan ens veiem a nosaltres mateixos com allò que som: 1) com hem sigut; 2)com som; 3) com serem. El sentit de la idenatitat s´abraça quan descobrim el nostre sentit en la vida. Per conseguir-ho cada generació d´adolescents ha de superar allò en que els demés desitjaríen veurel´s convertits i allò en el que ells mateixa somien que podríen arribar a ser. Si resolem amb ésxit el nostre problema d´identitat ens convertirem en “ allò que realment som”.

Els factors que influeixen en el desenvolupament de la identitat en l´adolescència.

Desenvolupament cognitiu.

Malgrat les crítiques rebudes per la teoría de Piaget de les operacions formals, el seu punt de vista segueix sent útil en l´entendiment del desenvolupament de la identitat adolescent.. La capacitat de pensament abstracte al voltant de situacions hipotètiques exsplica, en certa mesura, la capacitat d´elecció d´una vocació. També l´idealisme la disposició a acceptar noves idees, valors i sistemes de creences, pareix dependre del pensament formal La resolució de la crisi de la identitat de l´adolescent, pareix dependre de l desenvolupament de nous models de pensament en els que “la realitat sequnda a la possibilitat”. Entre els adolescents és natular somiar desperts; en les seues fantasíes evoquen les solucions possibles als seus problemes diaris i agafen, per un raonament combinatori, la millor d´elles.

Al adquirir la capacitat del pensament formal, els adolescents poden imaginar el seu futur i concebir un món millor en el qual existeixen solucions als problemes mes greus que ens acosen, la fam, les guerres, el medi ambient... . La capacitat per projectarse en el futur indica que, de certa manera, la teoría de la intel.ligencia de Piaget pot resultar mes que vàlida. Altres hipòtesi ( com les de Raphael, Weiner... ) afirmen que l´adquisició de pensament formal és un prerequisit de la crisi d´identitatde l´adolescent. Compararen els resultats d´una enquesta realitzada per ells mateixos a mes de 50 universitàries sobre la resolució d´uns problemes lògics entre adolescents que patíen una crisi d´identitat i adolescents que no la patíen. Aquesta hipòtesi, basada en la suposició de Piaget de que el pensament formal contribueix a la formació de la identitat, no fou confirmada pels resultats experimentals. No es va trobar cap relació significativa entre les mesures de raonament formal i la tendència a experimentar crisi d´identitat. Les tècniques operacional formals no s´apliquen necessariament a les situacions de crisi personal o als problemes d´identitat.

Altres psicòlegs ( Chandler i Riegel ) tampoc són poartidaris d´aquesta concepció “ piagetiana”. Indiquen que és la inconsciència i les contradiccions personals les que “ens proporcionen la dinàmica necessaria per a introduir el nostre desenvolupament cognitiu”. Segurament les crisis d´identitat podríen resoldr´s millor si es resolgueren problemes concrets. Per exemple, un dels conflictes centrals en el problema de la formació de la identitat és el sentiment de desesperació que apareix com a conseqüència d´una disminució de l´egocentrisme. Els adolescents descubreixen que no hi ha forma de reconciliar els seus punts de vista amb les opinions diferents dels demés. Al reduirse el seu egocentrisme percebeixen amb claretat que “tot el món veu les coses des d´una perspectiva personal i que no existeixen criteris objectius simples que reparteixen per igual la diversitat d´opinions”.. El reconeixement gradual de la “universalitat epistemològica” ( Piaget 1956 ) condueix a l´adolescent a la “soletat epistemològica” (Chandler 1975 ). Al augmentar la certesa de l´arbitrarietat dels punts de vista personals , els adolescents adopten típicament uns comportaments concretsi previsibles:

  • Buscar un grup d´amics i mantindre rígidament una absoluta similitut de creences i conductes.

  • Trobar una persona que comparteisca les seues opinions i establir algún tipus de “relació íntima”

  • Estableixer uns grups estereotipats integrats per la gent que no te les seues idees. Aquests grups poden incloure a la gent de trenta anys, als "c“lts" ” als que no tenen diners.

  • Utilitzar el pensament el pensament abstracte com una ferramenta per reduir les diferències d´opinió i augmentar el consens.

  • Trobar experiències ideològiques comuns, tals com els cults religiosos.

  • En aquesta etapa del pensament formal, Chandler creu que els adolescents s´enfronten a problemes, que com el de la soledat epistemeològica, no apareixien a etapes mes tempranes. El pensament abstracte no suposa una ajuda major en la resolució dels problemes d´identitat que el pensament concret.

    Sexualitat

    El procés de formació de la identitat està relacionat a la sexualitat o a l´acceptació d´un mateixa com a “home” o “dona”. Això significa la capacitat d´establir relacions emocionals íntimes amb persones del sexe oposat. Amb freqüència la búsqueda de la intimitat sexual és incompleta o finalitza prematurament en adolescents que no han arribat a la seua maduresa emotiva. Aquesta precocitat pot explicar la elevada taxa de divorcis entre els matrimonis jóvens i la gran proporció d´embarassos en les adolescents. Una entrevista de Martin (1973) a embarassades de entre catorze i vint anys, va donar com a resultat que les respostes mes comuns per explicar el seu estat, les de fugir de la soletat i trobar a algú ( el xiquet ) amb qui sentir-se unida. L´embarás fou, en aquest cas, un intent de robar una identitat com a mares. La maternitat, que pot ser expressió d´una altra sèrie de de sentiments, no és la forma més adequada de establir la pròpia identitat a edats tan tempranes..

    Apariència física.

    L´aspecte físic també influeix sobre la identitat. Els adolescenmts que responen als estereotipus de bellea de la nostra cultura, tenen una gran ventatga. Aquestes persones solen desenvolupar un elevat concepte de sí mateixos que es manté durant la vida adulta. L ´aspecte físic també influeix sobre l´acceptació social. Està molt clar que els adolescents físicament atractius són mes populars dintre dels seus propis grups d´amics. Existeixen nombroses avantatges per al desenvolupament de la identitat en aquest tipus d´adolescents, i les conseqüents desaventatges per aquells qui el seu aspecte físic no s´ajusta als estereotipus culturals.

    Influència familiar.

    La influència familiar és el factor mes important en el desenvolupament de la identitat de l´adolescent. La conducta dels pares pot ser modelada directament pels adolescents. De la mateixa forma, els estils de resposta desenvolupats mitjançant el modelat, desencadenen unes reaccions en les persones que els rodejen. Bandura i altres psicòlegs de l´aprenentatge són de la opinió de que l´adolescent adquirix el seu propi tipus de conducta i les seues expectatives sobre la conducta dels demés, mitjançant el modelat. La major part dels rols adults poden definir-se com: responsabilitat, protecció i independència. El concepte de modelat pot ajudar-nos a entendre la manera en la que l´adolescent ix de la seua família per a establir relaciuons íntimes amb altres persones. Matteson ( 1974) va relacionar la forma en que els adolescents percebíen la seua comunicació amb els seus pares i el seu grau d´autoestima. Els que percebíen la comunicació com a valuosa, mostraben un grau d´autoestima major. Matteson va demanar també als pares que avaluaren el seu matrimoni i va trobar que els pares dels adolescents que mostraben un grau menor d´autoestima, avaluaven el seu matrimoni com a menys satisfactori que els pares dels adolescents amb major autoestima.

    Per a obtindre la seua identitat els adolescents han de veure la continuitat de la seua vida. Deuen desenvolupar un sentit d´igualtat amb els demés, reconeixent que només són diferents en alguns aspectes. Aquesta perspectiva d´igualtat no sempre és fàcil d´aconseguir.

    ASPECTE SEXUAL

    Per mitjà de gran nombre d´estudis, podem observar que les actituts sexuals i conductes sexuals dels adolescents han canviat sustantivament en les últimes dues décades. S´ha produït un canvi d´actituts davant de conductes que eren formalment reprimides, com ara la masturbació, la homosexualitat i les relacions prematrimonials. L´actitut que predomina entre els adolescents hui en día és la discussió oberta de les qüestions sexuals i un alt grau de permisimitat que imolica confiança mútua, acceptació de les diferències individuals i llibertat d´elecció en el área sexual. Entre les xiques, per exemple, les relacions prematrimonials es consideren un pas natural en el desenvolupament de les relacions madures, no es produeixen reaccions reàcies ni crítiques a aquest comportament, cosa que és un important canvi respecte a actituts pasades.

    Els estudis dins d´aquest campp, ens mostren un descens de l´edat en que es produeixen els primers intercanvis sexuals i un augment en el nombre d´adolescents que experimenten relacions prematrimonials. Actualment, el 50 per 100 dels xics estudiants d´una carrera universitària, han mantingut relacions sexuals.

    Malgrat que les dades proposen que la permisivitat sexual és major hui en día que en generacions pasades, és incorrecte suposar que la promiscuitat i l´abandó total caracteritzen la societat juvenil actual. Sorenson (1973) per exemple, destaca que les relacions prematrimonials es consideren permitides quan es tracta de relacions profundes i “amb amor”. Altres autoritats opinen que el canvi en l´adolescència contemporània es refereix en major mesura a la honestitat, aperura i posible discussió dels temes sexuals, que a les pròpies conductes. Les opinions al voltant de les relacions sexuals dels adolescents són controvertides, i alguns autors les consideren perjudicials per ser massa prematures i altres les consideren positives i creuen que constitueix la base de l´exit en relacions posteriors com ara les matrimonials. Aquells adolescents que han tractat amb éxit peoblemes implícits a unes relacions emocionals profundes, desenvolupen una visió realista del matrimoni lluny de les fantasíes idíliques que es solen imaginar o ens solen “pintar” els pares, amics, i la cultura popular.

    Hem vist que l´edat en la que els adolescents inicíen el seus contactes sexuals és cada vegada mes tamprana. En el plà adolescet, els adolescents mes joves es senten preocupats i experimenten una mena de culpabilitat per les seues relacions sexuals. Pocs adolescents de dotze, tretze o catorze anys pareixen capaços de superar psicologicament aquesta conducta.

    La major part dels adolescents no es troben preparats per acceptar les responsabilitats que es deriven de la seua activitat sexual. Nombroses dades ens indiquen que la informació sexual dels adolescents és inexistent o incorrecta, especialment en allò que es refereix a l´embaraç. Malgrat els intents de promoure l´educació sexual a les escoles i de indicar als pares la necesitat de que els seus fills reban a una edat temprana informació sexual, es fa massa poc i massa tard. Encara els adolescents, obtenen gran part de la seua informació en el seu grup d´amics, sent el resultat un increment en la freqüència d´embarassos. Per a analitzar aquest increment deuen considerar-se dos factors: 1) falta d´informació, i 2) obstacles legals.

    Molts adolescents volen negar la realitat. Tant xiques com xics pareixen compartir una “creença màgica” de que els succesos desagradables poden passar-li a ls atres, però mai a ells mateixa. L´ús ifreqUent de anticonceptius pareix recolzar la creença general dels adolescents de que quedar-se embarassaa “és una cosa que no pot

    passar-me a mi”.

    La desinformació en aquest terreny és segurament deguda a la pròpia actitut dels adolescents que utilitzen els serveis d´institucions com els centres de planificació bastant tems després de comenzar les relacions sexuals. Alguns adolescents no tenen informació contraceptiva suficient abans d´iniciar relacions sexuals, perque temen aquest aspecte de premeditació, planificació i racionalitat.

    Per últim, parlar de les diferències entre aquells adolescents que han tingut o tenen relacions sexuals i aquells altres que pel contrari permaneixen verges. Segons un estudi de Shirley i Richard Jessor ( 1985 ), els adolescents que mantenen relacions sexuals són menys convencionals en les seues actituts, estàn menysa controlats pels seus pares i amics, valoren mes la seua pròpia independència i respecten amb major freqüència els comportament poc convencionals, com ara el consum d´alcohol i drogues denominades “blanes” ( com ara la marihuana).

    DESENVOLUPAMENT COGNITIU.

    La teorí del coneixement de Piaget ens ofereix un important nexe entre les noves metes i aspiracions de l´adolescent i la recerca de la seua identitat. La major part dels mèrits de l´adolescent -formació de la identitat, desenvolupament d´un sistema ètic de valors, ideologí política i moral i elecció d´una vocació- poden considerar-se, en major o menor mesura, un resultat de les capacitats adquirides en la quarta etapa del edsenvolupament cognitiu de Piaget.

    El període de les operacions formals.

    Segons Piaget, la maduresa cognitiva arriva en el període de les operacions formals ( entre els onze i els setze anys ). En aquesta etapa les estructures cognitives del xiquet sufreixen un canvi quantitatiu, el període es caracteritza per la capacitat de pensament abstracte sense necessitat de referències concretes. Aquesta sort de pensament ha sigut descrita com la capacitat de “pensar al volant del pensament”, “ la relació entre realitat i possibilitat”, o “ abstracció reflexiva”. Els adolescents poden pensar de forma científica utilitzant el raonament inductiu, implicant aquest raonament una generalització d´uns principis a partir d´un número limitat de fets. El període de les operacions formals es caracteritza també per la utilització del raonament hipotètic-deductiu, caracteritzat perque les conclusions deriven de premises que són hipotesis en major mesura que fets. El raonament hipot`tic-deductiu, depén molt del llenguatge. En aquesta etapa s´arriba a la capacitat de resoldre problemes abstractes.

    En les operacions formals, els adolescents no estàm lligats a la seua percepció inmediata, a la seua experiència pasada o al seu coneixement personal, també poden imaginar-se un univers de fets que mai dónen lloc.

    Piaget experimentà sobre el pensament adolescent calificat de formal per basar-se en la lògica, l´abstracció el raonament científic, les proposicions i les possibilitats. Aquests experiments posen de manifest la diferència qualitativa entre el pensament formal i el pensament concret de la infància.Aquest experiments poden resumir.se en la combinació ( experiment amb líquids incolors que ens mostra la capacitat de combinar ) la proporció (els problemes de pesos/distàncies ) i el problema del pèndul ( on es posa de manifest la qualitat del pensament )

    Cambi estructural en les operacions formals.

    El salt qualitatiu que caracteritza el pensament adolescent, es produeix per l´aparició de d´una nova estructura mental anomenada INCR que agrupa quatre diferents: Identitat, Negació, Reciprocitat i Correlativitat. Cadascuna d´aquestes operacions permet una certa reversibilitat. Aquiestes operacions són les realitzades per l´adolescent amb el seu pensament simbòlic. El grup INCR explica la capacitat de servir-se de l´adolescent per manipular els seus pensaments i operar sobre proposicions hipotètiques sense centrar-se en situacions concretes.

    També desenvolupen els adolescents la capacitat de servir-se de la lògica proposicional. La forma més simple és la anomenada lógica preposicional binària o capacitat per avaluar simultàniament la veracitat o falsetat de dues proposicions. Les dues proposicions juntes poden ser: 1)totes dues certes 2)totes dues falses 3) la primera certa i la segona falsa 4) la primera falsa i la segona certa. Considerant el nombre total de formes en que les preposicions poden ser considerades, trobem 16 possibilitats. La capacitat per descubrir aquestes possibilitats o resultats de la lògica proposicional binaria te un important significat, ja que constitueixen el conjunt d´operacions mentals que li permeten a l´adolescent internar en les seues accions.

    Les 16 operacions proposicionals i el conjunt INCR formen la base de les diferencies qualitatives que separen el pensament adolescent de l´infantil. Piaget ha pres els elements de la lògica simbòlica i els ha col.locat dins del cap de l´adolescent per formar un sisitema d´operacions mentals.Però hem de tindre en compte que la majoría dels adolescents no saben utilitzar la lògica proposicional. Piaget no utilitza la lògica èr descubrir els coneixements explícits de l´adolescent, sino per descriure la seua estructura de pensament.

    Investigacions en el camp de les operacions formals.

    Per altra banda tenim que, malgrat el desenvolupament de les operacions formals, tant adolescents com adults tendeixen a resoldre els problemes d´una manera mes propera a les operacions concretes que a les propies operacions formals.Per això deduim que l´etapa de les operacions formals no és una etapa que es dóna a tots els habitants de totes les societats (podem afirmar això gràcies als diferents test realitzats tant a cultures modernitzades, com a altres cultures).Es facil trobar al respecte afirmacions tant a favor com en contra ( vejam les opinions contràries del propi Piaget i Berzonsky )però si és cert que és molt difícil per a un adolescent arribar al període de les operacions formals plantejat per Piaget. També cal resaltar que sabem, gràcies als estudis fets per Liebert que es pot passar de utilitzar les operacions concretes a utilitzar les operacions formals, això si, no sense un entrenament previ.

    Per resumir, direm que són molts els estudis fets al voltant del tema, al voltant de la capacitat dels adolescents per utilitzar les operacions formals i que la conclusió final que es pot estraure és que “segons tots aquests aurors, el pensament formal no existeix en la forma pura defensada per Piaget i ofereix dubtes el continuar amb l´estudi dels processos lògics o l´ensenyament de la lògica com a auxiliar del pensament efectiu.

    DESENVOLUPAMENT MORAL.

    Part de la nostra identitat conté una filosofía moral. En l´adolescència es produeixen nombrosos canvis en les consideracions moirls. Recordem l´analisi cognitivo-estructural de Kohlberg. Segons aquest autor, hi ha tres nivells de raonament moral: preconvencional, convencional i postconvencional. Cada nivell comprén dues etapes, el que ens dona una seqüència invariable de sis etapes. No tot el món arriba necesàriament a l´últim nivell. Segons es desprén de nombrosos estudis, per a arribar a aquest últim nivell ( etapes 5 i 6 ) els adolescents han d´haver arribat a l´etapa del pensament operacional formal. Encara que les operacions formals són necessaries, no són suficients per al desenvolupament del pensament moral postconvencional. Degut a que no tots els adults arriben a l´etapa de les operacions formals, la proporció de persones que desenvolupen el grau mes alt de moral és bastant xicoteta; els autors citen xifres del 10 per 100 entre individus de setze anys que mostraren raonament moral postconvencional, malgrat que el 60 per 100 havía arribat a l´etapa del pensament formal. “Mentres que alguns individus mostraben operacions lògiques sense paral.lel en els judicis morals, cap individu presentava aquest nivell moral sense els prerequisits lògics”. També es va trobar una correlació elevada entre el desenvolupament cognitiu i el pensament moral. Compararen el raonament moral d´un grup de chiques de grau mitjà que havíen arribat recentment a l´estadi de les operacions formals i d´un grup d´universitàries. Les xiques mes joves mostraren menor desenvolupament moral, com si fóren incapaces d´aplicar les seues “ recentment adquirides habilitats” al camp de les decisions morals. El desenvolupment del pensament moral està atrasat respecte al desenvolupament cognitiu, aquest últim pareix ser un important “mitjador” en nombrosos aspectes de la identitat adolescent.

    Alguns estudis sobre el desenvolupament moral, van posar de manifest que en la adolescència pot produir-se una regresió al nivells mes baixos. Aproximadament un 20 per 100 dels adolescents estudiats mostren algún tipus de regresió en el seu pensament moral. Aquests adolescents mostraren en lloc de un procés de regresió des del nivell convencional al postconvencional, una regresió al preconvencional. Aquesta regresió pareix ser només temporal, ja que els mateixos individus a l´edat de vint-i-cinc anys havien arribat al nivell postconvencional. Els adolescents amb regresió mostraben un “relativisme extrem”. Qualsevol posició moral els pareixí defensablesi es tractava d´una convicció personal: una moral no és superior a una altra. Aquesta regrsió i el seu relativisme es pareix bastant al descobriment de la “ universalitat de la subjetivitat” o a la “soletat epistemològica”.

    BIBLIOGRAFÍA

    • Tharon, A. , Coodin, P. , Gormand, B. Psicología evolutiva, Psicología Piramide, Barcelona 1985.

    • Beck, L.E. Desarrollo del niño y del adolescente. Edit Prentice Hall

    • Apunts de classe.