Administración y organización del Estado

España. Poder ejecutivo, legislativo y judicial # Administració Central de l'estat y Local. Les Comunitats Autònomes. Diputació. Comarca

  • Enviado por: Marta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 20 páginas
publicidad

Administració central de l'estat

Vicepresident

A nivell de l'administració Central de l'estat es diu SUPERMINISTRE.

A nivell autonòmic es diu CONSELLER EN CAP.

Funcions

Tasques que li encomana el president del Govern.

Substituir al president del Govern quan no hi és.

Consell de ministres

Concepte

Jeràrquicament és el més alt òrgan de la nostra Administració Pública.

Composició

President Govern + Ministres

Els ministres poden ser amb cartera (tenen assignat un ministeri) o sense cartera (no tenen cap ministeri).

Tots els components del Consell de Ministres són persones aforades: se'ls jutja a la sala 2ª del Tribunal Suprem.

El nombra-me'n és realitzat pel Rei a proposta del President del Govern. El seu cessament pot ser individual o col·lectiu.

Com funciona

Correspon al president del Govern convocar les reunions del Consell de Ministres.

Trobem 2 tipus de reunions:

  • Deliberants: (pensar) no es prenen acords.

  • Decisòries: si que prenen acords (han de ser per majoria, normalment absoluta).

Les deliberacions del Consell de Ministres són secretes (en les reunions no hi ha TV ni premsa)

Funcions

Les Corts generals poden delegar en el Govern la potestat de dictar lleis; s'atorgarà de forma expressa, per a una matèria concreta i amb un termini determinat.

  • Aprovar projectes de llei: El més important és el projecte de llei de pressupostos generals de l'estat.

  • Aprovar Real Decrets lleis i RD legislatius.

  • Acordar la negociació i signatura de tractats internacionals.

  • Aprovar reglaments pel desplegament i execució de lleis.

Funcio principal: Potestat reglamentària

Crear, modificar o derrogar normes jurídiques valor reglament (tota normativa amb valor llei que surt del Congrés dels Diputats té una normativa valor reglament que surt del Consell de Ministres).

Només podrà dictar disposicions reglamentàries per expressa delegació.

Comisions delegades de l'estat/govern

Concepte

És un òrgan col·legiat (=més d'una persona) de naturalesa política perquè estan integrats per alguns membres del Govern (alguns ministres) i la seva naturalesa també és administrativa perquè els ministres estan triats pel president del Govern.

Composició

Més d'un Ministre.

Exemples de comisions

  • De política exterior

  • Per la seguretat de l'estat (ministre interior i ministre justícia)

  • Per afers econòmics

  • Per política autonòmica

  • Afers culturals

Funcions

Examinar qüestions de caràcter general que tinguin relació en diferents departaments ministerials (estudiar temes que afectin a més d'un ministeri).

Organs de suport i de col·laboració al govern

Cada Ministeri té un secretari d'estat i un Gabinet els quals ajuden, fan informes de temes relacionats amb els diferents Ministeris. Donen informació:

  • Secretaris d'estat: juntament amb els Ministres, són els òrgans superiors dels Ministeris. Són els q dirigeixen i coordinen les Direccions Generals situades sota la seva dependència. Desenvolupen, en el seu àmbit d'acció, funcions similars als del Ministeri.

  • Gabinets: òrgans de recolzament polític i tècnic del president del Govern, dels vicepresidents, dels Ministres i dels secretaris d'estat. Fan informes de tipus tècnic (assessorament tècnic). Donen informació al Govern o als Ministeris.

  • De govern

  • De ministeris

Consell d'estat (art 107)

Concepte

Òrgan suprem consultiu del Govern (el més important).

Funcions

Per a algunes resolucions el Consell d'estat ha d'emetre informes obligatoris i vinculants que el Consell de Ministres (Govern) escoltarà per tal que prenguin unes mesures o facin unes resolucions.

El poder judicial

El seu exercici correspon exclusivament a:

  • Jutges: òrgans unipersonals

  • Tribunals: òrgan format per més d'un magistrat.

Hi ha jutges d'instrucció, de lo penal nº 3...

Principis bàsics del poder judicial (art. 117.1)

La justícia:

1.- emana del poble:

  • De manera mediata: nosaltres triem els nostres representants i la normativa que apliquen aquests tribunals la fan els nostres representats.

  • De manera immediata: la institució més directe serà el Tribunal popular on la justícia prové del poble.

2.- s'administra en nom del Rei. Ho fa de manera formal en base a la teoria del refren.

3.- és independent: no ha d'estar influenciada ni pel Govern ni per cap partit polític.

Per recórrer fallos de l'administració pública:

-Via administrativa quan s'exhaureix (quan el Ministre tampoc ens dona la raó) passen a:

-Via contenciós-adminsitratiu (és una via judicial dintre de l'administració) els interlocutors són ens, persones jurídiques. Ja no decideix el Ministre sinó que decideix un jutge.

En aquesta segona via es fa més palesa el tema de la independència perque si el jutge no és independent pot fallar a favor de l'administració encara que sigui culpable.

Interlocutors del contenciós-administratiu

  • Jutge

  • Advocat que demana una pretensió

  • Advocat de l'estat, de l'administració pública

4.- responsables i sotmesos únicament a l'imperi de la llei

Principi de legalitat

Ha de fer el que marqui la llei i quan no ho facin se'ls acusarà de premeditació.

Principi d'independencia (art 117.1)

Els jutges i els magistrats han d'aplicar la llei sense que el poder executiu ni el legislatiu s'immisceixin.

La figura del fiscal el trobem en processos menors civils defensant al menor o al incapaç (criatures, incapaços i persones que se'ls ha d'incapacitar. En casos penals defensen i demanen penes.

Els jutges, magistrats i fiscals no poden exercir altres càrrecs públics ni formar part de partits polítics o sindicats.

Principi d'inamobilitat

No se'ls pot treure fàcilment sinó que ha de ser per temes molt concrets. No poden ser jubilats, suspesos, etc., si no hi ha causes que es contemplen en la llei ( ja estan previstos).

Principi d'exclusivitat (art. 117.3)

L'exercici de la potestat jurisdiccional correspon exclusivament a jutges i a Tribunals. La possibilitat de jutjar i de fer complir el q s'ha imposat és del poder Judicial.

Principi d'autonomia

Els jutges i els magistrats estan sotmesos únicament a l'imperi de la llei (en relació amb el principi d'independència). Per garantir la imparcialitat s'estableix com a òrgan d govern del Poder Judicial al Consell General del Poder Judicial (l'òrgan més alt).

1ª autoritat civil a Catalunya: president de la Generalitat

2ª autoritat civil a Catalunya: president del Parlament triat pels Diputats. No té poder fàctic, només mana en el Parlament.

Principi d'unitat jurisdiccional

On hi ha una jurisdicció i dintre d'aquesta hi ha diferents òrgans que tracten de diferents temes. A tot el territori espanyol es tracten els temes de la mateixa manera, no hi ha justícies diferents segons el territori sinó que és la mateixa. Els jutjats poden tenir diferents noms però apliquen la mateixa justícia.

EXCEPCIÓ jurisdicció militar: determinades actuacions fetes per membres militars la jurisdicció és diferent, és militar.

Principi de col·laboració amb la justicia

Les diferents autoritats han de colaborar amb les decisions fermes dels jutges i els tribunals; no les definitives pq no saben si és la q es farà.

  • Sentències definitives: encara es pot recòrrer amb un determinat procediment.

  • Sentències fermes: ja no es poden recòrrer.

Quan el jutjat de lo penal fa una sentència definitiva passa a la audiència provincial i esdevé ferma.

Les sentències poden ser fermes per 2 motius:

  • Ja s'hagi impugnat quan s'havia de fer: hi ha hagut una resolució en 2ª instància.

  • S'hagi passat el temps d'impugnació.

L'òrgan superior l'ha donat per bona.

Principi de gratuitat de la justicia

Una persona que no té mitjans se li dóna si els necessiten. El departament de justícia otorga un advocat i un procurador si s'és pobre en el sentit legal de la paraula (guanya més del doble del salari mínim interprofesional) i en el procés es necessiten.

Principi de publicitat

Les actuacions judicials seran públiques amb una sèrie d'excepcions: procediments per delictes q van en contra de la llibertat sexual o dels menors per vergonya de la víctima.

Principi d'oralitat

El procés serà predominantment de forma oral i més habitualment en els processos criminals.

Principi de participació amb l'administració de justicia

La figura dels judicis per jurats: en alguns delictes (homicidis, assassinats, contra la llibertat sexual, allanament de morada i premeditació) es jutgen mitjançant el jurat popular.

Principi d'indemització per errors judicials (art. 121)

Quan s'equivoquen i es demostra, el perjudicat té dret a reclamar. Està relacionat amb el DRET DE PETICIÓ i amb una de les coses principals és poder reclamar a l'administració.

Organs de govern del poder judicial

Consell general del poder judicial

  • Composició (art 122): 12 membres entre jutges i magistrats de qualsevol categoria judicial, 4 que proposa el Congrés dels Diputats i 4 que proposa el Senat.

  • Organs de govern:

  • President

  • Vicepresident

  • ple (tots els membres reunits en 2 tipus de sessions: ordinàries i extraordinàries)

  • 3 comisions (permanent, disciplinària i de qualificació)

  • Funcions: nombrament de jutges i magistrats dels difs jutjats.A l'hora de legislar s'ha de fer mitjançant Llei Orgànica del Poder Judicial per canviar-ho es necessita majoria absoluta)desenvolupat en la Llei orgànica del poder judicial.

  • President: representar al Consell de Govern del Poder Judicial, convocar i presidir les sessions del ple.

  • Ple: el que fa referència a la proposta de nomenament dels membres dels tribunal suprem i del tribunal constitucional. Tb fa la proposta per nomenar els presidents dels tribunals suprems dejusticia de les CCAA.

Organització judicial espanyola

No hi ha nivells sino es diferencien en com estan ubicats territorialment. Hi ha el mateix poder judicial en un poble que en una provincia.

Jutjat de pau

Unitat primària de l'organització jurisdiccional d'Espanya. Existeixen en poblacions on no hi ha jutjat d'instrucció ni de 1ª instància.

Al cap hi ha una persona bona del poble que no és lega triada per l'Ajuntament després de que presentin candidatures.

Funcions: tramitar requeriments amb l'auxili del jutjat de 1ª instància o d'instrucció, tasques d'auxili, no surten sentències. Es pot arribar a algun acord en temes insignificants.

En una mateixa població pot haver un jutjat de pau i un de 1ª instància encara que llavors les tasques seran molt simbòliques.

jutjat de 1º instancia o d'instruccio

  • 1ª instància:

Secció social: tot tipus de temes excepte temes penals, socials=laborals o contenciós-administratiu (divorcis, custòdies en divorcis..)

Funcions: emetre sentències en temes civils

Procés: si la sentència no ens agrada la podem recòrrer en l'audiència provincial. Passa a 2ª instància i es pot rebocar la sentència o ratificar-la. Aquí s'acaba el procés.

  • Instrucció:

Secció penal: jutjat per temes penals.

Funcions: emetre sentències i instruir expedients en judicis de faltes i en judicis ràpids (declaració testimonis, roda reconeixement..).

Procés: es pot apel·lar en l'audiència provincial i és on acaba el tema.

Sempre instrueix el jutjat d'instrucció però no sempre es veu (es fa sentència ferma) en aquest:

Jutjat d'instrucció faltes

Jutjat de lo penal més greu

Audiència provinciales demana més de 6 anys de presó.

Jutjat de lo penal

Veu delictes que no pot veure el jutjat d'instrucció (més que les faltes i fins a 6 anys de preó), no instrueix expedients.

Jutjat de menors

Persones que cometen accions delictives però que no tenen l'edat penal (16-21 anys).

Les sentències s'apel·len a l'audiència provincial i és aquí on acaba.

Jutjat de vigilancia penitenciaria

No és un jutjat sino un jutge que està assignat a un centre penitenciari i emet resolucions en forma d'AUTOS (no és una sentència però el seu valor) de les diferents situacions dels presoners previ informe de la junta de la presó (psicòlegs, etc): passar de graus, permisos... No emet sentències.

Audiencia provincial

És igual en totes les províncies.

Es fan apel·lacions sobre sentències; quan una de les 2 parts no està d'acord amb la sentència es recorre a l'audiència provincial. Llavors aquesta ratifica la sentència o la canvia.

Temes civils provenen del jutjat de 1ª instància

Temes penals venen del jutjat de lo penal, d'instrucció i del de vigilància penitenciària.

Tb veu sentències en les q es mani + de 6 anys de presó ja sigui amb tribunal popular o amb funcions normals (un ponent + 2 magistrats). El jurat popular mai posa condemnes, només diu si és o no culpable.

Jutjay contenciós - administratiu

Quan una de les 2 parts és l'Administració pública. S'arriba quan s'exhaureix la via administrativa. Aquí s'acaba.

Només hi ha un cas en que no s'acabaria: quan s'ha vulnerat un dret fonamental i després d'exhaurir la via ordinària es pot recòrrer al Tribunal Constitucional.

Jutjat de lo social

Temes referents als temes socials-laborals. Si no estem d'acord podem recòrrer a la sala de lo social. Si fos un dret fonamental el que ha estat vulnerat podrem recòrrer al TC.

Sala civil penal

Serveix per processar a persones que estan aforades (alts càrrecs de l'administració autonòmica).

Jutjat central d'instrucció

Instrueix expedients de les diferents diligències obertes en els jutjats d'instrucció de vàries CCAA.

Audiencia nacional

Només van els temes de falsificació de moneda i de terrorisme sigui on sigui on s'hagi fet,; passa directament.

Sales tribunal suprem

Reben apel·lacions

Penal apel3lacions de les sentències que es poden produir a l'audiència provincial i en la 2ª sala de les persones aforades.

Militar persones militars que tenen un codi específic.

Contencios - administratiu quan es tracten temes on estan implicades més d'una administració pública.

Social conflictes entre convenis col·lectius de diferents CCAA.

Civil algunes apel·lacions que venen de les sales de lo civil del Tribunal suprem de justícia de CCAA(temes de casació).

Ministeri fiscal

Órgan que no forma part de la jurisdicció sino que és un cooperador de l'Adminsitració de justícia. La seva missió és promoure l'acció de la justícia en funció dela legalitat vigent.

En temes penals defensen la legislació vigent; pren partit en temes on hi ha penes o quan, en temes civils, hi ha menors o incapacitats. Es posen del costat dels dèbils.

Principi d'unitat d'actuació

És únic per tot l'Estat.

Principi de dependencia jerarquica

El fiscal general del'Estat és el màxim òrgan i d'ell depenen jeràrquicament els altres fiscals territorials.

Principi de legalitat

Les actuacions del Ministeri fiscal sempre estaran subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic.

Principi d'imparcialitat

Actua amb plena objectivitat i independència en interès dels temes que li estan encomanats.

Organització territorial de l'estat en la constitució: les comunitats autònomes

Títol 8, art 2 de la constitució: Unitat d la nació i dreta a l'autonomia.

Interpretacióa Espanya es reconeix constitucionalment el dret a l'autonomia però no només en àmbit de nacionalitats i regions sino que tb de municipis i províncies però sense perdre la visió unitària.

En la regulaci´de l'organització territorial de l'Estat, en les polèmiques de competències, l'àrbitre és el Tribunal Constitucional.

Principis

Principi d'autonomia

Hi ha una sobirania de les administracions locals i de les CCAA limitat per la Constitució espanyola.

Principi de soladiritat

Busca un equilibri econòmic deles diferents zones autonòmiques (el més ric ha de donar al més pbre).

Principi d'igualtat

Fa referència en l'aspecte econòmic i social. Conseqüència del'anterior (art. 138.2 i 139). Un equilibri autonòmic comporta un equilibri social.

Principi democratic

Tant en l'elecció de membres com en el funcionament dels seus òrgans es basarà en principis democràtics.

Comunitats autònomes

Administració territorial

  • Administració autonòmica

  • Administració local

  • Diputació provincial

  • Consells comarcals

A Espanya les CCAA amb origen històric són Catalunya, País Vasc i Galícia. Tenen lengua i història pròpies. Són diferents de les altres, les identitats no poden ser les mateixes que en altres CCAA.

Els Estatuts d'Autonomia diuen el que poden fer les diferents CCAA, competències pròpies de l'Estat i les pròpies de cada CCAA.

Poders de la CCAA

LEGISLATIU: Parlament = assamblea. Es tria amb eleccions com a Espanya i només canvia la circumscripció: llistes tancades, vot directe-universal-secret (s'escullen els diputats del Parlament de Catalunya segons l'ordre de la llista).

EXECUTIU: A Espanya el Govern Central, a les CCAA el Govern autoòmic (a Catalunya la Generalitat). Figura del president de la Generalitat. Voten els parlamentaris la primera volta majoria aboluta sino segona volta majoria simple.

Estatut d'autonomia

Composició

Parla de:

  • Competències

  • Parlament

  • President-mocions:

Per posar-loinvestidura (parteix del parlament)

Per treure'lcensura (parteix del parlament)

Per confirmar-loconfiança (parteix del president)

  • Territori català: dividit en províncies

  • Llengua i bandera: idioma català oficial juntament amb el castellà

  • Condició política dels catalans, dels qui administrativament estan empadronats en un municipi que està dintre del territori de Catalunya.

  • Normes catalanes (surten al parlament de Catalunya): afecten a les persones que estiguin a Catalunya (derecho del suelo) no va segons la nacionalitat. No tenim un codi penal però si un codi civil. Primer s'aplica el català i si no en diu res subsidiariament (en 2ª instància) anirem a buscar el codi penal espanyol.

Competencies generals exclusives als estatuts d'autonomia (art. 9)

En aquests temes l'única que pot fer alguna cosa és la Generalitat de Catalunya: dret civil català, herències, ferrocarril català...

En el tema legislatiu l'única competència que tenim és el dret civil català.

La resta de normativa l'agafem de l'Administració Central de l'Estat. Per exemple, els temes laborals els hem d'agafar de l'Estat perquè té la competència exclusiva.

Administració local

Trobem 3 grans normes de referència:

Constitució Espanyola

Llei de bases de règim local (7/85)

Llei de règim municipal i local de Catalunya.

Tb hi ha 8 Real Decrets i Decrets.

Qué és l'administració local?

Forma part de l'Administració pública espanyola. La seva competència es limita en un determinat territori (provincia o municipi).

Està regulat en el Titol 8 de la Constitució espanyola.

Els 3 tipus d'entitats territorials (ens) + importants que formen part de l'Administració local:

  • Municipi

  • Provincia

  • Illa en els archipèlags Balear i Canari.

  • Les que no estan reconegudes x la Constitució espanyola del 78 però que són ens locals que estan regulats en altres lleis són:

  • Comarques

  • Àrees metropolitanes

  • Mancomunitats

  • Dintre del nivell local no podem parlar de poder legislatiu pq aquests ens no poden produir normes jurídiques amb valor llei però si normes jurídiques amb valor reglament (rang inferior a la llei), ordenances municipals, decrets alcaldia...

    Principi de “just solis” (del territori) sota aquestes normes està sotmés qualsevol persona que estigui en aquest territori.

    Principis generals

    Principi d'organització territorial de l'estat (art 137)

    L'Estat s'organitza territorialment en municipis, províncies i CCAA que es constitueixen (quan es va fer la Constitució espanyola encara no hi havia CCAA, no s'havien constituit). En aquests moments ja estan constituides totes les possibles.

    Municipis

    Administració local

    Provincia

    CCAA

    Administració autonòmica

    Gaudeixen d'autonomia x la gestió dels seus respectius interessos. Per si sols poden fer coses, no necessiten a ningú. Per segons quines coses no necessiten l'Estat, en temes que els afecten directament. Encara que són filials. En canvi, l'Estat si que pot fer-ho tot.

    Sobirania autonomia

    Poders vers a algú gràcies a aquest poder puc determinar

    algunes parcel.les

    Com + sobirania tindré + autonomia x autogestionar els nostres interessos. Autonomia dintre de la sobirania. Pq existeixi l'autonomia ha d'existir una sobirania.

    Principi de soladiritat (art 138)

    Ajudar als que tenen - des del punt de vista econòmic els que + generen hauran d'ajudar als que menys generen i a nivell autonòmic l'instrument és el Fons de compensació interterritorial (art 158)

    Principi d'igualtat (art 139)

    Està associat a la libertat ambulatòria. Ha quedat amplificat a la comunitat europea ara.

    Igualtat entre les persones sigui d'on sigui. Mateixos drets. Tots som iguals davant de la Constitució.

    Des del punt de vista de l'administració local tb ha de ser així però en temes fiscals en realitat no ho és ja que s'ha traspassat sobirania (= autonomia de competències en el tema). Per això es paga + IBI en BCN que en Igualada.

    Principi d'autonomia municipal (art 140)

    Personalitat jurídica plena quan un membre de l'Ajuntament fa alguna cosa que va en contra dels meus interessos jo denunciaré a l'Ajuntament i no al seu membre. Pot desenvolupar actes jurídicament vàlids com una persona jurídica totalment autònoma, com una societat, una associació de veïns, etc. L'Ajuntament pot comprar, vendre...

    Principi d'autonomia Provincial (art 141)

    Provincia com a entitat jurídica pròpia.

    Provincia = agrupació de municipis i serveis com a divisió territorial x al compliment de les activitats de l'Estat.

    Dintre de les CCAA hi ha un delegat i en la provincia trobem la figura d'un subdelegat que es cuida de determiandes parcel.les que encara estan tutelades x l'Adminstració central de l'Estat: seguretat, tramitació de permisos de residència... Les fronteres sempre estaran vigilades x l'Estat (Guàrdia civil) pq té plena competència, encara que altres temes els tractin els mossos d'esquadra que han anat substituint a la Guàrdia civil en altres parcel.les.

    Principi de suficiencia economica (art 142)

    Les Hisendes locals (que tramiten la recaudació i el repartiment dels ingressos) hauran de tenir resursos suficients diners) pel compliment de les funcions que la llei li atribueix i s'alimentaran de tributs propis (contribució, plus valua...) i de la participació dels tributs de l'Estat i de les CCAA.

    PLUS VALUA grva l'increment que ha pogut suportar un bé immoble en el transcurs dels anys des de que l'he comprat fins que el vengui. Es liquida al qui ven. Si s'ha mort el venedor ho paga el que hereda (mortis causa). Com + temps fa + alt és i el tipus de gravàmen tb.

    Autonomia municipal (art 140)

    Formació de l'Ajuntament mitjançant eleccions municipals amb llistes tancades s'escull una amb una sèrie de vots. Segons aquests i amb la llei d'Hont es confecciona la graella dels regidors. En la moció d'investidura els regidors escullen el batlle.

    Provincia = Diputació

    L'Estat espanyol té 50 provincies.

    Naturalesa i caracteristiques

    • Entitat local

    • Personalitat jurídica pròpia diferents municipis.

    • Divisió territorial pel compliments d'activitats de l'Estat.

    • Gaudeix d'autonomia x la gestió dels seus interessos.

    • Caràcter representatiu dels seus òrgans de govern i Administració.

    Elements

    • Territori format pel territori dels municipis

    • Població habitable (suma d'habitants del municipi que integren la provincia)

    • Aquests elements físics necessiten, per constituir-se com a un ens local, una organització formada pel Govern i l'Adminstració autònoma de la provincia que correspon a la diputació provincial.

    Organització

    Òrgans de representació que existeixen en totes les Diputacions de l'Estat espanyol.

  • President de la diputació provincial

  • Vicepresident

  • Comissió de govern

  • Ple

  • President

    Triat pels diputats provincials. En la 1ª volta ha de ser x majoria absoluta. Si no surt a la 2ª per majoria simple.

    Atribucions Dirigir el Govern i l'Adminstració de la provincia

    Representar a la diputacio provincial

    Convocar i presidir les sessions del sple i de la comissió de Govern

    Vicepresident

    Nomenats pel president. Fan el que hauria de fer el president quan no hi és. El president delega les seves atribucions al vicepresident desconcentració (dintre de la mateixa Administració. Si fos delegat a una altra Administració seria descentralització).

    Ple de la diputació

    Compost per tots els diputats electes provincials i presidit pel president.

    Com s'escullen el seu origen és la composició dels diferents Ajuntaments que conformen la provincia. En proporció a la representativitat dels Ajuntaments de la Provincia. Segons la població hi ha un nº determinat de diputats. S'ajusten els regidors pels colors i en proporció es fa l'elecció dels diputats. Com a mínim cada partit judicial (= delimitat per una determinada zona, pot haver 2 o 3 pobles; superior a la comarca i inferior a la provincia) ha d'aportar un diputat provincial.

    Atribucions Organització de la diputació (organigrama)

    Aprovació ordenances (valor reglament)

    Aprovació i modificació pressupostos (no és llei pq no està dintre del legislatiu). Estem a

    l'executiu a nivell local.

    Control i fiscalització dels òrgans de Govern: demanar comptes del que fa el president (control de

    l'executiu al mateix executiu pq a nivell local no hi ha legislatiu).

    Comissió de govern

    Compost pel president i uns quants diputats nomenats lliurement pel president en proporció.

    Atribucions Assistència permanent en el president (òrgan de recolzament en el president)

    Competències de la diputació provincial

    A nivell general:

    • La coordinació dels serveis municipals entre sí x la garantia de la prestació d'aquests serveis (serveis que serveixen per + d'un municipi amb poca gent, pocs recursos, poca infraestructura...). creen un servei per tots.

    • Assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica pels diferents municipis. Temes que el propi municipi no pot tirar endavant pq no pot (no té infraestructures, recursos...) i la diputació s'ho fa.

    MUNICIPI

    La regulació bàsica la trobem a la Llei de bases de règim local.

    Municipis = entitats bàsiques d'organització territorial de l'Estat. Serveixen de vies immediates de participació ciutadana (potser la que + d'aprop ens toca) en els afers públics.

    Té personalitat, capacitat jurídica plena i pròpia. Un municipi pot comprar, vendre, llogar, denunciar, etc.

    Elements bàsics del municipi

  • Població

  • Territori

  • Organització (ajuntament)

  • Terme municipal

    És el territori on l'Ajuntament exerceix les seves competències. Per exemple: impostos de circulació. Té competències d'unes coses i no d'unes altres. L'Ajuntament en tindrà en els límits del territori competències territorials. Uns altres tipus de competències són sobre una matèria, competències exclusives en l'autonomia.

    Població

    Conjunt de persones que estan inscrites en el padró municipal (totes les edats; en el cens a partir dels 18 anys). Quan ens inscrivim al padró municipal adquirim la condició de veí. Primer ens inscriuen al registre civil quan naixem i d'ofici ens inscriu al padró.

    Tota persona que visqui a Catalunya està obligada a inscriure's al padró municipal. Si té vàries residències s'inscriurà on passi + temps.

    Padró municipal = registre administratiu on onsten els veïns d'un municipi. Les dades que consten constitueixen una prova important en quant a la residència. En canvi les dades del registre civil serveixen per l'existència. El canvi d'empadronament és automàtic. Només cal presentar un lloguer, un bé immoble o viure amb algú. El paràmetre utilitzable és viure en un immoble que estigui dintre del municipi. Que estiguem empadronats en un municipi o en un altre és el tema fiscal i a l'hora d'anar a votar.

    Caràcter document públic; pressumpció de veracitat del document d'empadronament. Quan una persona s'empadrona adquireix el veinatge civil català sempre i quant el municipi estigui dintre del territori català. I el dret que ens apliquin serà el dret civil català.

    DRETS I DEURES DELS VEÏNS

    DRETS

    DEURES

    • Ser electors i ser elegibles

    • Utilitzar els serveis públics municipals

    • Contribuir a les cargues municipals (prestacions municipals pressió fiscal)

    • Participar en la gestió municipal

    A nivell local trobem el poder executiu regidors naturalesa jurídica de reglament.

    Organització municipal: Ajuntament

    El govern i la organització municipal correspon a l'Ajuntament que està constituit pel batlle o alcalde (president de la corporació municipal) i els regidors. Sempre i quant no funcioni amb el règim de consell obert on tots ho són tot. En aquest regim no existeix l'Ajuntament. Tots els veïns s'ajunten x decidir. Llavors no cal escriure res.

    Els regidors són triats per sufragi universal (qualsevol persona empadronada amb + de 18 anys; x la municipal els extrangers no cal que tinguin la nacionalitat), lliure (votar a qui es vulgui, sense coaccions), directe (trien a la llista, no al batlle que el triaran ells) i secret.

    La normativa que afecta als municipis, les obligaciones mínimes del municipi, es troben en relació a la quantitat de persones. Els paràmetres venen marcats a la densitat de la població:

    • En tot municipi hi ha d'haver enllumenat públic, cementiri, recollida de deixalles, neteja viària, aigua potable als domicilis, clavegueram, pavimentació i conservació de les vies públiques, control d'aliments i begudes.

    • En poblacions amb + de 5.000 hab. a + a + de les anteriors: parc públic, biblioteca, mercat, tractament residus.

    • Amb + de 20.000 hab. a + a + de totes les anteriors: protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d'incendis, instal.lacions esportives d'ús públic.

    • Amb + de 30.000 hab. a + a + de totes les anteriors: biblioteca pública però fora de la xarxa del mapa de lectura pública (biblioteca de tipus autònom).

    • Amb + de 50.000 hab. a + a + de totes les anteriors: trasnport col.lectiu urbà, protecció medi ambient.

    Comptetències delegades:

    La comissió d'Estat, CCAA i altres ens locals (per exemple la diputació) poden delegar-hi competències (l'exercici) als municipis.

    Competències complementaries:

    Educació i cultura, juventud, promoció de la dona.

    Potestats de l'Ajuntament:

    • Potestat reglamentària i d'autoorganització (fer reglaments)

    • Potestat tributària i financera: crear impostots a nivell municipal. Per ex. Impostos bens immobles. D'altres no son taxes sino pagaments per serveis públics. Per ex. Recollida escombraries.

    • Potestat expropiatòria: possibilitat que té l'Ajuntament de canviar un be que es privat a un bé públic (desallotjar).

    • Potestat d'execució forçosa i sancionadora: et poden embargar el que tinguis, et poden multar

    Organs de govern del municipi

    • Batlle

    • Regidors (segons els habitants no hi ha)

    • Ajuntament en ple

    • Comsissió de Govern

    A vegades tb hi ha tinents d'alcalde en funció de l'amplitud o importància del municipi.

    Alcalde

    L'elecció si en la 1ª volta supera la majoria absoluta és alcalde. Si no, será el candidat del pariti polític + votat.

    Tractament de l'alcalde en Madrid i BCN és EXCEL.LÈNCIA. En la resta de capitals de província és IL.LUSTRÍSSIM. I en la resta és SENYORIA.

    Mocions aplicades a un ajuntament:

    Censura: dels regidors l batlle. Els regidors volen treure a l'alcalde. Tb s'ha de proposar un candidat (alternativa). 1ª volta majoria absoluta. En la 2ª volta majoria simple.

    L'antitesi seria la moció d'investidura.

    Moció de confiança: del batlle als regidors. Alcalde demostra el seu enfortiment davant del consistori. El batlle pregunta si el volen. Si 1ª volta diuen q el volen per majoria simple es queda.

    Atribucions del batlle

    Quan l'Ajuntament és molt gran es deleguen.

    • Dirigir el Govern i l'administració municipal

    • Representar a l'Ajuntament

    • Convocar i presidir les sessions del ple

    • Dirigir, inspeccionar (inaugurar) i impulsar els serveis i obres municipals

    • Dictar bands (valor reglament q surt del propi alcalde i q tots els q estan en el municipi han d'acomplir)

    • Exercir la direcció de la policia local (és el cap de la policia)

    • Contractacions i concessions administratives de tota mena quan el seu import no superi el 10 % dels recursos ordinaris del pressupost i com a tope lallei marca q no superi els 6.000.000 €. En el cas q es superi aquesta quantitat llavors serà el ple el q tingui la competència (com tots els excessos). Per exemple, adquisicions bens immobles, vendre, concessió drets d'explotació d'un bar-cafeteria d'una piscina municipal. Sempre ho fa el batlle però a vegades necessita el vist-i-plau del ple.

    Delegació d'atribucions

    Delegació de l'exercici de les seves atribucions. Pot delegar a la comissió de Govern, als tinents d'alcalde o a un regidor determiant.

    El que no pot delegar: dictar bands, temes de presidir el ple i la comsissió de Govern, decidir els empats amb els vots de qualitat (el seu vot val el doble en cas d'empat. El q ocupi les seves funcions de batlle a `hora de votar no valdrà doble).

    El que si pot ser : genèriques (una o diverses arees en matèries determiandes) o Específiques (en concret en un regidor. Poden ser relatives a un projecte o un afer determinat, relatives a un determinat servei, o relatives a un districte o barri).

    Ajuntament en ple

    Està integrat per tots els regidors i presidit pel batlle. Les meses de constitució, a nivell local, autonòmic i central estan presidides pel de + i menys anys.

    Funcions

    • Totes les q no tindria l'alcalde

    • El control i fiscalització dels òrgans de Govern (controlar als q tenen algun tipus de càrrec más alt a l'Ajuntament batlle o responsables de regidories).

    Un executiu respon davant d'un altre executiu pq tots són executius ( a nivell local no hi ha legislatiu). En determinats municipis tots els executius tenen responsabilitats i s'ha de donar explicaicons tots amb tots. Així doncs trobem:

    • Executius amb responsabilitat de Govern

    • Executius sense responsabilitat de Govern.

    Comissió de govern

    Existeix en els municipis amb + de 5.000 hab.

    Composició

    Batlle

    Regidors nomenats lliurement x ell. Hi ha una limitació: el nº de regidors no pot ser superior a 1/3 de membres de la corporació.

    El cessament dels membres de la comissió el fa el batlle a dit.

    Atribucions

    • La més genuina és l'assistència permanent a l'alcalde.

    • Tot el q fa referència a les delegacions del batlle i del ple.

    Tinent d'alcalde

    Nomenats i cessats lliurement per l'alcalde dintre dels membres q formen la comssió de govern. Si no hi ha Comissió de Govern ho fa d'entre els regidors.

    Atribucions o competencies

    En cas d'abscència de l'alcalde pel motiu q sigui el substitueixen. Lallei no posa limitacions d'habitants pq hi hagi aquesta figura. El límit és el que vulgui l'alcalde.

    Organs complementaris

    • Regidors delegats

    • Comsissions d'estudi, d'informe i de consulta: de més de 5.000 hab. Fan una determinada tasca vers un determinat tema. Una vegada s'ha aclarit aquell tema, aquella comsissió pot desaparèixer. No és permanent. Es crea x solucionar algun fet.

    • Comsissió especial de comptes

    • Consells sectorials

    • Òrgans desconcertats i descentralitzats x la gestió de serveis.

    • Representants personals de l'alcalde a poblats i barriades. Òrgans unipersonal nomenat i cessat pel batlle. Serveix x representar l'alcalde en llocs una mica perifèrics respecte a la seu de l'Ajuntament. No té pq ser regidor.

    • Juntes municipals de districte. Principal caracterisitica és intentar facilitar la participació ciutadana en el respectiu àmbit territorial. Composició regulada pel ple.

    • Síndic greuges a nivell de municipi a partir d'una certa densitat de població. Intervenir entre el poble i l'Ajuntament (entre adminsitrat i administrador). No resol res a partir d'una queixa veu com està el tema i pot ser q a partir de llavors el procés sigui més fluit.

    Funcionament dels òrgans col.legiats locals (+ 1 persona)

    El ple

    Funciona amb sessions q poden ser de 3 tipus:

    • ordinàries: la seva periodicitat està preestablerta (hi ha un calendari). Normalment en els Ajuntaments es cada mes, en les diputacions cada 2 mesos i en municipis q no superen els 5.000 hab. és cada 3 mesos.

    • Extraordinàries: es fan quan ho decideix el president, l'alcalde o el president de la diputació o ho solicita ¼ part del nº de membres amb 15 dies hàbils d'antel.lació. Formalitats en la convocatòria ordre del dia, 2 hores i dies pel quorum.

    • Extraordinàries de caràcter urgent: convocades gairebé sempre pel president (alcalde o president diputació) amb 2 dies d'antel.lació.

    Constitució del ple de la diputació o de l'ajuntament.

    La funció més important és aprobar ordenances de caràcter valor reglament a partir d'un quorum d'1/3 de la diputació o de l'ajuntament. No pot ser inferior a 3 regidors i haurà assistencia del president i el secretari.

    A la 1ª convocatoria q no hi hagi quorum suficient i la 2ª volta es convoca a la mateixa hora però 2 dies + tard.

    Es cel.lebren a la seu de l'Ajuntament (casa consustancial) o al parlament provincial.

    Totes les sessions siguin oridnaries, extraordinaries o extraordinaries x força major hauran de respectar el principi d'unitat d'acte comença i acaba el mateix dia de la sessió. Un altre principi principi de publicitat: que està obert als ciutadans però no es pot participar, excepte en els de regim de consell obert.

    La votació ordinària x majoria simple. El ple és l'òrgans q finalitza `acció de Govern.

    Funcionament de la comissio de govern

    És un òrgan col.legiat format x + d'una persona. Els òrgnas unipersonals serien l'alcalde, el tinents d'alcalde.

    És un òrgan q existeix a determinats Ajuntaments. A partir de 5.000 hab. la llei de règim local implica que es obligatori. Inferior a 5.000 hab es potestatiu.

    Funciona amb sessions ordinàries, extraorinàries i urgents a l'ajuntament o al palau provincial i no són públiques.

    Els acords es prenen x majoria ordinària o simple. En aquestes sessions es pot requerir algun membre que no formi part de la comissio de Govern.

    Comissions informatives

    Tenen el mateix funcionament que la comissió de Govern. Les actes les firmarà el secretari i hi apareixerà la data, l'hora i el dia que es comença, els acords que es vagin adoptant.

    Els certificats d'acords és els continguts de tots els actes i acords, resolucions d'òrgans de Govern d'una activitat local. Ho fa el president amb el vist i plau. Qualsevol ciutadà segons l'article 105 podrà demanar el certificat d'acord una vegada acabada la sessió.

    Comarca

    L'Estatut d'autonomia és explícit vers aquesta qüestió i s'inclina per la comarca com a un ens d0'administració local.

    Concepte

    Entitat local (mateixa categoria que els municipi...) de caràcter territorial formada per un conjunt (agrupació) de municipis, amb entitat jurídica pròpia i plena capacitat d'autonomia per l'acompliment dels seus fins: té unes competències establertes i les podrà dur a terme sense l'auxili d'altres entitats públiques.

    El territori de la comarca és l'àmbit en que el Consell Comarcal exercirà les seves competències.

    Les competències de qualsevol ens van determinades x la matèria encarregada o pel territori on està situat.

    Principis generals

    Expliquen el funcionament de la comarca.

    Ens comarca / òrgan consell comarcal

    Ens municipi / òrgan ple de l'ajuntament

  • Un municipi no podrà pertànyer a més d'una comarca. Tots els municipis estaran incloos dintre dalguna comarca; no quedarà cap fora. L'agrupació d'aquests municipis v en funció de l'espai geogràfic en q s'estructuren les relacions bàsiques a l'activitat econòmica.

  • Principi d'eficàcia

  • Principi de descentralització

  • Principi de participació en la prestació de serveis públics

  • El consell comarcal é una entitat supramunicipal q coordina, desenvolupa activitats, etc. La principal funció de la comarca és prestar, donar una sèrie de serveis als municipis del seu territori q x ells mateixos no es poden abastir.

    Territori

    L'iniciativa per poder modificar el contingut dels límits territorials ha de partir del municipi o municipis interessats, del Govern de la generalitat o de la comarca interessada.

    Organs dintre de l'organització comarcal

    • Gerent

    • Consell comarcal

    Gerent

    Exerceix funcions executives. No pot ser cap membre dels q componen el ple del Consell comarcal, no pot ser regidor...

    Funcions:

    • Dirigir l'Administració comarcal i executar els acords del ple.

    • Dirigir i inspeccioanr les obres i serveis comarcals.

    • Dirigir el personal de la corporació, el personal dintre del consell comarcal.

    Consell comarcal

    El govern i l'administració de la comarca correspon al consell comarcal. Hi ha 3 òrgans dintre d'aquest:

    President:

    Atribucions i competències: Representar el consell comarcal

    Convocar i presidir les sessions del ple

    Pot haver un o + vicepresidents q el nomenarà d'entre els consellers comarcals

    Ple del consell comarcal:

    Format pel president i els altres consellers comarcals

    Correpson al ple: - Triar el president del consell comarcal

    - Aprovar el reglament orgànic i les ordenances q tenen categoria jurídica

    de reglament.

    - Aprovar els plans comarcals

    - Exercir la potestat expropiatoria la comarca pot expropiar bens

    particulars pel be o ús públic.

    - Controlar i fiscalitzar la gestió dels òrgans de Govern. El gerent ha de

    passar comptes davant el ple del consell comarcal. El ple té la facultat de

    presentar la moció de censura contra el president.

    Comissió especial de comptes:

    Compendrà com a mínim un membre de cada partit polític.

    La seva funció és examinar i estudiar els comptes anuals del consell.

    Comissió d'estudi i informe o consulta:

    Els elements q el conformen seran triats pel ple del consell comarcal. Serveix per fer estudis i dictàmens previs dels afers que després el ple tindrà que tractar.

    COM ES TRIEN ELS CONSELLERS COMARCALS QUE COMPOSEN EL CONSELL COMARCAL

    El mandat és la mateixa que en les corporacions = 4 anys.

    El nº es determinarà segons els residents de la comarca. Quan estan constituits els ajuntaments la junta electoral de la zona suma els regidors obtinguts x les diferents coalicions q s'han presentat a les eleccions dels ajuntaments q conformen aquella comarca. Quan saben la quantitat dels membres q han de ser es fan en proporció. Els membres del consell comarcal són els mateixos q estan representats en el ajuntaments de la comarca.

    Les eleccions municipals serveixen, per tant, per dos coses:

  • Elegir els regidors de l'ajuntament d'una manera immediata

  • Elegir els consellers comarcals d'un manera mediata.

  • Competències comarcals

    En una llei del parlament de Catalunya s'especifica les competències que tindran els consells comarcals:

    • Ordenació del territori

    • Sanitat

    • Serveis socials

    • Cultura

    • Esports

    • Ensenyament

    • Salubritat pública i mediambient

    No són competències exclusives, genuines, sino q complementen competències q tenen els ajuntaments o q no tenen. L'objectiu és ajudar en unes determinades matèries. A vegades es solapen les competències però la idea és q es complementin.

    La comarca tb pot exercir competències q li poden ser delegades x la Generalitat. Els departaments deleguen competències al consell comarcal. Per exemple, el departament d'ensenyament. Quan es delega una competència s'acompanya una partida pressupostària x dur-ho a terme.

    ENS

    ÒRGAN

    Institució

    El que hi ha a dins

    Comarca

    Consell comarcal

    Ajuntament

    Ple

    Batlle