Actividades educacionales

Lenguaje. Nivel de madurez. Autonomía. Trabajo en grupo. Niveles de concreción. Didáctica # Relació mestre-alumne

  • Enviado por: Javier Castellanos
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 31 páginas
publicidad

.............................Introducció................................

La memòria que presentaré a continuació és una síntesi sobre la meva intervenció a l'aula de P5 de l'escola ------------ de Terrassa durant el 2n període de pràctiques al mes de Febrer. Aquesta escola treballa l'etapa d'educació infantil per projectes des de P3, fan un projecte per trimestre que normalment trien els alumnes sense cap mena d'intervenció del mestre. El projecte triat pels infants de P5 ha estat el projecte “NINA”, així que la meva tasca ha estat desenvolupar i treballar aquest projecte. Aquesta memòria es presenta en cinc blocs ben diferenciats:

.- A) Introducció: presentació del treball.

.- B) Contingut: part central, desenvolupament del contingut de la memòria.

1.- Tema seleccionat

2.- Evolució del grup classe

3.-Projecte: .programació

.realització de les activitats

.valoració dels resultats obtinguts pels alumnes

.proposta de correctors

.- C) Valoració i reflexió sobre el segon període de pràctiques.

.- D) Referències bibliogràfiques i Fonts de documentació.

.- E) Annexos: que complementen la informació recollida en l'apartat de continguts. Els annexos es presenten en un dossier apart.

1.- TEMA SELECCIONAT...............................................

Objectius/continguts del segon nivell de concreció del currículum.

Un cop triat el tema del projecte i, amb l'objectiu de fer un plantejament correcte de la meva intervenció a l'aula, he consultat el 2n nivell de concreció del currículum d'educació infantil per tal d'extreure els objectius didàctics que treballaré a l'aula. No he extret els objectius dels documents de l'escola perquè durant la setmana que he hagut de preparar el projecte m'ha estat impossible consultar-los. Després de parlar amb la mestra per tal de no variar ni perjudicar el ritme de la classe, vaig triar els següents continguts i objectius del 2n nivell de concreció :

CONTINGUTS DEL 2N NIVELL DE CONCRECIÓ

DESCOBERTA D'UN MATEIX

Procediments

  • Control global i segmentari del cos.

  • Expressió i manifestació de les emocions i experiències.

Fets i conceptes

  • El propi cos: esquema corporal. Parts més importants del cos: característiques.

Actituds, valors i normes.

  • Constància en l'activitat.

DESCOBERTA DE L'ENTORN NATURAL I SOCIAL

Procediments

  • Observació i exploració directa de les qualitats perceptibles d'elements de l'entorn natural.

Fets i conceptes

  • Característiques morfològiques del propi habitacle i de l'escola.

Actituds, valors i normes

  • Participació i col·laboració en activitats col·lectives.

INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGE

Procediments

  • Expressió oral en situacions comunicatives segons les convencions de la llengua.

  • Realització de diferents formes de comunicació: inici al diàleg, a la descripció i a la narració.

  • Ampliació de paraules noves relacionades amb el camp d'experiència.

  • Utilització de diferents tècniques com a mitjà de representació de formes: dibuix, pintura, modelatge, collage...

  • Iniciació a les operacions.

  • Relacions espacials d'orientació i organització i direccionalitat.

Fets i conceptes

  • Representació gràfica de les qualitats del so.

  • Els números naturals: del 0 al 9.

Actituds

  • Actituds d'espera, atenció, interès i iniciativa davant de l'expressió i la comunicació.

  • Esforç per parlar bé.

  • Interès pel text escrit.

  • Seguretat en les pròpies produccions.

  • Valoració dels recursos matemàtiques.

OBJECTIUS REFERENCIALS

  • Reproduir amb el cos postures complexes tenint en compte la orientació del segments corporals.

  • Mostrar millora en l'expressió corporal mitjançant el gest i el mim.

  • Distingir característiques d'algunes parts del cos: toves-dures, mòbils-immòbils, les parts que n'hi una o dues, que s'obren i que es tanquen, que s'inflen i que es desinflen, que es poden unir o creuar entre si, que poden produir soroll i sons, que permeten fer postures i moviments simètrics i asimètrics.

  • Participar de forma activa en les activitats que es proposin.

  • Mantenir l'atenció i l'esforç necessari per acabar les activitats començades.

  • Identificar a partir del contacte directe les qualitats perceptibles d'alguns elements del marc natural.

  • Identificar les característiques d'un habitacle: estructura interna i externa, parts que el componen, mobiliari i objectes.

  • Compartir amb els companys i companyes les observacions i experimentacions.

  • Seguir el fil de relat de contes i narracions: identificar el protagonista, recordar l'ordre en que succeeixen els fets, trobar-hi relació causa-efecte.

  • Expressar-se habitualment de forma ordenada, articulant correctament els sons i amb una entonació adequada.

  • Participació en diàlegs espontanis o dirigits pel mestre/a en els quals intervé més d'una persona interlocutora.

  • Mostrar haver augmentar el vocabulari referit al propi camp d'experiència.

  • Esforçar-se per parlar cada vegada millor i de manera entenedora.

  • Esforçar-se perquè la pròpia producció gràfica sigui entenedora pel què l'ha de rebre i interpretar.

  • Reconèixer les grafies establertes per representar les qualitats dels sons.

  • Conèixer els números del 0 al 9.

  • Utilitzar diferents tècniques com a mitjà de representació.

  • Sentir-se segur de les pròpies produccions.

  • Situar objectes en l'espai en relació a altres objectes.

  • Descobrir les aplicacions de la matemàtica a la vida quotidiana.

2.- EVOLUCIÓ DEL GRUP-CLASSE .............................

Des de començament fins a final de curs s'ha donat una important evolució en el grup-classe. Les característiques generals del grup no han variat, continua sent un grup molt mogut i nerviós però amb moltes ganes d'aprendre i són precisament aquestes característiques les que els han permès una gran evolució en diferents aspectes.

Nivell de maduresa/ grau d'independència i autonomia:

A inici de curs vaig observar que eren infants amb un nivell de maduresa molt elevat i ja eren bastant independents i autònoms tot i que a casa estaven acostumats a que se'ls hi fes tot. Al llarg del curs i a partir de nombroses entrevistes, la mestra ha aconseguit en molts casos fer una feina conjunta amb els pares aconseguint bons resultats. Ha fet veure a alguns pares que els seus fills no són tan petits com ells pensen i que són capaços de fer moltes més coses de les que ells creuen per si sols. Molts pares han seguit els consells de la mestra i han deixat als nens ser més autònoms i independents. Així s'ha aconseguit augmentar el seu nivell de maduresa, d'independència i d'autonomia en general.

Organització:

A principi de curs vaig observar també que eren infants molt desorganitzats i els calia treballar l'organització de moltes maneres diferents. La mestra s'ha plantejat aquest objectiu com a un dels principals. Al llarg del curs ha realitzat nombroses activitats per treballar la organització dels infants. Poc a poc els alumnes han entès la importància de fer les coses ordenadament, primer una cosa i després l'altra. Aquest fet els ha permès evolucionar en molts altres aspectes i augmentar el seu rendiment escolar.

Treball en grup:

Com que aquest tipus de treball els costava molt, tot i ser una característica pròpia de l'edat, durant el curs s'han potenciat també les activitats en equip, per grups, per parelles, etc, activitats que no permetin individualismes, en les que per aconseguir els objectius cal la participació i col·laboració de tot el grup. Gràcies a aquest tipus d'activitats s'ha aconseguit fomentar les relacions entre el grup, que han millorat molt. Això es fa visible per exemple en el moment del joc, que ha arribat a ser més conjunt i no tan individual. Ha millorat també la relació entre els companys de la mateixa taula que han passat de no compartir a compartir material, d'intentar ser el millor i el més ràpid en fer una feina a valorar la feina de l'altre, etc.

Nivell de coneixements

Des de començament de curs ja tenien un nivell de coneixements bastant elevat. Ara que ha avançat el curs, és evident que el nivell de coneixements dels alumnes ha augmentat molt, sobre tot pel que fa a lecto-escriptura i matemàtiques. Ha augmentat també molt el seu vocabulari i la seva expressió oral; hi havia nens que a principi de curs encara els costava moltíssim parlar en català i ara ja el parlen força bé.

Habilitats

Continuen tenint grans habilitats motrius, sobre tot de motricitat fina. Són capaços de fer treballs amb una gran precisió per a la seva edat. Tenen també una gran capacitat memorística ja que poden recordar petits detalls d'alguna explicació que pot ser se'ls va donar feia un mes.

Interessos

Des de l'inici de curs els seus interessos han donat una volta de 360º. Han passat de pensar tot el dia en jugar a pensar tot el dia en llegir i escriure. Fins i tot l'hora que tenen de joc lliure l'aprofiten agafant un paper i un llapis per experimentar escrivint tot allò que se'ls hi ve al cap. La mestra els ha ensenyat a veure que llegir i escriure és divertit i els ha estimulat tant que s'ho prenen com un joc al que juguen a totes hores.

Responsabilitats

Abans contínuament se'ls havia d'estar recordant les seves responsabilitats. Ara ja es mostren responsables en tots els aspectes: cura del material, neteja de l'aula, compliment del càrrecs, etc.

Interacció alumnes-mestra

La interacció alumnes-mestra continua sent molt bona. La mestra veritablement fa tot el possible per a que així sigui. S'estima molt als nens i el seu principal objectiu és que els infants s'ho passin bé a l'escola, que siguin feliços, se sentin estimats i que aprenguin perquè de debò tenen ganes de fer-ho. Els infants saben que la mestra se'ls estima i això dona lloc a una molt bona interacció entre ells.

Interacció entre alumnes

La interacció entre alumnes continua sent bona. A inici de curs es podien observar algunes discussions i baralles que han anat minvant al llarg del curs gràcies, com he explicat abans, al treball en equip. Han après a col·laborar i a ajudar-se entre ells. Abans formaven grups en el moment del joc que sempre eren els mateixos, ara els grups s'han obert i solen jugar tots junts.

Rutines

No s'ha establert cap nova rutina ja que com vaig explicar a la primera memòria s'intenta fer-ho tot de la manera menys rutinària possible per a que els infants no es cansin. L'única rutina que continua igual és la que segueixen en el moment de treballar la lecto-escriptura.

3.- PROJECTE NINA ......................................................

3.1.- programació .....................................................

Justificació

Com ja he mencionat anteriorment, la meva intervenció a l'aula es va realitzar a partir d'un projecte, el projecte “nina”.

Per a l'elaboració del projecte s'ha plantejat uns continguts de procediments, d'actituds, de fets i conceptes i uns objectius didàctics que donen resposta a aquests continguts. D'altra banda s'han plantejat diferents activitats d´ensenyament-aprenentatge amb la finalitat de fer complir aquests objectius.

El tractament que s'ha fet del projecte és interdisciplinar i globalitzador, és a dir, tenint en compte totes les àrees possibles, en aquest cas hem treballat bàsicament des de tres àrees: descoberta d'un mateix, descoberta de l'entorn natural i social i intercomunicació i llenguatge, deixant de banda només l'àrea de religió, ja que a educació infantil hi ha una especialista de religió que segueix el temari d'un llibre i hem vist complicat incloure-ho al projecte.

El projecte està pensat per educació infantil i més concretament per a P5. La seva durada és de 16 hores aproximadament distribuïdes al llarg de dues setmanes lectives, i s'ha ubicat al segon trimestre ja que es corresponia amb el segon període de pràctiques.

Tot el projecte s'ha realitzat tenint en compte les característiques del grup-classe. L'aula de P5 en la que s'ha posat en pràctica el projecte és una classe de 16 infants provinents de famílies amb un nivell socio-cultural mig-alt i en general amb gran interès per aprendre. A l'aula hi ha diferents nivells d'aprenentatge, és a dir, hi ha alumnes que aprenen amb més rapidesa que d'altres, per això ens haurem d'adaptar a cada situació concreta.

El projecte s'ha elaborat seguint una sèrie de punts desenvolupats a partir del currículum d'educació infantil donat pel Departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya i les pautes marcades per l'escola com a trets característics. Aquests punts són: justificació, avaluació inicial, continguts, objectius didàctics, activitats d'ensenyament-aprenentatge i avaluació.

Abans de posar en pràctica el projecte s'ha realitzat una avaluació inicial per saber quins coneixements previs tenen els alumnes per tal de partir d'aquests coneixements a l'hora de dur a terme el procés d'ensenyament-aprenentatge. La intervenció s'ha fet en funció dels resultats obtinguts en realitzar aquesta avaluació inicial, de les observacions realitzades al llarg del curs i de les dades proporcionades per la mestra.

TRIA DEL PROJECTE

Generalment 3 dies abans d'iniciar el projecte s'avisa als alumnes per a que comencin a pensar quin projecte els agradaria fer i ho puguin consultar amb la família. Als 3 dies es tria el projecte i justament al dia següent es comença a treballar. En aquest cas, com que és el meu primer projecte farem la tria una setmana abans per a poder elaborar el material i parlar amb la mestra sobre quins aspectes interessa treballar i quins no.

La tria del tema es farà de manera totalment lliure i el menys coaccionada possible, cada infant proposarà un tema que s'anirà escrivint a la pissarra. Es donarà la oportunitat als alumnes que vulguin per triar algun altre tema que els sembli interessant, ja que ho fan així a cada projecte. Seguidament es llegiran tots els temes que hagin sortit i es comentarà i reflexionarà sobre tots d'ells individualment. Després passarem a les votacions que es faran a mà alçada. Tothom sap que el tema més votat és el tema que es treballarà. (diari de camp pg.1)

Avaluació inicial

Com a avaluació inicial i per a saber els coneixements previs que els alumnes tenen sobre el tema de les nines, parlarem sobre el que saben d'elles i el que els agradaria saber.

Què sabem de les nines?:

Un cop triat el projecte cal veure que en sabem. Cada nen aporta els coneixements previs que té sobre el tema i s'apunta tant si té raó com si el concepte és erroni. Aquestes idees seran teories que caldrà comprovar per veure si de debò són certes o no. De moment tot és vàlid. Això també servirà per adonar-se de quines coses no saben. La conversa s'anotarà en una llibreta per a tenir-la com a referent en el moment de preparar el projecte (annex 1)

Espai: aula Durada: 20 min. Dia: 1r dilluns (matí)

Agrupació: en rotllana Material: cap

Que volem saber de les nines:

El següent pas és fer un llistat de les coses que els nens volen aprendre sobre el tema, fet que també farem servir com a referent en el moment d'elaborar el projecte ja que el que surti d'aquesta conversa serà allò que més els interessa. (annex 2)

Espai: aula Durada: 20 min. Dia: 1r dimarts (matí)

Agrupació: en rotllana Material: cap

Els resultats d'aquesta avaluació inicial són els que apareixen als annexos 1 i 2.

No he preparat activitats d'avaluació inicial sobre cap altre aspecte perquè la mestra em va dir que no ho fes ja que ella ja sabia els coneixements previs dels infants i va preferir passar directament a les activitats d'ensenyament-aprenentatge.

CONTINGUTS DEL 3r NIVELL DE CONCRECIÓ

DESCOBERTA D'UN MATEIX

Procediments

  • Control global i segmentari del cos a partir de la imitació de moviments.

  • Manifestació de les expressions facials.

Fets i conceptes

  • Les articulacions i les seves característiques: coll, espatlla, colze, canell, cintura, maluc, genoll i turmell.

Actituds, valors i normes.

  • Constància en l'activitat.

DESCOBERTA DE L'ENTORN NATURAL I SOCIAL

Procediments

  • Observació i exploració directa de les nines: material, funcionament...

Fets i conceptes

  • Característiques del propi habitacle.

Actituds, valors i normes

  • Participació i col·laboració en activitats col·lectives.

INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGE

Procediments

  • Expressió oral correcta en funció del context.

  • Realització de diàlegs.

  • Ampliació de vocabulari relacionat amb el tema de les nines, articulacions del cos i parts de la casa.

  • Utilització de diferents materials i tècniques en activitats plàstiques.

  • Iniciació a la suma.

  • Relacions espacials: extreure la figura del fons, col·locació d'uns objectes respecte uns altres...

Fets i conceptes

  • Representació gràfica del fort i el fluix.

  • Descomposició dels números naturals.

Actituds

  • Actituds d'espera, atenció, interès i iniciativa durant la conversa.

  • Esforç per parlar bé.

  • Interès per escriure correctament.

  • Seguretat en les pròpies produccions.

  • Valoració dels recursos matemàtiques.

OBJECTIUS didàctics

  • Reproduir amb el cos postures complexes a partir de la imitació i adonar-se de la correcció d'aquestes.

  • Saber expressar-se a través del gest i el mim: expressions facials (content, trist, por...)

  • Saber les característiques de les articulacions del cos: quantes tenim i moviments que permeten fer.

  • Participar de gust en totes les activitats.

  • Esforçar-se per acabar correctament totes les activitats.

  • Identificar els diferents materials de que estan fetes les nines.

  • Conèixer les dependències d'un habitacle, el seu mobiliari i les seves funcions.

  • Compartir amb els companys i companyes les conclusions extretes de les observacions.

  • Seguir el fil de relat d'un conte: recordar els detalls i en tornar-ho a escoltar saber detectar els errors.

  • Expressar-se de forma ordenada, articulant correctament els sons i amb una entonació adequada en el moment de la conversa.

  • Participar en els diàlegs expressant la seva opinió, preguntant els seus dubtes...

  • Mostrar l'adquisició del nou vocabulari treballat durant el projecte: articulacions, habitatge

  • Esforçar-se per parlar en català i de manera entenedora.

  • Esforçar-se per escriure de manera entenedora.

  • Reconèixer les grafies del fort i el fluix.

  • Descomposició del 6.

  • Saber utilitzar tècniques indicades en les diferents activitats plàstiques.

  • Tenir seguretat en les pròpies produccions.

  • Orientació en l'espai: situar objectes en l'espai en relació a altres objectes.

  • Saber extreure la figura del fons.

  • Saber aplicar les matemàtiques a les situacions de la vida quotidiana.

Activitats d'ensenyament-aprenentatge

Cartellera:

A l'inici de cada projecte s'elabora una gran catellera sobre el tema que es col·loca al costat de la parada que es fa amb el material que els alumnes porten de casa (fotos annex 3). El dibuix de la cartellera estarà fet per mi però pintat i decorat pels alumnes fent servir diferents tècniques plàstiques: pintura, ceres, rotulador gruixut, paper de seda tallat a quadrats i barnisat, datxa i boles de paper de seda. La cartellera constarà de quatre dibuixos: un central amb nines grans, un pallasso i un os, dos laterals amb un ninot cadascuna i un amb el nom del projecte dibuixats amb l'ajuda d'un retropojector.

Espai: aula Material: pintura, ceres, rotulador gruixut, paper de seda i datxa Dia: dilluns 15/dimarts 16 .- pinzells, pegament, barnís i paper d'embalar

Durada: 90 min. Agrupació: per petits grups a terra.

Descomposició del 6:

Els infants hauran de fer la descomposició del 6 en unes safates que la mestra ja té preparades a l'aula. Per a fer aquesta activitat farem servir botons.

Espai: aula Durada: 20 min. Dia: 1r dilluns (migdia)

Agrupació: individual (a les taules) Material: safates i botons

FIGURA-FONS I (g0ku):

Han de trobar el dibuix amagat en la fitxa de l'annex 5 extraient la figura del fons. Cada número es correspon amb un color; 1-vermell, 2-negre, 3-carn i 4-groc. La correspondència número/color s'escriurà a la pissarra per a que tots els infants la pugin veure.

Espai: aula Durada: 30 min. Dia: 1r dilluns (tarda)

Agrupació: individual (a la taula) Material: colors

Dalt del cotxe:

Ensenyarem als alumnes la cançó “dalt del cotxe” i un cop la sàpiguen amb ella treballarem la qualitat del so fort/fluix. Els infants aniran cantant la cançó i hauran d'interpretar els símbols de fort/fluix. Dibuixarem els dos símbols en una cartolina: quan s'aixequi la cartolina del símbol del fluix els infants hauran de cantar fluixet i quan s'aixequi la del fort hauran de cantar fort.

Espai: aula Durada: 30 min. Dia: no es va poder fer

Agrupació: en rotllana Material: dos cartolines amb els símbols fort/fluix

les articulacions I:

Es repartirà un nina/ot per parella. Un dels components de la parella haurà de col·locar el ninot en una posició determinada que el seu company haurà d'imitar d'una manera exacta. Per a fer aquesta activitat triarem ninots amb el màxim d'articulacions possibles per a treballar amb més possibilitats de moviment. Abans però, de fer l'activitat pròpiament dita, parlarem sobre les principals articulacions del nostre cos (coll, espatlles, colze, canell, cintura, maluc, genoll i turmell) i els seus principals moviments (girar, doblegar, estirar...), que els infants aniran experimentant amb el seu propi cos.

Espai: gimnàs Durada: 45 min. Dia: 1r dimarts (migdia)

Agrupació: per parelles Material: una nina articulada per parella

Les set diferències:

Els infants hauran d'encerclar en el dibuix de la dreta de l'annex 6 les diferències que trobin amb el dibuix de l'esquerra.

Espai: aula Durada: 20 min. Dia: 1r dimarts (tarda)

Agrupació: individual (a la taula) Material: llapis i colors

Història de les nines:

Per introduir als infants en el món de les nines se'ls explicarà l'origen de les nines i la seva evolució fins a la actualitat. Com que la història ha estat consultada a enciclopèdies s'haurà d'adaptar al nivell dels infants per a que la puguin entendre el millor possible (annex 7).

Espai: aula Durada: 20 min. Dia: 1r dimecres (matí)

Agrupació: en rotllana Material: cap

Observació de diferents materials:

Es posaran totes les nines i ninos de la parada al mig de l'aula i els alumnes es col·locaran al voltant en rotllana. Se'ls donarà un temps per a fer una observació fent que es fixin sobre tot en el material del que estan fets. Un cop realitzada la observació s'iniciarà una conversa sobre allò que han observat. Després de la conversa passarem a fer una activitat de classificació de materials. Hauran d'anar fent diferents classificacions de nines sobre les taules en funció dels material del que estiguin fetes; plàstic, goma, drap, fusta... S'anirà donant una nina a cada nen i aquest l'haurà de col·locar a la taula corresponent.

Espai: aula Durada: 60 min. Dia: 1r dimecres (migdia)

Agrupació: en rotllana Material: nines de diferents materials.

les articulacions II:

Cada infant tindrà una nina articulada. Es tornarà a fer un repàs de les articulacions i dels seus moviments. A continuació jugarem a “qui passa la duana”. En aquest joc tots els infants s'han de posar en filera a un costat del gimnàs i jo em posaré al centre. Aniré donant indicacions com “passa la duana qui tingui una nina que pugui moure el turmell”. Els nens que la tinguin poden passar tranquil·lament la duana però abans hauran de passar la inspecció, m'hauran d'ensenyar si la seva nina realment mou el turmell i si ells són capaços de fer-ho amb el seu propi cos. La resta de nens hauran de passar el control corren sense que jo els agafi.

Espai: gimnàs Durada: 45 min. Dia: 1r dijous (migdia)

Agrupació: grup-classe Material: nines articulades

pinotxo:

Explicarem el conte del Pinotxo amb ombres xineses.

Espai: aula de música Durada: 30 min. Dia: 1r dijous (tarda)

Agrupació: grup-classe Material: titelles per fer les ombres, llençol blanc i un focus.

La botiga de les nines (fitxa):

Els alumnes han de sumar el preu dels tres parells de titelles que apareixen a la fitxa de l'annex 8. Per fer la suma faran servir uns botons que utilitzen sempre en diferents activitats d'iniciació a la suma.

Espai: aula Durada: 30 min. Dia: 1r divendres (matí)

Agrupació: individual (a la taula) Material: botons

nina articulada:

L'activitat consisteix en retallar les diferents parts del cos de la nina de l'annex 9 i intentar muntar-la com un trencaclosques un cop estigui retallada. El muntatge final amb els claus que permeten moure les articulacions el faré jo mateixa. Un cop estigui muntada cada infant podrà triar com vol pintar-la (ceres, colors, pintura...). Farem aquesta activitat en dues sessions ja que requereix que els infants estiguin assentats massa estona retallant, pintant o muntant el trencaclosques

Espai: aula Durada: 30+30 min. Dia: 1r divendres (migdia)

Agrupació: individual Material: cartolina blanca, tisores, claus, pintura, colors ceres...

QUADRE LÒGIC:

Els alumnes hauran de resoldre el quadre lògic de l'annex 10. Primer se'ls hi donarà el full on estan totes les nines per a que les retallin i a continuació se'ls hi donarà la plantilla per a que comencin la seva resolució.

Espai: aula Durada: 45 min. Dia: 2n dilluns/2n dimarts

Agrupació: individual Material: tisores i pegament

les PARTS DE LA CASA:

A partir d'una casa de nines de cartró que jo portaré a l'aula iniciarem una conversa sobre les diferents parts que conformen una casa; quina funció té cadascuna, quin tipus de mobiliari hi podem trobar, quina funció té aquest mobiliari, etc.

Espai: aula Durada: 30 min. Dia: 2n dilluns (migdia)

Agrupació: rotllana Material: casa de nines

LA NINA DE FANG:

Els nens hauran de fer una nina de fang imaginant com devien ser les primeres nines de fang que van fer a Egipte les persones que les van inventar.

Espai: aula Durada: 45 min. Dia: 2n dilluns (migdia)

Agrupació: individual Material: paper de diari, aigua, fang i estris per treballar el fang.

les EXPRESSIONS FACIALS i els estats d'ànim I:

Cada infant tindrà una nina amb diferents expressions facials (contenta, enfadada, trist, de son, de por...). Posarem cèrcols al voltant del gimnàs. Cada cèrcol representarà un estat d'ànim i estarà indicat amb dibuix col·locat al costat. Així, els infants que tinguin una nina amb la cara contenta, hauran d'anar al cèrcol d'estar content. Un cop allà hauran de representar amb el seu cos aquest estat d'ànim. Un cop tots els nens hagin imitat la seva nina, al meu senyal tornaran al centre del gimnàs i començaran a córrer per barrejar-se i al segon senyal s'hauran de canviar la nina amb el company que tinguin més a prop. Miraran la nina que els ha tocat i aniran al cèrcol corresponent realitzant el mateix procediment que al principi. Abans però de passar a l'activitat, parlarem i experimentarem entre tots les diferents expressions que podem fer amb la nostra cara i el nostre cos.

Espai: gimnàs Durada: 45 min. Dia: 2n dimarts (migdia)

Agrupació: grup-classe Material: cèrcols i nines

FIGURA-FONS iI:

En la fitxa de l'annex 12 els nens hauran de resseguir les línies de cada un dels tres mobles que apareixen amb un color diferent i quan sàpiguen quins tres mobles són, hauran d'escriure el seu nom en les línies que apareixen marcades al marge del full.

Espai: aula Durada: 20 min. Dia: 2n dimarts (tarda)

Agrupació: individual Material: colors i llapis

OBSERVACIÓ DEL FUNCIONAMENT DE LES NINES:

Farem una observació directa sobre el funcionament de les nines: les que funcionen amb piles, les que van amb corda, mirarem com són per dintre les que mengen i fan pipí, veurem com els hi creix el cabell i totes aquelles qüestions sobre el seu funcionament per les que hagin mostrat interès en l'avaluació inicial.

Espai: aula Durada: 60 min. Dia: 2n dimecres (migdia)

Agrupació: grup-classe Material: nines

Descomposició del 6:

Els infants han de retallar les nines de la fitxa de l'annex 11 i fer la descomposició del sis en un altre full amb plantilla.

Espai: aula Durada: 20 min. Dia: 2n dilluns (tarda)

Agrupació: individual (a les taules) Material: tisores i pegament

les EXPRESSIONS FACIALS II:

A través d'una història aniré donant una sèrie d'indicacions als nens per a que vagin expressant amb els cos el que farien en les situacions que els aniré presentant al llarg d'aquesta història. Un exemple podria ser “imagineu que avui aneu a fer una excursió al bosc amb els vostres pares. Esteu molt contents perquè teniu moltes ganes d'anar-hi (han de mostrar que estan contents). Quan arribeu al bosc veieu un esquirol tan bonic, tan bonic, que teniu moltes ganes de tocar-lo i comenceu a córrer darrera d'ell (han de córrer). Corrents i corrents us heu endinsat al bosc sense adonar-vos-en i heu perdut els vostres pares. Esteu tan cansats de córrer (expressió de cansats) que seieu a una pedra per descansar i de cop us comenceu a posar tristos perquè heu perdut els vostres pares (es posen tristos)...”

Espai: aula Durada: 30 min. Dia: 2n dijous (migdia)

Agrupació: grup-classe Material: cap

el soldat de plom:

Explicarem el conte del Soldat de plom i avisarem als infants per a que estiguin molt, molt atents. En acabar la narració del conte es tornarà a explicar però aquest cop canviant algunes oracions o situacions que els infants hauran de detectar trobant l'error o la diferència entre la primera narració i la segona.

Espai: aula Durada: 30 min. Dia: 2n dijous (tarda)

Agrupació: rotllana Material: cap

FORA DE LLOC:

Abans d'iniciar l'activitat parlarem sobre tots els elements que apareixen a la fitxa; per a que serveixen, com funcionen, on els podem trobar, etc. A continuació hauran d'encerclar quin element de cada grup no pertany a aquest i perquè (annex 13).

Espai: aula Durada: 30 min. Dia: 2n dimecres (migdia)

Agrupació: individual (a la taula) Material: cap

Activitats d'avaluació

Al llarg del projecte he realitzat tres tipus d'avaluació:

INICIAL: aquest tipus d'avaluació i les seves activitats ha quedat explicada e la pàgina 10 de la memòria.

FORMATIVA: aquest és el tipus d'avaluació que he dut al llarg del projecte. L'he fet a partir de la observació directa i m'ha servit per saber si s'han assolit o no molts dels objectius que no han estat avaluats amb activitats específiques.

FINAL: per a aquest tipus d'avaluació he fet servir dues activitats que avaluen uns objectius específics. Les activitats són la descomposició del 6 de la pàgina 17 i la de fora de lloc de la pàgina 18.

Referències bibliogràfiques

  • Currículum d'educació infantil

  • Gran enciclopèdia Asouri

  • Llibres escolars d'infantil de diferents editorials

3.2.- REALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS ..................

Reflexió sobre les activitats a través del diari de camp.

Totes les reflexions fetes sobre la meva intervenció a l'aula han quedat reflectides en el diari de camp que he afegit com a annex 18. En ell he explicat com va transcórrer cada sessió; la motivació dels alumnes, grau d'assoliment dels objectius i continguts treballats, contrast entre la realitat i les previsions programades, reajustaments que ha calgut fer, metodologia seguida, etc.

Anàlisi d'una sessió a partir d'una filmació

la cuina:

En la fitxa d'aquesta activitat (annex 14) apareix una cuina amb diferents electrodomèstics; una rentadora, una nevera, un rentavaixelles, un forn i un armari. Els infants hauran de pintar d'un color les parts de la cuina que sonen amb “r” i d'un altre color les que sonen amb “r” forta.

Espai: aula Durada: 20 min. Dia: 2n dimecres (matí)

Agrupació: individual (a la taula) Material: colors

Reflexió sobre la filmació: Abans de passar a la fitxa, hem comentat una mica tots els elements que apareixien en ella per recordar tot el que es va parlar l'altre dia durant la conversa sobre les parts de la casa. Seguidament he passat a fer l'explicació sobre el que havíem de fer amb la fitxa.

He treballat la lletra “r” perquè és la que en aquests moments els toca treballar. Ja fa uns dies que la mestra treballa els dos sons de la lletra “r” amb diferents activitats. En la sessió d'ahir van classificar una sèrie de paraules segons si la “r” sonava com CARRO o com PIRATA, per això, com es veu en el vídeo, quan els vaig explicar com havien de pintar la cuina vam comparar també les paraules d'aquesta fitxa amb aquestes dues paraules que ja tenien com a referència.

Veient la filmació he observat molts aspectes a comentar que en el moment de la intervenció ni me'n havia adonat. A partir d'aquesta filmació he pogut veure els meus errors i fer una crítica més correcta sobre la meva intervenció.

Per començar puc dir que si tornes a fer aquesta activitat, que no la tornaria a fer, parlaria una mica sobre cada electrodomèstic dels que apareixien a la fitxa per fer un repàs del que es va parlar el dia anterior.

Mentre estava explicant la fitxa m'he trobat amb un error bastant gran. No vaig consultar els sons per assegurar-me i em vaig trobar amb que la mestra pronunciava la paraula forn amb “r” forta i jo no. Després d'aquest error quan torni a fer un activitat d'aquest tipus consultaré a un diccionari la fonètica de les paraules que vulgui treballar per assegurar-me.

Durant l'explicació, al vídeo, he vist com alguns nens s'anaven despistant de les meves explicacions, fet que no vaig observar durant la intervenció, segurament per estar més pendent d'explicar la fixa. Els que està clar és que si no s'aconsegueix que els infant estiguin atents, es perden la part més important de l'activitat i el fet de fer la fitxa per fer-la no té gaire sentit. A més, com es pot comprovar en la filmació, el nens no estaven gaire entusiasmats amb l'activitat, es pot observar sobre tot en la forma de pintar. Són un grup que els encanta pintar i fan uns dibuixos molt macos i elaborats, en canvi es pot veure amb les poques ganes amb les que han pintat aquesta fitxa. El fet de no sentir-se estimulats ha estat culpa meva perquè la veritat és que no els vaig estimular gens per fer-la. Aquest és l'aspecte principal que caldria corregir.

Un altra cosa que es veu en el vídeo que no tornaria a fer mai és el fet de deixat triar el colors als alumnes en activitats d'aquest tipus perquè van estar una estona discutint i al final els vaig haver de triar jo.

A partir de la observació del vídeo he vist també com una nena em demanava que li tornés a explicar l'activitat perquè no l'havia entès i sense adonar-me'n li he fet una explicació individualitzada quan en que hauria d'haver fet és aprofitar la pregunta per tornar a explicar-ho a tothom ja que després em vaig trobar amb més nens que no ho havien entès.

He observat també que en el moment que anava fent explicacions individualitzades la meva entonació no era gaire correcta i la forma d'explicar-ho tampoc. Els tornava a fer la mateixa comparació de la pissarra i a més els parlava massa ràpid. Sovint parlo massa ràpid sense adonar-me'n, aquest és un aspecte que hauré d'anar corregint amb l'experiència.

Mentre enregistrava als nens he vist com la Judith no sabia el que havia de fer i es copiava del seu company. És una nena que li costa molt tot el referent a lecto-escriptura i com es pot veure en el vídeo ni tan sols havia llegit les paraules de la pissarra i per tant no podia saber de quin color havia de pintar cada cosa. Es pot veure com els sons si els té clars però no sap establir la correspondència amb els colors.

Al vídeo també es veu com l'Helena està pintant la fitxa de color vermell. La mestra em va avisar abans de fer el projecte que aquesta nena intentaria desmuntar-me totes les activitats i que no li permetés per res del món. Només veient les cares que posa es pot saber que ho fa expressament. Una mica més endavant de la filmació es pot sentir con la mestra l'està renyant perquè ja se la coneix.

En conjunt puc dir que aquesta activitat no ha agradat als nens, tot i que han treballat els sons de la “r”, no ho han gaudit i aquests nens estan acostumats a fer contínuament activitats de les que gaudeixen. Bé com a experiència ha estat bona per a corregir les meves properes intervencions.

2) La botiga de les nines:

Muntarem una botiga de nines/os a l'aula en la que els nens hauran de comprar i vendre. Cada nina tindrà un preu oscil·lant entre 1 i 10 ptas. i cada infant tindrà 10 monedes d'1 pta. per poder comprar. Explicarem, fent una demostració, com i que podem comprar amb 10 ptas. i, un cop feta la demostració aniran passant tots en nens per fer les seves compres. Quan tots hagin comprat, es deixarà una estona per a que comprin i venguin lliurement per a observar com se'n surten.

Espai: aula Durada: 60 min. Dia: 2n dimecres (tarda)

Agrupació: grup-classse Material: monedes i nines

.- Reflexió sobre la filmació: Quan he començat a muntar la parada he vist que els infants m'estaven observant atentament. Quan em disposava a posar els preus de les nines una nena m'ha preguntat pel que estava fent i els he explicat. Els he preguntat si em volien ajudar a decidir el preu de cada nina i ho hem fet entre tots (si una nina té més accessoris que una altra haurà de ser més cara, si fa menys coses una que l'altra serà més econòmica, etc.).

Mentre anàvem posant els preus hem treballat molts aspectes que no estaven previstos com “més petit i més gran “ i “més car i més barat”. Hem fet també un repàs de la numeració i fins i tot he fet sortir a la pissarra a algun alumne que sabia que li costava una mica per a que practiques.

En aquesta activitat he jugat molt amb l'equivocació. Els encanta veure que tu t'equivoques i que et poden corregir, això fa que estiguin més atents i més estimulats.

La mestra ha intervingut duran una estona, no per cap motiu en especial, ho ha fet perquè aquell dia jo estava afònica i ja no em quedava veu. En tenir la intervenció de la mestra filmada seguida de la meva m'ha permès veure la gran diferència en la manera d'explicar: entonació, expressió, forma d'explicar i de fer-los fer deduccions, etc. Suposo que tot això s'adquireix amb l'experiència que jo no tinc.

Després de fer l'explicació tots el nens han passat a fer de compradors i venedors per parelles. Per fer la prova vaig fer sortir primer a una nena que sabia segur que se'n sortiria per a que els seus companys veiessin que tots eren capaços de fer-ho. Al vídeo he posat només dues parelles perquè la filmació era molt llarga. A continuació els he deixat una estona per jugar lliurement.

No en tinc gaires crítiques sobre aquesta activitat perquè crec que ha funcionat molt bé i els ha estimulat molt, segurament pel fet de fer-la amb les nines. El més sorprenent és que han estat capaços d'estar una hora sencera fent l'activitat sense esverar-se ni cansar-se.

Amb aquesta activitat hem treballat mots aspectes que no estaven previstos. Fins i tot ens hem trobat fent iniciació a la resta a partir de la suma en l moment que havien de saber quants diners els quedaven després d'haver pagat.

3.3. VALORACIÓ DELS RESULTATS. Grau d'assoliment dels objectius ...........................................

La valoració del grau d'assoliment dels objectius ha estat feta a partir de la observació directa i dels resultats obtinguts en l'avaluació final.

Hi ha molts dels objectius didàctics que no es pot afirmar estar totalment assolits pels infants ja que són aspectes que es van treballant al llarg de tot el curs, em refereixo sobre tot a aquells objectius que responen a continguts d'actituds, valors i normes.

Els objectius: participar de gust en totes les activitats, esforçar-se per acabar correctament totes les activitats, compartir amb els companys i companyes les conclusions extretes de les observacions, expressar-se de forma ordenada, articulant correctament els sons i amb una entonació, participar en els diàlegs expressant la seva opinió, preguntant els seus dubtes..., esforçar-se per parlar en català i de manera entenedora, esforçar-se per escriure de manera entenedora, saber utilitzar tècniques indicades en les diferents activitats plàstiques, tenir seguretat en les pròpies produccions i saber aplicar les matemàtiques a les situacions de la vida quotidiana, no s'han treballat amb cap activitat específica però si han estat presents en totes les activitats. Són objectius que segurament quedaran assolits a final de curs i que encara no es poden avaluar.

L'objectiu “Reproduir amb el cos postures complexes a partir de la imitació i adonar-se de la correcció d'aquestes” s'ha assolit ja que els infant van aconseguir imitar postures realment complexes i també les van saber corregir.

L'objectiu “saber expressar-se a través del gest i el mim: expressions facials (content, trist, por...)” va quedar una mica en l'aire ja que només es va poder fer una activitat destinada a aquest objectiu. Tot i així, pel que vaig observar, penso que és un objectiu que ja el tenien bastant assolit abans de fer els projecte.

L'objectiu “Saber les característiques de les articulacions del cos: quantes tenim i moviments que permeten fer” no ha quedat del tot assolit ja que molts alumnes no han aconseguit recordar el l'avaluació final el nom de totes les articulacions. Caldrà treballar-ho més endavant.

L'objectiu “conèixer les dependències d'un habitacle, el seu mobiliari i les seves funcions” ha quedat assolit. En realitat ja estava assolit abans del projecte. Així que més que aconseguir-ho el que hem fet és reafirmar-ho.

No puc afirmar l'assoliment de l'objectiu “Identificar els diferents materials de que estan fetes les nines” perquè no he pogut fer cap activitat per a avaluar-ho. Crec però que en tenen una idea general.

L'objectiu “seguir el fil de relat d'un conte: recordar els detalls i en tornar-ho a escoltar saber detectar els errors.” També és un objectiu que es treballa al llarg del curs i és molt difícil d'avaluar amb una sola activitat.

Es pot afirmar que l'objectiu “mostrar l'adquisició del nou vocabulari treballat durant el projecte: articulacions, habitatge” ha quedat assolit perquè els infants han mostrat haver après vocabulari que abans desconeixien.

L'objectiu “reconèixer les grafies del fort i el fluix” ni tan sols l'hem pogut treballar.

L'objectiu “descomposició del 6” ha estat totalment assolit com es pot veure en l'avaluació final.

Els objectius “orientació en l'espai: situar objectes en l'espai en relació a altres objectes” i “saber extreure la figura del fons” han estat assolits al menys en les activitats plantejades al projecte. Tot i així es continuarà treballant al llarg del curs.

3.4.- PROPOSTA DE CORRECTORS .............................

Tot i que he anat fent petites propostes de correctors en el diari de camp, en faré una proposta general a tot el projecte. Si tornés a fer aquest projecte no el faria ni molt menys com l'he fet, sobre tot perquè tindria molt més temps per preparar-ho del que vaig tenir. Estic convençuda que amb temps podia haver preparat activitats molt més interessants i podia haver tractat més temes dels que vaig tractar. Tractaria el tema de les connotacions de violència que presenten alguns ninots que m'ha quedat penjat i treballaria l'habitatge, les articulacions i les expressions facials d'una manera més extensa. Faria també activitats més manipulatives i vivencials.

Un del aspectes que sense dubte afegiria i que he trobat a faltar en la sortida relacionada amb el tema. M'hagués agradat visitar una fàbrica e nines però sembla que per aquí no n'hi ha, així que prepararia una sortida per exemple per visitat un taller artesà de nines o una cosa similar. També portaria a l'aula alguna persona relacionada amb el tema de les nines.

Cercaria molta més informació sobre el món de les nines, la seva història, curiositats, etc.

Un cop finalitzada la meva intervenció he vist que no m'acaben de convèncer gaire les activitats que he preparat. Amb això no vull dir que no hagin estat interessants, vull dir que podien haver-ho estat molt més.

........................reflexió personal.........................

La meva experiència a pràctiques com a mestra d'educació infantil d'aquest any ha estat la més interessant dels tres anys. Crec que fins aquest any no he après realment el funcionament d'una escola i la veritable dificultat i responsabilitat de ser mestra en unes edats en les que tot el que es faci o es deixi de fer pot repercutir tant en el rendiment i en la vida dels infants.

Les escoles on vaig fer les pràctiques de 1r i 2n només es preocupaven de fer treballar als infants fent milers de fitxes per omplir tots els àlbums que s'havien d'emportar a casa per a que els pares veiessin el molt que havien treballat els seus fills i el molt que havien “après”. Donaven conceptes, conceptes i més conceptes que els alumnes havien d'assimilar abans d'arribar a primer perquè en aquell curs els tocaria fer això i allò altre i ho havien de saber fer. La mestra de l'any passat, que sempre havia donat classe a 1r i aquell any estava a P3, em va arribar a comentar com podia ser que expliqués les coses tantes vegades i que els nens no l'entenguessin. Em va sobtar molt aquell comentari i els vaig pensar a la inversa; com pot ser que una mestra no sigui capaç d'entendre a i uns nens i encara més, com pot ser que no vegi que a P3 no poden fer raonaments de primer.

He tingut la sort de fer les pràctiques de tercer en una escola que considero un bon model a seguir en molts aspectes. Amb això no vull dir que no tingui mancances però com a mínim no són tan palpables com en altres escoles.

Desprès de tres any de pràctiques i estudis i a partir de la meva observació a les diferents aules i a partir també de la meva experiència amb nens en la meva feia, he arribat a al conclusió que hem d'anteposar la felicitat dels infant per sobre de tot. S'han de sentir a gust a l'escola i han de tenir ganes d'anar-hi, no han de veure el fet d'assistir a l'escola cada dia com una obligació i, això és feina només del mestre. Els que és ben segur és que un infant que va content a l'escola rendirà el doble que un que se sent obligat a anar-hi.

Penso que no és tan difícil fer feliços als nens, només te'ls has d`estimar. No puc entendre les mestres que per comoditat tenen als nens fent milions de fitxes una darrera l'altra sense cap mena d'explicació o bé els tenen pintant qualsevol dibuix perquè així no es cansen de donar explicacions. Aquest tipus de mestres són les que he vist a les pràctiques de primer i segon i no m'hagués imaginat mai que encara hi hagués mestres fent la seva feina amb tan poques ganes.

Recordo que a primer la mestra d'aula em va comentar que ella no volia ser mestra però com no va poder triar uns altres estudis es va veure obligada triar els de magisteri. Penso que cap persona del món hauria de triar aquesta opció, i en especial l'etapa d'infantil, sense tenir veritable vocació. L'educació infantil requereix molta responsabilitat, molts mestres no se'n adonen de la gran importància que té una bona educació en aquestes edats i no són conscients que el posterior desenvolupament de l'infant depèn en gran mesura de l'educació que ells els proporcionin. Mai es pot proporcionar una bona educació si no hi ha vocació. Durant aquest any de pràctiques he conegut la vessant contrària: l'amor per l'ensenyament.

Sé que encara em queda molt per aprendre i que aquesta afirmació pot semblar un tant atrevida, però penso que alguns comportaments no són acceptables. La mestra de l'any passat contínuament castigava la mainada sense tenir motius suficients. Penso que sobretot en edats tan petites la mainada no pot fer res tan dolent que es mereixi estar-se una hora assegut en un racó de l'aula mentre els companys pinten o juguen. Pel contrari la mestra d'aquest any resol les situacions conflictives d'una manera molt admirable, amb molta paciència i tranquil·litat i sense necessitat d'haver de recórrer al càstig. En tot el període de pràctiques no l'he vist castigar mai a cap nen. És una qüestió que em va sobtar i li vaig preguntar i em va dir que només havia castigat un nen un parell de vegades perquè era un cas en el que no hi havia més remei

Aquesta mestra valora molt el treball dels infant, els anima, els ajuda i ho fa de tot cor però recordo que l'any passat per exemple en el moment de dibuixar, la mestra deia als infants que el seu dibuix era molt lleig i que ho havia fet molt malament. Fins i tot en alguna ocasió va agafar el full d'un infant i li va esborrar el dibuix perquè estava malament. No es pot dir a un nen que els seu dibuix està malament, cadascú evoluciona al seu ritme i el dibuix és un reflex d'aquesta evolució. Em sembla una falta de respecte cap a l'alumne, per molt petit que sigui tothom es mereix un respecte. L'infant ha fet un esforç per poder fer el seu dibuix i és el seu tresor. La nostra feina com a mestres es fer que aquest dibuix evolucioni i que evolucioni amb l'infant, per això el que cal és motivar a l'infant.

He triat fer la reflexió sobre aquests tema perquè crec que la manera de tractar un infant és el més important, més encara que ensenyar a llegir, a sumar, a parlar en anglès, etc. Perquè tot això no pot tenir lloc si la relació mestre-alumne no és bona, i aquest fet depèn únicament de l'educador.

Realment he après moltíssim en aquest mes i haig d'agrair aquest fet a la mestra amb la que he realitzar les meves pràctiques. Ella m'ha donat sempre explicacions de totes les seves actuacions i en moltes ocasions, actuacions que a mi personalment no em semblaven correctes m'ha fet pensar amb els seus arguments que potser jo estava equivocada. D'altra banda, m'ha permès participar molt a l'aula i això m'ha ajudat a adquirir molta més experiència amb el tracte amb la mainada. També em demanava opinió en moltes ocasions i això em va fer sentir que el fet que jo encara fos només una estudiant en pràctiques podia fer moltes més coses de les en pensava.

Un altra aspecte a destacar molt important que es pot observar desprès d'un mes sencer de pràctiques és el poc que te a veure la teoria amb la pràctica. A la universitat fem unes assignatures teòriques molt interessats però la majoria no serveixen fins ara, com a marc de referència per a la pràctica docent. Penso que entre tanta teoria podríem tractar també casos pràctics, situacions difícils o no tan difícils que es poden presentar a l'aula i que pot ser no sabem com resoldre. Tot i així, segurament això s'adquireix amb l'experiència.

13

31

Incís: No vaig planificar quin dia es faria cada activitat ja que amb la mestra vam decidir, com ella sempre fa, tenir-ho tot preparat i fer unes activitats o unes altres en funció dels interessos dels nens, de com es presenti cada situació, del seu estat d'ànim...

El dia que apareix en l'explicació de cada activitat és el dia que finalment es va dur a terme.