1984; George Orwell

Literatura universal contemporánea. Siglo XX. Narrativa. Novela de ficción. Argumento. Personajes. Ideas. Modelo de sociedad

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

1984

• Autor: George Orwell (Eric Arthur Blair)

• Títol: 1984

• Editorial: Edicions Destino

• Nombre d'edició: 25 edició

• Data i lloc d'emissió: Novembre del 2000, Barcelona

• Col·lecció i nombre: Destinolibro, 54

George Orwell, autor d'aquest llibre, és el pseudònim de Eric Arthur Blair, el seu veritable nom, va néixer en Montihari (índia), en 1903. Després d'acabar els seus estudis en Eton va ingressar en la Policia Imperial de Birmània, on va romandre fins a 1928. Després d'això es trasllado a Europa on va tenir diversos treballs malpagats a París i a Anglaterra, d'on trec la idea per a escriure “Sense blanca a París i Londres”, el seu primer llibre, a aquest li van seguir “La marca”, “Mantingueu la pidistra hissada”, “El camí de Wigan Pier” i “Pujar per l'aire”. Del seu pas per Espanya i la seva participació en la guerra civil espanyola com militant de la POUM, ens va deixar “Homenatge a Catalunya”, en ella s'adverteix un pessimisme davant el paper de l'esquerra socialista que es reflectiria en les seves posteriors novel·les que són “Rebel·lió en la granja”, escrita en 1945 i que és una sàtira del règim comunista soviètic i “1984”, que és la novel·la que ens ocupa, que resultaria ser la seva novel·la més famosa i la seva últim gran treball, ja que moriria un any després d'escriure-la en la ciutat de Londres.

El llibre està estructurat en tres parts:

La primera part:

Està dividida en nou capítols

La Segona part:

Està dividida en deu capítols

La tercera part:

Està dividida en sis capítols

En el llibre“1984”, es conta la història d'un home anomenat Winston Smith, militant d'un partit polític cridat el INGSOC. Ens trobem en 1984, el partit controla la nació d'Oceania, i la ciutat de Londres on es desenvolupa la acció, i ha establert una “dictadura” amb una característiques molt particulars. El partit ho controla tot, existeixen uns ministeris que s'encarreguen de censurar o modificar tot fet que perjudiqui o desacrediti al partit.

El partit ho controla tot, existeixen uns ministeris que s'encarreguen de censurar o modificar tot fet que perjudiqui o desacrediti al partit. El ministeri de la veritat (on Winston treballa) s'ocupa de les notícies, l'educació i les belles arts, el de la pau, dels assumptes de guerra, el de l'abundància, de l'economia, i el de l'amor de la llei i l'ordre. Les persones que estan en contra del partit són eliminades dràsticament, fins i tot pel mes mínim comentari o per parlar en somni, per això existeix un fanatisme cap a aquest que fa que els fills denunciïn als seus propis pares i creen fidelment en les directrius del partit. A més existeix una manera de pensar que consisteix a poder mantenir dues opinions al mateix temps cridada doblepensar, que el partit justifica com mig per a eliminar documents antics i “modificar el passat” al seu antull, creient-se les seves pròpies mentides. El partit planeja fins i tot eliminar l'idioma i crear un nou, cridat neollengua, que aquesta constituït per les menors paraules possibles, eliminant les quals resultin inadequades als seus propòsits. El partit controla així a les proles, el 80% de la població, que viuen en condicions pèssimes sofrint un dur racionament i sense drets, però que no es rebel·len perquè creuen viure bé, o bé perquè no s'atreveixen. El país aquesta en guerra, canvia d'enemics, però el INGSOC enganya al poble fent-li creure que sempre és el mateix, utilitzant la guerra com mitjà d'escapament per als problemes i descontents de la gent. Existeix un moviment d'oposició al INGSOC cridat La Germanor, liderat per un tal Goldstein, que també és utilitzat com cap de turc, encara que es desconeix si l'organització existeix realment. Els membres del partit són vigilats mitjançant uns aparells (telepantalles) que els observen, graven les seves paraules i els bombardegen amb notícies sobre triomfs del partit. Finalment existeix la figura del Gran Germà, el líder que ho dirigeix tot la figura del qual és gairebé divina i que se suposa, vigila tots els moviments de la gent.

La història comença quan Winston entra clandestinament en una botiga proletària per a comprar un llibre en blanc ja que vol començar un diari. Es tracta d'un home d'uns 39 anys que no gaudeix d'una excessiva bona salut, aquesta afligit de caires i sembla una persona mes anciana, a causa de les condicions de vida que imposa el partit. El seu treball consisteix a fer desaparèixer documents en contra del partit i canviar-los per un altre que ho glorifiquin, un treball repetitiu que no li motiva. Winston desconfia del partit i creu que tot és una gran mentida, però per descomptat no el manifesta. Per això escriu el seu diari secretament, on plasma confuses i diverses idees. Winston té diversos camarades del partit amb els quals conviu, un és el seu veí, el senyor Parsons, una persona fanàtica i estúpida que treballa amb el, l'altre és Syme, un empleat molt intel·ligent (intel·ligència, que segons opina Winston li costés la vida) que es dedica a la confecció de la neollengua. Winston no suporta a ambdós, però conviu amb ells. A l'endemà, durant els “dos minuts d'odi”, una manifestació diària en el treball contra l'enemic i Goldstein, Winston mira a la cara a un important dirigent del INGSOC cridat OB'rien i té la impressió que l'aquesta en contra del partit, també veu a una jove militant del partit a la qual odia sense raó aparent, solament pel seu aspecte físic atractiu. En altre viatge a la botiga proletària, s'adona que la jove li segueix, i pensa que ella és una espia... fins que un dia la jove li dóna un paper en el qual diu, vol reunir-se amb ell. Estranyament Winston acudeix a la cita, als afores, on coneix a la jove.

Es diu Júlia, i darrere de la seva aparença de noia puritana del partit, s'amaga una persona que ho odia. Júlia conta a Winston que vulgues mantenir relacions amb, cosa que aquest accepta, però ho fan en secret ocultant tota relació aparent. Al llarg de la Historia Winston va recordant dades sobre el seu passat en el qual se li veu com un nen egoista i malcriada. Júlia i Winston tornen a la botiga on el compro el diari, i intimen amb el propietari, un ancià cridat el Sr. Charrington que els conta coses sobre passat que ningú recorda i accedeix a llogar-los una habitació perquè Júlia i l'és vegin sense ser observats. Decoren l'habitació amb coses antigues i es reuneixen per a parlar, fer l'amor, i intercanviar opinions, i es veu que Júlia no entén realment (ni vol) la situació del país, a la qual no veu solució possible, al contrari que Winston que la vés en la revelació dels proles contra el partit. Així passa el temps fins que un dia són convocats per O B'rien en el seu despatx; aquest els sorprèn dient ser un membre de la germanor i els proposa unir-se a la resistència, amb unes condicions molt dures sobre les missions a complir. Acceptant, ambdós reben un llibre escrit per Goldstein que haurien de llegir. En successives trobades en l'habitació, Winston lliga el llibre, que desvetlla totes les mentides del INGSOC i de com aquest modifica el passat i manipula les ments, encara que Winston no aprèn gens que no s'imaginés, li serveix per a posar les seves idees en ordre, mentre que a Júlia no li interessa en absolut. Sobtadament, durant una visita són detinguts per la policia del ministeri de l'amor (policia del pensament) amb la complicitat del senyor Charrington que era un espia del partit, que després d'apallissar-los els conduïxen a unes cel·les, en una espècie de presó. Quan Winston desperta, Júlia no aquesta, en la cel·la hi ha mes gent amb ell, de totes les classes socials, sorprès observa com entre ells aquesta Syme, enviat allí per equivocar-se en una definició del diccionari de la neollengua, i com posteriorment arriba Parsons, denunciat per la seva filla, al parlar en somni en contra del Gran Germà. A tota la gent la hi duen a l'habitació 101, on tenen paüra per anar. Winston comprova la crueltat dels guàrdia amb els presos, que són tractats inhumanament. Finalment apareix O B'rien que l'hi duu a fer-li un interrogatori on comprèn que els tenien vigilats en tot moment. Winston és dut a l'habitació 101, on se li enfronta a la seva pitjor por si no confessa tot, la tortura és posar-li una gàbia de rates en la cara, que li lleven després d'acusar a tots, confessar crims que no ha fet, i trair a Júlia. Comença llavors unes sessions de llarga durada on s'intenta “purificar” el pensament de Winston perquè estimi al partit, Perquè després, quan ho vagin a matar no mori com un màrtir. Durant aquestes sessions Winston aprèn a doblepensar i rep tants maltractaments, amb una maquina que emet descàrregues elèctriques i altres instruments. que acaba completament deformat física i moralment. Llega a veure que dues i dues són cinc si el partit ho requereix, ho veu realment. Després d'això, Winston és posat en llibertat, se li guareixen les ferides i se li permet una vida en certa mesura folgada; Però el partit a aconseguit el propòsit i Winston ha acabat estimant al Gran Germà i al INGSOC.

La meva opinió personal és que aquest llibre ha sigut molt interessant perquè descriu tal i com és la nostra societat d'avui en dia. Hi ha un gran contingut polític en el qual Orwell fa una reflexió enorme de com seria una societat guiada pel totalitarisme polític per part de l'estat i com són manipulades les persones per a mantenir el poder a costa de sacrificar els seus valors i sentiments o fer-se'ls guiar cap a on els governants desitgin. Posseeix una gran fil argumental que aconsegueix enganxar al lector fent-li viure el paper de Winston en les seves pròpies carns i aconseguint que s'estremeixi quan Orwell relata les tortures a les quals és sotmès el personatge en el Ministeri de l'Amor. Crec que el desenllaç de la història és el final més real doncs difícilment haguessin aconseguit desmuntar un sistema polític totalitari tan bé organitzat.

Preguntes:

1.- Com s'anomena el protagonista ?

Winston Smith

2.- Que deia la cançó que el departament de música havia produït per els proles?

Era només una il·lusió sense esperança

que va passar com un dia d'abril;

però aquella mirada, aquella paraula i els somnis que van despertar

em van robar el cor.

Diuen que el temps ho guareix tot,

diuen que sempre s'oblida,

però els somriures i llàgrimes

al llarg dels anys,

em retorcen el cor.

3.- Quina era la consigna del gran germà?

LA GUERRA ÉS LA PAU

LA LIIBERTAD ÉS L'ESCLAVITUD

LA IGNORÀNCIA ÉS LA FORÇA

4.- Quins eren els càrrecs de confiança del partit?

El Ministeri de la Veritat, que es dedicava a les notícies, als espectacles, l'educació i les belles arts.

El Ministeri de la Pau, per als assumptes de guerra.

El Ministeri de l'Amor, encarregat de mantenir la llei i l'ordre.

I el Ministeri de l'Abundància, al que corresponien els assumptes econòmics.

5.- Qui es el gran germà?

Es el cap del partit crimmental

6.- Que simbolitza el gran germà?

Simbolitza la falta de llibertat, és a dir, que no tenim llibertat a expressant-nos